Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge film final

Hola,

Per fí ha arribat el moment tan esparat, rodar el nostre gran petit film!

Abans de començar a filmar hem estat planificant cada seqüència per grups. Hem planificat 7 seqüències, dividides en diversos plans. Cada grup de rodatge, format per 4 o 5 persones, ha planificat entre 2 i 3 seqüències, organitzant els plans, l'atrezzo, les localitzacions, les hores del dia, les accions, les situacions emocionals i el guió. Cadascuna de nosaltres ha pogut ocupar els diferents càrrecs en cada pla (directora, càmera, sonidista, escript i foto fixe), podent treballar-los i practicar-los tots.

Vam grabar durant tres intensos dies, sobretot per la protagonista, la "Jana", en diferents moments del dia, segons l'hora i la llum que havíem planificat, inspirant-nos en varies categories visionades i treballades a classe, com: en tancat, a casa, pas de temps, llum i hores del dia, fils elàstics, mostrar l'emoció ocultant la mirada, d'esquenes, primer pla, filmar d'esquenes per intensificar el primer pla, elements interposats, trajectes, entre d'altres.

És important fer una bona planificació per tal que el rodatge sigui més senzill i preparat, evitant el màxim de problemes i imprevistos.

Us expliquem algunes "anècdotes" que ens van passar durant el rodatge:

En la seqüència 1, "comiat del germà", després de realitzar-ne dos presses, vam veure que la càmera i l'equip es reflexava en el cotxe. Aleshores l'equip de rodatge, ens vam amagar en un carrer, deixant prèviament els paràmetres ajustats i amb el rec apretat; vam posicionar la Jana davant de la càmera perquè la tapés i l'acció no va començar fins que tots estàvem amagats.També, en la seqüència 6, "la trucada al germà", l'actriu es va equivocar en marcar el número telefònic. Vam haver de fer una altra presa perquè s'escoltava el contestador dient que allò que s'havia marcat no existia.En la següent seqüència, no vam tenir en compte que la protagonista s'havia de canviar de roba al vestuari. L'única peça que duïa era una dessuadora amb una marca escrita en gran. Vam haver de solucionar l'esmentat imprevist intercanviant la roba de l'Anna (Jana) amb la d'una companya de rodatge.

Ara amb tot aquests plans realitzats, passarem a muntar-los, per així finalitzar el film.

 

Alumnes de cinema en curs de 4t ESO de l'INS Castellet

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Exploració de la categoria d'insistències

Per fer la nostra pràctica d’insistències ens vam inspirar en el visionat “Als nostres amors” de Maurice Pialat. Volíem mostrar el buit que deixa un ser estimat quan se’n va. Per fer-ho vam haver de crear una situació emocional i pensar en els plans que millor la transmetrien. En el muntatge vam descartar molts plans fins a arribar a trobar la idea de continuïtat.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Ningú no sap és una pel·lícula del director japonès Hirokazu Kore-eda. Aquesta pel·lícula és molt profunda,  ens desperta molts sentiments i transmet molts valors.  

Personalment el que m’ha despertat a mi, ha sigut aquesta responsabilitat que tenim tots en aquesta vida, responsabilitat sobre coses nostres de les quals ningú més podrà encarregar-se, com una mare dels seus fills. En aquest cas tan extrem, l’Akira comença a agafar aquesta responsabilitat, esperant que la mare torni, però aquest cop no ho farà. Així de mica en mica l’Akira haurà d’agafar força i saber controlar la seva situació familiar.

Però com tot en aquesta vida, aquesta pel·lícula ens mostra la part positiva dels problemes, la unió que mantenen els germans. Encara que van patir una mort molt dura, la unió fa la força i envers la seva situació van estar units encara que fos difícil. 

Gràcies a aquestes pel·lícules som conscients del que som i el que tenim, molts cops ens queixem de les nostres vides, de les nostres famílies però hi ha gent vivint situacions com aquesta ja que aquest film està basat en fets reals. En relació al treball de llum m'ha agradat la manera com et fa notar el pas de temps dins de la casa. Amb els canvis de llum, la nena dibuixant i el sol damunt del rostre de l'Akira. El pla de l'Akira a la cabina telefònica  el trobo molt especial perquè no li veiem la cara però ens fa sentir les seves emocions. El treball del flou en alguns plans també m'ha emocionat. Quan l'Akira sap que la mare té una nova família, veiem els seus germans desenfocats.

Isabel Pérez

    

Pàgines