Films

Cine en curso Madrid

Las cinco películas estrenadas en Cineteca (Madrid)

Después del estreno en Cineteca de Madrid, ya pueden verse las películas:

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris (Colegio Montserrat - Orcasitas e Institut Bellvitge), La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes-Fuhem), Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa), Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils), Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals).

También el making of fotográfico y la pieza 'un año de cine en curso' 

 

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris, Colegio Montserrat-Orcasitas (Madrid) e Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat).

 

La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes – Fuhem, Madrid)

 

Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa, Cangas)

 

Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils, Bordils)

 

Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals, Barcelona)

 

Un año de Cine en curso. Música interpretada en directo por Niño Josele

 

Making of fotográfico

Cine en curso Galicia

Estrea das películas

Despois da súa estrea no CGAI - Filmoteca de Galicia,  xa se poden ver as películas realizadas en Cine en curso Galicia 2014-2015.

Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas), Mudando lares (CPI Curros Enríquez, Pazos de Borbén), O camiño do tempo (IES Plurilingüe Fontem Albei,  A Fonsagrada), Flúe o Miño entre socalcos (IES Val do Asma, Chantada).

 

Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas)

 

Mudando lares (CPI Curros Enríquez, Pazos de Borbén)

 

O camiño do tempo (IES Plurilingüe Fontem Albei,  A Fonsagrada)

 

Flúe o Miño entre socalcos (IES Val do Asma, Chantada)

 

Un año de Cine en curso. Música compuesta e interpretada por Bernat Font

 

Making of fotográfico obradoiros Galicia 2014-2015

 

Cinema en curs

Estrena dels films dels tallers anuals de ficció i documental

Després de l’estrena a la Filmoteca de Catalunya, ja es poden veure els films:

Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios (Institut Bellvitge i Colegio Montserrat - Orcasitas), Mirar endavant (Escola de Bordils), A mig camp (Institut Castellet), Horitzons (Escola Els Xiprers), Tornar a començar (Institut Júlia Minguell), Més a prop (Institut Milà i Fontanals)Sense mirar enrere (Escola Montserrat Solà), El silenci (Institut Narcís Monturiol), No (Escola Rafael Alberti), Generacions trobades (SES Vallbona).

 

Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios, Institut Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Colegio Montserrat (Orcasitas, Madrid).

 

Mirar endavant, Escola de Bordils (Bordils)

 

A mig camp, Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet)

 

Horitzons, Escola Els Xiprers (Barcelona)

 

Tornar a començar, Institut Júlia Minguell (Badalona)

 

Més a prop, Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

 

Sense mirar enrere, Escola Montserrat Solà (Mataró)

 

El silenci, Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

 

No, Escola Rafael Alberti (Badalona)

 

Generacions trobades, SES Vallbona (Vallbona d'Anoia)

 

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena de 'Mirar endavant'

Mirar endavant

Hola a tots i a totes, esperem que us hagi agradat el nostre curt. Fa temps que esperàvem amb il·lusió aquest dia, per poder-vos presentar el nostre film. Ara us explicarem allò que hem considerat més important del procés de creació del curt i del projecte de Cinema en curs.

Després d’uns mesos fent visionats, gravant tràvelings, plans del món, retrats... Ens tocava començar el film final, i el primer que havíem de pensar, era en la situació emocional.

Primer de tot, a la llibreta de cinema en curs vam escriure diferents situacions emocionals que ens podrien servir pel curt. Per compartir-les , les vam escriure a la pissarra i vam anar descartant les que creiem que no eren interessants, ens va anar bé valorar si ens eren pròximes i si eren riques cinematogràficament i emocionalment. En aquesta part del procés, el consens hi va tenir un paper molt important ja que no en totes les decisions hi estàvem tots d’acord.  Sort que alguns alumnes van trobar com acabar de decidir-nos, va ser  fent sortir tres situacions emocionals: separació dels pares, passar molt temps amb l’avi i absència del pare.

La concepció global, va ser un pas important pel nostre curt. Moltes vegades havíem  d’arribar a un consens, per molts, va ser difícil, ja que costa que tots ens posem d’acord.

A partir del personatge que ja havíem creat i de la situació emocional, per grups vam fer una pluja d’idees de possibles escenes i d’imatges que ens venien al cap,  va ser complicat i  hi vam dedicar moltes sessions.

Primer de tot, entre tots vam decidir una mica què passaria a cada escena i l’ordre que seguirien. Vam pensar molt en els extrets visionats i que ens podíem inspirar per afegir riquesa en el nostre curt. Va ser molt interessant trobar  plans de grans cineastes que tinguessin relació amb les nostres idees. En el curt, no només ens vam inspirar en extrets de grans cineastes, sinó que també ens vam inspirar en plans del món, tràvelings i retrats que havíem filmat nosaltres.

Llavors, en grups petits, vam concretar més què passaria a cada escena: vam pensar molt en les emocions del personatge, en l’hora del dia i la llum que volíem, en el so que se sentiria i en les possibles localitzacions. Després, en parella, vam filmar els plans de ficció de cada escena, va anar molt bé pel rodatge.

Durant la concepció global vam pensar en quin moment del nostre curt podríem fer sortir les tres regles del joc:

- La de filmar el mateix espai dues vegades amb diferents llums/hores del dia, en el nostre film ho vam fer en els plans gravats a la cuina i al cotxe.

- La d’incorporar  plans del món.  Vam decidir incorporar plans de nit i tràvelings, n’havíem gravat molts,  ens agradaven i crèiem que jugava molt bé amb les emocions de la història.

-Per últim, la de compartir amb l’escola agermanada una categoria. A través del bloc, ens vam escriure amb els alumnes de l’escola dels Xiprers i vam intercanviar opinions sobre les possibles categories a treballar. Finalment ens vam decidir per les quatre categories que més ens havien agradat, de les moltes treballades.  Ens vam posar d’acord fàcilment, en les categories: mostrar l'emoció ocultant la mirada, elements interposats i primers plans.

Durant el curs, hem fet diferents tipus de visionats, el primer trimestre vam visionar fragments de pel·lícules on hi havia: plans del món, tràvelings i retrats. A partir del   segon trimestre vam començar a visionar més extrets de ficció, molts, en les diferents categories. Quan estàvem fent la concepció global, ens va anar bé recordar-los per agafar idees,  veure’n de nou  i poder  filmar a la manera d’algun gran cineasta.

Els que més ens van inspirar van ser:

·         Javier Rebollo amb el tràveling de nit en  La mujer sin piano quan el personatge surt del cotxe a la primera escena de la pel·lícula,  és un tràveling lateral.

·         Al principi del film, quan el protagonista és a dins el cotxe i el fons és flou, és com el pla de Chantal Akerman a Les trobades de l’Anna. I  els tràvelings del món del principi i alguns tràvelings del final com a D’Est.

·          Ingmar Bergman a Persona un pla molt fort i difícil de gravar, en el qual el protagonista mira a càmera.

·         Jose Luis Guerín a Innisfree en el pla en el que el personatge marxa corrents cap a casa l’avi.

·         Quan el protagonista està esmorzant el vam voler gravar com l’Arnaud  Desplechin a Les meves discussions.

·         Nicholas Ray a Els amants de la nit en el pla en que el  personatge surt del cotxe.

  • Per gravar el pla en què  el personatge està assegut al llit, esperant que la mare li vingui a dir bona nit, ens vam inspirar en l’Isaki Lacuesta a La leyenda del tiempo , utilitzant la categoria ‘Mostrar l’emoció ocultant la mirada’.

·         I per últim, Jonas Mekas a Tornant a Nova York des de Buffalo a Walden pels tràvelings, sobretot els del final.

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar les nostres músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques. Per Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora. Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys van endevinar quina de les dues seqüències havíem triat.  A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat. A l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so. Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quina havia sortit millor. Durant el muntatge del curt vam pensar quina música podia anar bé a cada seqüència i li vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

No tots vam viure igual el rodatge, cada un de nosaltres va experimentar  emocions diferents:  il·lusió de gravar a la manera d’un gran cineasta, desesperació quan les preses eren dolentes o ens quedàvem sense la llum desitjada,  papallones a la panxa, inseguretat en el rodatge de plans difícils...

Tots vam trobar un càrrec amb el que ens vam sentir més a gust:  uns per la responsabilitat  de  fer de director, uns altres pel privilegi que té el sonidista de quedar aïllat amb els sons i experimentar una transformació de l’espai quan es posa els auriculars, també el protagonista per seguir bé les instruccions que li donen i altres fent de càmera capaços de concentrar-se molt quan havien de fer de càmera i seguir el personatge.

Els que vam tenir la sort de gravar els plans de nit ho vam gaudir molt, ens vam sentir especials, va ser una experiència mai viscuda. Hi va haver moments esgotadors produïts per la repetició del mateix pla però també d’alegria, quan després de la vuitena presa, el director diu “Bona”

Tot i que els actors no són professionals vam va quedar fascinat amb la complicitat de l’avi i el protagonista que de ben segur heu pogut apreciar en el pla que juguen a cartes, semblava que ho haguessin fet sempre.

Ha sigut molt emocionant  muntar els plans que vam gravar, veure els plans que has filmat per primera vegada, retallar aquells segons que no ens agradaven, que no els trobàvem imprescindibles i sobretot  anar donant forma a la nostra  pel·lícula.

Tot i així, ens ha fet una mica de llàstima renunciar a alguns fragments , la majoria per culpa de la llarga durada del curtmetratge, el primer muntatge durava 15 minuts, per sort, vam aconseguir trobar la manera d’escurçar-lo.

Una decisió inesperada va ser plantejar-nos treure l’últim pla, per tant canviar el final del curt que teníem tots clar des del començament. Vam estar provant diverses maneres per veure quina era la millor opció, després, vam presentar-ho davant de tot el grup, finalment, tothom va estar d’acord en treure’l.

A més a més de muntar plans, havíem de trobar els moments on posar les diferents músiques que havíem composat i interpretat, vam haver de pensar en quina seqüència, escena o pla podia quedar millor, on podria intensificar l’emoció del moment, requeria molta concentració i treball en grup.

Gràcies a aquest projecte, ara mirem les pel·lícules d’una altra manera, ens fixem amb els diferents paràmetres, les categories, els noms dels cineastes, pensem en què ens vol transmetre el director, vol intensificar l’emoció amb l’ajuda del so, ha fet servir  música...  i  pensem amb tot el treball que hi ha darrera,.

Abans, quan volíem gravar un pla, només fèiem dues coses: buscar el lloc i gravar. Ara, en canvi, primer observem molt l’entorn, busquem l’enquadrament, mirem quina és la millor hora per gravar-lo, pensem si s’assembla a algun pla d’un extret que hàgim visionat... no conformar-nos amb la primera idea que tenim. 

 

Estem molt contents de formar part d’aquest projecte, d’haver-hi participat  des dels seus inicis i esperem haver col·laborat en fer-lo  créixer.

Volem acabar compartim el que ha suposat per nosaltres tenir a la Meritxell com a cineasta. Ella ha fet que ens sentíssim: tranquils, segurs, acompanyats, pacients, confiats, i ha estat  un bon model i guia,  un gran suport, que deixava que nosaltres aprenguéssim sols coses noves sense fent-nos –ho.

Ha estat una mestra més i un regal per tots nosaltres.

Treball en equip, paciència, il·lusió, creació, esforç, sensibilitat, gaudir, argumentar,  consensuar, emocions... AIXÒ ÉS CINEMA EN CURS, 10 anys.

10 ANYS!!

Volem felicitar a les noies d’ ”A bao A qu” i a tota la gent de “Cinema en curs” que han fet possible aquest projecte durant 10 anys.

Esperem que segueixi endavant molts anys més.

Moltes felicitats!  

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena de 'Sense mirar enrere'

Sense mirar enrere

Bona tarda, som els nois i noies de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró.

Estem molt contents, i alhora molt nerviosos per compartir amb vosaltres el nostre curt. I ens fa molta il·lusió presentar-lo aquí davant de tots vosaltres que sabeu del valor de l’esforç que implica.

Vàrem anar entrant en el nostre guió quan vam començar a pensar en les nostres primeres seqüències. Com podia sentir-se el nostre personatge? Quin estat d’ànim el dominaria? Tristesa, alegria, preocupació, .... I al fer el muntatge d’aquestes, el vam anar perfilant.

Vàrem anar visionant de forma periòdica fragments i, amb cada visionat el nostre personatge va anar creixent, quedant més clar i definit.

Al principi per buscar el tema vam partir de les nostres preocupacions, del que ens agrada, dels sentiments que compartim, del que volem, de les nostres pors...Primer el nostre personatge volia, sí o sí, un mòbil d’última generació, després, molt lentament, tot va anar desapareixent. A finals de març, a partir dels gustos i coses que li agradava fer al nostre protagonista, vam tenir clar , que havia de ser una noia i, què havia de ser important al curt que es veiés. Finalment va aparèixer la Carla.

En definitiva, la Carla és una noia sensible, responsable, atenta i amiga de les seves amigues, que no està en el seu millor moment. A casa hi ha tensions, petits problemes, els pares discuteixen sovint i això l’afecta en la seva manera d’estar a l’escola, en els seus resultats. No vol ser un motiu més de preocupació dels seus pares. Ha de prendre decisions, mirar endavant. Hem volgut mostrar  l’emoció de la Carla en els diferents plans, sense parlar, donant un valor al rostre. Imatges impregnades del personatge, del seu neguit. Per a fer-ho algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       Elements interposats

-       Filmar d’esquena per intensificar el primer pla

-       Primers plans

-       L’emoció ressona al món

En relació a les regles del joc vam aprofitar una primera seqüència filmada a 'L’aranya de la platja' quan la nostra Carla està pensativa, dubtosa, preocupada... Dins la categoria d’elements interposats i els plans del món vam utilitzar aquells on la Carla està voltant per Mataró, i passa pel pas soterrani. En aquests últims plans d’ella voltant per la platja i la ciutat, sola, hem intentat gravar a la manera de Contes de Toquio de Yasujiro Ozu  per treballar l’emoció ressona al món.

La categoria que hem compartit amb el nostre centre agermanat –l’Escola Rafael Alberti- ha estat el valor del rostre, en els primers plans seguint el model de Persona d'Igmar Bergman a l’habitació.

I per últim, a la tercera, la llum i les hores del dia i,  el pas del temps sobre el personatge, ens ve donada a la seqüència quan la Carla és a casa a la seva habitació, on pren la decisió que cal mirar endavant . Dóna un valor més intens a l’acció que realitza i a la seva expressió.

El treball sonor ha estat valorat com a molt positiu i molt agraït per la majoria de nosaltres. Ens hem adonat de quantes coses es pot arribar a escoltar. Us explicarem una anècdota que vam viure en el rodatge a la platja: el temps havia anat canviant. Havia fet molta calor. Anàvem d’estiu. Un dels nostres sonidistes en una de les preses, l’escript li pregunta al sonidista: -Què has sentit?  El sonidista respongué: -Molt fred!

No tot ha estat senzill, per exemple la gravació del primer pla de la Carla a la seva habitació va ser com fer contorsionisme sobre la taula, el braç sobre l’ampit de la finestra, patint, aguantant el pes de la càmera amb un braç... El resultat, però, ha valgut la pena doncs hem aconseguit un rostre ple de llum, d’expressió. La veritat és que no pensàvem que fos tan difícil quan ho vàrem programar.

Hem après, per una banda, com és d’important l’organització, la responsabilitat en cadascun dels càrrecs que realitzem en el treball d’equip..., per l’altra banda que quan tenim una idea hem d’argumentar-la davant dels altres i que és molt important saber explicar perquè no estem d’acord amb una decisió.

Volem donar les gràcies a la Associació A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia i en Daniel Lacasa per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir tanta paciència en les sessions.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena de 'El silenci'

El silenci

 

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

“L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

 

Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena de 'No'

No

Hola!

Som els nois i noies de 6è de l’escola Rafael Alberti i ens fa molta il·lusió a presentar-vos el nostre film, que hem anomenat “NO”. Esperem que us hagi agradat.

Vam posar-li aquest títol perquè el protagonista rep molts “no”: la seva mare li diu que no hi ha diners i que no es pot posar la camisa; la seva mestra li diu que no va d’excursió; fins i tot s’enfada amb els amics. El títol, com la història, comença de manera negativa, però la vida no és sempre “negra”, també hi ha alguns moments “blancs”, com els bons moments amb els amics o quan la mare li arregla la camisa.

 

El guió

Inicialment, ens vam plantejar idees al voltant de tenir una situació econòmica difícil. Es va llançar la idea de què el protagonista tingués un jersei nou que la seva mare vol reservar i que ell es vol posar sí o sí. Vam pensar que aquesta seria una història senzilla que ens permetria centrar-nos en com explicar-la, en posar en pràctica el que estàvem veient en els visionats. Ens interessava especialment el problema econòmic que tenia aquest personatge, perquè ens permetia parlar dels seus sentiments i emocions.

Elements importants en la construcció del personatge han estat els seus estats d’ànim, el seu comportament, influenciats per la seva economia i el seu entorn. Especialment rellevants han estat les seves emocions quan se li trenca la camisa i les relacions amb la seva mare, amb la seva professora i amb els amics.

 

Els visionats

Hem planificat les seqüències a partir dels fragments que hem visionat i de les categories que il·lustraven.

Ara coneixem directors i pel·lícules que no havíem vist mai a la televisió o al cinema.

Inspirar-nos en aquests fragments ha estat una forma d’aprendre cinema i d’aprendre a expressar-nos.

A partir de la nostra idea pel guió, el Pablo ens parlà d’una pel·lícula d’Abbas Kiarostami, titulada On és la casa del meu amic?. Aquesta pel·lícula també parteix d’una idea molt senzilla: un noi s’emporta la llibreta del seu amic i li ha de retornar perquè pugui fer els deures. Veure fragments d’aquesta pel·lícula ens animà a continuar amb el treball de guió.

Elephant, de Gus Van Sant, ens va inspirar per fer un traveling. Vam gaudir molt rodant-lo. Tot i les dificultats de rodar un pla com aquest, estem molt satisfets del resultat. Finalment no el vam muntar a la nostra pel·lícula, perquè vam decidir que no aportava allò que volíem a la pel·lícula.

35 Roms, de Claire Denis, ens inspirà per mostrar el pas del temps a través del món i explicar que l’Adrián s’ha quedat sol a l’escola mentre que la resta dels companys han marxat d’excursió.

Ningú no sap, de Hirokazu Kore-eda, ens inspirà el treball de la relació entre els termes sonors i els termes visuals en el pla en què els amics estan d’esquenes, berenant. Sentim el riu i no té tanta importància la conversa.

Una categoria que vam decidir treballar especialment va ser el valor del rostre. En els moments a la casa, s’han treballat molt els primers plans.

En els moments en que l’Adrián ha deixat els seus amics i es queda sol, pensant en el que farà, hem mostrat l’emoció ocultant la mirada o filmant d’esquena.

Aquí ens vam inspirar sobretot en Als nostres amors, de Maurice Pialat, en Ningú no sap d’Hirokazu Kore-eda i en Esperant la felicitat, d’Abderrahmane Sissako.

Una altra categoria que hem treballat especialment i que ens vam proposar compartir amb el nostre centre agermanat han estat els elements interposats.

A la primera seqüència de la nostra pel·lícula, en el moment que el nostre protagonista surt de casa, ens vam inspirar en El lloc de treball d’Ermanno Olmi, tenint com a elements interposats els cotxes que hi ha davant de casa.

Els nois de Fengkuei, de Hou Hsiao-hsien, ens inspirà en la seqüència en la que els amics estan tirant pedres al riu, però els veiem a través de la barana del pont.

En el moment en què l’Adrián deixa als amics enfadat, vam fer una panoràmica de seguiment, inspirats per Blue Gate Crossing, de Chih-yen Yee; però en comptes de transmetre alegria, volíem transmetre les emocions de ràbia, tristesa, amargura i preocupació.

 

El rodatge

Una de les regles compartides a l’hora de fer la pel·lícula era que alguna de les seqüències s’havien de construir amb plans del món.

En el procés de planificació del film, vam tenir en compte els plans del món que havíem anat "recollint" al llarg del curs. Aquests plans ens van servir per plantejar-nos localitzacions, les hores del dia en què les volíem gravar, el treball de llum i, fins i tot, en l’elecció dels actors.

A la nostra pel·lícula, el món juga un paper important a l’hora de marcar el pas del temps i per recolzar els estats emocionals del protagonista. Per exemple, quan l’Adrián està castigat, plou. No havíem programat un rodatge amb pluja. Però vam tenir la sort de què va ploure mentre rodàvem a la casa i vam decidir filmar alguns plans del món amb una llum i un so que la meteorologia feia especials.

Durant el muntatge vam decidir utilitzar aquests plans per a fer que l’emoció ressonés al món.

La casa, per a nosaltres, ha estat un espai important i alhora difícil.

Teníem una casa preciosa, amb molta llum, molt ben decorada, amb molts miralls i amb unes vistes magnífiques; que no s’assemblava al que havíem imaginat per al nostre personatge.

Així que vam decidir mostrar-la en plans de detall, molt propers, de manera que l’espai íntim del nostre personatge quedés més aviat a la imaginació de l’espectador. Va haver-hi moments en què vam haver de tapar les finestres perquè no hi entrés tanta llum.

El so dins la casa també ha estat especial. El primer aspecte va ser que a la casa hi ha una nena petita que anava parlant mentre rodàvem i que era molt difícil que entengués que necessitàvem silenci. Va ser així com va aparèixer la germana petita de l’Adrián: primer la vam sentir i després vam decidir que l’havíem de veure a la pel·lícula.

Quan muntàvem vam veure que el so de la màquina de cosir resultava especial i va anar adquirint un cert protagonisme, ja que ens dona l’oportunitat de fer present a la mare sense veure-la. Ens fa saber que és a prop, cosint.

També vam dedicar un temps a treballar els termes sonors, ajustant nivells de so, sobretot en els moments en què els personatges parlen a la classe i a la casa.

Una altra regla compartida ha estat la d'explorar la llum i les hores del dia en un mateix espai

Aquesta regla s’acompleix principalment al riu, on vam rodar de matí (jugant amb els amics), de tarda (berenant), al vespre (els aspersors) i de nit (al pont).

La casa també va ser un espai que vam poder filmar de matí i amb pluja. La tarda i la nit les vam simular tapant finestres, ja que la casa tenia molta llum. En els moments en què simulàvem la tarda o la nit, vam fer ús de la llum artificial.

A l’escola també vam rodar algunes escenes al matí i d’altres a la tarda. En canvi en d’altres moments vam haver de preparar el rodatge perquè semblés que era una altra hora del dia (l’arribada de l’excursió a la tarda, en realitat es va rodar al matí, buscant el lloc on toqués menys sol).

Especialment difícils van ser els plans rodats amb tota la classe, perquè hi havia molts actors que coordinar i vam necessitar una bona estona per a explicar a tothom què havia de fer, aconseguir que deixessin de mirar a càmera, trobar on col·locar el micro perquè no es veiés però tot es sentís bé...

La seqüència de la baralla dels amics també va resultar difícil, però molt divertida. Era un pla molt llarg i el vam haver de repetir bastant perquè ens equivocàvem i dèiem “camiseta” en comptes de “camisa” o estiràvem de la màniga que no era o ensopegàvem i quèiem a l’aigua...

Al final estem molt satisfets amb els resultats.

 

El muntatge

Vam començar fent un tràveling inspirat en Elephant, de Gus Van Sant. Va ser una bona experiència i estem molt contents amb els resultats, però en muntar vam veure que aquesta seqüència no aportava res a la pel·lícula i la vam eliminar.

En el muntatge hem fet molta atenció al so. Hem tingut cura dels termes sonors. Hem ajustat els nivells del so ambient perquè recolzessin les imatges i les distàncies que mostraven. I sobretot hem treballat molt en els moments en què parlava cadascú.

Hem introduït elements que no hi eren durant el rodatge, com per exemple el so de la màquina de cosir que acompanya pràcticament tots els plans a la casa i que ens diu que la mare és a prop.

Va ser divertit enregistrar el so per a la discussió de l’inici, que va ser un moment que vam idear durant el muntatge i que vam gravar per separat (en realitat els actors ni tan sols es van veure per discutir).

Durant el muntatge hem descobert la importància d’aquest treball: de la presa de decisions en aquest procés en depèn el resultat final de la pel·lícula. Durant el muntatge hem anat fent, desfent, retallant i escollint, hem vist com la nostra pel·lícula anava creixent i canviant, agafant un ritme que la feia cada cop més interessant.

 

Aprenentatges

Del cinema hem après què és un tràveling i una panoràmica, hem agafat una càmera i els hem fet nosaltres mateixos.

Una cosa que ens ha agradat molt és aprendre com funciona un equip de rodatge i posar-ho en pràctica.

L’experiència de fer d’actor ha estat al·lucinant i repetiriem sense pensar-ho.

Més enllà del cinema, hem après a treballar en grup, a compartir les idees, a explicar-les, a defensar-les, a ampliar-les i a millorar-les.

Hem après a respectar-nos, a valorar el treball dels altres i a acceptar suggeriments.

Hem pres decisions i ens n’hem responsabilitzat.

 

Agraïments

Volem agrair a la nostra companya i a la seva família que ens deixessin entrar a casa seva per construir la “casa de l’Adrián”.

Volem donar les gràcies al nostre cineasta, Pablo García, per ensenyar-nos a veure i a fer cinema, per comprendre i animar les nostres decisions i per la seva paciència i dedicació.

Volem donar les gràcies a A Bao A Qu, per fer possible el projecte Cinema en curs. 

Cinema en curs

Preparant l'estrena dels films a la Filmoteca de Catalunya

Es prepara l’estrena dels films realitzats als tallers anuals de ficció i documental a Cinema en curs 2014-2015:

A mig camp (Institut Castellet), Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios (Institut Bellvitge i Colegio Montserrat-Orcasitas), El silenci (Institut Narcís Monturiol), Generacions trobades (SES Vallbona), Horitzons (Escola Els Xiprers),  Més a prop (Institut Milà i Fontanals), Mirar endavant (Escola de Bordils), No (Escola Rafael Alberti), Sense mirar enrere (Escola Montserrat Solà), Tornar a començar (Institut Júlia Minguell).

Cinema en curs

Tràilers dels films de ficció i documental dels tallers anuals de...

A mig camp (Institut Castellet), Des dels nostres barris. Desde nuestros barrios (Institut Bellvitge i Colegio Montserrat-Orcasitas), El silenci (Institut Narcís Monturiol), Generacions trobades (SES Vallbona), Horitzons (Escola Els Xiprers),  Més a prop (Institut Milà i Fontanals), Mirar endavant (Escola de Bordils), No (Escola Rafael Alberti), Sense mirar enrere (Escola Montserrat Solà), Tornar a començar (Institut Júlia Minguell).

Ben aviat l'estrena dels films a la Fimoteca de Catalunya!

Cine en curso Madrid

Preparando el estreno en la Cineteca...tráilers de las películas

Se proyectaran las películas realizadas por: La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes - Fuhem, Madrid), Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris  (Colegio Montserrat - Ocarsitas, Madrid e Institut Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat), Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas), Mirar endavant (Escola de Bordils, Bordils), Més a prop (Institut Milà i Fontanals, Barcelona).

Cinema en curs

Moments dels rodatges dels films finals / Momentos de los rodajes de las películas finales

Abans de l’estrena dels films dels tallers anuals de ficció i documental a la Filmoteca de Catalunya, al CGAI (A Coruña) i a la Cineteca de Madrid, un petit avanç en forma de making of! Per imaginar plans i celebrar el treball, les idees, els moments compartits!

                                                          ................................................................

Antes del estreno de las películas de los talleres anuales de ficción y documental en la Filmoteca de Cataluña, en el CGAI (A Coruña) y en la Cineteca de Madrid, un pequeño avance en forma de making of! Para imaginar planos y celebrar el trabajo, las ideas, los momentos compartidos!

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COMPOSEM LA MÚSICA DEL NOSTRE CURT

Per acompanyar les imatges del nostre curt i intensificar les emocions que volíem transmetre, vam composar diferents músiques.

Una de les primeres activitats que vam fer va ser escoltar músiques de pel·lícules i escriure quins instruments apareixien, de quin gènere era la pel·lícula i quines emocions transmetien aquestes músiques.

Durant les vacances de Nadal, vam mirar pel·lícules de Filmin i havíem de triar-ne una per comentar com era la seva banda sonora.

Un altre dia, amb una seqüència d'imatges, ens havíem d'inventar una melodia i/o ritme que transmetés el que volia dir i els companys endevinaven quina de les dues seqüències havíem triat.

A casa, per deures, vam inventar o crear una melodia amb qualsevol instrument que tinguéssim, pensant en el gènere o emoció que podria transmetre. Alguns es van inspirar en melodies que havíem escoltat i treballat, després a l'escola vam posar en comú les melodies, vam fer una graella incloent com era la melodia, amb quin instrument, la persona, les notes i el gènere.

Una vegada vam tenir els grups de 3 o 4 persones fets, vam anar a l'aula de música a triar quins instruments faríem servir. Alguns nens també van portar els seus instruments de casa. Cada grup va anar a un espai diferent de l'escola per crear la seva cançó amb els instruments seleccionats. Després d'assajar alguns dies, finalment les vam enregistrar amb la gravadora de so.Tots junts vam escoltar les gravacions i vam triar quines havien sortit millor.

Durant el muntatge del curt vam pensar quines músiques podien anar bé a cada seqüència i els hi  vam afegir. Finalment, no hem utilitzat totes les nostres creacions, només algunes, però estem molt contents de com ens ha quedat.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Rodatge film final

Hola,

Per fí ha arribat el moment tan esparat, rodar el nostre gran petit film!

Abans de començar a filmar hem estat planificant cada seqüència per grups. Hem planificat 7 seqüències, dividides en diversos plans. Cada grup de rodatge, format per 4 o 5 persones, ha planificat entre 2 i 3 seqüències, organitzant els plans, l'atrezzo, les localitzacions, les hores del dia, les accions, les situacions emocionals i el guió. Cadascuna de nosaltres ha pogut ocupar els diferents càrrecs en cada pla (directora, càmera, sonidista, escript i foto fixe), podent treballar-los i practicar-los tots.

Vam grabar durant tres intensos dies, sobretot per la protagonista, la "Jana", en diferents moments del dia, segons l'hora i la llum que havíem planificat, inspirant-nos en varies categories visionades i treballades a classe, com: en tancat, a casa, pas de temps, llum i hores del dia, fils elàstics, mostrar l'emoció ocultant la mirada, d'esquenes, primer pla, filmar d'esquenes per intensificar el primer pla, elements interposats, trajectes, entre d'altres.

És important fer una bona planificació per tal que el rodatge sigui més senzill i preparat, evitant el màxim de problemes i imprevistos.

Us expliquem algunes "anècdotes" que ens van passar durant el rodatge:

En la seqüència 1, "comiat del germà", després de realitzar-ne dos presses, vam veure que la càmera i l'equip es reflexava en el cotxe. Aleshores l'equip de rodatge, ens vam amagar en un carrer, deixant prèviament els paràmetres ajustats i amb el rec apretat; vam posicionar la Jana davant de la càmera perquè la tapés i l'acció no va començar fins que tots estàvem amagats.També, en la seqüència 6, "la trucada al germà", l'actriu es va equivocar en marcar el número telefònic. Vam haver de fer una altra presa perquè s'escoltava el contestador dient que allò que s'havia marcat no existia.En la següent seqüència, no vam tenir en compte que la protagonista s'havia de canviar de roba al vestuari. L'única peça que duïa era una dessuadora amb una marca escrita en gran. Vam haver de solucionar l'esmentat imprevist intercanviant la roba de l'Anna (Jana) amb la d'una companya de rodatge.

Ara amb tot aquests plans realitzats, passarem a muntar-los, per així finalitzar el film.

 

Alumnes de cinema en curs de 4t ESO de l'INS Castellet

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VIVÈNCIES RODATGE FILM FINAL

COM UNA CINEASTA!

Mentre estàvem gravant, em sentia com una autèntica cineasta donant indicacions a l’equip. Era un pla filmat a la manera de Javier Rebollo a “La mujer sin piano” , llum fosca que dóna força al pla i transmet la sensació que la noia estigui  trista, dolguda, desanimada, camina poc a poc, la música que està entre mig, sembla que hagi superat alguna cosa, el personatge ens va apareixent i desapareixent del pla gràcies a les poques llums que hi ha al carrer i als cotxes.

 I... a mesura que anava gravant, m’anava sentint el pla més meu.

El fet de fer de director, era un paper molt important, una part important de la feina estava a les meves mans, si la presa no sortia bé, s’havia de tornar a repetir, era cansat i pesat. Ens havíem d’esforçar al màxim. Aquest moment va ser molt interesant i alhora esgotador!

Tura

SENSE LLUM

Estàvem gravant l’últim pla de la seqüència al roure, hi sortia l’avi i el protagonista. Ens havíem entretingut amb els altres plans, ja es ponia el sol i ens estàvem quedant sense llum. Els directors d’aquell pla, s’estaven posant cada cop més nerviosos, l’equip li posava pressió. Tants nervis van fer que ens oblidéssim de fer el protocol de rodatge i el protocol de claqueta. Jo feia de sonidista, havia de gravar el so de quan el protagonista s’aixecava. Com que estaven tant ocupats, vaig haver de decidir el so tota sola, no sabia què havia de captar, em sentia insegura, el que sentia era el que volien els directors? Estava nerviosa i impacient, desitjant que aquell pla s’acabés i valoréssim que havia anat bé. Només vam poder fer una presa, dolenta, perquè llavors el sol es va pondre. Per sort, vam poder tornar-hi un altre dia!

Anna

SILENCI AL ROURE

 

Quan estava assentat contemplant el roure mentre els del grup  muntaven el trípode, buscaven el pla, trobaven els sons, apuntaven  a la graella de l’escript,... Tothom estava concentrat amb la feina i no deien res, moment de tranquil·litat i jo em sentia relaxat, calmat,... Escoltant  el piupiueig dels ocells, el frec de l’herba amb l’herba, el brunzit de les mosques, dels mosquits, de les abelles, el so dels grills, el so del vent,... Moment de silenci que sempre recordaré !

Pol

 

UNA PARTIDA ANORMAL

Vam decidir gravar un pla  on l’avi i el personatge jugaven a cartes, optarem per rodar l’escena a casa de l’avi. Un cop allà i, havent comentat la nostra idea, vam començar a planificar com seria el pla. Els dos protagonistes es van posar tant en el personatge que, abans i després del rodatge, seguien jugant envoltats de càmeres, mestres, nens, cineastes... que comentaven com havia anat el pla, ells seguien jugant i rient, mentre els altres amb rostre seriós esperàvem  per començar a gravar de nou. Va ser molt divertit, ja que normalment, si penses que et veuran més de cinc-cents nens, tot el teu poble, i tothom qui vulgui de tot el món, hauries d’estar tens, però no, ells no, no ho estaven gens.

Albert

TOT BÉ FINS QUE....

 

Era fosc, només ens faltaven tres  seqüències per fer i ens en anàvem, em tocava fer  de director i com que el pla era en un cotxe i era molt tancat, només hi cabíem el protagonista i jo. Vam començar a filmar, estava replet de nervis perquè no sabia si quedaria bé o malament, però de cop i volta, un cotxe va fer llums... va quedar espectacular! Ja feia segons que estava gravant  i no sabia si tallar o continuar, finalment vaig tallar. Em van dir ” –Però, deixa-ho més estona... “, vam haver de repetir el pla. Aquell dia vaig aprendre una cosa, sempre és millor gravar durant més estona que menys!

Bruno

 

LA NIT

Ja s’havia fet fosc i vam aprofitar per gravar els últims plans. Tot l’equip de rodatge havia entrat en un carreró humit i amagat, semblava que el món s’havia quedat parat. Recordo que em va tocar fer de sonidista,  no ho controlava gaire, poques vegades havia fet aquell càrrec, em sentia un inexpert. Vaig agafar la perxa i em vaig posar els auriculars; aquell espai es va transformar. Sentia tots els sons de la nit, m’entraven d’una manera única, em sentia lliure, relaxat i, per sobre de tot, un privilegiat. 

Guillem

RODATGE A LA FOSCOR

 

Era un dia de primavera, el sol començava a pondre’s, jo em sentia enfredolida. Entrada la nit, un grup d’alumnes vam anar a gravar pels carrers de Bordils, tot era fosc i silenciós, no hi havia ningú. Estava nerviosa i neguitosa, era el primer cop que rodava de nit. El poble era tant diferent al de dia... sense ambient, amb molt de silenci, sense llum, sense cotxes ni motos,... La nit em produïa intriga i por, no podíem parlar fort i el cel era negre, negre com la gola d’un llop...

Nora

 

MALEÏDA TACA!!

Una tarda, aproximadament cap a les set, vam anar al roure del pla de les Arenes. Buscàvem l’hora en que el sol es ponia rere les muntanyes. El pla era preciós, i jo feia de càmera, havia de controlar amb l’ajuda de les indicacions de la directora, que el pla sortís perfecte. De cop i volta ens vam adonar que hi havia un problema gros! Una enorme taca provocada per la llum del sol ens espatllava el pla, i per això vam haver de repetir la pressa tantes vegades com va caldre!, provar com ho podíem tapar amb la claqueta va ser un cansament per tots! Finalment, vam aconseguir que aquella maleïda taca s’esfumés!!!

Paula

PRESES I MÉS PRESES!

Un divendres a la nit de rodatge, estàvem gravant a la meva habitació, el protagonista estava estirat al llit. Va ser molt còmic, el personatge estava en una postura força incòmode i per nosaltres divertida; cada vegada que començàvem a gravar, ens venia un atac de riure i havíem de tallar. No ens podíem aguantar. Just en el moment en que el protagonista es girava i mirava a càmera, esclatàvem a riure, no sabíem perquè però ens enriolàvem. Finalment, vam aconseguir concentrar-nos, i ens va sortir la presa bona; això sí, després de molts intents! Quan vam visionar el curt a la classe i vam veure el pla, em vaig sorprendre de com de bé havia quedat  i de la fantàstica actuació d’en Pol ja que mirar a càmera és difícil. També recordava el dia del rodatge, la paciència que va tenir en Pol, aguantant-se el riure presa rere presa sense queixar-se, mentre nosaltres rèiem i dèiem -Tallem! Tornem a repetir!-. Era l’únic que s’aguantava mentre filmàvem, però quan paràvem la gravació, esclatava a riure igual que nosaltres. Aquell dia va ser intens ja que vam haver de rodar fins a altes hores de la nit.

Aina

FAIG DE DIRECTOR

Estàvem gravant una seqüència  a casa del protagonista, apunt de fer de sonidista, quan, de cop, em vaig trobar fent de director. Estava inquiet no podia triar el pla perquè el protagonista es movia, em sentia pressionat per això mateix de totes formes m’ho passava molt bé. Vaig arribar a trobar l’enquadrament del pla, Just com volia i em vaig sentir molt alleugerit, més tranquil. Orgullós del meu treball vaig donar la càmera al següent director.   Emili

 

 

ENS HA SORTIT RODÓ!

Quan havíem de gravar la sortida d’escola, jo representava l’amic del protagonista. Em vaig quedar a la classe mentre l’equip de rodatge estaven preparant el pla i mentrestant, explicaven el que el protagonista hauria de fer. Quan van acabar, ja era hora de marxar cap a casa i el moment en què el protagonista i jo sortíem de l’escola. Jo no sabia el que havia de fer i em sentia intranquil i desorientat, vaig haver d’improvisar, ja estàvem gravant el pla quan vaig trobar un moment i li vaig preguntar al meu company què havíem de fer. Al sentir les seves paraules em vaig relaxar i tranquil·litzar.

Pau Bancells

TRÀVELING AMB EL COTXE

Estàvem dins el cotxe, havíem de gravar el pla de quan el protagonista sortia de l’escola. Feia de càmera i estava molt nerviosa perquè només teníem una oportunitat, només podíem gravar una presa. Vaig fer tot el possible perquè ens sortís bé, estava molt nerviosa gravant el tràveling, jo havia de donar indicacions a en Pol.  Teníem la sort de gravar sense so i podia dir-li de paraula com havia de caminar, si ràpid o a poc a poc, per tal que el cotxe i el protagonista anessin a la mateixa velocitat. De tant en tant ens sortia del pla i dèiem:- Et perdem, et perdem!! Ell ràpidament reduïa el pas. Sabia que aquest pla seria difícil, sentia papallones a la panxa, volia que ens sortís tot molt bé i va ser així.

Andrea

FENT DE SONIDISTA

 

Feia de sonidista a la cuina del protagonista , escoltava el so. Tots estaven callats, silenci, l’únic que sentia sons era jo:  passes baixant escales, vent, persiana pujant,  motor de nevera, el mastegar de galetes, el moviment d’un plat i d’un got,.... Estava acompanyat amb  l’equip de rodatge, em sentia diferent perquè els altres no podien escoltar  el que jo sentia, també important  perquè tenia la perxa i era l’encarregat de buscar el so, ho havia de fer amb molt de compte perquè els moviments del meu cos no quedessin gravats.  

Hamidou.    

 

QUAN ES VA FER FOSC...

Hi havia una escena en tràveling i jo feia de sonidista, havia d’estar molt atenta  al motor del  cotxe, vaig estar molt concentrada. Era fosc i feia una mica de fred, havíem de portar la finestra oberta, el corrent d’aire que passava feia que cada cop sentís més fred. Tot plegat va valdre la pena perquè el pla va quedar molt maco. Aquell dia m’ho vaig passar molt bé amb els companys de rodatge.

Idoia

MOMENT D’INSPIRACIÓ

La càmera és un objecte gran i molt robust, però molt delicat i pensar que un petit cop o moviment pot espatllar el pla em feia posar molt més nerviós del que ja estava.

Fer de director en un pla del curt va fer que em sentís diferent, pensava: quan surti aquest pla en el curt... quina emoció. La posta de sol em va ajudar a imaginar-me el pla, em va fer reflexionar sobre com podia quedar: un primer pla del protagonista, li tocava la llum del sol a la cara i les ombres de les fulles del roure feien que el pla quedés molt més maco.

Enric

 

QUIN ESTRÉS!

Estava amb el grup de rodatge, en el roure del Pla de les Arenes, gravant un pla. Era el segon d’aquella seqüència, i el primer ja ens havia portat molta feina, el sol ens molestava i el pla quedava cremat. La primera presa, no va sortir bé, vaig pensar: No passa res, segur que la segona serà bona. Però no, va tornar a sortir malament. Jo feia d’escript, començava a sentir-me una mica esgotada, desitjava que la directora digués: - “és bona!” Però no hi va haver manera! Em vaig començar a estressar, a atabalar. M’esforçava en fer bé tot allò que estava a les meves mans,  no fer soroll, no moure’m,... Tot perquè la presa sortís bé, però no. L’equip es va començar a desconcentrar,  no fèiem els càrrecs com tocava, posàvem massa pressió al  director i a la càmera, tothom rondinava... Després em vaig adonar que no era perquè algú fes soroll, o perquè el protagonista no ho fes bé, sinó perquè el sol es ponia i no aconseguíem la llum que buscàvem en el pla. Al final, a la sisena presa vaig sentir: - “és bona!”. Em vaig posar contentíssima, per fi havíem acabat de gravar aquell pla! Va ser d’allò més estressant! 

Estel

ESPAI INCÒMODE PER UN DIRECTOR

 

Estàvem gravant l’últim pla de la 8ª escena del curt. Jo era el director i tenia la responsabilitat del pla perquè era l’únic que el podia veure; era meravellós i fenomenal que confiessin amb mi. Estava dins del cotxe assegut sobre els seients plegats i hi havia un ferro que em molestava, em sentia comprimit, xafat, però també segur de poder-ho fer. Vam donar per bona la presa, però necessitava veure-la en pantalla per tenir la seguretat de que havia quedat bé. Ara que he vist el curt em sento tranquil, content i satisfet pel pla que vam gravar i que jo vaig dirigir. Mai oblidaré aquesta experiència cinematogràfica fent de director i cineasta.

Óscar

 

EL CRIT!

Feia de sonidista amb un company, estàvem gravant unes passes en el parc, prop delpavelló, allunyats de l’equip de rodatge, hi havia silenci absolut, poca llum. Sentia un caminar que s’acostava i s’allunyava...  de sobte, un company de l’equip va cridar. Aquell crit va trencar la tranquil·litat i a través dels auriculars es va sentir molt fort.  Vaig pensar que algú s’hauria fet mal, o que ja n’hauria passat alguna de grossa. Ens vam desconcentrar, ja no sabíem si gravàvem o no, i resulta que sí! Ho vam acabar repetint quatre cops! Fer de sonidista de nit va ser molt  emocionant, la foscor i la pau d’aquelles hores   van intensificar  les sensacions.

Mia

PLA DIFÍCIL!

A la seqüència que el protagonista va a casa seva,  jo era el càmera i vaig gravar un pla molt difícil: el cotxe havia de seguir el personatge quan caminava per la vorera i havia d’anar a la mateixa velocitat, aquest tràveling va costar molt.  No paràvem de fer preses perquè no sortia com volíem, pensava que mai acabaríem, estava una mica cansat de gravar, nerviós i amb ganes d’anar a dormir...No m´imaginava que estaríem tanta estona gravant.

 

Pau A.

 

 

 

AMB ELS AMICS

Jo feia de càmera, tot l’equip de rodatge m’ajudava i m’explicava com ho havia de fer perquè dubtava i no tenia clares algunes coses: no sabia on havia de prémer per començar a gravar,  com es feia el zoom,... Em vaig sentir molt bé perquè feia una feina important per mi i per tothom. Va ser una mica difícil trobar el pla, volíem que fos obert, que es veiés com arribava l’avi però també un primer pla del protagonista. 

Georgian

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Carta als alumnes del Júlia Minguell: proposta de categories compartides

Estimats companys del Júlia Minguell,

Com porteu tot el procés de creació de la pel·lícula? Esteu preparats pel rodatge?

Nosaltres hem hagut de rodar abans la nostra pel·lícula perquè la nostra cineasta Meritxell ha de marxar uns dies. La setmana passada va ser molt intensa, hem compartit moltes hores de rodatge i ens ho hem passat molt bé, tot i haver de matinar molt o passar fred o calor, o també hi ha hagut moments que estàvem cansats. Tot ha valgut molt la pena, estem molt contents de tenir aquesta oportunitat.

Una de les regles del joc per al nostre film final és compartir algunes categories amb vosaltres. Amb les presses, no us hem pogut escriure abans, tot i que teníem les categories pensades. Així que ho fem ara! Hem repassat i analitzat totes les que apareixen a la nostra pel·lícula i entre tots hem decidit proposar-vos aquestes quatre:

  • Fils elàstics: proposem aquesta categoria perquè ens ha agradat molt filmar algunes escenes on la càmera i el personatge s’apropen i s’allunyen. També hem volgut jugar amb llums i ombres inspirant-nos en el fragment de Les harmonies Werckmeister de Béla Tarr.
  • Mostrar l’emoció ocultant la mirada: perquè en aquesta categoria podem saber com se sent el personatge sense veure-li la cara, és una manera molt subtil d’expressar els sentiments. Ho hem fet a la manera dels germans Dardenne en La promesa.
  • Primers plans: ens agrada apropar-nos al personatge d’aquesta manera perquè pensem que ens aporta més expressivitat i informació sobre com està el personatge.
  • Insistències: ens agrada estar molt de temps amb el personatge per poder conéixer-lo millor. Els fragments de referència: Els nostres amors de Maurice Pialat i La senyoreta Oyu de Kenji Mizoguchi.

Esperem que les categories que us hem proposat us ajudin molt a l’hora de pensar la planificació de la pel·lícula. Tenim moltes ganes de saber com va la vostra pel·lícula!! Ja ens explicareu com va el vostre rodatge!

 

 

Colegio Saint George (Vitacura, Santiago)

Estreno de "Entre cuerdas y madera"

Workshops Documentary

Hola. Para nosotros ha sido una gran experiencia haber participado en este taller, ya que hemos tenido la oportunidad de conocer nuevos amigos y trabajar con herramientas profesionales, esenciales para la creación de un documental.

Este proceso no fue fácil, dado que en primer lugar tuvimos que definir nuestro personaje principal, después de un largo recorrido. Pasamos por un proceso de selección e indagación de personajes, hasta que por fin encontramos a nuestro protagonista.

Iniciamos nuestras visitas para conocer en detalle su vida, trabajo y también para que él nos fuera conociendo. Al principio, se mostró algo tímido, pero mientras avanzaba el proceso, se fue relajando y se nos mostró en su riqueza como persona y lutier.

Rodamos una gran variedad de planos en los que invertimos mucho tiempo. Afortunadamente, logramos realizar el documental y quedamos todos muy contentos con el proceso y entusiasmados de conocer las creaciones de ustedes.

Queremos agradecer con cariño a Goiz y a Enrique, con los que GOIZAMOS y nos ENRIQUECIMOS!!!!

 

Muchas gracias.

 

Pages

Subscribe to RSS - Films