Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de 'Res no s'atura'

Obradoiros Programa anual

Els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Castellet presentem 'Res no s'atura' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de 6è de l'Escola Els Xiprers ens plantegen comentaris i preguntes.

El film es pot veure en el següent apartat. 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Obradoiros Programa anual

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minuts Lumière realitzats en equip

Obradoiros Programa anual

Us presentem els nostres Minuts Lumière realitzats en equips de tres i en un cas, quatre persones. Aviat publicarem els Minuts Lumière individuals.

Granja: les cabres (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Soldadura aluminotèrmica (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Fàbrica tèxtil: fabricació de cordons (Sant Vicenç de Castellet)

 

Crema d'herbes seques i restes dels horts al canal de Sant Vicenç de Castellet

 

Sortida del ramat de la granja (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Skatepark (Manresa)

 

Arribada i sortida de trens a l'Estació de Sant Vicenç de Castellet

 

Continuació de la soldadura aluminotèrmica (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Descobrim el rostre

Obradoiros Programa anual

Descobrim el rostre!!!

 

Us deixem unes reflexions en veu alta que vam fer després de les exploracions per als nostres retrats. Tot allò que hem après, descobert i alguns dels elements que hem tingut en compte  en les sessions de retrat i que ens han enganxat!!!!

 

Descobertes

 

La força que pot tenir la mirada, com podem transmetre una personalitat forta, la sensibilitat, les coses boniques que no havíem vist en un rostre conegut, la seva expressivitat. Ens mirem de manera diferent els retrats i la fotografia en general. Apreciem d’una altra manera la fotografia i el cinema. També les persones. Tenim ganes de fer fotos més perfectes en el sentit que després expliquem.  Hem vist que el flash no és imprescindible, al contrari,  millor sense flash si tenim la llum adequada. Podem perfeccionar les fotos que havíem fet i repetir alguns retrats amb els coneixements que ara manegem. Fotos que ens agradaven ara pensem que les podríem millorar molt. Hem descobert  espais especials per a la llum,  i com es pot treure un bon retrat en un espai molt conegut per nosaltres.

 

Construir el retrat

 

Per què parlem de construir el retrat? És bàsic que abans de fer el retrat pensem molt bé a qui volem retratar i quines tries essencials volem fer: Que la mirada quedi il.luminada i reflecteixi els seus ulls, que l’espai no destaqui més que el personatge, que a través del gest o dels ulls  flueixin  els sentiments, que la roba quedi en un segon pla, que no destaqui. Aquestes decisions les anàvem prenent a mesura que fèiem i comentàvem els retrats entre tots.  

 

Hem buscat el desenfocament del fons i l’enfocament del retratat. Volíem mostrar detalls de la cara o només d’una part del rostre del personatge. La posició ha de ser molt explorada per al retrat que vull fer. No volem forçar les expressions de la cara. En relació a la mirada ens ha agradat captar de vegades una complicitat amb el retrtista, també amb  l’espectador del retrat.

 

Hem pogut mostrar estats interiors d’alegria, benestar però no d’una manera típica amb el somriure. L’entorn ens ha ajudat a retratar aquest benestar. No ens hem de deixar influir pel retratat, al contrari, nosaltres l’hem de dirigir: la inclinació del cap, la dirección de la mirada, l’expressió que volem obtenir. Ens ha ajudat fer imaginar al personatge situacions que pogués després expressar amb el rostre. Tenir paciència i observar ha estat una part de la nostra feina. I molt important: no fer la foto fins que ho tens clar. Les sessions requereixen paciència i dedicació.. Si expliques bé el que vols al retratat el resultat és bo. El responsable del resultat és el que retrata, el fotògraf.  El resultat, bo o dolent, és del fotògraf.

 

Respecte l’espai ens ha agradat que el personatge se senti còmode en l’espai. Li hem buscat espais familiars perquè el personatge estigués tranquil. La separació del fons és bàsica. Hem après a enquadrar i algunes funcions i efectes de la nostra càmera que desconeixíem completament. Enfocar més la cara per tenir desenfocat el fons. Aïllar-lo de la gent perquè no es distregui. La importància de la llum natural ens ha determinat a quina hora del dia volíem fer el retrat. Si és al carrer mirar que el sol no cremi una part de la foto i creï contrallums que no volem. Hem d’observar molt l’enquadrament, perquè en la foto no entrin detalls que després ens distreguin.

 

 

 

 

"...els ulls de la meva mare, a mi, em transmeten molt... A través dels seus ulls em mostra que està feliç, trista, cansada..." 

ALBA MARIN

 

 

 

 

 

 

 

 

"... tot el que ha viscut ho té gravat a cada arruga del seu rostre... la seva vida dura de treballar servint, el seu gran esforç per mantenir una família i aquest gran coratge que ella té."

ALBA GARRIDO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"...he volgut destacar els seus ulls perquè són molt potents, expressen molt i també són especials perquè els té axinats."

 ESTHER COTS

 

 

 

 

 

 "...he volgut ensenyar una Laura que ningú coneix..."    

 HANANE BOUHADDOUZ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... A la vegada, la seva mirada de color ametlla, expressa tot el que els seus llavis no diuen... "

BEATRIZ MAGALHAES

 

 

 

 

 

 

 

 

"... El meu retrat busca una sèrie de gestos, de mirades, un rostre vergonyós, una actitud feliç, una expressió innocent..."

MELANIA RODRÍGUEZ

 

 

 

 

"... un gran dolor i patiment al llarg de la seva vida... Com si en aquests moments de la seva vida estigués desorientada."

NATACHA GONZÁLEZ

 

 

 

 

 

 

"... primer buscava més la felicitat en el somriure però després, quan vaig veure les fotos, em vaig adonar que no tot era el somriure, que la seva mirada em podia transmetre milers de coses: la felicitat, la tristesa... I és el que vaig intentar fer, centrar-me en la mirada i endinsar-m'hi per veure tot el que en podia treure."

MARTA SAEZ

 

 

 

 

 

 

"... de la mare volia mostrar la seva fortalesa, el seu somriure i la seva gran personalitat."

ANDREA CABALLERO

 

 

 

 

 

"... despreocupació i seguretat. Tot això en un petit somriure i una mirada fixa, dura, molt segura."

ANDREA MONTEAGUDO

 

 

 

 

 

 

"... lluitadora, decidida. Amb una mirada dolça."

ARIADNA FELIPE

 

 

 

 

 

 

 

 

"... vull mostrar el Michael alegre, bromista i sensible que s'amaga darrere d'una màscara."

AINHOA MADRAZO

 

 

 

 

 

 

"... ella sempre aparenta estar bé, però jo he volgut mostrar una altra realitat..."

PAULA BONNIN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... transmet una mirada forta i decisiva i el fons flu destaca el rostre."

PAU REDÓ 

 

 

 

 

 

 

 

"... de vegades no fa falta conèixer una persona per saber com és."

ERIK MARTÍN

 

 

 

 

 

 

 

"De la meva àvia m'agrada molt l'expressió de la cara, les seves faccions, el seu tímid somriure, els ulls petitons, els llavis tan fins i també m'aghrada molt el seu perfil. En les sessions de retrat he descobert que pot tenir una mirada molt potent."

CLÀUDIA GARCIA

 

 

 

 

 

"La meva àvia té un caràcter segur i és molt decidida... El que més m'agrada del meu avi és que malgrat la seva edat segueix tenint l'esperit de nen i una gran il·lusió per les coses... Després de tants anys, els meus avis segueixen molt units."

MAR JIMÉNEZ

 

 

 

"Té una mirada i un somriure molt dolç..."

MARIA BERZOSA

 

 

 

 

 

 

"...als seus ulls es reflexa l'amor incondicional d'una mare i la complicitat d'una amiga..."

NOA FERNÁNDEZ

 

 

 

 

 

 

"... la meva mare és una dona amb molta seguretat i que sap el que es fa..."

MAVIE OCHOA

 

 

 

 

 

 

" ... el seu somriure és molt tendre i em transmet felicitat i tranquil·litat."

VICKY ESPEL