Institut Quatre Cantons (Barcelona)

La Escocesa, el tema del nostre film!

Tallers Documentals

 

Després de Nadal vam començar les pluges d’idees sobre com volem que sigui el nostre film: de què volem parlar, què volem transmetre, on rodarem, ...

Va influir molt en la nostra decisió el visionat del fragment "Ruinas" de Manel Mozos. L'espai abandonat de l'hospital ens va colpir. Transmetia tristesa, solitud, melanconia,... El soroll suau de les herbes era tranquil.litzador... I la veu en off ens relatava d'una manera ben curiosa la història d'aquell lloc, ara abandonat.

El Poblenou és ple de solars i edificis abandonats d'antigues fàbriques. De ben segur trobaríem un espai similar al de "Ruinas" a través del qual explicar la història de la gent del nostre barri. 

Així que el primer que vam fer fou fer una llista de possibles llocs i espais. Aquí ens van anar molt bé totes les fotografies del barri i els plans del món que ja havíem fet al primer trimestre.

 

Buscàvem un espai on poguéssim resumir passat i present, on sortissin de forma natural històries de gent, que reflectís estats d'ànim, ... , a través de la fotografia, una sèrie de possibles espais, que ens agradessin a tots, i que penséssim que estarien bé per filmar. Després vam mirar i comentar la recopilació d’idees d’espais per tal de descartar les que no ens agradaven i també les que sí que ens semblaven bé, però on ja sabíem que no seria possible rodar, bé perquè estaven en obres o bé, en mal estat. 

Finalment ens vam decidir per La Escocesa que, actualment és un centre de creació artística, però que antigament i fins els 90 fou una fàbrica tèxtil. El contrast entre passat i present que ens oferia aquest espai, ens va encantar. A banda, el seu aspecte encara ruinós el feia molt atractiu cinematogràficament. 

Això sí, des del primer moment va quedar clar que tots volíem, però, que no fos un film històric, sinó un film que transmetés sensacions, emocions... Com és la vida de la gent que l'ocupa ara? Com era la vida en el passat?  Com se sentien i se senten aquestes persones? Quins són els seus neguits? Què ens fa sentir a nosaltres tot això?

Després de tenir-ho tot clar, vam mirar algunes imatges sobre La Escocesa que havíem fet alguns de nosaltres i vam pensar les diferents maneres de filmar els espais i també els possibles retrats de persones vinculades en aquest espai que podríem fer: antics treballadors, veïns, artistes, ... Us deixem les pissarres amb els possibles plans de la nostra pel.lícula, i també d'aspectes de llum i so que volem incloure-hi.  

I també unes imatges de La Escocesa que ha fet en Pau:

 

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Presentem les peces sobre l'Institut

Els alumnes de 5è presentem les peces realitzades a partir de les fotografies que vam fer durant la visita a l'Institut Júlia Minguell.

Vam tenir uns guies excepcionals: els alumnes de l'aula d'acollida de l'Institut, que ens van ensenyar molt més que els racons del seu institut.

5è - Passadissos from Escola Rafael Alberti on Vimeo.

5è - Laboratori from Escola Rafael Alberti on Vimeo.

5è - Escales from Escola Rafael Alberti on Vimeo.

Colegio Alicura (Peñalolén, Santiago)

RELATOS Y FOTOGRAFÍAS

Tallers Documentals

BUTACA (FALCONADES)

Tanit Plana / 2011

La silla era especial y una mujer se sentó. Pasaron años y la mujer murió. La silla la extrañaba.

Una silla que era mía y ahora no es mía. Ahora es de mi hermana.

Una silla que fue clausurada por reliquia. Era una silla única en la que que se sentó una niña que era famosa. Y se murió. Y la extraño.

Es todo moderno. Juegan póker en el suelo. Hay sol. Hay luz.

Era una pieza de una novela en la cual interrogaban a las personas. Y desde entonces han penado. Porque los actores murieron haciendo esa novela, por causa de que la comida estaba vencida. 

 

ALGUNAS FOTOGRAFÍAS DE ESPACIOS VACÍOS

Liceo Manuel de Salas (Santiago) – Ficción (Santiago de Chile)

¿Qué es el Vacío?

El día jueves quince de mayo, nuestro taller de cine inició una actividad, para muchas opiniones, innecesaria, pero de todas formas interesante desde el punto de vista de que esto puede ser la raíz de un árbol mucho más grande de lo que muchos deseamos, o aspiramos. Se nos pidió que, en grupos de a cuatro o cinco personas, nos organizáramos para tomar unas fotos –tres o cuatro-, que representaran para nosotros la verdadera imagen del Vacío.

¿Qué es el Vacío? Esa es la pregunta que cada uno de nosotros tuvo que hacerse al momento de buscar las imágenes perfectas. En primera instancia, surgieron ciertos problemas en los grupos. En general, todos tenían ideas distintas acerca de cómo podría verse el Vacío. Pero de todas formas, de eso suele tratarse en parte la iniciativa: Del hecho de saber encontrar un punto en el que todos pudieran coincidir de una buena manera. Y eso se hizo, en la gran parte.

Braulio Rivas

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres fotos d'espais buits

Des de començament de curs hem estat fent fotos d’espais buits a la vegada que fèiem altres pràctiques, com les gravacions inspirades en la música de Berlinist per presentar al festival DeProp, el taller de muntatge al voltant de les fotografies de Takeshi Shikama i les documentacions i rodatges dels “Minuts Lumière”

Avui comencem a mostrar-les al bloc. Moltes estan fetes a prop del nostre Institut, al barri de Montbau. Però també hem aprofitat viatges o estances fora de Barcelona per a continuar buscant espais buits que ens agradessin.

Esperem que a vosaltres també us agradin!

 

"El port"

Aquesta fotografia està feta a Barcelona, a les “Golondrines”. La vaig fer al matí, vaig provar amb color però no quedava tan bé com en blanc i negre. M’agrada la llum que li dona, el contrast i el paisatge. Sonia Álvarez

 

"Esperant que torni la infància"

Aquesta fotografia està feta a un parc al costat de la esplanada de l’església, molt a prop de l'institut . Eren les 14:30. Pol Fàbrega

 

"Un mar d'ombres a l'edifici blau" 

Aquesta fotografia la vaig fer cap a les 15:15 al barri de Montbau. El joc d'ombres li donen un toc de misteri a la imatge. També em va interessar la llum i el color de l'edifici. Des d'un principi volia que sortís la "mini entrada" de la pedra al mig de la fotografia, ja que és per mi un mode d'enquadrar la imatge. Marc Aira

 

“Gegants Urbans”

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia de tardor a una plaça que hi ha a prop de l’institut. Quan vaig veure aquells enormes edificis i el sol al seu costat, vaig pensar que si anava a l’altra punta de la plaça, el sol estaria amagat darrere d’aquells gegants, i això vaig fer. Volia transmetre immensitat, volia que es veiés la dimensió d’aquelles tres figures geomètriques tan ben ordenades que semblava que haguessin estat col·locades precisament en mig del buit d’aquella plaça. Alba Perez

 

"Ascensor solitari"

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha molt a prop de l'institut. Un ascensor buit és un espai on la gent no sol parlar. Xènia Esteve

 

"Llum de nit"

Aquesta porta és a un edifici a prop de l'institut. Està feta a la nit, hi ha un fanal a prop i m’agraden les ombres que fa i la sensació de buit que li dona el blanc i el negre. Mònica Casillas

 

Lloret de Mar

Aquesta fotografia la vaig fer un migdia a la platja de Lloret. Feia sol i aprofitant que el mar estava calmat, vaig capturar el moment. El que volia aconseguir amb aquesta imatge, és que transmetés pau i serenitat. Sara Pérez

 

“Brots de tardor"

Aquesta fotografia està feta a Arbúcies, al jardí de casa meva, al migdia quan no feia massa sol. La vaig fer perquè estava atabalada i vaig sortir fora de casa. Els tons vermells i verds són molt bónics i combinen molt bé.  Marina Mallofré

 

“Riba-Roja d’Ebre”

Aquesta fotografia està feta al meu poble, Riba-Roja d’Ebre. A la sortida del poble hi passa el tren. El color blanc i negre de la fotografia m’agrada molt. També m’agrada que de fons es vegi una mica del riu Ebre i que a la part superior de la imatge es vegin els cables que van per sobre del tren. Elora Giménez

 

“El buit de jugar”

Aquesta fotografia està feta a un parc que hi ha sota casa meva (l’Hospitalet del Llobregat). La vaig fer a les 16:30. A mi un parc sense nens jugant em dona una sensació de buit impressionant. Els colors que té, trobo que li donen molt de joc a la foto. Carla Martínez

 

“Entrada inexplorada”

Aquesta fotografia és de la caseta d’eines del jardiner de la comunitat, amagada entre edificis. Personalment a mi aquesta foto em crea una gran sensació de curiositat per saber què s’amaga darrere d’aquesta petita porta verda. Judit Ibáñez

 

‘’Els colors de la tardor’’

Aquesta fotografia està feta a una plaça a sota de casa meva. Em va cridar l'atenció perquè es veuen clarament els diferents colors dels arbres quan s’apropa la tardor, variant de verd a groc. Personalment m’agrada molt aquesta foto perquè transmet pau, serenitat. Irene Lapuerta

 

"Casa solitaria"

Aquesta fotografia la vaig fer en un viatge per Astúries. Aquesta imatge la vaig fer des de el cotxe i en moviment. La fotografia dona una sensació de buit i de soledat. Marta Sainz

 

“A la vora del llac “

Aquesta fotografia està feta a Sant Martí de Tous (Anoia), en un dia que no feia massa sol. És a la muntanya, en un lloc on no hi ha població i no hi passen cotxes perquè està ficat com en un petit precipici. La llum d’aquell dia poc solejat era preciosa. Clara Rebollo

 

 

"Mur aïllat"

El mur de la foto es diu així perquè està en mig d’un antic parc -em sembla- ple d’herba i dona la sensació que està abandonat i sol. La vaig fer perquè em donava sensació soledat. Adrián Montero

 

"Temple Urbà" Edgard Ramos

 

Roger Rodríguez

 

Laura Argilés

 

 

 

http://au

Pàgines