Escola La Popa (Castellcir)

Petits racons de Santa Coloma: El roure del Giol

Workshops Documentary

El roure del Giol és un arbre centenari, situat a un poble del Vallès Oriental, Castellcir.

Actualment l'arbre està encerclat per una paret de pedra, hi ha una església al seu darrere, l'església de Santa Coloma.

S'hi pot arribar si agafes una pista forestal.

Durant el llarg dels anys s'han anat fent llegendes i històries, del lloc.

Podem dir que anar a Santa Coloma et causa unes sensacions espectaculars.

  

Escola de Bordils- Documental (Bordils)

Buscant la muralla de Bordils (3r i 4t)

Workshops Documentary

La setmana passada vam fer una sortida fotogràfica per buscar restes de la muralla de Bordils.Vam trobar al llibre "Els pobles gironins" de Maruja Arnau Guerola, que al segle XVl i XVll van construir una muralla per protegir el Castell, l'església i el nucli antic de Bordils.

La muralla era als carrers Montserrat, carrer de la Creu i carrer Ample, que protegia el castell i l'església. L'any 1936 foren enderrocades les últimes restes de la muralla.

  

Nosaltres vam trobar i fotografiar llindes antigues, espiells, botiforts, finestres antigues, anelles de cavalls, pedres a les entrades pels carros...Encara tenim pendent una altra sortida perquè ens va faltar temps per recorrer tots els carrers i carrerons del nucli antic.

      

Escola La Popa (Castellcir)

En Lluís ja ha vingut!

Workshops Documentary

L'altre dia va venir en Lluís i la Montse a l'escola, què significa això? Que el projecte del nostre documental ja està encarrilat!

Primer li vam ensenyar les fotografies que havíem fet el dia que vam fer la bicicletada fins a Santa Coloma, mentre li explicàvem li anàvem fent una idea de com era Santa Coloma i què s'hi podia fer. Després ell ens va ensenyar uns quants fragments de cineastes. Amb els fragments vam acomençar a aprendre a analitzar-los. Vam saber què volia dir un pla contrapicat, una panoràmica, vam fer un experiment per visionar els frgaments que ens va agradar molt. Un grup de la classe només escoltava, un altre grup només veia el fragment i els altres podien escoltar i veure tot el fragment sencer. Amb aquest experiment vam poder donar-nos compte que el so és important, que la imatge també, però que tot ha d'anar lligat, perquè una cosa sense l'altre pot crear diferents sensacions.

Finalment vam estar parlant del què volíem pel documental de Santa Coloma, van sortir tot de coses molt interessants que ara haurem d'investigar.

Després del pati vam tornar a Santa Coloma, però aquest cop amb en Lluís. Quan vam arribar, en Lluís es va sorprendre del bonic que era el lloc. Després vam fer grups per començar a treballar els plans. Cada grup de 4 persones tenia una càmera i decidia què volia gravar. Al principi tots volíem gravar i anàvem d'un lloc a l'altre, però no ens fixàvem si el que gravàvem quedava bé o es sentien les veus. Quan tots havíem fet un pla en Lluís ens va dir que ara havíem de gravar un lloc i posar-hi unes paraules a sobre del pla. Ens va agradar molt poder treballar amb les càmeres.

Quan vam tornar a l'escola vam poder veure els plans que havíem gravat i els vam començar a comentar. El primer que ens vam donar compte va ser que molts dels plans duraven molt poca estona, altres es movien molt, altres es sentien les veus dels companys. De tot un dia de gravar petits fragments, n'hi havia molt pocs que es poguessin aprofitar.

Potser els primers plans no ens van quedar perfectes, però segur que el documental que farem serà fantàstic, ja que Santa Coloma té uns plans espectaculars de natura, d'historia, de tranquil·litat i tots molt relaxants.

 

Escola La Popa (Castellcir)

Santa Coloma Saserra

Workshops Documentary

Quin dia més interessant que tenir el dijous! 

Quan vam arribar a l'escola vam dir que faríem un text explicant què és Santa Coloma, per tal que en Lluís, el professional que vindrà a ajudar-nos, tingui una idea del lloc. Ahir vam llegir tots els textos i ens vam donar compte que hi havia diferents tipus de text. Uns van fer una descripció literal i altres van fer un text literari. Aquí us deixem 2 textos que ens van agradar molt.

Un passeig per Santa Coloma

Vaig arribar a Santa Coloma, era un lloc molt bonic i relaxant, de sobte un gran i frondós arbre, amb fulles verdes i envoltat amb un mur de pedres seques que semblava de l’edat mitjana em va inundar la mirada!

Captivada per tot el meu voltant vaig sentir unes esquelles de lluny que cada cop es sentien més forts, un ramat de cabres, ovelles i un gos molt bonic  van passar per davant nostre.

Vaig decidir anar a veure més espais que creia que serien molt i molt interesants. Oh! Al fons del prat hi havia una església petita però curiosa i bellíssima que em deia que hi anés a veure-la.

Allà tot estava a prop, el roure centenari, l’església, una creu curiosa per la seva situació, cabres i ovelles que de tant en tant passaven i una casa; que no vaig tardar a acostar-m’hi, tot i que per molt a prop que estava no descobria del tot el significat d’aquelles construccions que semblaven tant antigues, ni l’historia d’aquell lloc.

Després caminant en direcció cap a la casa vaig veure coralls! Sí, sí coralls fossilitzats! Això ja descrivia una mica al passat d’aquell espai, però... estic segura que aquella església i aquell roure tenen milers d’història per explicar!!!  (Maria)

 

Santa Coloma Saserra

Santa Coloma és un espai on hi ha una església, un cementiri, el roure del Giol, dues masies i un escull coralí. També hi ha molts animals.

L’església sembla grossa, té un pati i al seu costat un cementiri molt antic.

El roure del Giol, és  un roure centenari  i conegut a Castellcir. Es diu així ja que te un masia al costat que es diu o li diuen el Giol.

Com ja us he dit hi ha dues masies: el Giol i una altra que està enganxada a la església, nomes es separa per un petit corriol.

L’escull coralí hi es perquè fa molt de temps Castellcir era mar, i allà hi devia haver una barrera de corall. Si hi aneu veureu que a cada passa que feu trobareu coralls o fòssils.

Els animals són molt variats hi ha: cavalls, ponis, cabres  i ovelles. No hi són cada dia, això si, és molt fàcil trobar-te les ovelles I les cabres, ja que quasi cada dia les treuen a pasturar.

Des de Santa Coloma hi ha unes vistes molt maques perquè es poden arribar a veure: la Mola, el Montcau,  les muntanyes de Montserrat,  els Pre-Pirineu i si ens fixem molt podem veure els Pirineus.

Així és Santa Coloma, un lloc tranquil,  relaxant,  i genial per fer fotos espectaculars.  (Aina)

 

Escola La Popa (Castellcir)

Comencem un altre any Cinema en Curs

Workshops Documentary

Quina emoció!!!!

Aquest any els de Cicle Superior de l'escola La Popa de Castellcir tornem a fer Cinema en Curs! Ja portem molts anys, però per alguns aquests serà el primer cop que treballem un documental.

Què és un documental? van preguntar alguns de la classe i entre tots vam dir que un documental és un vídeo o un escrit que ens dóna informació detallada sobre un lloc, un fet, un personatge,... Nosaltres aquest any farem un documental sobre un espai. 

Quin espai ens agradaria fer? Al nostre poble tenim molts indrets esplèndits i idíl·lics, alguns de difícil accés, altres que estan molt aprop i altres que són molt antics. Aquest any farem un documental sobre Santa Coloma Saserra.

Tots ja hi havíem anat alguna vegada, però no ens havíem posat a pensar quines sensacions ens porta Santa Coloma. Per tant vam decidir fer una excursió en bicicleta fins allà. Aquest dijous tots estàvem molt contents per pujar damunt les bicis i fer la nostra primera excursió de l'any. 4 quilòmetres ens separen de l'escola a Santa Coloma. 

Un cop allà vam mirar l'espai i descobrir les sensacions que ens envoltava aquell lloc. Vam fer 3 grups per començar a fer fotografies que ens ajudessin a entendre l'espai. Els alumnes que ja havíem fet l'any passat un documental vam ajudar als nous companys a enquadrar, a mirar per on venia la llum, quin és el millor lloc i què volem fotografiar. Aquestes són les fotografies que més ens han agradat.

 

 

Colegio Montserrat - Orcasitas (Madrid)

Fin de "Cine en curso" con la proyección en el MNCARS

Workshops Documentary

Como ya sabéis, hemos presentado nuestro cortometraje documental "Diario de un barrio" el pasado viernes 30 de mayo en el Auditorio 200 del MNCARS. Tras unos meses de mucha ilusión, trabajo y algo de estrés conforme se acercaba la fecha del estreno, hemos visto recompensados nuestros esfuerzos y esperamos que os haya gustado el corto que hemos hecho entre todos con la ayuda de Jonás. En la proyección estuvimos arropados por nuestros profesores y personal del centro escolar, nuestros padres y otros familiares, compañeros de 3º de la ESO y personas que, de una manera u otra, han colaborado para que este cortometraje fuera posible: Antonio Merchán, Pilar Aural y las voluntarias de "El Pato amarillo", Luis Ruiz del Árbol, el grupo musical Sikuris Runataki, la familia Ye, los padres de Noelia -que no salen en el corto, pero que han estado siempre detrás, ayudando y apoyando- y su abuelo -Francisco Sabio, que sí sale-, los colegas de break dance de David -Franklin, Cristian, Rebeca y Daniel-, Candela -la hija de Arturo, por su paciencia con nosotros un domingo-, los niños en bici -Ilias, Lorena e Ina- y los niños del huerto -Noelia, Mario, Marta, Irene y Eneko-, entre otros.

Pero también queremos acordarnos de aquellos que nos permitieron grabarles y que, por una razón u otra, no han podido asistir a la proyección y verse en el cortometraje: de José Ángel Sarango y su grupo de compatriotas ecuatorianos que practican el baloncesto los fines de semana en las canchas del Parque Pradolongo, mientras sus hijos juegan en los alrededores; de algunos jugadores de ping pong -Karim, Sergio, Aurelian y Jorge-; del otro grupo de ecuatorianos que se reúnen para comer en compañía de familiares y amigos, especialmente, de la presidenta -Felicidad Montaño Ferrel- y del vicepresidente -José Ruildo Mérida-, por facilitarnos la grabación de algunas de las imágenes más emocionantes del corto -comiendo con sus hijos pequeños o de sus hijos solos jugando-, a pesar de la actitud inicialmente reacia a ser grabados, en especial, por parte de los hombres. 

Nos gustaría también agradecer a Antonio Lirola la paciencia que demostró con nosotros durante el rodaje cuando se encalló su velero teledirigido en el lago del parque; así como su generosidad por dejarnos grabarle cuando se quitó los pantalones para entrar en el agua y rescatarlo, aunque no salga al final en el corto. Por último, no nos queremos olvidar de las señoras mayores de la Residencia San José cuyas voces en off, finalmente, no hemos incluido en el montaje definitivo.

A partir de ahora, cuando vayamos andando por la calle, ya no iremos despistados como antes, sin fijarnos en lo que nos rodea. Hemos descubierto un barrio, nuestro barrio, Orcasitas-Orcasur, sus espacios y, sobre todo, su gente. Hemos descubierto su luz, sus "horas brujas" y tantas, y tantas otras cosas como, por ejemplo, el trabajo en equipo. Siempre recordaremos esta experiencia.

Escola Riera de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Estrena 'Passeig per Ribes'

Workshops Documentary

Passeig per Ribes

Tot seguit us presentem el film que hem realitzat:

LA RIERA

Nosaltres volíem gravar el fuster o el pastor, però no quadraven els horaris. Vam pensar de gravar la Riera, perquè el nostre poble està envoltat de Rieres. Al costat de la Riera hi ha un pont molt antic i un pi molt important. Ens va inspirar el vídeo de “Beppie” de Johan Van Der Keuken i també “La vida a la terra” de Abderraman Ahmed Sissako. Durant el rodatge vam veure uns homes tallant un arbre perquè estava a punt de caure. Com que és un treball de risc el senyor ens va dir que no volia que el gravessin. Va ser molt divertit el muntatge i vam aprendre coses de la gravació.

LA GIRAVI

Vam triar anar a gravar a una fàbrica de plàstic, que es diu “Giravi”. La fàbrica del Giravi està situada a l’esplanada davant del castell. Els petits documentals que ens van inspirar van ser: “La noia de la fàbrica de llumins” de Johan Van Der Keuken, “La jungla plana” fet per d’ Aki Kaurismaki. Ens va sorprendre el braç robòtic groc que hi havia a la fàbrica. Ens va agradar molt, perquè era tot automàtic. Vam estar molt a gust perquè ens agradava molt perquè el grup ens enteníem molt bé, era molt interesant. 

L’ESGLÉSIA

Primer vam fer un recull d’idees dels llocs on volíem anar a gravar, vam triar els llocs que representaven el poble (Sant Pere de Ribes). Nosaltres vam triar l’església. Un nen del grup va anar a parlar amb el capellà per veure si podíem anar a gravar l’església i el campanar, ens va deixar tot el mati l’església per a nosaltres sols. Ens va inspirar “la noia de la fàbrica de llumins”, d’Aki Kaurismaki. Vam fer uns plànols: panoràmics i fixes. El muntatge ens va inspirar molt i va ser una experiència única. L’experiència del campanar va ser la millor i ens va impressionar molt, una anècdota que vam tenir va ser que volíem gravar una campana amb moviment i so i ens sonava la campana del darrere.

EL CASTELL

Vam triar anar a fer localitzacions i a filmar al castell de Ribes per què el castell és un símbol del poble i perquè hi han bones vistes i canvis de plans. Ens vam sentir molt bé treballant amb un professional. Va ser emocionant, divertit i curiós rodar el pla dels gossos. Volíem que bordessin i no hi havia manera. Els amos els havien guardat pensant que ens molestaven i vam haver d'avisar que els tronessin a treure. Estem orgullosos de la feina feta, vam tenir moltes idees, ens vam esforçar molt per ajudar-nos, escoltar-nos mútuament per aconseguir aquest repte.

LA CERAMISTA

Vam començar fent una pluja d’idees, nosaltres vam decidir fer un ofici que era d'escultura amb fang. Ens hem inspirat per fer el rodatge en el visionat de “Innisfree”, de José Luis Guerín. El pla d’escorç: Ens va agradar perquè veure la persona de prop fa la sensació que ets tu que està fent la feina. El pla d’exterior: és molt tranquil, no ens sortia bé, vam rodar moltes vegades, era l’últim, estàvem cansats i sempre passava algun incident.

PASSEIG

Vam escollir el passeig perquè ens semblava un lloc en que les coses canvien molt (les fulles, la llum...). Ens va semblar bé fer un canvi de lloc aprofitant el soroll i la imatge del cotxe. La idea la vam agafar del visionat “Innisfree" de José Luis Guerín. A nosaltres ens ha semblat interessant perquè el so, de vegades es sentien nens jugant i d’altres persones passejant amb el seu gos. El que ens va semblar més bonic va ser la posta de sol, i també la lluna a la nit.

Pages