Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Carta als alumnes del Júlia Minguell: proposta de categories compartides

Estimats companys del Júlia Minguell,

Com porteu tot el procés de creació de la pel·lícula? Esteu preparats pel rodatge?

Nosaltres hem hagut de rodar abans la nostra pel·lícula perquè la nostra cineasta Meritxell ha de marxar uns dies. La setmana passada va ser molt intensa, hem compartit moltes hores de rodatge i ens ho hem passat molt bé, tot i haver de matinar molt o passar fred o calor, o també hi ha hagut moments que estàvem cansats. Tot ha valgut molt la pena, estem molt contents de tenir aquesta oportunitat.

Una de les regles del joc per al nostre film final és compartir algunes categories amb vosaltres. Amb les presses, no us hem pogut escriure abans, tot i que teníem les categories pensades. Així que ho fem ara! Hem repassat i analitzat totes les que apareixen a la nostra pel·lícula i entre tots hem decidit proposar-vos aquestes quatre:

  • Fils elàstics: proposem aquesta categoria perquè ens ha agradat molt filmar algunes escenes on la càmera i el personatge s’apropen i s’allunyen. També hem volgut jugar amb llums i ombres inspirant-nos en el fragment de Les harmonies Werckmeister de Béla Tarr.
  • Mostrar l’emoció ocultant la mirada: perquè en aquesta categoria podem saber com se sent el personatge sense veure-li la cara, és una manera molt subtil d’expressar els sentiments. Ho hem fet a la manera dels germans Dardenne en La promesa.
  • Primers plans: ens agrada apropar-nos al personatge d’aquesta manera perquè pensem que ens aporta més expressivitat i informació sobre com està el personatge.
  • Insistències: ens agrada estar molt de temps amb el personatge per poder conéixer-lo millor. Els fragments de referència: Els nostres amors de Maurice Pialat i La senyoreta Oyu de Kenji Mizoguchi.

Esperem que les categories que us hem proposat us ajudin molt a l’hora de pensar la planificació de la pel·lícula. Tenim moltes ganes de saber com va la vostra pel·lícula!! Ja ens explicareu com va el vostre rodatge!

 

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Les primeres seqüències

Després de visionar extrets de les categories 'Elements interposats', 'Insistències', 'Intensificació emocional del so' i 'Passatges entre el personatge i el món', hem decidit treballar-les totes en diferents grups. Després de rodar-les, ens hem adonat que, a part de treballar aquestes, n'hem treballat d'altres com 'Canvi d'escala' o 'El personatge s'allunya i s'apropa'. Ens han inspirat, especialment, els fragments de 'La nostra música' de Jean-Luc Godard, 'Cafè Lumière' de Hou Hsiao-hsien, 'Els nois de Fengkuei' de Hou Hsiao-hsien, 'Elephant' de Gus Van Sant, 'Als nostres amors' de Maurice Pialat i 'El circ' de Charles Chaplin.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els 400 cops

Dimarts 17 de febrer vam anar a l’institut francès a veure “Els 400 cops”, una pel·lícula de François Truffaut. És una pel·lícula en blanc i negre i en francès, la vam veure subtitulada en castellà.

   

 

Els fragments que més ens han agradat són:

  • Quan un company de classe de l’Antoine intentava escriure i no podia perquè no sap  escriure amb tinta, es tacava les mans i els fulls, els arrencava i al final s’ha quedat sense fulls (Usman)

  • El dia que l’Antoine i el seu amic René no van a l’escola, amaguen les motxilles i se’n van al cinema, a una fira on l’Antoine puja a una atracció que gira molt ràpid. Després es troba a la seva mare pel carrer amb un altre home, es miren però no parlen.(Mariana)

  • Quan l’Antoine està al reformatori, el seu amic va de visita però no el deixen entrar, la seva mare sí que entra a veure’l. (Amine)

  • Quan l’Antoine s’escapa del reformatori, comença a córrer, la càmera el segueix des d’un angle lateral fins que arriba a la platja, ell es gira, mira a càmera, queda un pla tancat de la seva cara i s’acaba la pel·lícula.(Fàtima)

  • En la mateixa escena descrita abans, quan va corrent per la platja i es veuen les seues petjades a la sorra.(Zihad)

  • En aquesta mateixa escena és bonic quan de cop descobreix el mar i se sent el soroll de les onades (Sehar)

  • L’escena en que corre per la carretera i la càmera el va seguint fins que arriba a la platja i avança fins a mullar-se el peus (Nadia)

  • L’Antoine va a casa d’en René i quan estan sols juguen i fumen fins que arriba el seu pare i s’ha d’amagar darrere una cortina. (Mercè)

  • La mare li diu a l’Antoine que baixi la brossa, quan la baixa, la llum es tanca, queda tota la pantalla negra i després s’engega una altra vegada.(Nadir)

  • El tràveling final m’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la pel·lícula La soledat del corredor de fons de Tony Richardson que he vist al Filmin (William)

  • El tràveling inicial que ens mostra la ciutat de París.

  • L’Antoine s’ha escapat de casa i te gana i roba una ampolla de llet, abans de fer-ho passa comprovant la situació per a que no l’enxampin.(Adriana)

  • El final de la pel·lícula és impressionant, amb tot el camí fins arribar a la platja, és un final molt intrigant, deixa a l’espectador amb ganes de saber que passarà després. (Adrian)

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els nostres Minuts Lumière

Des del mes de novembre i després de veure vistes Lumière, vam iniciar la documentació de possibles espais i oficis. Us mostrem els Minuts Lumière que hem decidit filmar amb càmera gran.

 

 

 

Aquests són els minuts Lumière que vam gravar en l’escola de la Massana. En els plans veiem gent treballant amb la pedra i el ferro. Vam decidir gravar en aquell lloc perquè es veia a tots treballant alhora i els alumnes del taller es veien molt concentrats en el que feien. El rodatge va anar molt bé perquè vam obtenir uns bons vídeos i ens va agradar molt gravar amb la càmera gran.La pràctica ‘’Minuts Lumière’’ ens ha anat bé encara que no ha sigut fàcil trobar accions que comencin i acabin. A més, ens ha costat una mica fer aquests plans amb la càmera gran perquè no havia lloc on posar el trípode i es movia molt sense trípode.

En el teatre Romea es veu com pujaven una pantalla rodona que resentava el sol. Aquesta idea ens va sorgir perquè vam preguntar a un dels treballadors i va dir que aixecarien aquesta pantalla rodona  i vam pensar que seria un acció interesant. Va anar bé, estavem una mica nerviosos perquè només teníem una oportunitat de gravar. Els minuts Lumière va ser una experiència molt bona perquè havíem de buscar una acció que comenci i acabi, per això ens va agradar molt aquesta pràctica.

Vam anar al restaurant Flax and Kale on feien sucs i menjar. Primer, vam gravar la gent fent els sucs naturals de fruites i de verdures . Després, vam gravar els cuiners preparant el dinar , eren uns quants a la cuina. Era la primera vegada que anàvem amb la càmera gran. Va ser bastant fàcil perquè ja havíem practicat com fer-la servir amb la Meritxell. La pràctica de ‘’Minuts Lumière’’ ha sigut una gran experiència, que ens ha donat l’oportunitat d’anar a una cuina d’un restaurant a gravar.

Pàgines