Institut Alexandre Galí (Les Roquetes de Sant Pere de Ribes)

Us presentem la nostra creació: EL MECÀNIC

Workshops Modulars

AQUESTA VA SER LA PRESENTACIÓ DE LA NOSTRA PELÍCULA A LA FILMOTECA EL DIA 16 DE MAIG:

Som un grup d’estudiants de 4rt d’Eso que  part de les hores de classe fem d’aprenents en empreses. Per aquest motiu, aquest any, en el taller modular varem optar per fer el Retrat d’oficis.

Després de valorar els diferents llocs que coneixíem varem decidir que el Taller Mecànic del Manolo era el més adequat. L’havíem anat a veure, ens havia semblat gran i amb espais diversos per obtenir bons materials, i com que dos de nosaltres ja hi  havíem estat treballant podíem explicar feines que s’hi feien.

A classe, amb el Daniel i la Regina, havíem vist un fragment de “La noia de la fàbrica de llumins” d’ Aki Kaurismäki on els diferents plans de màquines en acció ens havien fet pensar en com mostrar els motors i trobar els nostres enquadraments.

Potser perquè el tema dels aprenents ens interessa i  perquè el de la construcció ens resulta una mica familiar a alguns, ens varem fixar en el fragment de José Luis Guerin “En construcción” on un pare i un fill van compartint la feina a l’obra.

A l’hora del rodatge havíem previst poder filmar alguns plans de feines que feien sovint al taller i varem poder concentrar-nos en retratar com el Sergi arreglava el camió sense massa problema i decidint sobre la marxa. Però el segon dia hi havia més clients que anaven amb avaries al taller. Llavors el Sergi i el Manolo havien d’anar fent amb agilitat les feines sense poder-nos explicar què farien amb molt de detall.

Varem aprendre que, com a cineastes de documental, havíem d’estar molt atents a captar els moments interessants que anessin apareixent. Improvisant i desplaçant l’equip de rodatge amb rapidesa per no perdre imatges valuoses.

Un exemple el varem aconseguir amb el pla que encapçala la pel·lícula: el taxi entrant al taller i pujant-lo a l’elevador.

També en aquest fragment de la pel·lícula, a través del muntatge, varem aconseguir aprendre com s’aconsegueix que dues coses que passen en dies diferents poden semblar una a continuació de l’altra perquè hi hem posat un so que les enllaça. En aquest cas, el so que escoltem de l’elevador del camió (que havia estat gravat el dia abans que el taxi entrés al taller) comenta quan el taxi ja ha entrat.

D’aquesta manera ens varem adonar de la potència del muntatge de sons i imatges que ens pot donar una nova realitat temporal.

Un altra cosa que varem descobrir és com a traves del so  podíem  captar coses que no ens fixàvem amb l’oïda nostra.

El sonidista que estava escoltant els cops i moviments del Sergi arreglant la camioneta va notar que se sentien cants d’ocell i moviments a la gàbia. Va ser llavors que varem pensar que el detall d’un pla de l’ocell donaria un toc de vida i de sensibilitat a un entorn ple de màquines.

També  varem haver de demanar als mecànics  d’apagar la ràdio durant els matins de rodatge ja que això podia dificultar moltíssim el muntatge de després.

Finalment, quan hem vist la nostra pel·lícula ens ha semblat molt bonic això de que la veu de l’entrevista que li havíem fet al Manolo vagi sentint-se mentre anem veient les imatges d’ell. Es  crea com una petita història en la que la música de la “banda sonora” són els sorolls, els silencis i les paraules.

Igual que Guerin a “En construcción” on  la veu del paleta  es va sobreposant a les  imatges, com si fossin pensaments fets en veu alta mentre les seves mans van feinejant en fer els preparatius de l’escala d’obra.

En fi que amb aquest treball cinematogràfic ens ho hem passat molt bé i hem après moltes coses noves. I que, com deia el Manolo, “solo tienes que ponerle empeño y ganas” Con el empeño se pueden aprender muchas cosas”.

Moltes gràcies!