Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge a la nau abandonada de La Escocesa

Obradoiros Documentais

El passat divendres 19 d’abril vam anar a rodar  a La Escocesa amb la Meritxell i l’Anna. No només anava a grabar jo sola sinó que també venien l’Oscar, en Karim, el Pol i l’Oriol.   

Al principi d’anar a La Escocesa, la Meritxell ens va recordar com havíem de muntar la càmera, les seves parts, etc. Jo sincerament me’n recordava de l’any passat una mica perquè el curs passat ja vaig fer cinema i ens ho van  ensenyar. 

Ja a La Escocesa, vam entrar en un edifici abandonat que tenia tres plantes i vam començar a rodar per la 3a planta. A mi personalment la que em va agradar més va ser aquesta perquè era molt espaiosa i tenia molts possibilitats per fer plans. També hi havia un molt bon so ambiental. Després de filmar a la 3a planta vam baixar a la segona, que és la que menys em va agradar perquè hi havia poca llum. Finalment vam baixar a la primera que també em va agradar bastant perquè vaig poder realitzar el meu pla com a directora.

El rol que em va agradar més va ser el de sonidista, encara que a vegades m'agafava el riure de tant silenci com hi havia. 

Al llarg del rodatge, en alguns moments vaig sentir por perquè se sentien sorolls d’animals i jo em pensava que era una rata. Però no ho era: eren coloms!

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge de les veïnes de La Escocesa i primers muntatges

Obradoiros Documentais

El passat 20 d'abril vam grabar a una veïna de La Escocesa, la Carme. Va ser una coneixença molt divertida ja que vam estar conversant i escoltant les seves experiències al llarg de la vida. Els seus pares treballaven a la fàbrica, però finalment, després de molts anys van ser acomiadats per participar en manifestacions sindicals; ell quasi acaba en la presó, però gràcies a l'alcalde del barri, "una bona persona", segons diu la Carme, va poder evitar-la.                                                                                                                                      

 La seva germana també va començar a treballar a La Escocesa com a cosidora i els seus pares tenien l'esperança que la Carme també ho fes, però a la nostra veïna de la fàbrica no li agradaven gaire les tisores i va preferir dedicar-se a altres feines.

Un cop acabats els rodatges, avui, 4 de maig  hem començat a muntar els plans que vam grabar de la Carmen al seu pis. En general ha estat un treball força elaborat, ja que vam grabar molts plans i discurssos però poc a poc la cosa avança; ja tenim mitja pel·lícula muntada!

 

 

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Visionat Des de la finestra de David Perlov

VISIONAT 

DES DE LA FINESTRA

De DAVID PERLOV

 

-“És una finestra”

-“És veuen cases, plantes, flors...”

-“En Perlov està dins d’una casa i fa una “peli” des de la finestra”

-“Dura poc”.

-“Parlen”

-“En Perlov està lluny perqué la finestra es veu petita” En Najim tracta d’explicar-nos que el fotògraf s’ha posat lluny de la finestra i per això es veu més petita.

-“La càmara es mou una mica” Dedueixen que el que veiem no és una foto.

-“També fa “fotos” del carrer quan plou”

-“Com nosaltres!”

-“Gent caminant!”

-“Cotxes!”

-“Es veuen cases i altres finestres”.

CEIP A Rúa (Cangas)

Rodamos para documentarnos en Cangas

Obradoiros Documentais

Estes días, durante varias tardes e en pequenos grupos, estivemos rodando no centro de Cangas. Filmamos coa intención de documentarnos e buscar planos que fosen acordes coas ideas visuais do noso documental sobre a emigración.

No porto gravamos a chegada e a partida dos barcos, dos pasaxeiros/as, ós pescadores reparando as redes. Un par de grupos subímonos ó barco que conecta Cangas con Vigo e fixemos varios trávellings que nos encantan. Na alameda de Cangas, rodamos planos da estatua a Félix Soage, un filántropo da nosa vila que emigrou a Arxentina e ,cos cartos que donou, entre outras moitas  cousas, construiuse o palco de música que tamén filmamos. Outro día desprazámonos ata Massó e rodamos nas rochas. Conseguimos gravar uns arroaces!

Xa visionamos algunhas destas gravacións e poden servirnos para o documental. En concreto, hai un travelling dende unha ventá do barco, saíndo do porto de Cangas, que nos lembrou a Guerin, en concreto, ó fragmento das ventás de Guest.

Captura de Guest, de Guerin, á que nos referimos.

O xornal local fíxose eco da nosa rodaxe de documentación:

 

 

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Carta als alumnes del Júlia Minguell: proposta de categories compartides

Obradoiros Programa anual

Estimats companys del Júlia Minguell,

Com porteu tot el procés de creació de la pel·lícula? Esteu preparats pel rodatge?

Nosaltres hem hagut de rodar abans la nostra pel·lícula perquè la nostra cineasta Meritxell ha de marxar uns dies. La setmana passada va ser molt intensa, hem compartit moltes hores de rodatge i ens ho hem passat molt bé, tot i haver de matinar molt o passar fred o calor, o també hi ha hagut moments que estàvem cansats. Tot ha valgut molt la pena, estem molt contents de tenir aquesta oportunitat.

Una de les regles del joc per al nostre film final és compartir algunes categories amb vosaltres. Amb les presses, no us hem pogut escriure abans, tot i que teníem les categories pensades. Així que ho fem ara! Hem repassat i analitzat totes les que apareixen a la nostra pel·lícula i entre tots hem decidit proposar-vos aquestes quatre:

  • Fils elàstics: proposem aquesta categoria perquè ens ha agradat molt filmar algunes escenes on la càmera i el personatge s’apropen i s’allunyen. També hem volgut jugar amb llums i ombres inspirant-nos en el fragment de Les harmonies Werckmeister de Béla Tarr.
  • Mostrar l’emoció ocultant la mirada: perquè en aquesta categoria podem saber com se sent el personatge sense veure-li la cara, és una manera molt subtil d’expressar els sentiments. Ho hem fet a la manera dels germans Dardenne en La promesa.
  • Primers plans: ens agrada apropar-nos al personatge d’aquesta manera perquè pensem que ens aporta més expressivitat i informació sobre com està el personatge.
  • Insistències: ens agrada estar molt de temps amb el personatge per poder conéixer-lo millor. Els fragments de referència: Els nostres amors de Maurice Pialat i La senyoreta Oyu de Kenji Mizoguchi.

Esperem que les categories que us hem proposat us ajudin molt a l’hora de pensar la planificació de la pel·lícula. Tenim moltes ganes de saber com va la vostra pel·lícula!! Ja ens explicareu com va el vostre rodatge!

 

 

Páxinas