Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena de 'El curs del temps'

Tallers Documentals

El curs del temps

 

Som els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Esperem que el nostre documental us hagi agradat.

Vam partir de la idea que ens agradaria conèixer espais del nostre entorn. Espais on sovint hi anem per trobar-nos amb els nostres amics i que van despertar la nostra curiositat. Alguns d’aquests espais estaven fortament vinculats amb el passat industrial i rural de Sant Vicenç. El creixement del nostre poble va dependre també de la industrialització. En aquest procés, moltes famílies van haver de decidir si es quedaven al camp o emigraven als pobles i ciutats. En qualsevol cas, la vida era dura, i això és el que també volíem treballar: les sensacions que ens despertava aquest passat i la memòria dels seus protagonistes lligada al riu. Per això vam decidir centrar el nostre documental en les fàbriques que van fer créixer el nostre poble, i en les famílies que van decidir quedar-se a la vinya i viure al camp.

 

Estructura del film

Com el vam construir:

En primer lloc vam voler trobar els espais que formarien part del nostre documental. Vam començar a cercar localitzacions on ens interessaria filmar.

Volíem tenir present l’èxode rural que va marcar Catalunya amb el soroll i l’olor a cotó, per això vam escollir gravar en dues fàbriques del nostre poble i en un mas de Rocafort.

Per aprofundir més en les històries i els espais vam comptar amb els testimonis de dos encarregats i una treballadora de les dues fàbriques i d’un matrimoni que va quedar-se a viure al camp. En el moment que els vam conèixer vam saber que ens interessava aproximar-nos a aquelles persones tan vinculades als espais que volíem filmar.

 

Visionats i referents cinematogràfics

Els visionats cinematogràfics que ens han inspirat per filmar les fàbriques han estat SHOAH de Claude Lanzman a l’hora de filmar el que queda actualment dels espais i portar al lloc els testimonis per poder tenir una forta relació entre l’espai i la persona. Un altre visionat ha estat RUINAS de Manuel Mozos que ens ha inspirat a l’hora de mostrar una successió d’espais buits i oblidats així com el seu comentari en veu en off i la mateixa intenció de filmar coses que van formar part de la història del nostre poble.

En relació al passat rural ens va inspirar el fragment de MUDANZA de Pere Portabella a l’hora d’explorar amb plans fixes cada habitació buida. També vam tenir com a referent PERFILS CAMPEROLS de Raymond Depardon ja que tal i com ell va fer, vam decidir iniciar el nostre fragment amb un tràveling que recorre el camí a la casa d'en Miquel i la Lourdes. El nostre propòsit a Mas Arboset, com va fer el cineasta, és el de poder conservar la memòria d’una forma de vida en vies de desaparició.

 

Concepció del film

Hores del dia:

Des d’un principi que vam voler mostrar la fàbrica com el pas d’un dia. Presentar-la amb la llum del matí per poder fer un tancament amb els plans dels finestrals de les fàbriques ja que la llum de la tarda que es filtrava entre ells creava un ambient màgic.

 

Rodatge

Ens vam dividir en tres grups: Cal Soler, Cal Balet i Mas Arboset i cada grup va planificar la seva part del documental. Vam fixar les dates de gravació, ens vam traslladar fins als espais amb tot l’equip i cada grup va gravar durant tot un dia.  Després els vam unir per comprovar que hi hagués una continuïtat i un seguiment entre els tres espais.

 Quan vam fer la tria d’espais vam valorar molt les emocions que ens transmetien. Volíem històries vivencials, no didàctiques, per això vam escollir aquelles localitzacions i aquells testimonis capaços de compartir amb nosaltres la seva història.

 

Previst i descobert

Abans de començar el rodatge vam visitar els espais que volíem filmar. Vam fer fotos que més tard vam aprofitar per fer les miniatures que ens servirien de guia per ordenar la concepció dels plans.

Tot i tenir una planificació pensada, en el moment del rodatge vam valorar els rodatges de diferents plans i seqüències que ens van semblar interessants com per exemple el pla de Mas Arboset on es veu el menjador o el pla fosc de les finestres de Cal Balet.

 

Muntatge

En un principi pensàvem que el documental podria estar construït cronològicament, primer parlant i mostrant Mas Arboset, després ensenyant la fàbrica de Cal Soler, i finalment mostrant la restauració de Cal Balet però durant el muntatge vam canviar aquest ordre per poder encaixar millor les tres històries.

Vam decidir utilitzar la veu en off per donar continuïtat entre els tres espais i així marcar un inici i un final al nostre documental. Situar l’entrevista de Mas Arboset al muntatge era molt complicat, per això vam prescindir del diàleg dels testimonis i hi vam afegir més veu en off que ens expliqués la seva vivència a la masia. En el cas de les fàbriques les entrevistes tenien un sentit i encaixaven en el nostre documental, encara que vam haver de renunciar a molts fragments. A  l’hora de muntar el nostre documental vam voler afegir uns “wildtracks” per tal de donar realisme al documental que van ser el so dels telers a Cal Balet, el tren a Cal Soler.

 

Què hem après

La matèria de Cultura Audiovisual ens ha permès conèixer amb més profunditat i sensibilitat la història del cinema i del nostre propi poble. Hem après a tenir paciència, a ser més exigents amb el nostre i a treballar en grup. I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Aquest documental ha significat un viatge al passat, un  retorn a la vida rural i industrial. Hem vist l’esforç de molta gent durant tota la seva vida i ens han fet valorar els privilegis que tenim els joves d’ avui dia.

 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Balanç de blancs

Tallers Documentals

L'aula de Cultura Audiovisual s'ha enriquit amb l'espai de cinema. És també l'aula on planifiquem i coneixem la càmera. A la fotografia un moment en què el Dani La Casa explicava al grup de Batxillerat el concepte balanç de blancs.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge a la fàbrica Cal Soler

Tallers Documentals

El grup de 1r de Batxillerat de l'Institut Castellet hem iniciat el rodatge del documental. Divendres vam rodar durant el matí els plans amb el nostre testimoni el senyor Joan Corrons que ens va acostar a la memòria dels espais de la fàbrica amb la veu dels seus records i vivències. A la tarda vam treballar amb una llum càlida esplèndida diferents espais que havíem planificat. La fàbrica de Cal Soler de Sant Vicenç de Castellet és un bon exemple del ric passat tèxtil i industrial de Catalunya. Us deixem algunes fotos de making of en les quals l'equip de rodatge estem contents i motivats perquè ens va encantar poder veure i rodar finalment a dins de la fàbrica!!!

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmem 'A la manera de...'

Tallers Documentals

Quan ens van demanar a classe per fer un pla inspirat en qualsevol pel·lícula del catàleg de Filmin, dubtava entre ‘Un estiu amb Mònica’ i ‘La solitud del corredor de fons’. Pensant en l'entorn de què disposava per anar a gravar em va semblar més adient inspirar-me en ‘La solitud del corredor de fons’ ja que està ple d'espais envaïts per la naturalesa.

L'espai que vaig escollir no em va costar gaire triar-lo, em semblava perfecte perquè és com un racó natural, i a més, el trajecte gravat ja està marcat per un caminet.

Així que vaig començar a gravar càmera amb mà, però em vaig trobar amb certs problemes. Per exemple, el so ambient no lligava amb el pla ja que aquest espai està al costat d'una escola i just a aquella hora plegaven els nens. Per aquest motiu en editar-ho vaig decidir fer-ho sense so.

També a l'hora d'editar-ho vaig posar-hi blanc i negre perquè no m'agradava gaire com començava ja que al principi és com si tota la pantalla fos plena d'elements (arbre gran) i quan començo a caminar se'n van tots de la pantalla de cop. A més també vaig afegir aquest blanc i negre per dissimular al principi que faig com un salt, que és quan pujo l'esglaó de la vorera.

Natacha González

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge 'A la manera de...'

Tallers Documentals

En el moment en què ens van suggerir saber fer un pla 'A la manera de…', és a dir, inspirat amb algun dels films que estàvem visionant a Filmin, vam pensar en basar-nos en 'Ningú no sap', ja que a totes dues ens va marcar la fortalesa i la dolçor que ens transmet aquest film tan impressionant.Quan ens vam posar a pensar, ràpidament va sorgir la idea de reproduir els plans finals, pels sentiments que ens va fer sentir i perquè vam pensar que podríem fer plans de gran intensitat emocional. D’una manera natural vam imaginar-nos aquests plans als espais del poble on vivim. El pont de Sant Vicenç ens va il·lusionar com a primera localització i el tren dels Catalans que passa pel nostre poble pels trajectes. Ràpidament vam escollir un dia de rodatge i vam demanar ajuda a la mare de la Marta perquè ens gravés el tràveling frontal al pont. Quan el vam finalitzar, vam anar a gravar el pla del tren passant per les vies, assegurant-nos prèviament de l’hora en què passaria. Just uns 3 minuts abans que el tren passés es va posar a ploure, cosa que li va donar una tristesa afegida al pla. Podríem dir que la sort i l’espontaneïtat, el dispositiu i l’atzar, segons José Luis Guerin, van ser els nostres aliats. Finalment vam anar cap al tren i vam pensar els plans que faríem intentant dialogar al màxim amb la pel·lícula original. Però quan vam disposar-nos a gravar els plans, ja s’havia fet fosc. L’endemà vam haver de tornar a agafar el tren, així que vam necessitar dos dies de gravació. En els plans del tren vam utilitzar un trípode, i una de les dues buscava el pla mentre l’altra feia d’actriu per tal de trobar l’enquadrament que buscàvem. Va ser engrescador explorar i intentar de descobrir alguns dels recursos de la manera de gravar d’aquest cineasta japonès, en concret, Hirokazu Kore-eda. Per totes aquestes experiències i emocions, animem a tothom a crear un pla personalitzat basat en algun film que l’hagi captivat.

Marta Serran Grauvilardell i Júlia Torres Ubach

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Filmin: A la manera de... "Ningú no sap"

Tallers Documentals

Dintre de les pràctiques que estem duent a terme al 1r. curs de cultura audiovisual de l'INS Castellet, hem decidit compartir aquesta seqüència de plàns inspirats en la pel·lícula "Ningú no sap". Estan interpretats i realitzats per la Marta Serran i la Júlia Torres.

Pàgines