Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'Quan una porta es tanca'

Obradoiros Programa anual

Quan una porta es tanca, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat Solà.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

La nostra història sorgeix parlant de situacions emocionals que coneixem. Alguns tenien l’experiència que algun familiar va haver de marxar durant un temps i el trobàvem a faltar, però tots podíem entendre l’emoció i el neguit del canvi d’escola a institut, amb tots els canvis que implica.

Sense saber-ho, quan ja en el segon trimestre van escollir com seria el nostre personatge per a les primeres seqüències, la historia ja estava feta i en el moment de pensar en el guió del film, aquest va sortir sol.

 

Definir el personatge ens va costar, mica en mica el vam anar polint fins arribar al que heu vist a la pel·lícula. Un nen extrovertit, amb un millor amic i una amiga especial, que sent tristesa quan sap que anirà sòl a l’institut, sense cap company.

També vam pensar en l’estat emocional del personatge, per escollir cada pla i les localitzacions. 

Algunes de les categories que hem treballat són:

  • Acompanyar el desplaçament, sobretot quan va a mirar les llistes del principi, acompanyat d’un so insistent per amplificar l’emoció del moment.
  • Des d’un altre espai a través del vidre, on teníem com a referent el fragment del “Els 400 cops”, de Truffaut
  • Canvi d’escala i aproximacions progressives, on volíem mostrar sobretot quan el nostre personatge es troba sol, com a “El circ” de Chaplin
  • Pas del temps, on hem jugat més amb el so ja sigui per simular que passava l’estiu, com per ajudar-nos a fixar-nos en aquella acció que feia el personatge, com a “Llums al capvespre” d’Aki Kaurismaki

Hi ha hagut plans que ens han costat de fer pels sorolls que no podíem controlar, pels reflexes, per la llum. Tot i així hem buscat solucions interessants per poder gravar tots els plans.

Tots els plans estaven força programats en la concepció global de les seqüències, però al passar pel parc vam tenir la idea de gravar a sobre la roda. I ens va sortir una seqüència molt important per a la nostra pel·lícula i per expressar emocions des de la vivència del personatge.

Vam veure que hem d’estar atents al que pugui passar d’imprevist.

 

El tema de l’any han estat les distàncies i tenint en compte aquest concepte hem fet el nostre “film final” “QUAN UNA PORTA ES TANCA”

Hem visionat molts fragments de pel·lícules de diferents categories que ens han ajudat a enriquir la nostra mirada i saber-ne més.

Amb aquest projecte hem après a fer anar les eines per fer una pel·lícula, que fer una pel·lícula no és gens fàcil, a tenir paciència i a treballar en equip, ajudant-nos i amb esforç.

Durant aquest curs a més, hem compartit, hem gaudit i ens hem emocionat.

 

Esperem que us hagi agradat!!!

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Continuem amb els últims Retrats

Obradoiros Programa anual

Té el cabell curt, negre com el carbó i arrissat. Els ulls els té grans i molt foscos i té unes pestanyes llargues, arrissades i al•lucinants. El nas el té aixafat sobre una boca grossa i carnosa. La cara és arrodonida. És alta i es vesteix de forma tradicional com a Gambia.

 

El meu mestre de gimnàstica es diu ROC. Ell és simpàtic i graciós,... En ROC té el ulls marrons, un nas una mica punxegut, les orelles petites i la boca una mica grossa. Ell quan era una mica més jove jugava en el barça amb en Pep Guardiola.

 

Mihaela és la meva germana. Té ulls verds, és alta, la pell la té clara amb algunes pigues. És simpàtica i amable. El color de seu cabell és castany. Li agrada mirar la tele i el facebook. És bona persona, tot i que m'agafa les meves coses, i li agrada anar amb les seves amigues.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Els retrats

Obradoiros Programa anual

Els nens i nenes de l'escola Montserrat Solà, ja estem acabant de polir els retrats d'aquelles persones més properes, tal com els veiem amb els nostres ulls, amb la nostra mirada; una mirada inocent, curiosa, amorosa, de respecte,... Esperem que us agradi.

 

La meva mare, Rocio, és tossuda i mot espavilada, atrevida i alegre . A ella li fascina viatjar, cosa que ha fet molt . Li agrada molt anar amb bruses blanques, amb uns texans. Ella, habitualment va a treballar o parla amb el mòbil, quan no està amb mi. És policia, cosa que jo també vull ser. 

Els seus cabells són ondulats i amb metxes. La seva cara és una mica rodona. Té els ulls rodons i molt blaus, amb un nas allargat. Destaquen els seus llavis carnosos i vermellosos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva mare es diu Betty, la seva cara és una mica allargada amb un front ample i el cabell fosc i llarg. Els ulls una mica aixinats de color marró fosc, les orelles una mica grans i el seu nas és una mica punxegut. La boca és petita amb uns llavis prims i té la pell de color marró clar. És baixeta i prima, els braços són allargats amb unes espatlles petites. Els dits els té allargats, com de pianista, tot i que les seves mans no són molt grans. És simpàtica i alegre i li agrada veure les noticies.

 

És el meu germà, es diu Otman i té 15 anys. Té el cabell negre i curt, els seus ulls són marrons i rodons. Sempre ha estat prim però no és molt alt. A la seva cara allargada, destaquen els ulls marrons i rodons i al mig un petit nas punxegut. Té una boca menudeta amb uns llavis petits. És simpàtic, graciós i generós, i li agrada vestir bé; doncs és una mica presumit.

 

És la meva cosina Cristina, té el cabell arrissat i roig, la seva cara és rodona i blanqueta. Els ulls són petits i de color verd grisós i la boca gran amb uns llavis carnosos. És nerviosa i extrovertida. Vesteix amb roba funky i li agrada llegir i una mica dibuixar.

 

La meva germana té divuit anys. Té uns grans ulls verds i marró clar i una llarga melena llisa. La seva cara és arrodonida, amb un nas una mica punxagut. Li agrada passejar amb la meva mare, la música, cantar i vestir bé. És simpàtica i m’ajuda molt.

 

L’Esmeralda és la meva professora. És alta, prima i jove, amb la cara allargada. Els ulls els té marrons, el nas punxegut i petit, i els llavis petits i primets. Li agrada anar vestida amb pantalons amples i és simpàtica.

 

La meva mare té els cabells rossos i rinxolats per les puntes, els ulls de color verd i petits, i al mig un nas xato i petit. La boca també la té petita i vermellosa. Es bastant alta, molt alegre i amable. Li agrada molt llegir i deixar-ho tot molt net i ben endreçat.

 

La meva àvia té els ulls blaus com el cel, i també una mica verdosos com l’herba. Té el nas una mica gran i xato, i al voltant del nas té pigues sobre la seva pell blanca. Els seus llavis són petits i de color rosa molt claret, que de vegades somriuen. El seu cabell és ros amb unes metxes marronoses. La meva àvia és una dona decidida i amb caràcter. De vegades és molt bona i vergonyosa.

 

La meva mare té la pell suau, uns ulls petits i negres com la nit, un nas arrodonit i una mica gran, la cara arrodonida sobre un coll llarg, normalment tapat per un mocador. Es seriosa, però també simpàtica. Li agrada treballar a casa i casi sempre va amb vestits llargs de colors clars.

 

 

Quan el miro veig una bona persona, els seus ulls són molt sincers, sempre saps com es troba quan mires als seus ulls. Quasi sempre té un somriure a la cara, doncs és molt alegre i imaginatiu. A vegades té la mirada perduda i és que deu estar pensant en alguna idea de les seves. Així veig jo al pare a través del seu rostre.

 

És alt, prim, té els ulls de color marró i arrodonits, el nas petit i arrodonit, com de patata, i els llavis rosats. Els seus cabells són llisos, negres i curts, la cara rodona i la boca ni petita ni grossa. Habitualment va a l’escola, li encanta jugar a futbol. Es mandrós, ordenat i espavilat.

 

La Montse és la mestra de Castellà de l'escola Montserrat Solà, ja amb uns anys. Els seus ulls són negres, els cabells llisos i castanys, la cara rodona amb el nas ample i la boca petita. És prima. És simpàtica i una mica tossuda, a vegades és molt bona i tranquil·la.

 

La meva mare es diu Lucia i ha viscut a Colòmbia. És una mica baixeta, amb la pell blanca. Té els ulls grans i marrons i uns llavis petits i estrets. El seu cabell és gris amb metxes rosses i normalment el porta agafat. Li agrada portar vestit llarg. És molt alegre, simpàtica i graciosa.

 

La cara de la meva germana és molt rodona amb galtetes vermelles. Té la boca petita i els ulls verds, també porta un piercing blau. Els seus llavis son grans i prims. Porta el cavell molt llarg. La manera de ser de la meva germana és extrodivertida, simpàtica i gerenosa i amable. Li agrada el rock, menjar dolços, ensaimades i coques.