Minuts Lumière

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els nostres Minuts Lumière

Des del mes de novembre i després de veure vistes Lumière, vam iniciar la documentació de possibles espais i oficis. Us mostrem els Minuts Lumière que hem decidit filmar amb càmera gran.

 

 

 

Aquests són els minuts Lumière que vam gravar en l’escola de la Massana. En els plans veiem gent treballant amb la pedra i el ferro. Vam decidir gravar en aquell lloc perquè es veia a tots treballant alhora i els alumnes del taller es veien molt concentrats en el que feien. El rodatge va anar molt bé perquè vam obtenir uns bons vídeos i ens va agradar molt gravar amb la càmera gran.La pràctica ‘’Minuts Lumière’’ ens ha anat bé encara que no ha sigut fàcil trobar accions que comencin i acabin. A més, ens ha costat una mica fer aquests plans amb la càmera gran perquè no havia lloc on posar el trípode i es movia molt sense trípode.

En el teatre Romea es veu com pujaven una pantalla rodona que resentava el sol. Aquesta idea ens va sorgir perquè vam preguntar a un dels treballadors i va dir que aixecarien aquesta pantalla rodona  i vam pensar que seria un acció interesant. Va anar bé, estavem una mica nerviosos perquè només teníem una oportunitat de gravar. Els minuts Lumière va ser una experiència molt bona perquè havíem de buscar una acció que comenci i acabi, per això ens va agradar molt aquesta pràctica.

Vam anar al restaurant Flax and Kale on feien sucs i menjar. Primer, vam gravar la gent fent els sucs naturals de fruites i de verdures . Després, vam gravar els cuiners preparant el dinar , eren uns quants a la cuina. Era la primera vegada que anàvem amb la càmera gran. Va ser bastant fàcil perquè ja havíem practicat com fer-la servir amb la Meritxell. La pràctica de ‘’Minuts Lumière’’ ha sigut una gran experiència, que ens ha donat l’oportunitat d’anar a una cuina d’un restaurant a gravar.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DOCUMENTACIÓ MINUTS LUMIÈRE

COOPERATIVA  GIRONA FRUITS

El 17 de novembre, vam fer la primera visita a la cooperativa de pomes que hi ha a Bordils, hi vam anar per documentar-nos abans de gravar els minuts Lumière.

Vam observar, preguntar, filmar, pendre apunts..... per després a l'escola planificar bé el que filmarem per la nostra pràctica.

Tenim diferents espais i treballs per estudiar.

ETIQUETAR

Hem pensat  que començarem a gravar quan al fons del magatzem s’obri la porta vermella i passin un o més toros amb caixes. És bonic per què porten els llums encesos i hi ha la porta que s'aixeca. Durant el minut es veurà que les dones posen les pomes bé en plafons i les etiqueten,  també els homes que van agafant aquests plafons plens de pomes i els posen a les caixes. Potser es  veurà  alguna  persona  amb bata blanca que entra i surt del pla. Si tenim sort  es tornarà obrir la porta i passarà un altre toro. Paula i Anna

EMPAQUETAR

Començarem a gravar quan el toro porta les caixes de pomes i les deixa al costat del que volem gravar però sense tapar l'acció que ens interessa. Volem que es vegi  com passen toros pel costat i també com embalen caixes a darrera, per això farem una mica més obert per veure també la màquina d'etiquetar.  Pensem que durant un minut tindrem temps de veure les diferents accions: un toro deixant caixes, un altre passant pel costat, gent embalant caixes, altres empacant-les, la màquina que etiqueta…  Pol i Aina

CANALS D’AIGUA

Començarem a gravar quan hi hagi els canals d’aigua de més a prop  plens de pomes i un d'ells s’estigui buidant. En segon pla hi ha unes màquines amb uns cables i hauríem de començar a l’inici de l’acció, quan els cables estant al costat esquerra. Durant un minut poden passar palots per la cinta, també una altra màquina aixeca un palot i si tenim sort pot passar algun toro per darrera.

Podem trobar quatre accions: Pomes que esmouen dins l’aigua, cables en moviment, màquina que mou palot i toro o toros en últim terme. Anna i Paula

BUIDAR

Farem un pla obert, voldríem que passés un toro però que els palots no els deixi en un lloc que tapi l’acció que ens interessa. També volem que es vegi un palot amb pomes per saber què es el que es buida, per tant hem de començar a gravar quan agafa la penúltima caixa.. Començarem a gravar quan la màquina deixa el palot buit a la cinta, aixeca els braços i n’agafa un altre(el penúltim), buida les pomes d’un altre palot a la piscina d’aigua, aixeca el palol i el torna deixar a la cinta (ha passat un minut!).  Pol i Aina

 

Colegio Montserrat - Orcasitas (Madrid)

Planos a la manera de los Minutos Lumière

Workshops Documentary

A través de la imagen en movimiento hemos continuado explorando el barrio de Orcasitas. Aquí os dejamos algunos planos a la manera de los Minutos Lumière. Cuando Jonás nos propuso realizarlos, nos mostró -entre otros ejemplos- algunos fragmentos de "Of Time and the City" de Terence Davies, "Walden" de Jonas Mekas y "Amsterdam Global Village" de Johan van der Keuken. Nos impactó el empleo de travellings -filmados desde un tren o un coche- para retratar las ciudades, hasta el punto de inspirarnos en ellos para la realización de los tres primeros planos. En cambio, en el último hemos dejado las calles para subir a lo más alto del barrio y reflejar su cotidianeidad de otra manera. Esperamos que os gusten.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minuts Lumière

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VIVÈNCIES RODATGE MINUTS LUMIÈRE

JÚLIA

El dilluns 27 de gener, la Sheyla, l’Aina i jo, vam anar a gravar el minut Lumière. Vam fer un tràveling, amb el cotxe pel camí de l’alzina.

En vam fer dos, un anant i l’altre tornant. El que va anar molt bé, va ser que el grup d’en Biel, la Sofia, i en Nil, uns dies abans, havien gravat uns plans documentació, i com que ja l’havíem vist ja sabíem com l’havíem de gravar. Vam decidir, que el faríem igual, però que el nostre comencés, sense veure l’alzina, d’aquesta manera quan apareix seria una sorpresa. Em va agradar molt fer de directora, però tenia una mica de por, que fes alguna cosa malament. La Sheyla feia de so, i l’Aina feia el macking of. El que també quedava molt bé que sortís en els dos plans, va ser la casa de la Canova.

Una de les coses, que ens va costar una miqueta fer, va ser trobar l’enquadrament, de com gravaríem, si posàvem la càmera més amunt, més avall, a la dreta, a l’esquerra... I també l’enfocament, però al final ho vam trobar i també la llum adequada. El que també havíem de fer l’Aina i jo, era aguantar el trípode mentre gravàvem  perquè no caigués la càmera, hi havia uns quants revolts i es podia moure. Vam triar un dia adequat per gravar, perquè era un dia que hi havia núvols, i es veia el sol per sota, i la llum era preciosa per mi.

MIQUEL

Un dimarts a la tarda la Carme ens va parlar  que havíem de documentar els minuts, així que  en Biel Feliu, en Martí i jo vam decidir anar a gravar  com tallaven arbres perquè ens sonava que en una zona de Bordils en tallaven. Quan vam ser allà ens vam trobar que no hi havia ningú i em vaig posar una mica trist perquè anar fins allà per res. Tot i això vam aprofitar per fer fotos d’espais buits.

L’endemà la Carme ens va dir que tots tres aniríem a gravar els minuts definitius, em vaig posar content perquè aniria a gravar el minut que veurien tots els nens de l’escola i alguns de Catalunya! 

Quan vam trobar el lloc on tallaven arbres vam trigar força temps a triar què gravaríem, on ens col·locaríem... Quan ho vam trobar vam començar a muntar la càmera, el so, balanç de blanc... i a gravar! No podíem gravar gaire bé perquè hi havia moltes fogueres de foc i el fum ens anava a la cara i feia molta calor.

Al final vam poder gravar com unes dones feien llenya per casa seva, com una màquina recollia troncs per posar-los a la foguera i com tallaven els arbres. Aquest últim no va quedar gaire bé perquè el sonidista es va despistar i no teníem el so ben connectat.

Va ser una experiència inoblidable!

LAIA

Un dia clar i bonic, amb en Walid,en Roger i la Sandra, vam anar a gravar com  tallaven arbres a una zona del Ban, al terme municipal de Celrà, a prop del riu,.

La llum i el lloc era molt bonic, però a l’hora de triar l’enquadrament va ser una mica difícil, perquè el terra no era estable, i estava ple de fang i branques. Quan l’arbre queia a  terra el so era espectacular.

Vam gravar dos minuts, a un vaig ser càmera directora, i a l’altre vaig ser so.

Transportar el material  vigilant de no caure, va ser tot un repte, però un cop havies gravat o participat  en la gravació et quedaves satisfeta.

Estic orgullosa de la meva participació, i del treball que vam fer tots, va ser un bon treball d’equip.

Va ser molt divertit, encara que vam quedar ben enfangats.

SOFÍA

Després de gravar la documentació del tràveling, anàvem cap a l'escola, amb tot guardat i ordenat i ens hem creuat amb el tractor dels fems. Aquest tractor era l'objectiu de la sortida, i per sort l’hem trobat. Hem parlat amb el pagès i li hem demanat si el podíem  gravar. Ell ens ha dit que sí, però que no tenia gaire temps. L'hem seguit i hem hagut de tornar a desendreçar el que havíem guardat; la càmera, el trípode, els cables, l'equip de so i la càmera fotogràfica pel macking-off.

Bé, després el tractor ha començat a fer la seva feina, hem mirat que feia i hem hagut d'anar molt de pressa per poder gravar, volíem que es veiés com es  movien les aspes i començava a tirar fems amunt i avall. Hem observat bé per decidir com ho podríem gravar.

Mentre gravàvem, cada vegada l'olor de fems s'anava fent més intensa; a mi m'han vingut ganes d'estossegar i de dir alguna cosa sobre aquella olor però he pensat que no podia fer-ho, que espatllaria tot el minut.  M'he hagut d'esperar un minut, que se m'ha fet molt i molt llarg, i al final m’he pogut desfogar. Quina pudor que feien aquells fems!!

Quan hem acabat el pla tots ens hem petat de riure i llavors ho hem recollit tot per poder anar cap a l'escola.

Vam aprofitar també per fotografiar espais buits que teníem al nostre voltant, ja que és l'única època de l'any en que es veuen els camps nus, sense cap planta plantada. He fet les fotografies i hem marxat.

Avui ha fet un dia molt maco però una mica ennuvolat i crec que aquest minut del tractor ens ha quedat molt bé. Hem fet  molt bon treball en grup. Encara que ens hem hagut d'aguantar tota l'estona la pudor dels fems, m'ho he passat bé i he après moltes coses. Hem fet molt bona feina!

BERTA

Quan vam començar a caminar cap a cal ferrer, vam repassar el que havíem de fer abans de gravar: Posar la bateria, la cinta, engegar la càmera, enquadrar, balanç de blanc, enfocar ... M’estava posant nerviosa per quan sigués el moment de ser directora i m’oblidés d’alguna cosa.

Quan vam arribar vam mirar bé l’espai, per la llum que hi havia aquell dia, per triar l’enquadrament, mirar on es posaria el so...Però no ens va costar gaire perquè en Narcís hi havia anat a fer el díptic, havíem vist fotos que van servir per conèixer l’espai i la feina que feia el ferrer.

Fer de directora em feia ser responsable, i em posava nerviosa per si alguna cosa no em sortia bé. Entre tots vam triar el pla.

Aquest mateix dia vam aprofitar per gravar altres plans de les feines del ferrer: Les màquines, la de llimar el ferro, la que el tallava, com treia un ferro del foc i li donava forma sobre l’enclusa,... Aquests plans també serviran per els nens de P4.

Durant el rodatge del nostre minut, vaig aprendre moltes coses, com es colpejava un ferro sobre l’enclusa, quines eren les màquines i les eines de l’ofici de ferrer,... No havia vist mai com un ferrer treballava el ferro,  i és un ofici artesà .

Va ser un matí molt interessant!!!

 

WALID

El divendres vam anar a gravar,  en Roger, la Sandra, la Laia i jo. Vam anar  a Celrà per que era l’únic lloc que ens van dir que  tallaven arbres i aquells arbres es deien pollancres.

Primer no sabíem on posar la càmera, la Sandra i la Laia eren les directores van haver de buscar el lloc des d’on gravar, havien de buscar l’enquadrament.

Jo aguantava el gosset, feia de sonidista, sentia molt bé el soroll de quan tallaven els arbres amb la moto serra. Em va agradar.

Tenia moltes ganes d’anar a gravar el nostre minut i aquell matí va passar molt de pressa, vam tenir sort que feia molt bon dia però ens vam enfangar molt per què el dia abans havia plogut i havia molt de fang.

 

BIEL FRIGOLA

Vam sortir a buscar algun pagès que treballés al camp per poder gravar el nostre Minut Lumière.

En el Ban vam trobar un  senyor amb el seu tractor  que anava a escampar fems, i li vam demanar si el podíem gravar. Ens va dir que sí, però que no tenia gaire temps.

Quan el gravàvem ens molestava molt la pudor que feia i quan estava  a prop amb el tractor casi ens toca amb els fems. Ja havia vist escampar fems però feia temps i em va agradar tornar-ho a veure però vaig arribar a la conclusió que no seré mai adobador de camps.

L’home del tractor no ens va explicar com escamparia els fems per això no el vam poder planificar bé.

Després de visionar el minut creiem que podíem haver començat a gravar abans, amb el pla buit hauríem aconseguit que se sentís el so anticipat per tenir intriga de veure què sortiria .També hagués provocat que quan entra el tractor en el pla hauria  estat una sorpresa.

En aquest minut hi ha molta profunditat de camp, sembla un pla tancat però a mida que el tractor s’allunya es va fent més obert.

Jo era el director, vaig haver de triar el pla molt ràpid perquè el pagès no s’esperava i els fems que portava en el remolc es buidaven ràpid.

ARIADANA

El meu minut  el vaig gravar al taller del ferrer. És un espai on hi ha moltes coses, i el dia del rodatge ens va costar, muntar la càmera, el so, decidir el pla....

Em va tocar fer de fotògrafa i em va agrada molt vaig moltes fotos de l’ofici, de l’espai, dels ferrers... també em va servir per aprendre  moltes coses de l’ofici del ferrer, com eines i materials que utilitza: martell, enclusa,  les sabates de protecció...  Em vaig quedar boca badada per què el seu fill es va picar al peu i no es va fer mal, portava una placa de ferro a la sabata

Estava  molt amoïnada pel que feien , no ho coneixia. El ferrer ens explicava coses del seu ofici , ens va demostrar com ho feia per donar forma de ganxo a un ferro. També en va ensenyar la màquina de tallar ferro, i mentre ho anava explicant cada vegada em feia sentir més com si visquéssim a una època antiga.

Vam gravar tres plans per què els alumnes de P4 estudien l’ofici de ferrer i així podran veure a classe com treballen.

Quan en Martí i en Gerard van canviar de feina, em va tocar fer de sonidista`, era divertit perquè cada cosa que feia aprenia més, com a agafar la perxa , posar el gosset,....ens va tocar a tots, vam fer de directors, fotògrafs, sonidistes...

SHEILA

Un matí  ennuvolat, els del meu grup, vam anar a gravar el minut del tràveling de l’alzina. Vam anar amb  cotxe, pel camí ens vam adonar que hi havia camps que havien canviat molt des de l’última vegada que hi havíem anat.

La Júlia, l’Aina i jo  quan havíem d’enquadrar ens va costar trobar a quina alçada posar la càmera.

Quan vam gravar el tràveling, jo feia de sonidista, estava  asseguda darrera el maleter. Sentia molt el soroll del cotxe però va estar bé per què  hi va haver un moment que com que en el camí hi havia aigua i el so va canviar.

El tràveling el vam gravar de dos maneres diferents, el camí d’anada i el de tornada.

A l’escola  vam visionar els  minuts gravats, em vam agradar tots dos però el d’anada més. Vaig pensar que havia estat una experiència inoblidable

BIEL FELIU

El dia que amb en Miquel i en Martí, vam anar a gravar un pla de documentació pel minut Lumière feia una mica de fred, vam quedar a les cinc davant l’escola. Vam anar a les afores de Bordils i  vam endinsar-nos al Ban  per mirar si tallaven pollancres a algun lloc. Vam tenir una miqueta de mala sort perquè ja havien acabat de tallar-los.

L’endemà a l’escola amb la Carme vam tornar al Ban per mirar si hi trobàvem algú que tallés pollancres, i ara sí, que vam tenir sort, vam trobar una gent prop de la Canova. Em vaig posar molt content perquè podríem gravar, em moria de ganes per gravar el minut. 

En vam gravar 2, vam haver de treballar molt, buscant el pla, muntant el trípode, fer balanç de blanc...  El primer minut que vam filmar em va tocar fer de sonidista cosa que va ser dur perquè feia molt fred i em vaig glaçar les mans però les orelles les tenia calentes.

Em va agradar molt perquè des de que vaig començar a fer cinema en curs que tenia ganes de gravar el minut!!!

 

NARCÍS

Quan la Carme ens va dir d’anar a gravar, em vaig emocionar molt i a l’arribar a cal ferrer vaig pensar, a gravar s’ha dit! Però primer s’havien de triar els càrrecs, des d’on gravar, enquadrar, balanç...... molta feina abans de començar a gravar .

Per filmar aquest minut, va anar molt bé que jo ja hi hagués anat per fer el meu díptic, havia fet moltes fotos, sabíem com era l’espai i com treballava. Era la nostra documentació.

Tenia moltes ganes de gravar el minut i va ser molt divertit que els dos ferrers, pare i fill, ens fessin com una “demostració de força” van començar a picar amb dos masses el ferro gegant i roent.

Aquest dia també hi havia un grup d’alumnes de P4  i quan feia de sonidista vaig tenir molta feina a fer-los callar. A més del minut vam gravar alguns plans pels alumnes de p4 perquè treballen l’ofici de ferrer.

En tornar vaig pensar que havia anat molt bé. Crec que vaig aprendre bastants coses.

ROGER

El  matí que vaig saber que anava  a gravar el minut Lumière, em vaig emocionar molt. A l’arribar on tallaven les pollancres em  vaig fixar amb vàries coses: que estava ple de fang i que hi havia arbres pintats de color vermell i blau. Havíem d’haver preguntat per què estaven pintats segurament eren els que havien de tallar.

Quan estàvem  muntant l’equip me’n vaig adonar que hi havia molta feina i que tots hi havíem de col·laborar. Ho havíem de tenir tot a punt:  el foli  blanc ,els cables del so, la càmera de fotos...     

Al final volíem aprofitar per fer dos retrats als qui tallaven els arbres. Els hi vam demanar si els hi  podríem fer, ens van dir que sí, però només en vam poder fer un per què es va acabar la bateria de la càmera e fotos.

Després de gravar no sabia si ens hauria quedat bé però quan el vaig veure a classe vaig pensar que sí.

Vaig veure una cosa que no havia vist mai i  em va cridar l’atenció que quan l’arbre era a terra agafaven un metro, el mesuraven  i el marcaven amb la moto serra.

Encara que érem força lluny quan tallaven l’arbre, tenia por que caigués a sobre dels meus companys i a sobre meu.

 

AINA

Un dia d’escola, vam anar a gravar un tràveling des de  l’alzina  de la Canova fins més lluny de la casa de la Canova. Érem la Julia  ,la Sheyla, jo i la Carme. Vam anar amb cotxe,  vam obrir la porta del maleter i  vam necessitar força temps per buscar l’enquadrament, muntar la càmera, buscar el diafragma, l’enfocament...... i després de pensar-ho molt quan el cotxe ja estava en marxa la Júlia va començar a gravar.

La porta del maleter es movia una mica i havíem d’aguantar el trípode perquè no caigués i no es mogués.

La Sheyla feia de so, la Júlia de càmera i directora i jo de making off . La Carme  ens anava indicant les cosses que ens deixàvem de fer . Va ser molt divertit filmar–ho .

Uns altre companys van proposar de fer aquest tràveling, ho havien documentat amb un vídeo i vam veure que no havia sortit correcte i així quan nosaltres el vam anar a gravar vam corregir o millorar el que no ens havia agradat. Vam decidir que l’alzina sortís més tard.

Aquest dia també vam aprofitar per fotos d’espais. Vam beure un raig del sol que sortia al mig dels núvols però quan vam intentar fer la foto ja no hi era .

Quan vam tornar a l’escola vam visionar el tràveling i el que em va agradar més va ser el de l’anada però el de tornada també estava bé.

Va ser una experiència fantàstica, va ser molt divertit.

NIL

Quan vam acabar de gravar  un vídeo de documentació d’un tràveling, vam  trobar un pagès amb el seu tractor que  anava a escampar  fems, tenia poc temps i si el volíem gravar  ens havíem d’afanyar.

No ens va explicar per on passaria i vam decidir començar a gravar quan vam veure els fems que queien. Veiem el darrera del tractor i a poc a poc s’anava allunyant.

Jo vaig fer de sonidista, vaig sentir bé el so del tractor i quan era a prop ho sentia molt fort però com que s’anava allunyant cada vegada ho sentia més fluix.

Quan el tractor estava a prop feia molta pudor i havíem d’aguantar-nos el riure.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut Lumière: Treient el fil

En el meu minut volia que sortís la meva mare treballant, ja que és una acció que veig cada dia.

El 16 de gener a les 9 del matí van venir a casa meva l'equip de rodatge per filmar el minut. Vam estar una llarga estona perquè tot sortís com volia. Al final vam decidir filmar igual que l'exploració que prèviament havia fet, però canviant l'angle.

Al principi pensàvem que no es podria veure l'acció sencera perquè durava més d'un minut però sorprenentment la meva mare ho va fer tot en un minut just.

Vam haver de filmar dos cops perquè la primera vegada no vam encendre la gravadora per tant només teníem el so de la càmera. La segona vegada que vam filmar tot va sortir perfecte.

Fent aquest minut m'he adonat de que no és només agafar una càmera i donar-li al botó vermell perquè comenci a filmar, si no que hi han molts preparatius previs.

 

Judith Urbano

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut Lumière: Neteja de cavalls

Aquest Minut Lumière ha estat realitzat en una finca privada als afores de Castellgalí, i tracta en com renten els cavalls.

La manera en que ens hem organitzat aquest Minut Lumière ha força fàcil, ja que tenien els cavalls preparats per netejar-los i nosaltres teníem l'enquadrament ideal per començar a gravar. La càmera en mà, el so i l'script també estaven a punt. Tot seguit, vam ajustar el balanç de blancs i vam fer varies proves abans de fer el minut final.

Un cop teníem tot preparat no controlàvem el temps ja que podíem estar fins que acabéssim de gravar. No teníem cap pressió perquè les noies estaven disposades a gravar-ho els cops que fossin necessaris. L'únic inconvenient que podria haver aparegut era que els cavalls es cansessin.

En el moment de l'acció, el cavall i la noia que serien els protagonistes van sortir a l'escena. Esperats un 10 segons vam donar el pas al següent cavall tirat per la segona noia. Un cop ha passat la noia amb el cavall ens havíem de centrar en la neteja del primer cavall. No vam tenir cap problema per gravar-ho, ja que el cavall sabia perfectament que era l'hora de la neteja. 

 

Magda Chaves

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut Lumière amb ball: Essència

El meu minut Lumière consisteix en una classe de flamenc, ja que el ball és molt important per mi, però aquesta no era la idea original. La meva idea original era gravar una classe de Hip-Hop, però un altre companya de classe ho va fer i no va quedar gaire bé, llavors vaig pensar en fer una classe de flamenc ja que es un estil de ball que m'encanta perquè em sembla molt difícil.

Primer de tot vam haver d'anar un dia exacte que no fos el dia ni la hora que donava la classe que volia donar per anar a parlar amb la professora per si em deixava gravar o no i després un cop dins vaig haver de demanar permís a les alumnes i si els hi semblava bé gravar-les i quan em van dir sí vaig haver d'anar un dia concret i una hora concreta per fer les proves i quan estava dintre de classe vaig tenir molt compte perquè no podia fer molt soroll ni molestar gaire, per si desconcentrava a les nenes o per si no podia fer la classe bé. El grup de ball s'anomena "Essència", i d'aquí el títol d'aquest minut Lumière.

Un cop vaig fer la prova, la vaig ensenyar als meus professors i quan em van dir que si que es podria fer, vam anar i vam gravar, però quan vaig fer la prova vaig triar un plànol totalment diferent al que vaig decidir l'últim moment, per que el plànol que jo vaig fer quan vaig gravar al primer cop ho vaig fer en el costat esquerre i abaix de tot, i quan vaig haver de gravar la definitiva vaig decidir que volia gravar-lo des del costat dret i des de la meitat, més o menys perquè volia que sortís en el vídeo la paret per què era molt divertida.

Finalment en el vídeo va sortir la paret els alumnes des del costat i des del mirall que es veien de cara i la professora i més o menys al mig del plànol el ''cajón'' i va quedar molt bé tot i que va costar molt de trobar el plànol i també va ser difícil decidir què sortiria en el plànol, perquè li havia de dir a la professora si volia música o no al plànol i el tros que volia de coreografia, després vaig decidir que no volia música perquè volia que s'escoltes molt bé els taconejos i també volia que s'escoltes el ''cajón'' i les palmades que dona al principi per marcar bé el tempo.

Quan vaig veure el vídeo final vaig quedar molt contenta perquè no m'esperava que quedés tant bé, va valdre la pena passar els nervis que és passen just abans de gravar i de mentre que s'està gravant el vídeo perquè mai saps el que pot passar i només tenia una oportunitat, però al final va quedar molt bé i la gent va quedar molt contenta d'ajudar-me en aquest projecte, ja que era el primer cop que ho feia. 

 

Paula Guerrero

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Ja tenim els nostres Minuts Lumière!

TRENCANT PROVETES DE FORMIGÓ

Un cop vist el Minut, ens donem conte que en sí ens ha quedat una mica "fluix", l'acció principal es dona massa aprop del minut i ens queda un espai de temps massa llarg sense veure cap acció. Tanmateix estem molt contents de com ho vam fer i de l'enquadrament, tot i que veiem que es pot millorar. A més va ser un ofici que no coneixíem i va ser molt interessant.

 

DINS EL TÚNEL DE RENTAT

Símplement ens va sorprendre molt! doncs, mentres gravàvem teníem posada la ràdio, però la veritat és que ni escoltàvem la cançó amb l'emoció del moment. I en veure el resultat final ens va encantar! La música acompanya molt bé el moviment del minut. Esperem que us agradi!

 

PANORAMA DEL MAR ARRIBANT A MATARÓ

Tot i el dia que vam anar, que no era una matinada molt soleiada, ens pensàvem que sortiria amb més claror. Tanmateix ens ha agradat la pau i tranquil·litat que transmet.

 

CANVI DE NEUMÀTIC

Tot i els nervis que vam passar mentres gravàvem, per si donaria temps al mecànic de treure la roda i si es sentiria molt a les altres persones que xerraven, estem molt contents del resultat final!

 

TALLANT MARBRE

Estem molt contents del resultat final, tot i els problemes de so que hi vam patir.

 

ENTRADA DELS PARES A L'ESCOLA

Vam estar molt contents de la feina feta, però veient el Minut, ens hem donat conte que la càmera estava com torta, i que ens ha quedat un espai sense acció, doncs els pares no van anar avançant com esperàvem. Tot i això, estem molt contents de tot el que hem après de Cinema i del treball en grup.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Silenci, rodem un minut Lumière

Les dues últimes setmanes del trimestre, vam estar rodant els diferents minuts Lumière. Aquí us presentem algunes impressions.

TRENCANT PROVETES DE FORMIGÓ

Hem passat uns quants nervis, per si es parlava durant el minut. Ens costava definir l'enquadrament, doncs volíem que sortissin tres parts. Hem treballat molt bé en equip, ha estat emocionant.

     

 

DINS EL TÚNEL DE RENTAT

Quan ens van dir que podríem anar al túnel de rentat de Cabrera, vam estar molt contentes. Va ser una experiència molt interessant i divertida. Ens va costar una mica muntar el trípode dins el cotxe, i durant la gravació era difícil aguantar la càmera i no fer soroll, doncs el cotxe es movia una mica. Ens ha agradat molt treballar en equip doncs ens anàvem ajudant.

    

 

PANORAMA DEL MAR ARRIBANT A MATARÓ

Ens ha agradat molt, era molt emocionant tot, doncs era la primera vegada que ho fèiem. Tot i que ha anat tan ràpid, que no ens ha donat temps de gaire nervis, doncs estàvem molt lligats a l'horari de tren que havíem escollit.

    

 

CANVI DE NEUMÀTIC

Hem treballat a gust i amb tranquil·litat, doncs els mecànics eren molt amables i simpàtics. El més emocionant ha estat el final, i que un company mecànic anava xerrant de fons i no sabíem si sortiria en la filmació del minut. Ens ho hem passat molt bé.

   

 

TALLANT MARBRE

El lloc era molt interessant, i quan gravàvem el minut, també es veien altres accions interessants, però com era perillós no les podíem gravar. Hem passat una mica de nervis, però ha estat curiós i divertit. Com era una acció diferent a la que teníem prevista, primer hem fet unes proves de temps, fins que finalment hem gravat el minut. Hem treballat molt bé en equip!

  

 

ENTRADA DELS PARES A L'ESCOLA

Al començar a muntar l'equip ja començaven els nervis, doncs sabíem que només tindríem una oportunitat. Hem patit una mica durant el rodatge perquè sense voler hem fet una mica de soroll, i no sabem si es sentirà. Hem acabat molt contents de la feina feta.

    

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minut amb "trapillo"

El meu Minut Lumière ha estat realitzat a casa meva. Ha consistit en filmar la meva mare mentre anava fent la catifa amb trossos de tela. Aquesta tècnica de fer catifes s'anomena "trapillo".

La manera en que ens vam repartir els càrrecs ha estat seguint el protocol de rodatge: l'ajudant, la foto fixa, la sonidista i la directora del rodatge. Primer de tot vam buscar el pla, que no va ser gens fàcil, ja que era un espai bastant obert però finalment vam trobar un pla que m'agradés. A més, quan vaig fer la meva documentació la vaig realitzar frontal. També vaig provar de fer-ho des d'un cantó, però no es veia clarament quina eren les accions que feia. També vam haver de canviar moltes coses del pla i moure la taula perquè donava reflexos de la llum del sol que entrava per la finestra a la taula. A continuació vam fer el balanç de blancs, ajustament del focus i varis assajos per controlar el temps que podria trigar les accions que volia que que sortissin abans de fer el minut final.

Un cop teníem tot a punt, no ens vam preocupar per a res, ja que no hi havia més pressió ni inquietuds de buscar el pla i la llum adequada. L'inconvenient que teníem era la llum del sol, que cada vegada s'anava fent més fosc, per tant, havíem de tornar a fer el balanç de blanc abans de fer començar a gravar el minut final.

Al començar a gravar, vaig cridar “ACCIÓ”, per informar a tot l'equip de rodatge que el minut començava. Tots estaven al seu lloc amb els càrrecs que havia de fer cadascú. Finalment, la meva ajudant em va fer un avís com que ja havien passat els 60 segons i vaig prémer el botó per finalitzar.

Un cop realitzat el minut, vam agrair a la meva mare i vam tornar a posar tot el material al seu lloc.

Per acabar, vull dir que el minut no ha tingut les mateixes accions que quan vaig fer la documentació, ja que vaig preferir afegir algunes accions per donar-li més èmfasi. Cap al final del rodatge va haver-hi l'inconvenient de que no es va poder incloure la següent acció que volia que sortís. Finalment, rodar Minuts Lumière no ha estat gens fàcil, ja que s'inverteix moltes hores de treball, però tots hem fet un gran treball en equip.

Anna Álvarez

Pages

Subscribe to RSS - Minuts Lumière