Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Nous plans del món

Claudia Alza

El que mostro en aquest pla és un paisatge molt meu. Són les vistes que tinc i veig des del balcó de casa meva. Les contemplo tots els dies igual de meravellada que el primer cop.

 

Judith López

Després de fer vàries exploracions dins de casa meva, que no m'acabaven d'agradar, vaig anar a rentar el cotxe amb mon pare. Vaig poder observar que des de dins del cotxe es veia una posta de sol. També em va agradar molt la textura que feia l’aigua en caure i el so ambient tant de l’aigua com de la ràdio.

 

Marta Padrós

He filmat aquesta posta de sol perquè és el que veig cada dia des de la finestra de la meva habitació. M’agrada molt veure els diferents tons i colors del cel i també la silueta que reflecteix sobre els terrats de les cases. El meu diari d’espais està inspirat en el visionat “Guest” de Guerin.

 

Alba Tey 

Aquest carrer és on he viscut sempre i és especial per a mi. L’he gravat perquè m’agrada com es veuen els fanals encesos, que donen llum a la foscor de la nit i dóna la sensació que el carrer és més llarg. El moment en què s’apaga el fanal va ser casualitat, em va sobtar i vaig seguir filmant. Aquest diari d’espais està inspirat en el visionat D’Est de Chantal Akerman.

 

Raquel Morales

He gravat la muntanya de Vallhonesta. Estava passejant, es va fer de nit, s’escoltava de fons el soroll de la ciutat, els colors del cel eren molt bonics, ataronjats i varietat de blaus. Em va agradar molt el que em transmetia aquest paisatge ja que em relaxava, em feia sentir bé.

 

Marta Padrós

Aquest trajecte el faig sovint. M’agrada perquè és una barreja de paisatge urbà i espai natural. Els núvols i els reflexos el fan més especial.

 

Raquel Morales 

Divendres a la tarda, vaig cap a Rubí a passar el cap de setmana. Va ser una casualitat que just quan estava gravant, passessin dos ocells volant per aquell cel blau tan bonic.

 

Anna Gómez

El meu tràveling està fet un dilluns a la tarda, des del vidre d’un autobús de línia, trajecte de Sant Vicenç de Castellet cap al Pont de Vilomara. És un recorregut que faig cada setmana; un viatge quotidià. És un tràveling amb bastant moviment.

 

Ainhoa Herraiz

Quan vaig arribar a Sant Vicenç, de petita, el poble no m’agradava gaire perquè era un lloc diferent, al qual no estava acostumada, ja que no havia nascut allà.

Les coses no em van anar bé a l’escola, em costava molt fer amics i era molt tímida, però amb el temps i el suport de la gent que estimava les coses van començar a millorar. En realitat tot li dec a la meva família; com sóc, el que m’agrada, els valors que m’han inculcat i fins i tot l’ètica que he après.

Espero que us agradi aquest petit tràveling del meu poble, és com una mirada a aquella nena que el considerava insòlit.

Comments

Hola de nou!

Us enviem els nostres comentaris a aquests Plans del Món.

Claudia Alza: Diari dels espais
Ens agrada aquest pla perquè es pot veure la posta de sol des d’un punt de vista magnífic. És molt interessant que des del fons arribi un reflex del sol que il·lumina tot el pla, el qual també li dóna més importància a l’habitatge on vius que no a la resta del paisatge. Ens agrada molt el to que dóna la muntanya al pla en que es veu una muntanya més enfocada que l’altra. Amb aquest pla ens hem suposat que al medi on vius déu ser força tranquil, ja que enfoques a les muntanyes. Esperem que els nostres plans us agradin molt igual que a nosaltres ens han agradat els vostres. També esperem veure’ns aviat. Petons! Ona i Mar

Judith López: Diari dels espais
Ens ha agradat molt. Ens ha semblat un Pla/Diari molt emocionant, ja que es pot veure la posta de sol de lluny i a la vegada una “tempesta” molt forta. El que diu amb les paraules trobem que és una bona manera de veure el contrari del que en teoria és en realitat. Encara que siguin poques lletres queden molt bé .
També creiem que el moment del dia que has agafat és el adequat ja que no és ni massa d’hora ni tampoc massa tard per gravar-ho. Ona i Mar

Marta Padrós: Diari dels espais
Penso que és un diari especialment bonic. M'encanta la tonalitat de colors que hi ha,i sobretot els sorolls que s'escolten. Però m'he quedat amb les ganes de veure més,de veure com es va enfosquint. M'ha deixat amb les ganes de veure el paisatge. Carla

Raquel Morales: Diari dels espais
Aquest diari dels espais el que transmet en tot moment és pau i tranquil·litat. El que em fa pensar és si el vas gravar sabent que hauries de fer un diari dels espais del món o perquè t’agradava molt el paisatge. M’agradaria que es veiessin més les muntanyes per saber-ne una mica més de Castellet, però trobo que és un diari dels espais més maco que hem vist mai. Mariona i Lucia

Marta Padrós: Tràveling
Ens agrada aquest tràveling ja que és una barreja de paisatge urbà bastant ben vista i espai natural que ens mostra molt bé on vius , el camp, les diferències entre paisatges . Els núvols i els reflexos el fan més especial ja que es pot observar una llum i un cel diferent i el reflex ens dóna un to de profunditat. Inclús es podria veure més cel ja que és molt bonic. Però així està molt bé. Íngrid i Júlia

Ens ha agradat molt com ha començat el tràveling, es veia una il.luminació molt bona. Després es tapa pels edificis i tot es torna més apagat perquè la velocitat és molt alta i les formes es desdibuixen. David i Steven

Raquel Morales: Tràveling

La profunditat del tràveling dona un toc especial a les cases amagades darrere els arbres, el cel blau i lluminós contrasta molt bé amb les muntanyes fosques, te una llum molt especial, en resum, és un molt bon tràveling. Carles

Anna Gómez: Tràveling
Ens ha semblat interessant com es contrasten les formes geomètriques en aquest tràveling. Mentre es veu el tren, la llum intermitent que passa entre els vagons envaïa el pla amb una claror suggerent. Això recorda a la filmació de Jonas Mekas, “Tornant a Nova York des de Buffalo”. Ens agrada la profunditat de camp a la que arriba en alguns moments, com per exemple, quan la senyora gran puja les escales i es veu tot el que té per davant. En un moment donat, s’ha vist l’autobús reflectit a l’aparador d’una botiga. Un fragment de “Yi Yi”, d’Edward Yang que hem vist a classe, també mostra un transport (un tren) reflectit als vidres d’uns gratacel. Pol i Jose Maria

Ainhoa Herraiz: Tràveling
El primer que destaca en aquest tràveling, és la claredat de la imatge. Ens mostra el cel blau i lluent. Trobo també que l’impacte dels carrers estrets, la poca gent, i l’ambient acollidor que té el poble és molt interessant. M’encanten els moments en que el cotxe surt reflectit en altres cotxes i finestrals. En el tràveling veiem molts edificis baixos i cotxes que contrasten amb els plans de natura del final, i queda preciós. Fins aviat. Àngela

Alumnes de cinema en curs de l'institut NarcísMonturiol.