Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Experiència a París

Obradoiros Programa anual

Experiència a Paris

El viatge a París ha sigut una experiència totalment diferent per molts motius.

El dijous ens vam haver de llevar a les 3 per poder sortir d’aquí a les 3:30 i estar a l'aeroport a les 4:50, tot era una experiència, no  havíem anat mai soles a l’aeroport, no sabíem com anar, els nervis de 'l avió, de la presentació... Enl arribar a l'aeroport, els nervis anaven augmentant i ens varem trobar el Lluís, la Meritxell, les dues Laies, el Rafel i el Pep. Vam anar al control per agafar l 'avió direcció Orly. Va ser un vol tranquil, amb normalitat és més vam arribar una miqueta més d’hora del previst. Una vegada allà nosaltres anàvem una mica perduts, tanta gent, metros, trens... Volíem agafar un tren que anava directament de l'aeroport a una altra estació però ens vam trobar que estava en manteniment, i vam sortir per agafar un bus i anar a Anthony, després vam agafar un tren i anar al centre de París i després fer el trajecte amb metro. Per fi arribem a París! Baixem a Oberkampf, allà teníem l’hotel però abans ens vam parar a esmorzar. Al acabar, ja vam anar a l 'hotel a deixar les maletes i vam marxar cap a la Cinémathèque, al arribar allà va ser tot molt impressionant, era el lloc on estàvem a hores de presentar el film filmat per nosaltres davant de molta gent d’arreu del món. Abans d’entrar vam estar una estona en aquells jardins, a les 14:00 era el moment d’entrar. Al entrar per la porta de la sala, on projectarien el nostre film, em vaig quedar al·lucinant, era increïble, una sala molt gran i una pantalla enorme, i poc a poc s’anava omplint de gent. Vam veure diferents films d’altres alumnes i sortien a comentar-ho, personalment, els films no estaven del tot malament per algunes seqüències i plans, però trobava que hi havia massa diàleg, que es centraven més en actuar que en filmar. Arriba el moment, el nostre film, comencen els nervis altre cop, s’acaba el film, veiem que és un del que més ha agradat per la reacció de la gent. Hem de sortir davant de moltísisima gent i els nervis augmenten, ens fan preguntes i ho contestem entre tots, mentre la Núria ho traduïa. Ja està, hem presentat el nostre film a Paris! Ja estem tranquils, tot ha sortit bé i al acabar ha vingut gent a felicitar-nos. Sentim una gran satisfacció, la nostra pel·lícula ha agradat, això està bé. Al acabar, vam sortir i vam anar al pont Neuf, allà podiem veure la torre Eiffel, es veia poc, però era suficient. Vam fer una caminada i vam anar a sopar, estàvem tots molts cansats, havia estat un dia bastant intens.

El divendres vam començar el dia esmorzant al mateix lloc que el dijous i desprès vam anar ja cap a la cinématèque, ja que tenien que presentar els del Institut Milà i Fontanals, va ser molt bo també, van fer-ho molt bé i la gent els hi va preguntar molt, jo em vaig sentir bé quan la gent li preguntava ja que aquí la gent deia coses perquè anaven a una aula d’acollida i allà tothom els va felicitar també. Al acabar, ja teníem temps lliure, i vam anar a veure Notre-Dame, em va agradar moltíssim, perquè de petita jo havia vist la pel·lícula i era igual. Quan estavem allà, vam entrar a dins, i les finestres, els arcs... Tot d’un altre segle. Era impressionant. També voliem anar a veure un pont que hi havia molts cadenats de gent que ho posava allà, i vam anar amb el Lluís mentre que els de Milà i Fontanals anaven a una Mesquita. Ens vam trobar a una creperia on hi havia unes creps boníssimes! Desprès d’això vam sortir per anar a veure la torre Eiffel de nit, i vam agafar un metro que era descobert per sobre del Sena i es veia la torre Eiffel també, impactava molt, era molt gran amb llums i desprès a les 12 s’encenia unes llumetes que feien pampallugues, era molt bonic. Desprès ja vam anar a agafar el metro, perquè al dia següent teníem que llevar-nos d’hora també per fer maletes.

L’ultim dia a París, preparem maletes i ja ho deixem tot preparat a baix per quan vinguem a recollir-les. Anem a esmorzar on sempre i després allà mateix agafem el metro per anar a Montmartre, pel carrer Lepic pugem unes pujades i finalment arribem a la plaça on estan tots els pintors/es. Allà també hem vist les escales on es va filmar Elsquatre-cents cops. Vam baixar fins a baix i vam agafar menjar per la zona de Pigale i ens vam a asseure a menjar en un parc que estava per allà a prop. També vam provar els típics macarons un de cada i em van agradar molt. En acabar de menjar, com que havíem d'agafar d'hora l' avió, ens vam separar per  i nosaltres vam anar a la torre Eiffel per fer-nos fotos a la gespa. Quan ja quedava poc, vam anar amb metro fins el Louvre, i vam veure la piràmide però no vam entrar, no teníem temps.  Quan arribem al aeroport, després de passar el control ens adonem que hi ha un retard, d’una hora i mitja. I el temps començava a posar-se lleig. La cosa començava a empitjorar quan ens diuen que hi ha una tempesta elèctrica i que ens han d'enviar a un altre aeroport. La gent es començava a posar nerviosa perquè hi havia molts nens petits. Sortim cap a fora per esperar uns autobusos i cada vegada hi ha més gent reclamant. La gent es va esverant cada vegada més, perquè els busos no arriben. Estem casi dues hores allà fora esperant i no ve ningú, fins que finalment ens diuen que no hi ha vol ni res i que ens tenim que quedar allà. Era molt rar tot, no m’ho acabava de creure del tot, però vam anar a una sala on hi surten les maletes i ens vam estirar allà tots mentre el Lluís i Rafel anaven a preguntar a veure què passava i què s’havia de fer, mentre ens comunicàvem amb la Núria, Meri i les Laies. Al cap d’una estona ens diu el Lluís que hem d' anar a una sala que han preparat especialment per descansar tots amb unes gandules, preparades amb mitjons, raspall de dents, coixinets inflables... Encara que havíem  desperar-nos a les 7 per anar a esmorzar i embarcar. Vam arribar a dormir tots però també estàvem una mica nerviosos pel fet de no saber què passaria. Finalment sí, agafem l’avió i anem direcció Barcelona.

Ha sigut una experiència diferent viatjar a un país per presentar un film fet per nosaltres davant de molta gent, veure monuments com la Torre Eiffel, Nôtre-Damme, etc. I dormir en un aeroport. Coses que mai hagués pensat que passarien!

Alba Marín

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Una estrena per recordar!!!!!

Obradoiros Programa anual

Quina estrena!!!

Ahir, dimarts 28 de maig vam anar a la filmoteca de Barcelona a presentar el nostre film Incerteses.

Ens feia molta il·lusió tenir el privilegi de poder veure el nostre film projectat en una gran pantalla com ho és aquesta. També teníem bastants nervis pel fet d’haver de sortir i presentar davant de tantes escoles i Instituts, onze en total,  i que després ens haguessin de fer preguntes els alumnes de l’escola de Bordils.

No obstant això, l'experiència de presentar i respondre va ser molt gratificant perquè per fi havia arribat el dia que podríem veure en gran pantalla no només el nostre curtmetratge sinó també els de les altres escoles i no ens van decebre gens, tot el contrari. Quins plans, quins sons que els acompanyaven, quines músiques, quins actors!!! Més que entretingut, preciós. 

Ens va agradar molt que els primers espectadors de la nostra pel·lícula fossin a part dels alumnes que també han cursat un any de cinema en curs, cineastes, directors, actors, actrius, i representants de totes les Institucions que fan possible aquest projecte.

A més ens van felicitar per la feina feta i això ens va provocar una satisfacció immensa pel treball que portem fent durant tot un any. Ens vam sentir molt orgullosos i molt agraïts d’haver pogut ser allà i emportar-nos aquesta vivència.

A part de ser companys, vam acabar sent amics i ens vam avenir amb alguns alumnes d’altres escoles i ens vam anar felicitant mútuament. Tot plegat ens va  omplir d’alegria sobretot en veure com la gent reconeix l’esforç que hem fet entre tots.

 

Finalment ens van donar un diploma que per a nosaltres és molt especial, ja que diu que hem estat capaços d’assolir correctament les eines i els coneixement propis de la creació cinematogràfica.

Volem donar les gràcies a tots per haver-nos regalat aquest dia ple d’emocions.

 

Páxinas