Viewing films, photography

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Visionat Des de la finestra de David Perlov

VISIONAT 

DES DE LA FINESTRA

De DAVID PERLOV

 

-“És una finestra”

-“És veuen cases, plantes, flors...”

-“En Perlov està dins d’una casa i fa una “peli” des de la finestra”

-“Dura poc”.

-“Parlen”

-“En Perlov està lluny perqué la finestra es veu petita” En Najim tracta d’explicar-nos que el fotògraf s’ha posat lluny de la finestra i per això es veu més petita.

-“La càmara es mou una mica” Dedueixen que el que veiem no és una foto.

-“També fa “fotos” del carrer quan plou”

-“Com nosaltres!”

-“Gent caminant!”

-“Cotxes!”

-“Es veuen cases i altres finestres”.

Institut Castell d'Estela (Amer)

Ulls de cinema

Workshops Documentary

SABEU DE QUI SÓN AQUESTS ULLS?

QUIN PERSONATGE HI HA AL DARRERE? QUIN ACTOR O ACTRIU? DE QUINA PEL.LÍCULA? DE QUIN DIRECTOR?

Us presentem l'exposició que els alumnes de Dibuix artístic de 2n de Batxillerat d'Arts hem muntat a l'entrada de l'institut amb dibuixos de gran format d'Ulls de cinema, fets amb carbonet i barres de conté.

No ens hem basat en les pel.lícules de Filmin però sí en alguns clàssics i en algunes pel.lícules més comercials (bé de fet hem estat molt americans al fer les tries).

Si sabeu contestar a les preguntes, si us plau, envieu-nos un comentari!

Autors: Albert Arbat, Aleix Escura, Diana Fuentes, Neret Gelabert, Maria Moretones, Oriol Noguer, Arnau Pascasi, Stefano Rosso, Andrey Rozbytskyy i Erna Toepfer. Professora: Dana Carrillo.

  

 

 1  

2

3 

4

5

6

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Perfils camperols: la vida moderna (Raymond Depardon, 2008)

Workshops Documentary

Aquest fragment és un pla seqüència en tràveling. És molt interessant perquè mostra la vida quotidiana d'un pagès de França. La llum és nostàlgica i hi havia una veu en off del cineasta. Em recorda al meu avi que viu al Marroc. Ara viu a la ciutat però va nèixer al camp i cada setmana hi torna. L'he vist fent les mateixes coses: cuidant els ramats, treballant l'hort, etc. La manera de gravar ens pot inspirar de cara a la presentació del nostre projecte: un tràveling pels carrers de Poblenou fins arribar a La Escocesa.

 

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Nostalgia de la luz (Patricio Guzmán, 2010)

Workshops Documentary

El tercer curt que vam veure a classe va ser el de “Nostalgia de la luz”. Tracta sobre un home que explica la vida que es portava als camps de concentració, mentre s'enfoca la imatge del camp on va estar ell empresonat, a Chacabuco, Chile.

Aquell home va explicant quin dia a dia es portava al camp, què menjaven, què feien, ... . Principalment, i amb una veu en off, s'explica una activitat curisoa: que observaven les estrelles i les constel·lacions amb uns aparells que van construir especialment per aquest fi.

El testimoni explica que a una paret del camp de concentració van escriure els noms d’algunes persones que hi van estar, com per exemple es pot veure en aquesta imatge, encara que costa distingir-ho, Luís Henríquez, René Olivares o Victor Artudillo.

Després, el testimoni entra amb el càmera dintre del camp i ensenya algunes habitacions i sales importants, encara que quasi tot està en ruïnes.

El curt està gravat el 9 de novembre des del 1973 fins a l'octubre del 1974.

 

Joan Salas Jiménez

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Ruinas(Manel Mozos, 2009)

Workshops Documentary

L’altre dia a classe, vam veure un fragment d’una pel·lícula anomenada Ruinas. El fragment es situava en un hospital abandonat, on es podia escoltar una veu en off que estava llegint la fitxa mèdica d’algun pacient que en  alguna ocasió havia hagut d’estar ingressat per motius desconeguts. 

Després de veure el fragment vam comentar entre tots quines sensacions ens produïa.

A mi personalment em produïa por perquè l'hospital estava molt abandonat, maltractat i estava molt solitari  però a la vegada, tranquil·litat perquè se sentia el soroll de les herbes.

El fragment començava des de dintre, és a dir des de dintre de l'hospital, però després acaba a l’exterior, jo crec que el fragment està gravat al capvespre.  Això del principi del fragment  des de dintre i acabar des de fora seria una molt bona idea per a la nostra pel·lícula.

Escola de Bordils - Experiències Cinema en curs (Bordils)

Analitzem el pla del món de La Immaculada

Els nens i nenes de 4t hem fet el visionat del Pla del món 'Des del terrat' de l'escola "La Immaculada" de Vilassar de Dalt, i hem analitzat els següents elements:

- Qui ho a fet: alumnes de 2n.

- Dia: 21/11/2014

- Moment del dia: 4:30h, 16:30h o 2/4 de 5h

- Lloc: des del terrat

- Cartell: Des del terrat, dia, hora, lloc, escola...

- Núm. de plans: 1

- Enquadrament: carrer, núvols, arbres, pisos, llums de nadal, cotxes, muntanyes i mar al fons.

- So: llegeixen el títol, veu dels nens i nenes, cotxes, ocells...

- Format: 16/9

- Meteorologia: Fa sol amb núvols petits.

- El marc de la finestra no es veu però surt la reixa del terrat.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“WHITE MATERIAL” de Claire Denis

Després de visionar l'extret de " White material", per grups hem parlat de com se sentia la protagonista. Tots els grups hem coincidit que, al principi quan va amb autobús, la veiem  enyorada, trista, pensativa i després  hi ha un gran canvi, està feliç, contenta, lliure, tranquil·la, despreocupada...

En quan a la situació emocional cada grup ha fet la seva hipòtesis.

  • És una noia que s’ha exiliat i fa poc que ha arribat a un nou país. En el segon pla de l'extert, ens sembla que no se sent molt a gust, pensa, enyora casa seva, no està molt segura del que fa. Despés canvia , han passat uns dies i ja se sent més segura i lliure per anar descobrint el lloc on viu ara.
  • La protagonista se'n va a viure a un altre lloc, no sap com li anirà i mentre hi va amb un autobús, està trista, reflexiona del perquè canvia, comença a sentir enyorança de casa seva  i recorda els moments feliços que va viure quan podia anar amb moto, quan es sentia lliure i sense preocupacions. 
  • És una noia que torna al país on va néixer i en el  pla que va amb autobús  està com dubtant de si ha fet bé de prendre la  decisió de tornar . En el següents plans que va amb  moto  la veiem que se sent lliure, segura, contenta i convençuda de que sí , que ha pres la decisió correcta i està molt feliç. Necessitava respirar l’aire d’on havia viscut de petita.

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Experiències amb FILMIN: "Un estiu amb Mònica"

Workshops Documentary

Hem estrenat el regal que ens van fer Cinema en Curs i Filmin. Us deixem amb un comentari sobre el film "Un estiu amb Mònica", de l'alumna Natacha González, de 1r. de batxillerat.

UN VERANO CON MÓNICA

Un estiu amb Monica és una pel·lícula sueca de 1953 dirigida per Ingmar Bergman. El seu argument gira entorn de la fuga d'una parella a través d'un viatge en barca que, en un principi, resulta idíl·lic, fins que comencen els problemes.

Aquesta pel·lícula expressa a la perfecció les sensacions de dos bojos enamorats amb una  enorme força expressiva. Simplement es van escapolir al camp i tot va sorgir amb una gran rapidesa. Entre tots dos sembla existir una espècie de bombolla amorosa en cada pla, en cada mirada. Tot això ho podem percebre a través de la pantalla. L'entorn bucòlic, l'escuma de les ones...Cada pla ens descobreix un fantàstic joc d'ombres. S'aventura en un món on els protagonistes són el blanc i el negre, que, amb la combinació d’altres factors, com, la llum del sol, el contrast dels núvols i el cel, les ombres, el fum..fan una  barreja insuperable de lleugeresa i intensitat. Ens envolta en un blanc i negre que no se sap si és bell o tenebrós. Com la història, no se sap mai  si és meravellosa o terrible. Però això sí, cal remarcar les emocions i els gestos dels seus personatges, que formen una  composició molt harmònica.

Gairebé sense música, podem adonar-nos del que el director ens vol transmetre a través dels personatges, i ho aconsegueix encaixant meravellosament cada concís so amb el pla adequat. Per exemple, en l'escena en què la Monica va a un bar sola, quan comença a fumar, hi ha un primer pla que  s'encaixa amb el so d'un motor de cotxe, així ,interpretant que se'n va. El fort so del vent, quan estaven abraçats. El de la naturalesa allunyats de la civilització. El de les seves rialles en el seu món aïllats...

Cada so, cada moviment, cada mirada, cada brisa, cada frec, cada posta de sol..ens fa experimentar l'èxtasi fugaç d'un estiu en què tot és possible, i en el que, per tant, tot surt malament.

 

Natacha González

Escola de Bordils- Documental (Bordils)

Decidim el nostre pla del món, de l'escola (4t)

Workshops Documentary

Fem el visionat de: 

Diary 1973-1983 de David Perlov (Israel, Gran Bretanya)

I ens fixem en:

-Enquadrament. 

-Durada dels plans

-Llum i hores del dia

-Meteorologies

-Veu del cineasta: el to, ritme, pauses, text..

-Cartells (informació de l’inici)

Després també visionem el fragment de:

Jonas Mekas, Correspondencia.

Apuntem tot a la llibreta:

 

La propera sessió decidim el nostre pla del món, de l’escola (per parelles)

-Decidim a quina finestra farem el nostre pla

-Dibuixem o escrivim el que creiem que es veurà

-Decidim a quina hora i moment del dia ho gravarem

Sortim amb les càmeres per fer fotografies i proves dels enquadraments. Aquestes són algunes mostres.

 

 

 

La propera tasca serà organitzar-nos per fer les gravacions dels plans en cada moment i hora del dia que hem planificat.

CEIP A Rúa (Cangas)

O son de Guerin

Workshops Documentary

“Agora pechade os ollos e escoitade atentamente o son deste fragmento de Guest, de Guerin”, así nos dixo Ángel Santos, o noso cineasta,  e foi cando xurdiu un momento máxico.

A cámara nos permitiu capturalo e que permanecese para sempre.

Vimos o documental cos oídos, Sheyla contou ata 10 planosO cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Vimos o documental cos oísdos, Sheyla contou ata 10 planos.

O cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Visionem plans del món

Els nens i nenes de 2n. hem visionat plans del món de diferents autors: 

Diary 1973-1977. David Perlov.

 

 

Correspondence from Jonas Mekas to José Luis Guerin. Letter II.

El cielo gira. Mercedes Álvarez.

 

D'est. Chantal Akerman.

 

Després de veure'ls intentarem fer el nostre.

 

 

Escola de Bordils - Petit Cinema en curs (Bordils)

CELS

ELS   ALUMNES    DE   P5   HEM   VISIONAT   DUES   FOTOGRAFIES   DE   CELS:

CARLOS   PÉREZ   SIQUIER   2005   "RODALQUILAR":

Carlos Pérez Siquier. Rodalquilar, 2005 [Al fin y al cabo] (Fotografia en curs)

QUINES   PARAULES   ENS   VÉNEN   AL   CAP?

NÚVOL,   CEL,   PEDRA,   FOSC,   CLAR,   MARRÓ,   PARET,   BOMBA,   FUM,   FORMA,   BARRET,   COTXE   SENSE   RODES,   FORMES   RODONES

 

DES   D'ON   CREIEU   QUE   HAN   FET   AQUESTA   FOTOGRAFIA?

-DES   D'UNA   MUNTANYA   PERQUÈ   LES   PEDRES   ESTAN   MOLT   ALTES

-DES   D'UN   CASTELL   PERQUÈ   ESTÀ   MOLT   ALT

-HAN   HAGUT   D'AIXECAR   LA   CÀMARA   ENLAIRE   PERQUÈ   ÉS  UN   LLOC   MOLT   ALT.

-L'HAN   FET   DES   D'APROP   PERQUÈ   ES   VEU   MOLT   GRAN.

 

ENRIC   MONTES   2011   "ES   POR   EL   AZUL   CRUJIENTE":

  Enric Montes. Es por el azul crujiente, 2011 (Fotografia en curs)

ENS   FA   PENSAR   EN...:

-CEL   DE   PLUJA

-COLORS   FOSCOS   I   CLARS,   COLOR   GRIS

POTSER   HAN   FET   LA   FOTOGRAFIA   DES  DE...:

-UN   PIS

-UNA   ESCALA

-UN   TEULAT

-UN   CASTELL

-DALT  D'UNA   MUNTANYA

-UN   ARBRE   MOLT   ALT

 

I   SORTIM   A   FOTOGRAFIAR   EL   CEL:

  

  

 

 

Escuela República de Haití (Santiago de Chile)

EXPOSICIÓN/OFICIOS

Workshops Documentary

Hola compañ[email protected] saludamos de la Escuela República de Haití.

Hoy hemos seleccionado las fotografías para la exposición y hemos trabajado en 2 grupos y después de la elección de fotografías las hemos comentado en las cartulinas donde las hemos pegado. Aquí pueden ver  uno de nuestros trabajos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Después hemos visto una película sobre como se hacen las copas de vidrio y luego lo hemos comentado y luego hemos visto los diferentes tipos de oficios de nuestro sector. ¡Y hemos llenado la pizarra! 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nos despedimos hasta la semana que viene, besos.

 

 

Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

JOVES I "MACONDO"

Workshops Modulars

Fins a quin punt el cinema pot unir la història del dia a dia d’un nen txetxè a un públic amb una realitat completament distinta i amb uns valors diferents? Això és el que alumnes de 12 a 18 anys participants del projecte Cinema en curs hem pogut comprovar aquest passat 29 d’abril al Teatre del CCCB, amb motiu del Festival de Cinema d’Autor.

Certament i des d’un punt de vista personal, ha estat una experiència enriquidora i, amb una mica de tristesa, potser única. Una pel·lícula que no té altre motiu que transmetre la dura vida a Macondo, barri de refugiats amb esperançes d’asil a la Viena imperial. En aquest cas, el protagonista, Ramasan, ens fa viatgar a través de la seva forçada adultesa, obligat a prendre desicions que encara no està preparat per fer a la seva “temprana” edat, una lliçó per a la desmotivació i deixadesa de la nostra societat.

Finalment surt el sentit més humà de nosaltres en escoltar els comentaris que giren a la sala després de l’efusiu aplaudiment que es dedica a la pel·lícula. Preguntes sobre els personatges, sobre la biografia de la directora del film Sudabeth Mortezai, amb una aparent sincronia amb Ramasan; i sobre la realitat vista, punts de vista que van aflorir dels alumnes assitents.

Amb certesa es pot dir que Macondo ha aconseguit un treball difícil d’aconseguir, unir emocionalment dues cultures en una excel.lent hora i mitja.

Jeremias Sosa.

2n Btx. Artístic.   

 

  

 

 

 

Escola de Bordils - Petit Cinema en curs (Bordils)

VISIONAT i fotos de Rostres

Avui hem fet un visionat de rostres: "El valor del rostre" de Johan van der Keuken. Cada grup s'havia de fixar en un element diferent: 1.- So i música 2.- Plans i enquadraments 3.- Color i llum

Hem posat en comú tot el que vam observar:

 

Després de veure-ho varies vegades, hem agafat la camera de fotos i hem provat de fotografiar els nostres rostres jugant amb la llum i la foscor(contrast).

Escola de Bordils - Experiències Cinema en curs (Bordils)

VISIONATS per agafar idees (Intracicles 3r i 4t)

Iniciem la recerca d'informació sobre el SAFAREIG del poble de Bordils, fent visionats amb la Meritxell per agafar algunes idees per la nostra peça final.

Visionat 1: Les dones netejant la roba al riu (Germans Lumière)

 

Visionat 2.- Un dia a Barbagia (Vittorio de Seta, Italia)

 

Visionat 3.- Maria (Aleksandr Sokuro, Rússia)

 

Aquestes són les idees que ens van sortir després de veure els visionats:

(text en català i castellà perquè aquell dia ens van visitar unes mestres de Portugal)

Escola Els Xiprers (Barcelona)

HEM FET UN VISIONAT A 3r

Ara ja fa uns dies vam anar a la classe de 3r a fer el visionat de "L'estiu de Kikujiro" i fer parlar i opinar als nens i nenes de 3r que, a més, fan Petit Cinema en Curs. Tenen les seves llibretes de cinema i, després del visionat, van escriure coses i a continuació les vam comentar. Va anar molt bé tot i que al final ja estaven cansats. Esperem repetir i millorar!

 

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Emocions i sensacions

Els nens i nenes de tercer hem visionat fotografies de Vari Caramés i de Carlos Pérez Siquier.

Ens van suggerir diferents sensacions i emocions . Al final de les projeccions vam comentar les diferents sensacions que ens van provocar pel fet de ser fotografies en blanc i negre o en color.

El color ens transmet: alegria, diversió,bonic,modern,

El blanc i negre ens transmet :avorriment, por, misteri, antic....

COMPOSTELA .Vari Caramés

 

Què veieu?

- "Es una finestra entelada"

 

Entelada? Per què?

- "A fora hi ha humitat i a dins fa calor"

 

Per què?

-"Perquè ha plogut"

-"Es veu una plaça"

La Queralt veu un carruatge

En David veu llums que es reflexen al terra "Perquè plou "

 

Què sentiu?

- "fred"

-"tristesa"

-"silenci"

-"Por"

-"Antic"

-"foscor"

Sense títol. Vari Caramés

 

Què veieu?

-"Un aquari"

-"Posa no tocar"

-"Són diferents peixos"

-"Sembla un tauró"

-"L'home em recorda a Fredy Crue"

-"Crec que és una noia"

-"Els peixos estan en moviment, estan borrosos

 

Què sentiu?

-"Por "

-"Silenci"

-"Tristesa"

-"Tranquil·litat"

-"Misteri"

-"Avorriment"

-"Preocupació"

LA CHANCA. Carlos Pérez Siquier 1963

Què veieu?

-"És un poble d'indis"

-"És un poble Àrab"

-"Potser és una maqueta"

-"Crec que aquest poble està a Egipte"

-Ӄs un poble abandonat i l'han anat pintant de colors.

-"Han fet cases a les roques"

 

Què sentiu?

-"Alegria"

-"Aventura"

-"Felicitat"

-"Llibertat"

-"Tranquil·litat"

LA ISLETA. Carlos Pérez Siquier 1972

 

Què veieu?

-"Un cotxe tapat"

-"Una paret molt blanca feta amb guix"

-"Al darrera hi ha una muntanya"

-"És el mateix poble d'abans"

-"A la pared hi ha un forat per posar-hi una bandera"

-"Sembla un Seat 600"

 

Per què el cotxe està tapat ?

-"Perquè no s'embruti"

-"Per protegir-lo del sol "

-"Potser es un regal "

-"És vell ho porten al traster.”

 

Escola La Immaculada (Vilassar de Dalt)

Veiem com enquadren els fotògrafs

Els nens i nenes de 2n hem visionat algunes obres de diferents fotògrafs. Ens hem fixat sobretot en l’enquadrament. Què volia ensenyar el fotògraf. On devia estar col·locat. Creiem que abans de fer les fotografies les han pensat.

Quan fem una fotografia ens hem de fixar en tot el que surt. Seguir tota la línia del quadre i veure si surt tot el que volem, i si no surt el què no volem que surti.

Volem compartir amb vosaltres algunes d’aquestes fotografies i els nostres comentaris.

BASILICO, Gabriele. Milan. 1996.

Què veieu?

-          “Cases.”

-          “Pisos. Són edificis.”

-          “Una barana.”

-          “Cel.”

-          “És en blanc i negre.”

-          “Hi ha cables d’electricitat.”

Creieu que el fotògraf volia que sortíssim?

-          “Si.”

-          “També hi ha un fanal.”

-          “I una ruïna.”

-          “Sembla un tren.”

-          “No, és una font.”

El fotògraf volia que veiéssim la barana, o li ha sortit sense voler?

-          “Sí, perquè sinó s’hagués posat més endavant.

-          “Es veu com en diagonal, en perspectiva.”

-          “La fotografia està feta en horitzontal.”

-          “Està núvol.”

-          “Sembla com antic de la TV."

 

EVANS, Walker. Cuina. Casa camp. Alabama. 1936.

Què veieu?

-          “És una casa antiga.”

-          “És una cabana, perquè és tota de fusta.”

-          “A prop deu haver un riu i una mina, perquè ho vaig veure en una pel·li”

-          “L’amo de la casa potser té un gat.”

-          “A fora pot haver una granja amb gallines.”

Creieu que ens volia ensenyar tot el menjador?

-          “No, perquè sinó s’hagués posat més a l’esquerra.”

Què deu haver a la part que no es veu?

-          “Pot haver un sofà.”

-          “Hi ha alguna finestra perquè entra llum.”

-          “No ens ensenya qui viu perquè ens ho imaginem.”

 

BASILICO, Gabriele. Milan. 1995.

Què veieu?

-          “És de nit.”

-          “Hi ha edificis.”

-          “Es veu una paret pobra, o és antiga.”

-          “Potser estan construint.”

-          “Davant de la paret  no hi ha res.”

Per què fa que surti la paret i l’espai buit?

-          “Potser volia que veiéssim el contrast.” 

 

EGGLESTON, William. 2 i quart. 1999.

Què veieu?

-          “Una nevera de Coca-Cola.”

-          “Una taula.”

-          “Deu ser una botiga.”

-          “Una casa.”

-          “Es veu el cel.”

-          “No, és una benzinera.”

-          “Una estació abandonada. Sembla l’andana i a les vies es veuen herbes.”

On creieu que estava col·locat el fotògraf?

-          "Davant, però cap a l’esquerra, perquè es veu una mica en diagonal.”

 

Escola Ítaca (Barcelona)

visionat FIVE

Els nens i nenes de cicle inicial de l’escola Itaca, hem visionat  una escena de la pel·lícula Five, d’Abbas Kiorastami.

Mirem el fragment de la pel·lícula i en el segon 42 fem un tall.

Ens imaginem que pot passar després:

- Hi ha un tsunami.

- Hi ha una tempesta i la gent que pren el sol marxa corrents.

- Passa un ocell volant.

- Uns dofins juguen a pilota amb uns nens.

- Surt l’aleta d´un tauró.

- Passa un cranc per la sorra.

- una nena pesca un peix.

- Un senyor està fent surf.

- Surten uns ànecs que van a buscar peixos per menjar.

- Moltes onades arriben al poble i la gent s’ofega.....

Continuem el visionat i veiem que surten ànecs, és produeix un riure col·lectiu.

Ens sorprèn i parlem que una mateixa pel·lícula  pot tenir diferents desenllaços, tot depèn de la imaginació de cadascú...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COMENTARI DÍPTICS (ESPAI I PERSONA)

SHER: VIATGE ENLLOC

                                             Les dues  imatges tenen molta relació:

                                                      Els colors, blanc, negre, marró i gris.

                                                      La neu.

                                                      Semblen llocs propers

                                                      Les dues es veuen molt nítides.

                                                      No hi ha gaires ombres.

                                                      Transmeten  tranquil·litat, sensació de fred

                                                                  Són plans oberts però la segona és més tancada

                                               La jaqueta de la senyora destaca molt.

                                                Laia i Roger

 

ARTHUR Olivia, Isfahan 2007

Pensem que la fotògraf va fer les fotografies des d’un balcó o finestra d’un altre bloc de pisos i que va esperar al capvespre perquè hi hagués molts llums encesos, els tons càlids serveixen per unir les dues fotografies. La llum està ben aconseguida.

La primera fotografia és nítida i en canvi  la segona,  la fotògraf la va fer en  flou, potser és perquè la persona està en moviment. Pensem que vol que la noia representi algú desconegut, podria ser qualsevol de les  persones que hi ha a les altres finestres.

Hi ha un canvi d'escala  gran,  un pla obert i l’altre més tancat.

Sembla que hagi plogut, la llum ens diu que és el capvespre, és maco veure algunes llums enceses i altres apagades.

 

Biel Feliu i Sofia

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VISIONAT DE DÍPTICS (ESPAI I PERSONA)

DEPARDON    Raymond Maurice Clément 2007

La llum de les fotos està ben triada. Depardon va col·locar el senyor de tal manera que la llum li toqués a la cara.

La fotografia del tractor té més llum perquè sembla que hi ha un portal o una finestra i el pla es més obert.

La primera foto és un primer pla  del senyor, suposem que quan era jove feia de pagès.

Mentre que en el retrat el rostre que es troba en primer pla és  nítid i el fons es veu flou, en la  fotografia de l’espai que hi ha el tractor es veu quasi tot nítid.

El retratat  no mira a la càmera, sembla que estigui trist, amb la mirada perduda i pensativa.

A les dos fotos predominen els colors càlids, marrons,  groc, vermell..

Ariadna i Narcís

 

CASTRO PRIETO    J. Manuel Maremagnum 2007

La primera fotografia està feta a través d’un vidre, en picat, el fotògraf és a dalt d’un edifici, se sap perquè es veuen uns llums en el cel. Pensem que poden ser els llums d’una oficina molt gran.

La segona imatge, el port de Barcelona, és molt bonica, perquè al fons hi ha boira, que fa que es vegin les siluetes de l’estàtua de Colom i edificis. Pensem que el fotògraf estava dret quan va fer la fotografia.

Les dos fotografies són plans oberts i les imatges estan nítides. Els colors són blaus, verds, blanc, grisos a les dues fotos.

Estan fetes a hores diferents. La segona imatge, s’ha fet a primera hora del matí, per la boira, per la llum i per què es veu tot molt tranquil.

Ens sembla que el senyor està trist i ensopit, li agrada està sol.

Al principi ens ha costat trobar la relació de les dues fotografies. Hem suposat que és el Port de Barcelona i un carrer de la mateixa ciutat, que és on viu el retratat.

 

Júlia i Sandra

Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Visionat "El pa i el carrer"

El pa i el carrer és un curtmetratge d’Abbas Kiarostami de l’any 1970 que ha estat recurrent a la nostra escola al llarg dels tres cursos que duem a terme el projecte “Petit cinema en curs” a la nostra escola.

L’hem vist un cop a l’any amb els mateixos infants i sempre hi veuen coses noves, es parla de coses diferents i es destaquen elements que havien passat desapercebuts als primers visionats. Veure’l amb ells, cada curs, és com una espècie d’avaluació de com anem creixent i com es va transformant la nostra mirada: la dels infants i també la dels adults. I és que, a mida que posem el focus en els processos visuals dels nens i les nenes, els infants ens van descobrint un món més ric i ple de meravelles.

Recordo que el que els hi neguitejava la primera vegada era el tema del color. Deien:

És blanc perquè ha nevat!!

I encara que li destaquessis que el protagonista no anava vestit per la neu ells ja havien trobat la seva explicació i els hi era més que suficient.

Aquesta vegada algú també ha elaborat la mateixa hipòtesi, però el conflicte de la roba del personatge principal ha fet que algú hagi elaborat altres teories:

La meva àvia m’ha explicat que, quan era petita, les pel·lícules eren en blanc i negre. Aquesta pel·lícula segurament és de quan la meva avia era petita.

Els infants de P4 i P5 s’han fixat molt, en aquesta ocasió, en l’objecte que duu a sota el braç el protagonista i ha generat molta polèmica:

És un coixí!

És un cartró!

És una carpeta com la que duu la meva cosina a l’escola!

No, no és una llibreta!

I l’atenció ha anat variant d’aquest objecte a l’element que xuta el nen protagonista mentre camina pel carrer:

És una pedra!!

No, no és una pedra perquè les pedres no giren d’aquesta manera!

Sí, sí que és una pedra perquè, cada vegada que la xuta, aixeca pols.

Jo he sentit el so d’una llauna.

Sí, jo també ho he sentit, és una llauna.

Alguns infants reclamen que tornem enrere per escoltar el so. Ja és un procediment habitual quan visionem algun curtmetratge o fragment: anem endavant, anem endarrere, aturem el visionat, parlem, discutim i continuem. Pels infants més experimentats els hi resulta més important entendre allò que veuen i la discussió que es genera al voltant d’aquesta comprensió que no pas el fet de veure quelcom a una pantalla.

Així doncs, tornem a passar aquest fragment i alguns donen la raó a la companya que ha sentit la llauna:

Sí, ara he sentit el so de la llauna!!

I d’altres afegeixen matisos:

Doncs a mi m’ha semblat, pel so, que era una llauna que tenia dins una pedra.

I d’altres encara van més lluny:

Doncs jo crec que és una llauna que dins tenia un pare Noel que xutava una pedra.

Davant d’aquest comentari tothom calla i continuem endavant.

El nostre protagonista es troba amb un gos que li barra el pas, borda i el nen tira enrere mentre el gos l’observa.

Però el gos que l’ha bordat i el que ara el mira no és el mateix. Aquest és de color marró.

De color marró??? Si el curt és en blanc i negre!!! Però l’adult calla i deixa parlar als companys i companyes:

Jo també penso com ella. Aquest és marró. Sí, sí!!

I jo també ho penso!!!

Tirem enrere i ara molts canvien d’opinió, però la nena que ha dit que el gos es marró continua fixa a la seva postura. Ja ningú li discuteix i algú suggereix:

Potser ella el veu amb colors. Cadascú mira a la seva manera.

Sembla que aquesta explicació serveix a tothom. Continuem amb el visionat, l’infant sembla que no troba cap solució per passar per davant del gos. Passa molta estona, està trist o avorrit??

Està avorrit i té son perquè badalla. Mira, jo de mirar-lo, també he badallat.

De cop, la música ens suggereix que passarà alguna cosa i al fons d’un carrer apareix una figura.

És un nen!

És un pare!

És un nen-pare!

Sí, sí és un nen-pare!!!

L’adult pregunta en què consisteix un nen-pare i l’infant que ha tingut aquesta idea respon:

Doncs és un nen que també és un pare al mateix temps.

L’adult pregunta si algú ha vist mai un nen-pare i sembla que ningú l’ha vist mai, però l’infant respon:

No l’hem vist mai, però podria existir.

El “nen-pare” s’apropa i algú diu:

És un avi!!!

No, és una àvia!!

Nooooooooo, és un avi-àvia.

Apa!!! Això no existeix!!!

Doncs si existeix un nen-pare, pot existir un avi-àvia.

El cas és que l’avi-àvia s’apropa i els espectadors acaben concloent:

És un avi!!!

És un avi-lladre perquè porta alguna cosa a l’oïda que serveix per robar (el personatge duu a l’orella una espècie d’audiòfon).

És l’avi del nen i l’ajudarà.

Però sinó es parlen i tampoc l’ha dit “Hola” ni l’ha donat un petó. Com ha de ser el seu avi???

El nen protagonista segueix a l’avi-lladre, però quan sembla que passaran per davant del gos, l’avi-lladre gira cap a l’esquerra i el nen es queda tot sol davant del gos. Llavors, decideix passar i li tira al gos un objecte (un tros del pa que duu sota el braç) i el gos, en comptes d’atacar al nen,  el comença a seguir tot content.

Li ha tirat un tros de coixí!!

No, era menjar i l’ha tret de la butxaca.

Tots i totes estan d’acord amb aquesta última afirmació i continuem el visionat. I el protagonista arriba a una casa que sembla que és la seva.

Uix, la mare no li deixarà que es quedi el gos!!!

Es quedarà a fora perquè sinó potser taca el pis.

I, efectivament, el gos es queda a la porta tot trist, però, de cop i volta, apareix una figura al fons que sembla un nen.

És el nen que torna a buscar el gos!! Ha sortit per la porta de darrere.

No, és un altre nen, que no ho veus?? Té el cabell molt diferent.

Noooo, és el mateix nen!!!

El nen que no sabem si és el mateix o és un altre passa per davant del gos i el gos el borda i sembla que el vol atacar. El nen s’espanta i un bol que porta a la mà sembla que li caurà...I així acaba el curt.

L’adult pregunta:

El curtmetratge es diu “El pa i el carrer”. Hem vist el carrer?

Sí!!!

I hem vist pa???

Noooooooooooooo!!!!

I llavors algun infant diu:

La pel·lícula hauria de dir-se “El carrer i el gos”.

O “El nen i el carrer”.

O “El nen i la pedra”, però el “El pa i el carrer” no s’hauria de dir perquè no surt pa.

Sí que surt, quan li tira el menjar al gos.

Ah! Sí! Era pa!!!El gos menja pa i per això es fa amic del nen!!!

Un cop dit això, ens comencem a preparar per anar als ambients i acomiadar-nos. De cop la nena que pensava que el nen que surt al final era el mateix nen del principi demana la paraula:

He canviat d’opinió. El nen que surt al final és un altre nen. M’he fixat en el pentinat i en la roba i és un altre.

També demanen la paraula els nens que deien que l’infant del final és un altre nen que el de la resta del curtmetratge:

Jo també he canviat d’opinió. El nen del final és el mateix que hem vist tota l’estona que torna a buscar al gos.

Sí, jo també penso això. Ha convençut a la mare per quedar-se’l i ha sortit per entrar-lo a la casa.

I amb aquest canvi d’opinió respectiu vam marxar cap a casa.

 

Totes les imatges han estat extretes de la pàgina Mubi , si voleu veure el curtmetratge complet ho podeu fer clicant aquí

Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Visionat i selecció del material de la sortida pel barri

Ja fa setmanes us vam explicar com va anar la sortida dels infants de P4 i P5 de l’escola Congrés-Indians pels voltants del barri (Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants) i, tot i que fa molt de temps de tot plegat, volem fer exercitar una mica la nostra memòria per tal de no deixar aquesta experiència en un raconet agafant pols.

Uns dies després de la sortida, vam visionar les fotografies que havíem realitzat. Vèiem les fotos realitzades per l’adult on es veien els infants en plena acció i, després, vèiem les que havien fet ells mateixos. Cada imatge o, gairebé cada imatge, anava associada a molt records:

Aquesta foto la vaig fer jo. Me’n recordo!! Com els altres cridaven no vaig poder fotografiar els ocells.

I aquesta la vaig haver de repetir dues vegades perquè no m’agradava com havia quedat la primera.

Mentre anàvem veient  algun infant es preguntà:

I això que és?? Jo no ho vaig veure. Em puc apropar?

Un altre infant li respon:

Això estava just al costat de la torre alta!!

    

    

Un cop havíem fet el visionat ens traslladàvem a l’ “Atelier” per seleccionar cadascú les imatges en paper que volia endur-se a casa. L’única condició era que les havien d’enganxar de forma endreçada en papers blancs. Alguns escollien les fotografies que havien fet ells, però d’altres les que més li agradaven o, alguns altres, les que trobaven que guardaven alguna relació per la forma o pel color. L’ “Atelier” estava en plena efervescència i se sentia com els infants anaven treballant molt concentrats:

Passa’m la pega!!

Isabel, necessito un altre paper. 

    

    

De cop i volta algú preguntà:         

Se li pot afegir algun dibuix?

I l’adult li va respondre:

I tant!! I també li pots afegir paraules!!!

Alguns infants, que es trobaven en un moment de molta emoció pel que fa a la lectura i escriptura, van mirar a la mestra amb els ulls ben oberts i van començar a dir:

Jo escriuré “Canòdrom”.

I jo “flor” i “porta”!

Doncs jo “dos balcons”.

I algun infant, que encara no havia acabat de fer la distinció entre l’escriptura i el dibuix però sentia que volia deixar una petjada personal en el seu recull de fotos, va dir:

Doncs jo dibuixaré un cargol!!

 

Després de la febre de la pega, els infants van traslladar els llapis senzills, els llapis de colors, les gomes i les maquinetes disposats a personalitzar la seva selecció. No se sentia molt de xivarri, perquè la concentració era màxima: escriure una paraula és quelcom complex que requereix gran atenció. Alguns demanaven ajuda a la mestra, però gairebé sempre apareixia un company o una companya que acabaven resultant més ràpids i eficaços que el propi adult. Alguns copiaven, altres ho intentaven per ells mateixos i d’altres miraven el que feia la resta d’infants. 

    

    

I van fer reculls molt diferents. Alguns amb un parell d’imatges ja en tenien prou, d’altres van decidir fer un llibre i, alguns altres, un collage!! La qüestió és que, quan ja va ser l’hora d’anar cadascú al seu ambient, ningú volia deixar-se la seva obra: la imatge abstracta que veien a la pantalla era quelcom seu, particular i propi que no volien  abandonar en un racó oblidat. 

    

    

Pages

Subscribe to RSS - Viewing films, photography