Institut Quatre Cantons (Barcelona)

La Escocesa, el tema del nostre film!

Obradoiros Documentais

 

Després de Nadal vam començar les pluges d’idees sobre com volem que sigui el nostre film: de què volem parlar, què volem transmetre, on rodarem, ...

Va influir molt en la nostra decisió el visionat del fragment "Ruinas" de Manel Mozos. L'espai abandonat de l'hospital ens va colpir. Transmetia tristesa, solitud, melanconia,... El soroll suau de les herbes era tranquil.litzador... I la veu en off ens relatava d'una manera ben curiosa la història d'aquell lloc, ara abandonat.

El Poblenou és ple de solars i edificis abandonats d'antigues fàbriques. De ben segur trobaríem un espai similar al de "Ruinas" a través del qual explicar la història de la gent del nostre barri. 

Així que el primer que vam fer fou fer una llista de possibles llocs i espais. Aquí ens van anar molt bé totes les fotografies del barri i els plans del món que ja havíem fet al primer trimestre.

 

Buscàvem un espai on poguéssim resumir passat i present, on sortissin de forma natural històries de gent, que reflectís estats d'ànim, ... , a través de la fotografia, una sèrie de possibles espais, que ens agradessin a tots, i que penséssim que estarien bé per filmar. Després vam mirar i comentar la recopilació d’idees d’espais per tal de descartar les que no ens agradaven i també les que sí que ens semblaven bé, però on ja sabíem que no seria possible rodar, bé perquè estaven en obres o bé, en mal estat. 

Finalment ens vam decidir per La Escocesa que, actualment és un centre de creació artística, però que antigament i fins els 90 fou una fàbrica tèxtil. El contrast entre passat i present que ens oferia aquest espai, ens va encantar. A banda, el seu aspecte encara ruinós el feia molt atractiu cinematogràficament. 

Això sí, des del primer moment va quedar clar que tots volíem, però, que no fos un film històric, sinó un film que transmetés sensacions, emocions... Com és la vida de la gent que l'ocupa ara? Com era la vida en el passat?  Com se sentien i se senten aquestes persones? Quins són els seus neguits? Què ens fa sentir a nosaltres tot això?

Després de tenir-ho tot clar, vam mirar algunes imatges sobre La Escocesa que havíem fet alguns de nosaltres i vam pensar les diferents maneres de filmar els espais i també els possibles retrats de persones vinculades en aquest espai que podríem fer: antics treballadors, veïns, artistes, ... Us deixem les pissarres amb els possibles plans de la nostra pel.lícula, i també d'aspectes de llum i so que volem incloure-hi.  

I també unes imatges de La Escocesa que ha fet en Pau:

 

Colegio Alicura (Peñalolén, Santiago)

RELATOS Y FOTOGRAFÍAS

Obradoiros Documentais

BUTACA (FALCONADES)

Tanit Plana / 2011

La silla era especial y una mujer se sentó. Pasaron años y la mujer murió. La silla la extrañaba.

Una silla que era mía y ahora no es mía. Ahora es de mi hermana.

Una silla que fue clausurada por reliquia. Era una silla única en la que que se sentó una niña que era famosa. Y se murió. Y la extraño.

Es todo moderno. Juegan póker en el suelo. Hay sol. Hay luz.

Era una pieza de una novela en la cual interrogaban a las personas. Y desde entonces han penado. Porque los actores murieron haciendo esa novela, por causa de que la comida estaba vencida. 

 

ALGUNAS FOTOGRAFÍAS DE ESPACIOS VACÍOS

Institut Castell d'Estela (Amer)

Espais de l'institut

Obradoiros Documentais

La primera pràctica que vam realitzar va ser fotografiar els espais buits de l'institut. Vam decidir analitzar l'institut de dalt a baix, i vam fer moltes proves, enquadrant espais des de diferents punts de vista, fins arribar a aconseguir un enquadrament adequat, tenint en compte la llum, tant si eren interiors com exteriors.

Adrià Saseta, Imma Bussalleu, Anna Guix