Aquest extret ens mostra una situació emocional molt forta, la separació de dos amics. La distància entre els personatges i la càmera  serveix per mostrar els sentiments dels nois i la noia. 

El principi de l’extret es grava amb un tràveling lateral, després canvia de pla i d’enquadrament, és més  tancat, la càmera es posa a davant  i el director decideix fer flou el fons i a ell nítid. Comença un altre tràveling en què la distància entre   la càmera i el personatge es manté  fixa, però  quan es gira i marxa, la càmera continua movent-se a la mateixa velocitat i direcció i es van allunyant, la distància va augmentant, com també l’amistat dels amics. Tot forma un fil elàstic, d’anada i tornada.

Quan la parella marxa es sent una música alegre, dura molt poc. També hi ha moments de silenci, el so ambient és bonic perquè sentim les passes trepitjant les fulles seques,  les campanes, els ocells…

L’extret és molt fàcil situar-lo a  la tardor, pels arbres i  les fulles seques.          

Aina i Núria