Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena de 'Sense mirar enrere'

Obradoiros Programa anual

Sense mirar enrere

Bona tarda, som els nois i noies de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró.

Estem molt contents, i alhora molt nerviosos per compartir amb vosaltres el nostre curt. I ens fa molta il·lusió presentar-lo aquí davant de tots vosaltres que sabeu del valor de l’esforç que implica.

Vàrem anar entrant en el nostre guió quan vam començar a pensar en les nostres primeres seqüències. Com podia sentir-se el nostre personatge? Quin estat d’ànim el dominaria? Tristesa, alegria, preocupació, .... I al fer el muntatge d’aquestes, el vam anar perfilant.

Vàrem anar visionant de forma periòdica fragments i, amb cada visionat el nostre personatge va anar creixent, quedant més clar i definit.

Al principi per buscar el tema vam partir de les nostres preocupacions, del que ens agrada, dels sentiments que compartim, del que volem, de les nostres pors...Primer el nostre personatge volia, sí o sí, un mòbil d’última generació, després, molt lentament, tot va anar desapareixent. A finals de març, a partir dels gustos i coses que li agradava fer al nostre protagonista, vam tenir clar , que havia de ser una noia i, què havia de ser important al curt que es veiés. Finalment va aparèixer la Carla.

En definitiva, la Carla és una noia sensible, responsable, atenta i amiga de les seves amigues, que no està en el seu millor moment. A casa hi ha tensions, petits problemes, els pares discuteixen sovint i això l’afecta en la seva manera d’estar a l’escola, en els seus resultats. No vol ser un motiu més de preocupació dels seus pares. Ha de prendre decisions, mirar endavant. Hem volgut mostrar  l’emoció de la Carla en els diferents plans, sense parlar, donant un valor al rostre. Imatges impregnades del personatge, del seu neguit. Per a fer-ho algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       Elements interposats

-       Filmar d’esquena per intensificar el primer pla

-       Primers plans

-       L’emoció ressona al món

En relació a les regles del joc vam aprofitar una primera seqüència filmada a 'L’aranya de la platja' quan la nostra Carla està pensativa, dubtosa, preocupada... Dins la categoria d’elements interposats i els plans del món vam utilitzar aquells on la Carla està voltant per Mataró, i passa pel pas soterrani. En aquests últims plans d’ella voltant per la platja i la ciutat, sola, hem intentat gravar a la manera de Contes de Toquio de Yasujiro Ozu  per treballar l’emoció ressona al món.

La categoria que hem compartit amb el nostre centre agermanat –l’Escola Rafael Alberti- ha estat el valor del rostre, en els primers plans seguint el model de Persona d'Igmar Bergman a l’habitació.

I per últim, a la tercera, la llum i les hores del dia i,  el pas del temps sobre el personatge, ens ve donada a la seqüència quan la Carla és a casa a la seva habitació, on pren la decisió que cal mirar endavant . Dóna un valor més intens a l’acció que realitza i a la seva expressió.

El treball sonor ha estat valorat com a molt positiu i molt agraït per la majoria de nosaltres. Ens hem adonat de quantes coses es pot arribar a escoltar. Us explicarem una anècdota que vam viure en el rodatge a la platja: el temps havia anat canviant. Havia fet molta calor. Anàvem d’estiu. Un dels nostres sonidistes en una de les preses, l’escript li pregunta al sonidista: -Què has sentit?  El sonidista respongué: -Molt fred!

No tot ha estat senzill, per exemple la gravació del primer pla de la Carla a la seva habitació va ser com fer contorsionisme sobre la taula, el braç sobre l’ampit de la finestra, patint, aguantant el pes de la càmera amb un braç... El resultat, però, ha valgut la pena doncs hem aconseguit un rostre ple de llum, d’expressió. La veritat és que no pensàvem que fos tan difícil quan ho vàrem programar.

Hem après, per una banda, com és d’important l’organització, la responsabilitat en cadascun dels càrrecs que realitzem en el treball d’equip..., per l’altra banda que quan tenim una idea hem d’argumentar-la davant dels altres i que és molt important saber explicar perquè no estem d’acord amb una decisió.

Volem donar les gràcies a la Associació A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia i en Daniel Lacasa per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir tanta paciència en les sessions.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'El meu món és la meva presó'

Obradoiros Programa anual

El meu món és la meva presó

Som els alumnes de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró. Volem dir, primer de tot, que ens ha il·lusionat participar en aquest gran projecte de cinema i, especialment fer aquest film, que esperem que us hagi agradat. A continuació us presentem una mica el nostre treball. 

El guió del nostre curt es va anar construint a partir de com vam decidir que seria el nostre personatge, l’Arnau.

L’Arnau té pocs amics, és sociable però cada vegada es veu més diferent dels seus companys. A ell li agrada molt l’aventura, dibuixar i llegir. I a casa, se sent sol, doncs els seus pares treballen tot el dia.

Al principi, quan vam pensar què li podia passar a l’Arnau en el curt, què podia fer, vam començar a imaginar que es podria perdre, trobar un tresor, però a l’hora de fer i escriure el guió això no ens va convèncer gens i vam decidir que seria millor mostrar la relació que té el nostre personatge amb l’escola, els amics, la família, amb el món que l’envolta.

Algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       L’emoció ressona al món

-       Passatges entre el personatge i el món.

Vàrem voler començar amb un pla tancat a casa, per mostrar com ja de bon matí, l’Arnau es queda sol. Ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap del director Hirokazu Kore-eda.

Tots els plans tancats són per mostrar el món propi del personatge, i els oberts per mostrar la realitat que l’envolta. A més, per intensificar aquest aïllament i desconnexió que l’Arnau fa respecte a la realitat de l’escola, les obligacions, etc.. Hem acompanyat aquests plans tancats amb un efecte de so, per ficar-nos més en el seu cap.

El tràveling el vam decidir fer a la platja, ja que tant per la llum del dia, com pel lloc, era ideal per acompanyar a l’Arnau amb els seus pensaments i preocupacions. Ens vam inspirar una mica en el fragment de Estranys al paradís del director Jim Jarmusch.

La seqüència de la biblioteca la vam fer per mostrar que ell intenta canviar, estar més per la feina de l’escola, però, com heu pogut veure li costa molt i es distreu ràpidament en allò que li agrada, en aquest cas amb el llibre Tom Sawyer de Mark Twain. En aquesta seqüència, el reflexa dels vitralls en els llibres el vam aprofitar per mostrar, a través d’aquells colors vius, la part més somiadora de l’Arnau.

En els diferents plans on treballem moviments d’acostament i allunyament, en especial a les últimes seqüències, hem volgut mostrar com l’Arnau s’allunya física i emocionalment de l’escola, de casa, de les obligacions i preocupacions, i s’acosta, en aquest cas a les Cinc Sènies, que és on se sent a gust, on pot crear i tenir aventures, etc. Fins acabar en un últim pla de l’Arnau ficat en els seus pensaments, mirant la ciutat llunyana, emboirada, com una metàfora visual de com ell veu aquella realitat.

Volem donar les gràcies a la A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir paciència en les sessions.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Després de visionar les primeres seqüències

Obradoiros Programa anual

En les nostres primeres seqüències volíem mostrar la tristesa i el neguit que té el nostre personatge, després que la mestra li digui que s’ha d’esforçar si vol passar a l’institut, que ell podria fer molt més del que fa. Volíem mostrar com el nostre personatge passeja per la platja o per les Cinc Sènies, pensant en el que li ha dit la mestra, i com està preocupat en arribar al portal de casa seva, per si els hi dirà als pares o no. Estem molt contents del resultat final, i de com ha quedat muntada la història, fins i tot algunes de les seqüències creiem que han quedat més bé del que ens pensàvem. Ens ha agradat comprovar que sense res de diàleg, les imatges transmetien diferentsemocions, tristesa, preocupació, llibertat, tranquil·litat... La llum i el so han quedat molt bé.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Rodem les primeres seqüències: com ha anat?

Obradoiros Programa anual

Aquests dies de rodatge han anat molt bé. Ens ha agradat treballar de forma tranquil·la en grup, a vegades a classe no ho podem fer. Cadascú ha fet molt bé la seva feina, això d’anar canviant de càrrecs estava bé. El càrrec que més ha agradat era el de sonidista, doncs tot i que el de càmera agrada molt, et poses molt nerviós per si sortirà bé, també fer de director agradava doncs podies dir als altres que havien de fer. Els que feien de protagonista també ho han fet molt bé, estaven tranquils i concentrats.

Creiem que ens ha sortit molt bé! Tenim moltes ganes de veure el resultat final.

         

Páxinas