Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge film final

Obradoiros Programa anual

Hola,

Per fí ha arribat el moment tan esparat, rodar el nostre gran petit film!

Abans de començar a filmar hem estat planificant cada seqüència per grups. Hem planificat 7 seqüències, dividides en diversos plans. Cada grup de rodatge, format per 4 o 5 persones, ha planificat entre 2 i 3 seqüències, organitzant els plans, l'atrezzo, les localitzacions, les hores del dia, les accions, les situacions emocionals i el guió. Cadascuna de nosaltres ha pogut ocupar els diferents càrrecs en cada pla (directora, càmera, sonidista, escript i foto fixe), podent treballar-los i practicar-los tots.

Vam grabar durant tres intensos dies, sobretot per la protagonista, la "Jana", en diferents moments del dia, segons l'hora i la llum que havíem planificat, inspirant-nos en varies categories visionades i treballades a classe, com: en tancat, a casa, pas de temps, llum i hores del dia, fils elàstics, mostrar l'emoció ocultant la mirada, d'esquenes, primer pla, filmar d'esquenes per intensificar el primer pla, elements interposats, trajectes, entre d'altres.

És important fer una bona planificació per tal que el rodatge sigui més senzill i preparat, evitant el màxim de problemes i imprevistos.

Us expliquem algunes "anècdotes" que ens van passar durant el rodatge:

En la seqüència 1, "comiat del germà", després de realitzar-ne dos presses, vam veure que la càmera i l'equip es reflexava en el cotxe. Aleshores l'equip de rodatge, ens vam amagar en un carrer, deixant prèviament els paràmetres ajustats i amb el rec apretat; vam posicionar la Jana davant de la càmera perquè la tapés i l'acció no va començar fins que tots estàvem amagats.També, en la seqüència 6, "la trucada al germà", l'actriu es va equivocar en marcar el número telefònic. Vam haver de fer una altra presa perquè s'escoltava el contestador dient que allò que s'havia marcat no existia.En la següent seqüència, no vam tenir en compte que la protagonista s'havia de canviar de roba al vestuari. L'única peça que duïa era una dessuadora amb una marca escrita en gran. Vam haver de solucionar l'esmentat imprevist intercanviant la roba de l'Anna (Jana) amb la d'una companya de rodatge.

Ara amb tot aquests plans realitzats, passarem a muntar-los, per així finalitzar el film.

 

Alumnes de cinema en curs de 4t ESO de l'INS Castellet

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrenes importants a la Filmoteca de Catalunya

Obradoiros Programa anual

El passat dimarts 2 de juny vam fer la segona visita a la Filmoteca de Catalunya. Vam sortir a les 8:00h del matí amb el tren cap a Barcelona. Quan vam arribar vam deixar els postres en una sala i vam aprofitar per esmorzar abans d'entrar a la Filmoteca.

La infraestructura cultural de la Filmoteca és molt interessat. És molt gran i està tot molt ben organitzat. La sala en la que vam estar-hi era prou comfortable i àmplia.

Els films i els documentals van ser molt interessants. En general, tots els films van estar molt bé, van aparèixer molts temes com per exemple: la homosexualitat, haver de repetir curs, sentir-se sol, tenir problemes amb els familiars i les amigues, etc. Però, sobretot, els films que ens van impressionar més, van ser els del alumnes de sisè. Tot i que nosaltres també fem Cinema en Curs, a vegades també ens fèiem preguntes de com ho podrien haver filmat. Pel que fa a les presentacions, va haver-hi de tot. També ens va impressionar com els alumnes de sisè, amb només 12 anys es van aprendre el que havien de dir per a la seva presentació. D'altres que eren més grans, els hi era més difícil, ja que eren de fora i anaven a l'aula d'acollida i havien de llegir com podien i sabien. Però, de tota manera també ho van fer força bé.

Els/les protagonistes de cada film es van posar molt en el seu paper i entre tots hem demostrat que sabem treballar en equip i que hem fet un gran treball que després ha merescut la pena.

Els documentals van ser molt interessants. La majoria d'ells van parlar de com eren els seus pobles o barris abans. Ens van mostrar molts espais dels quals ara estan esfondrats per qualsevol motiu o perquè van construir un altre edifici. L'Institut Castellet va documentar el ball de gitanes que es fa cada any i el sentiment que hi tenen, i també va aportar una peça on s'explicava com era l'escola pública en temps de la República, als anys 30.

L'organització que vàren dur a terme la gent d'A bao a qu i l'equip de la Filmoteca va estar perfecte. Es van presentar molts films i documentals, un darrere l'altre, a l'estil dels grans festivals de cinema. El que va estar també molt bé, va ser portar postres per compartir amb els altres centres. Això ens va facilitar tenir més apropament i treure'ns la vergonya de sobre.

 

Anna Álvarez i Rania Boubouh

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

MACONDO: els plans i la seva relació amb Els 400 cops

Obradoiros Programa anual

El passat 29 d'abril les alumnes de Cinema en Curs de l'INS Castellet vam anar a la projecció de Macondo, un film austríac realitzat per Sudabeh Mortezai, dins del marc del Festival de Cinema d’Autor de Barcelona

En aquest escrit al bloc, us volem transmetre quines similituds i diferències hem copsat respecte a la pel·lícula Els 400 cops, així com també un petit anàlisi pormenoritzat dels plans.

Macondo i Els 400 Cops s'assemblen, ja que els protagonistes són dos nens pre-adolecents i viuen en la pobresa. Tots dos passen per situacions familiars difícils, ambdós passen per una situació de rebeldia, on es veuen en problemes amb la policia. Els dos no tenen pare i descobreixen secrets familiars amagats Pel que fa als amics, tenen una mala influencia ja que es veuen pressionats per ells i comencen els problemes. També volem apuntar que ambdós films finalitzen amb un final obert.

Pel que fa a les diferències, en Ramasam decideix ajudar a la seva família i deixar les males influencies. En canvi l' Antoinen ho abandona tot.

Dels plans que hem estudiat, podem observar de Macondo són: canvi d'escala; quan es veu el pla amb nens jugant, és un primer pla, desprès passa a un altre pla més aprop, es a dir, un pla mig de la mare saltant a la corda. També han hagut plans d'esquena , ocultant la mirada, al principi de la pel·licula apareix el protagonista portant a les seves germanes a casa. Gaire bé tota la pel·licula és amb càmera en mà, amb seguiment d'esquena quan Isa porta al protagonista al bosc.

 

Desirée Estrada Valenzuela

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge del Film Final

Obradoiros Programa anual

 Ja tenim el Film Final rodat! 

Hem trigat 3 dies a enregistrar-lo: divendres 4, dilluns 7 i dimarts 8 d'abril. Vam voler que hi hagués un cap de setmana pel mig perquè l'actriu pogués descansar, i vàrem partir els dies en dos (matí i tarda), on diferents grups de rodatge gravaven les diferents seqüències. Hi ha un total de sis seqüències al film final i també alguns plans addicionals afegits posteriorment.

Al nostres film hem incorporar tres plans-seqüència, dos a casa, i un a l'institut. El pla-seqüència que més ens va costar filmar va ser el de casa en solitud, ja que jugàvem amb contrallumns, i uns moviments de càmera bastant determinats, on l'actriu sortia i entrava de pla més d'un cop, on trobàvem fora de camps, etc.

També vam incorporar travellings, filmats des d'un automòbil en moviment, essencialment per enregistrar paisatges, inspirats en alguns fragments de “Yuki&Nina”.

A més a més, vam realitzar seguiments de l'actriu, ja fos a bord d'un vehicle, inspirats en la pel·lícula “Gerry”, o bé amb plans generals molt oberts, seguint la silueta de la protagonista amb un contrallum natural, inspirats en “La solitud del corredor de fons”.

Tenim una seqüència de ball, on hi ha una transformació de plans molt tancats de fragments del cos, passant per plans mitjans i finalment l'obrim completament.

També us podem dir que hem jugat bastant amb la intensificació emocional de so.

Al film han aparegut altres personatges com la germana petita de la protagonista, els seus pares i les seves amigues, a més d'alguns extres.

Ara ens hi trobem que haurem de realitzar el muntatge de les seqüències amb l'ajuda del Dani Lacasa, el nostre intervenant.

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Experiència a París

Obradoiros Programa anual

Experiència a Paris

El viatge a París ha sigut una experiència totalment diferent per molts motius.

El dijous ens vam haver de llevar a les 3 per poder sortir d’aquí a les 3:30 i estar a l'aeroport a les 4:50, tot era una experiència, no  havíem anat mai soles a l’aeroport, no sabíem com anar, els nervis de 'l avió, de la presentació... Enl arribar a l'aeroport, els nervis anaven augmentant i ens varem trobar el Lluís, la Meritxell, les dues Laies, el Rafel i el Pep. Vam anar al control per agafar l 'avió direcció Orly. Va ser un vol tranquil, amb normalitat és més vam arribar una miqueta més d’hora del previst. Una vegada allà nosaltres anàvem una mica perduts, tanta gent, metros, trens... Volíem agafar un tren que anava directament de l'aeroport a una altra estació però ens vam trobar que estava en manteniment, i vam sortir per agafar un bus i anar a Anthony, després vam agafar un tren i anar al centre de París i després fer el trajecte amb metro. Per fi arribem a París! Baixem a Oberkampf, allà teníem l’hotel però abans ens vam parar a esmorzar. Al acabar, ja vam anar a l 'hotel a deixar les maletes i vam marxar cap a la Cinémathèque, al arribar allà va ser tot molt impressionant, era el lloc on estàvem a hores de presentar el film filmat per nosaltres davant de molta gent d’arreu del món. Abans d’entrar vam estar una estona en aquells jardins, a les 14:00 era el moment d’entrar. Al entrar per la porta de la sala, on projectarien el nostre film, em vaig quedar al·lucinant, era increïble, una sala molt gran i una pantalla enorme, i poc a poc s’anava omplint de gent. Vam veure diferents films d’altres alumnes i sortien a comentar-ho, personalment, els films no estaven del tot malament per algunes seqüències i plans, però trobava que hi havia massa diàleg, que es centraven més en actuar que en filmar. Arriba el moment, el nostre film, comencen els nervis altre cop, s’acaba el film, veiem que és un del que més ha agradat per la reacció de la gent. Hem de sortir davant de moltísisima gent i els nervis augmenten, ens fan preguntes i ho contestem entre tots, mentre la Núria ho traduïa. Ja està, hem presentat el nostre film a Paris! Ja estem tranquils, tot ha sortit bé i al acabar ha vingut gent a felicitar-nos. Sentim una gran satisfacció, la nostra pel·lícula ha agradat, això està bé. Al acabar, vam sortir i vam anar al pont Neuf, allà podiem veure la torre Eiffel, es veia poc, però era suficient. Vam fer una caminada i vam anar a sopar, estàvem tots molts cansats, havia estat un dia bastant intens.

El divendres vam començar el dia esmorzant al mateix lloc que el dijous i desprès vam anar ja cap a la cinématèque, ja que tenien que presentar els del Institut Milà i Fontanals, va ser molt bo també, van fer-ho molt bé i la gent els hi va preguntar molt, jo em vaig sentir bé quan la gent li preguntava ja que aquí la gent deia coses perquè anaven a una aula d’acollida i allà tothom els va felicitar també. Al acabar, ja teníem temps lliure, i vam anar a veure Notre-Dame, em va agradar moltíssim, perquè de petita jo havia vist la pel·lícula i era igual. Quan estavem allà, vam entrar a dins, i les finestres, els arcs... Tot d’un altre segle. Era impressionant. També voliem anar a veure un pont que hi havia molts cadenats de gent que ho posava allà, i vam anar amb el Lluís mentre que els de Milà i Fontanals anaven a una Mesquita. Ens vam trobar a una creperia on hi havia unes creps boníssimes! Desprès d’això vam sortir per anar a veure la torre Eiffel de nit, i vam agafar un metro que era descobert per sobre del Sena i es veia la torre Eiffel també, impactava molt, era molt gran amb llums i desprès a les 12 s’encenia unes llumetes que feien pampallugues, era molt bonic. Desprès ja vam anar a agafar el metro, perquè al dia següent teníem que llevar-nos d’hora també per fer maletes.

L’ultim dia a París, preparem maletes i ja ho deixem tot preparat a baix per quan vinguem a recollir-les. Anem a esmorzar on sempre i després allà mateix agafem el metro per anar a Montmartre, pel carrer Lepic pugem unes pujades i finalment arribem a la plaça on estan tots els pintors/es. Allà també hem vist les escales on es va filmar Elsquatre-cents cops. Vam baixar fins a baix i vam agafar menjar per la zona de Pigale i ens vam a asseure a menjar en un parc que estava per allà a prop. També vam provar els típics macarons un de cada i em van agradar molt. En acabar de menjar, com que havíem d'agafar d'hora l' avió, ens vam separar per  i nosaltres vam anar a la torre Eiffel per fer-nos fotos a la gespa. Quan ja quedava poc, vam anar amb metro fins el Louvre, i vam veure la piràmide però no vam entrar, no teníem temps.  Quan arribem al aeroport, després de passar el control ens adonem que hi ha un retard, d’una hora i mitja. I el temps començava a posar-se lleig. La cosa començava a empitjorar quan ens diuen que hi ha una tempesta elèctrica i que ens han d'enviar a un altre aeroport. La gent es començava a posar nerviosa perquè hi havia molts nens petits. Sortim cap a fora per esperar uns autobusos i cada vegada hi ha més gent reclamant. La gent es va esverant cada vegada més, perquè els busos no arriben. Estem casi dues hores allà fora esperant i no ve ningú, fins que finalment ens diuen que no hi ha vol ni res i que ens tenim que quedar allà. Era molt rar tot, no m’ho acabava de creure del tot, però vam anar a una sala on hi surten les maletes i ens vam estirar allà tots mentre el Lluís i Rafel anaven a preguntar a veure què passava i què s’havia de fer, mentre ens comunicàvem amb la Núria, Meri i les Laies. Al cap d’una estona ens diu el Lluís que hem d' anar a una sala que han preparat especialment per descansar tots amb unes gandules, preparades amb mitjons, raspall de dents, coixinets inflables... Encara que havíem  desperar-nos a les 7 per anar a esmorzar i embarcar. Vam arribar a dormir tots però també estàvem una mica nerviosos pel fet de no saber què passaria. Finalment sí, agafem l’avió i anem direcció Barcelona.

Ha sigut una experiència diferent viatjar a un país per presentar un film fet per nosaltres davant de molta gent, veure monuments com la Torre Eiffel, Nôtre-Damme, etc. I dormir en un aeroport. Coses que mai hagués pensat que passarien!

Alba Marín

 

Páxinas