Fiction

Cinema en curs

Pel·lícules realitzades a Cinema en curs 2014-2015

Després d'un mes molt intens i emocionant de projeccions, ja podeu veure tots els films realitzats als tallers de Cinema en curs 2014-2015

Films realitzats als tallers de ficció de Catalunya. Enllaç

Films realitzats als tallers documentals de Catalunya. Enllaç

Films realitzats als tallers documentals de Madrid. Enllaç

Fims realitzats als tallers documentals de Galícia. Enllaç

Making of i peces de cloenda. Enllaç

Cine en curso Madrid

Estreno de las películas en Cineteca (Madrid)

El día 16 de junio los alumnos del Colegio Lourdes-Fuhem (Madrid), el Colegio Montserrat-Orcasitas (Madrid), el CEIP A Rúa (Cangas), la Escola de Bordils (Bordils), el Institut Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) y el Institut Milà i Fontanals (Barcelona) estrenan sus películas en la Cineteca de Madrid.

Después de cada proyección, sus autores presentan el proceso de creación y dialogan con otro grupo que previamente ha visto y analizado la película.

Las fotografías de algunos de los momentos de la jornada en la Cineteca son de Magaly Briand.

Cine en curso Madrid

Las cinco películas estrenadas en Cineteca (Madrid)

Después del estreno en Cineteca de Madrid, ya pueden verse las películas:

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris (Colegio Montserrat - Orcasitas e Institut Bellvitge), La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes-Fuhem), Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa), Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils), Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals).

También el making of fotográfico y la pieza 'un año de cine en curso' 

 

Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris, Colegio Montserrat-Orcasitas (Madrid) e Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat).

 

La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes – Fuhem, Madrid)

 

Deixando atrás / Dejando atrás (CEIP A Rúa, Cangas)

 

Mirar endavant / Mirar hacia delante (Escola de Bordils, Bordils)

 

Més a prop / Más cerca (Institut Milà i Fontanals, Barcelona)

 

Un año de Cine en curso. Música interpretada en directo por Niño Josele

 

Making of fotográfico

Cinema en curs

Projecció dels films dels tallers anuals a la Filmoteca de Catalunya

El dia 9 de juny els participants als tallers anuals de ficció i documental presenten a la Filmoteca de Catalunya deu dels films realitzats aquest curs. Després de cada projecció, el grup presenta el procés de creació i inicia un diàleg amb un altre grup que prèviament ha vist i analitzat el seu curtmetratge.

Les fotografies d’alguns moments de la intensa jornada a la Filmoteca són d’Óscar Fernández-Orengo i Joan Villaplana.

Cine en curso Madrid

Preparando el estreno en la Cineteca...tráilers de las películas

Se proyectaran las películas realizadas por: La luz en la oscuridad (Colegio Lourdes - Fuhem, Madrid), Desde nuestros barrios. Des dels nostres barris  (Colegio Montserrat - Ocarsitas, Madrid e Institut Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat), Deixando atrás (CEIP A Rúa, Cangas), Mirar endavant (Escola de Bordils, Bordils), Més a prop (Institut Milà i Fontanals, Barcelona).

Cinema en curs

Moments dels rodatges dels films finals / Momentos de los rodajes de las películas finales

Abans de l’estrena dels films dels tallers anuals de ficció i documental a la Filmoteca de Catalunya, al CGAI (A Coruña) i a la Cineteca de Madrid, un petit avanç en forma de making of! Per imaginar plans i celebrar el treball, les idees, els moments compartits!

                                                          ................................................................

Antes del estreno de las películas de los talleres anuales de ficción y documental en la Filmoteca de Cataluña, en el CGAI (A Coruña) y en la Cineteca de Madrid, un pequeño avance en forma de making of! Para imaginar planos y celebrar el trabajo, las ideas, los momentos compartidos!

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PENSEM QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PEL NOSTRE FILM

Una sessió de molt diàleg i treball per anar definint què volem tenir en compte de cara a la nostra pel·lícula: 

  • Poc diàleg per expressar cinematogràficament les emocions.
  • Més pes en la vessant emocional que la vessant narrativa.
  • Ens inspirem en els visionats de cineastes: aquests ens donen idees, és un punt de partida per a idees més nostres.
  • Tindrem molt en compte les localitzacions, la llum i l’hora del dia.
  • L’alba (pel so dels ocells) i la posta de sol ens resulten especialment interessants. La nit també ens ajuda a emfatitzar l’estat emocional del personatge, la nit ens permet aïllar el personatge de l’espai.
  • Serà necessari documentar-nos i valorar bé les transformacions (de llum, de so, d'espai). Sobretot pel que fa al treball amb els tràvelings. Molt ric en canvis.
  • El valor de la meteorologia: buscarem el vent.
  • El so per damunt de la música. Ens proposem treballar molt bé el so i que aquest sigui un element fort en el nostre curt.
  • Les emocions han d’estar molt ben matisades, per això ens cal definir bé el nostre personatge, tenir-lo molt clar, que aquest tingui una bona base descriptiva.
  • Haurem de tenir molt en compte les regles del joc que se’ns proposen. Serà una manera d'enriquir la nostra pel·lícula i de compartir maneres de treballar amb els companys d'altres centres.
  • El vestuari del personatge serà quelcom a valorar però, sobretot, el color en general.
  • Jugarem amb els paràmetres expressius (alçada, angle, profunditat de camp,...)
  • Buscarem estar a prop del personatge, gravarem bé el rostre, la mirada, ... Els primers plans són molt importants per empatitzar amb el personatge.
  • Les panoràmiques ens permetran anar de l’espai al personatge, ... és una manera de gravar que volem utilitzar després d'haver treballat 'Passatges entre el personatge i el món'.
  • Volem recuperar alguns dels tràvelings i plans del món que hem gravat al llarg del curs. Són espais molt rics cinematogràficament i emocionalment. Els tràvelings els utilitzarem pels trajectes.
  • La selecció de les localitzacions és molt important i els espais on vam gravar les primeres seqüències poden ser bones localitzacions pel film.

.

Cinema en curs

Estrena dels films modulars de ficció

Després de l’estrena a la Filmoteca de Catalunya, ja es poden veure els cinc films de ficció realitzats a Cinema en curs 2013-2014! 

Canvi de rumbInstitut Moisès Broggi (Barcelona)- Viatge d’anada, Institut Moisès Broggi (Barcelona)- Records, Escola Sadako (Barcelona)- Buscant camins, Escola Sadako (Barcelona)- Fuera de juego, Lycée Français (Barcelona).

 

Canvi de rumbInstitut Moisès Broggi (Barcelona)

Viatge d’anada, Institut Moisès Broggi (Barcelona)

Records, Escola Sadako (Barcelona)

Buscant camins, Escola Sadako (Barcelona)

Fuera de juego, Lycée Français (Barcelona)

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Estrena 'En veu baixa'

En veu baixa

Hola, bona tarda. Esperem que us hagi agradat el nostre curtmetratge.

Tota la feina que hem fet durant el curs ens ha ajudat molt per fer la nostra pel·lícula. Des de les localitzacions dels Minuts Lumière fins a les emocions treballades en els plans d’exploració i primeres seqüències. També hem visualitzat molts extrets de pel·lícules per aprendre categories i situacions emocionals. Les que ens han influenciat més han sigut: Blue Gate Crossing del director Chih-yen Yee, Els nois de Fengkuei de Hou Hsiao-hsien, Los muertos de Lisandro Alonso i Tres temps  de Hou Hsiao-hsien.

Vam escollir aquest tema perquè volíem transmetre que estimar a una persona del mateix sexe no és res estrany, que no s’ha de discriminar per això. Que és bo reflexionar i compartir les pròpies emocions i sentiments amb respecte i comprensió. I que cadascú és com és.

El procés de creació de la pel·lícula ha estat molt llarg i a vegades difícil. Especialment les sessions tan llargues del rodatge. Volíem també tractar altres subtemes (com veu l’entorn més proper d’amics i familiars aquestes relacions) però no hem tingut temps ni hi cabien en deu minuts de film. Però a la fi estem molt satisfets de la nostra feina perquè hem anat superant quasi totes les dificultats que hem tingut. 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Traços'

Traços

Som els nens i nenes de sisè de l’escola Els Xiprers de Barcelona, a Vallvidrera.Estem molt contents d’estar aquí compartint la nostra pel·lícula amb vosaltres i ara explicarem una mica el procés que hem seguit, les categories i fragments que hem fet servir i algunes de les dificultats per fer-la.

 

Procés de guió

Pel guió vam partir de la creació del personatge principal de la pel·lícula i la seva situació i que tindria una germana. Dies després vam pensar que ens faria molta il·lusió que la germana fos la Irene, ja que així podíem explicar una situació que és normal i natural per nosaltres.

Vam comentar situacions emocionals nostres i va sortir amb força el tema del que ens arriba a afectar les coses que li passen a la gent que estimem. O sigui el que es pateix pels que estimes i que de vegades no ho acabes d'entendre.

Partim d'una situació inicial del personatge enfadat amb el món i les seves normes i volíem explicar com va entenent millor les coses per acabar en un estat més relaxat i tranquil amb ell mateix. Res no se soluciona però se’n fa més el càrrec.

 

Categories i fragments

Aquestes diferents emocions per les quals va passant el protagonista, a l’hora de fer la concepció global, les hem volgut explicar a partir de categories com:

- El personatge i el món / L’emoció ressona al món, amb els edificis de nit i recordant 35 Roms de Claire Denis.

- En tancat i en obert (el sopar, el plat d’arròs, el protagonista escoltant la discussió (primer pla recordant Persona d'Ingmar Bergman) i sobretot les mans dibuixant molt inspirades en Ningú no sap de  Hirokazu Kore-eda.

- Elements interposats al carrer en el tràveling recordant El mirall de Jafar Panahi o El lloc de treball d'Ermanno Olmi.

- Canvi d'escala com per exemple als dos darrers plans de la pel·lícula.

- Intensificació emocional del so (els coberts del sopar i  l'arribada a casa). Volíem expressar la solitud del protagonista i poca comunicació entre mare i fill amb silencis i so de coberts.

- Situacions narratives / Pas del temps / A casa. La tarda que va passant el protagonista amb la germana la volíem explicar com el pas de temps que hi ha a Ningú no sap inclòs el pla de dibuix amb colors.

 

Rodatge - llum 

El rodatge ha estat divertit i a la vegada difícil i cansat, però ha resultat una gran experiència. A casa del Quirze vam estar moltes hores tancats. I al carrer et sents important perquè la gent et mira i portes un equip de rodatge.

L'organització va ser complicada perquè surten altres actors amb papers importants, la part tècnica de l'skype, els desplaçaments de la Irene, etc.

La llum era molt important per nosaltres perquè el personatge va evolucionant en les seves emocions a la vegada que va passant el dia i vam intentar gravar en les hores del dia reals.

El tràveling de l'inici va ser molt complicat perquè vam posar la càmera a sobre d'una cadira de rodes agafada amb corretges però costava que anés recte  i a més la càmera vibrava. Però estem molt orgullosos del resultat perquè reflecteix bé l'emoció d'aquell moment del personatge.

 

Muntatge - so

El muntatge ha resultat molt entretingut i hem vist que s'ha de ser molt precís. També hem vist que has de prendre decisions importants com: eliminar plans que eren bons i que ara no queden bé per la història, fer més curt o més llarg un pla per explicar millor alguna cosa, tallar un pla en trossets i no posar-lo sencer, etc.

El so va donar molta feina perquè hi ha força diàlegs; era difícil crear la continuïtat del so i el ritme amb els silencis, sorolls, etc. Hem vist que el so és molt important per transmetre les emocions del personatge. De la música, com que la nostra companya Rita toca el saxo, vam pensar que aniria bé un saxo tocant un jazz lent amb poques notes a la nit i amb una mica de baix i més ritme pels crèdits i ens va agradar com quedava.

 

Què hem après

Hem après moltes coses fent aquesta pel·lícula però sobretot a tenir paciència i més confiança en els companys, a cooperar. I hem vist tot el procés del cinema des de la creació del personatge fins al muntatge.

Una companya de la classe va dir que havia sigut com tenir un fill entre tots. Un fill que ara ja és gran i se'n va de casa però que hem hagut de posar responsabilitat, esforç i patiment per fer-lo créixer. Ah! I molt important! Els fills s'assemblen als pares i hem comprovat que al film hi ha alguna cosa de tots nosaltres.

Moltes gràcies a tothom, a Cinema en curs i als nostres mestres i en especial a la Raquel per la seva dedicació.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'La solitud'

La solitud

 

Hola, bon dia, som els alumnes de l'Institut Milà i Fontanals d’aquí de Barcelona, som de 2n d'ESO i us explicarem ara com ha sigut el procés de fer el nostre film.

 

Guió

Per crear el guió vam començar donant idees basades en la realitat. Molts vam parlar que ens sentim sols. Vam parlar de diferents tipus de soledat, que els pares no tenien treball i que teníem problemes amb els companys i a l’institut. Ens vam adonar que la pel·lícula de 400 Cops, de François Truffaut ens havia inspirat molt. Com l’Antoine, la nostra protagonista se sent sola i ha agafat un camí del que no sap sortir. Per seguir treballant, vam pensar com era el nostre personatge: és una persona fràgil, insegura, es penedeix del que fa, reflexiva, se sent sola, es posa en problemes sense voler i no vol que la gent sàpiga com se sent. Per això s’ajunta amb males companyies.

 

Localitzacions

A partir d’espais, de fotografies i de plans d’exploració vam començar a pensar en possibles plans i llocs per al nostre personatge. També algunes escenes van sortir de fragments de cineastes que hem vist. Vam fer una llista de localitzacions i escenes que ens agradaria filmar. Per exemple, l’ escena de les Arenes va sortir gràcies al Minut Lumière de la Carmen. Tot començava a prendre sentit! Després, vam pensar on podríem situar les regles del joc. Vam veure que les teníem totes posades.

Per triar les localitzacions vam pensar en llocs solitaris. Vam escollir els espais de dia per quan està amb els amics. I quan està sola que fos de vespre o nit. Les localitzacions de nit les vam escollir buscant un espai que tingués llums de colors. En general les vam rodar de nit o al capvespre perquè la llum era molt bonica i especial. Les escenes del matí les hem decidit perquè es veiés que no va a l’institut.

 

Rodatge

Hem anat organitzant el rodatge en funció de les localitzacions i moment del dia que buscàvem per a fer-ho més fàcil i estalviar temps i desplaçaments. Cada localització o escena tenia un equip que es distribuïa les diferents tasques, a més de l’actriu que hi ha hagut de ser sempre. Per anar als llocs, vam haver de fer moltes sortides en dies diferents. Sempre portàvem una càmera petita per buscar els plans i les captures dels fragments de cineastes que més ens havien inspirat. Fèiem molts plans similars, fent proves, i després decidíem quin era millor entre tots. A vegades teníem pensat quines categories volíem treballar i altres improvisàvem en l’espai.

Els rodatges han sigut llargs, cansats i divertits, tot alhora. Hi havia dies que començàvem a les 8h del matí i acabàvem a quarts d’1h del matí. Rodar de nit ha estat molt maco per les llums de la ciutat. Alguns plans els hem hagut de repetir moltes vegades perquè no sortien bé. Els més difícils han sigut els tràvelings que vam fer amb el cotxe, costava molt que les velocitats del cotxe i de la Rocio anessin coordinades. Però quan ens van sortir bé ens feia moltíssima il·lusió. També alguns moviments panoràmics de càmera ens han costat aconseguir-los, la Meritxell ens va ensenyar també com posar el cos quan fem de camerògrafs perquè no quedi el pla “a cops”. Tot l’esforç ha valgut la pena. Rodant, ens hem sentit molt bé, però hem passat fred. Hem passat molt bons moments. A la platja ens vam indignar amb les persones perquè no ens feien cas quan els demanàvem que no passessin per poder gravar. L’últim pla del rodatge va ser el de 3 xemeneies: vam passar molts nervis. Quan vam acabar de filmar estàvem feliços i emocionats per acabar la pel·lícula.

Al nostre film hem treballat molt el pla seqüència. Surten fins 17 categories de les treballades durant el curs. Ens hem inspirat en la pel·lícula els 400 Cops de François Truffaut, per l’interrogatori, el tràveling de la platja i el primer pla del personatge davant del mar. El canvi d’escala del fragment  Ou  de Semhi Kaplanoglu ens ha servit per fer els nostres plans de la plaça del Macba. Hem agafat la idea de plans tancats de diferents fragments però especialment dels de Ningú no sap de Kore-eda. El tràveling de Mala Sang de Léos Carax ens ha servit d’exemple per fer el de la nostra protagonista. L’altre tràveling, rodat al laboratori de Física l’hem fet inspirant-nos en Los condenados d’Isaki Lacuesta. També Los muertos ens ha ajudat en el passatge entre el personatge i el món. El fragment de 35 Roms de Claire Denis ens ha donat la idea del personatge mirant per la finestra.

 

So

En general hem fet servir el so ambient. Hem hagut de repetir força plans perquè el so no era el que volíem o se’ns colaven sorolls que no volíem.  En muntatge hem afegit alguns altres sons a part després del rodatge. Hem tingut moments de molt vent i protegíem el micròfon.

El so dels tràvelings corrent els vam gravar a part (les passes, el mar...). En el diàleg amb els amics a la Barceloneta vam agafar frases d’altres preses per generar més tensió.

Justament en aquest moment hem decidit posar la regla del joc de la intensificació emocional del so. Vam decidir passar al silenci i que el so anés pujant a poc a poc. Genera un in crescendo que puja el to de l’emoció.

Hem afegit una mica de música de piano, composada especialment pel nostre tutor de l’any passat,  i percussió, que ha fet un company de 2nA.

 

Muntatge

Al muntatge, hem canviat força l’ordre dels plans, de fet n’hem eliminat alguns, cosa que no ha estat fàcil. L’únic que teníem molt clar era com havia de començar i com havia d’acabar. Ha estat difícil però estem satisfets. És un moment emocionant perquè veus com han quedat els plans per primera vegada i vas decidint com quedarà la peli. Es difícil escollir bé la presa i les durades i s’ha de tenir paciència.

 

Havíem  d’escollir el títol que tingués relació amb la pel·lícula sense explicar-la tota, això era molt complicat. Ens ha costat força perquè no ens acabàvem de posar d’acord. Al final ens vam posar d’acord amb el títol “La solitud”, ens sembla que mostra bé com se sent la nostra protagonista.

 

Hem après a fer cinema, a treballar en grup, a donar idees i a opinar, a conèixer-nos més i a parlar de les nostres emocions, a organitzar-nos, a que cadascú tingui un rol dins de l’equip, a respectar-nos i respectar les opinions dels altres i a valorar-les. Hem après a tenir paciència quan les coses no sortien i estàvem cansats i no queixar-nos ni desanimar-nos.

Ara veiem les pel·lícules d’una altra manera i valorem quant costa fer-ne una.

Ens sentim orgullosos de ser cineastes. Després d’aquest any de cine seguirem fent cine!

Ens ho hem passat molt bé! Ha estat molt divertit!

Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena de 'Pluja silenciosa'

Pluja silenciosa

Hola, bona tarda, som els alumnes d'aula d'acollida de l'Institut Júlia Minguell. Estem molt contents de participar d'aquesta experiència de cinema en curs i d'estar aquí amb vosaltres.

Per començar volem explicar-vos que fent la pel·lícula ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat molt, encara que hem hagut de fer molts esforços per resoldre algunes situacions complicades. Som un grup petit de només  8 alumnes i hem hagut de treballar força.

Hem tingut problemes per prendre algunes decisions difícils, com desencallar la història en el moment del guió o com escollir el títol.

Havíem planificat coses que no hem pogut dur a terme com filmar en una casa. Han passat coses que no esperàvem com un tall de cabell d’un dels actors a mig rodatge que ens va fer modificar en part el guió. També vam haver de retallar el film perquè el primer muntatge sortia molt llarg. Però pensem que de totes aquestes coses hem après molt.

 

Guió

Quan fèiem el guió vam decidir explicar aquesta història perquè és una història que totes les persones de l’aula d’acollida hem viscut: el comiat, el fet de dir adéu a persones que ens estimem per marxar lluny. Però volíem que el final no fos trist perquè també hem viscut que tot i ser difícil dir adéu després les coses sempre milloren i trobem  d’altres persones que ens acompanyen en la vida.

 

Localitzacions

La part de les localitzacions va anar molt bé. Triar els llocs no va ser complicat. Hi havia molts llocs que ens agradaven per a la nostra pel·lícula i tots ells cabien en un moment o altre de la nostra història. Gairebé tot el que heu vist és el nostre barri i d’altres zones per les quals solem anar.

 

Rodatge

El rodatge ha estat una experiència molt maca però també molt cansada. Hem actuat com un equip, hem anat a llocs que ens agradaven, hem rotat en tots els càrrecs i fins i tot hem anat a veure coses que no havíem vist mai, com la Cremada del Dimoni de les festes de Badalona.

Així que al final podem dir que estem molt orgullosos de la feina feta. Hi ha coses que ens agraden especialment:

●      La seqüència del gimnàs inspirada en Una dona sota la influència de John Cassavetes i amb la veu en off.

●      La panoràmica del riu amb el canvi d’escala inspirat en la pel·lícula El Circ de Charlie Chaplin.

●      Els focs artificials amb el tractament de la llum i amb l’aplicació de la categoria Mostrar l’emoció i ocultar la mirada. Vam tenir només 30 minuts i vam filmar plans molt emocionants.

●      Els dos tràvelings que ens van costar molt i els vam haver de repetir moltes vegades. El primer tràveling que heu vist, el de la nit, no és el que millor ens va sortir però és el que la llum era més maca i per això és el que vam incloure. Vam voler treballar en aquesta seqüència el pas del temps i vam recordar el fragment de Deixa’m entrar de Tomas Alfredson. El segon, el de l’institut, el vam tenir clar des de que vam fer les primeres seqüències i està inspirat en Elephant de Gus Van Sant. També va ser difícil perquè hi havia moltes coses que escapaven del nostre control i el vam haver de repetir moltes vegades.

●      Els plans tancats on estem molt contents amb la feina dels actors i basats també en el fragment de Una dona sota la influència.

 

Podem dir que la pel·lícula ens ha suposat un gran esforç però estem molt contents i orgullosos del resultat final. Hem tingut moments difícils i decisions molt complicades però ens n’hem sortit molt bé amb l’ajuda dels nostres professors. En especial volem donar les gràcies al Pep, per estar sempre al nostre costat, per la seva paciència, la seva i els seus ànims. També a la Raquel per totes les coses que ens va ensenyar durant el temps que també ella va estar amb nosaltres: no t’hem oblidat!

 

En aquesta pel·lícula tothom hi ha col·laborat i tothom hi ha aportat el millor de nosaltres. Esperem que us hagi agradat.

Moltes gràcies.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'A contracorrent'

A contracorrent

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que hem treballat amb la nostra professora de música, la Isabel, i amb el cineasta que ens ha acompanyat durant tot el curs, en Pep Garrido.

Hem construït el nostre personatge al voltant d’emocions i capacitats contraposades: la tristesa i la sensació d’aïllament, però també la creativitat, la capacitat de gaudir dels espais propis, la sensació de què per obrir una nova etapa se n’ha de tancar una altra, el demanar-se d’on es pot treure la força quan tot sembla ensorrar-se…

“A la Júlia se li fa molt difícil anar cada dia a l’institut. Algunes antigues amigues li fan la vida impossible, i sent que no podrà suportar aquesta situació massa temps més. Però després d’una llarga tarda de solitud, recorrent els espais que la fan tornar a ser ella mateixa, es troba al terrat de casa seva amb l’Àlex, un veí amb el què ja havia coincidit algunes vegades. Inesperadament, comencen una amistat que farà que neixi una nova Júlia, i li donarà força per posicionar-se d’una altra manera a l’institut i començar una nova etapa. ”

 

Localitzacions

Les localitzacions que hem triat ens han servit per expressar l’estat emocional de la Júlia. 

La casa, al barri de Sant Genís, és un lloc aïllat i té un espai, el terrat, que encaixava perfectament amb la idea que teníem de ‘refugi’, un lloc on passa moltes estones sola i on pot ser ella mateixa. I també el lloc on comença a relacionar-se amb l’Àlex. Vam voler gravar aquest espai de dia i de nit.

L’institut, on la Júlia se sent petita i sola, fins que és capaç de donar-li la volta a la situació. Naturalment, hem triat el nostre institut perquè ens agrada i perquè era més accessible.

El bus V21, perquè volíem acompanyar el recorregut emocional de la protagonista després d’una situació desagradable a l’institut.

I la  platja, a l’espigó, que és un dels llocs on la Júlia acostuma a desconnectar del món. Volíem aprofitar el joc de l’aigua per explicar les seves emocions.

 

Les regles del joc

Ens han servit per construir el nostre guió

Pel que fa a la llum i les hores del dia, hem volgut passar de la claredat de la tarda a la platja a la foscor de la nit, que és el moment que hem triat per a la trobada amb l’Àlex. Vam voler gravar durant l’hora màgica al terrat, i també vam estar molt pendents dels moments en què la llum era molt especial com la primera trobada amb l’Àlex i dins la casa

Els moments que hem triat per intensificar el so són moments emocionalment forts, al entrar i sortir de classe, a l’autobús i a l’espigó.

Hem fet cinc tràvelings, tres d’ells arrossegats per una cadira de rodes. I els altres dos amb la càmera dins l’autobús. El més difícil va ser el primer perquè el terra era molt desigual

 

Fragments i categories que ens han inspirat

Pel que fa a les categories i els fragments que ens han inspirat, voldríem destacar que hem planificat molt en tancat, sobretot a les seqüències inicials a casa i a la classe, per tal de mostrar l’angoixa de la Júlia i ens han inspirat els fragments de la pel·lícula Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i  Finals d'agost, principis de setembre de Olivier Assayas.

Estranys al paradís de Jim Jarmusch i La mujer sin piano de Javier Rebollo ens van inspirar per planificar l’arribada a l’institut , fent servir la categoria desplaçaments.

Per a la Intensificació emocional del so, quan la Júlia entra i surt de classe, hem tingut com a referència Elephant de Gus Van Sant.                 

Les referències per Mostrar emoció ocultant la mirada, quan la Júlia és a casa i quan entra a l’institut, han estat Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda i La leyenda del tiempo d'Isaki Lacuesta.

I els fragments de Trajectes Tot està perdonat de Mia Hansen-Love i Cafè Lumière de Hou Hsiao-hsien, ens han estat també molt inspiradors  per a rodar la seqüència del bus

 

La música

La música la interpreta un company de classe. Són improvisacions en les que intenta connectar amb les diferents situacions emocionals del personatge que nosaltres li anàvem descrivint. La gravació va ser un moment  molt especial i intens.

 

El rodatge

El rodatge i el muntatge de les primeres seqüències ja va ser una experiència molt important. Era la primera vegada que utilitzàvem càmera i so professionals. Pensem que hagués estat difícil planificar el film final sense aquesta experiència prèvia (rotació de càrrecs, pressa de decisions en equip, etc.)

 

El rodatge ha estat una experiència inoblidable i hem après moltes coses de cinema. També hem descobert capacitats i habilitats de cadascú i  cadascuna i hem millorat el nostre treball en grup. A vegades, la pressió de rodar moltes hores fora d’horari o  que canviés la llum, ens cansava molt. Però sempre hi havia algú que tenia molt clar el que s’havia de fer (repetició d’un pla, aprofitar la llum, etc.). Hem après que si un pla no estava prou ben planificat o una localització no era prou precisa, la feina després es multiplicava.

Les decisions més difícils les hem hagut de prendre durant el muntatge. Fins l’últim moment.

 

Ens ha agradat aquesta manera de treballar i aprendre. Pensem que quan fem una fotografia o mirem una pel·lícula no ho farem igual.

Gràcies a tothom! Especialment a la gent d’A Bao a Qu per sostenir aquest projecte, al Pep per la seva manera d’animar-nos i d’acompanyar-nos durant tot el procés i a la Isabel.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'El meu món és la meva presó'

El meu món és la meva presó

Som els alumnes de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró. Volem dir, primer de tot, que ens ha il·lusionat participar en aquest gran projecte de cinema i, especialment fer aquest film, que esperem que us hagi agradat. A continuació us presentem una mica el nostre treball. 

El guió del nostre curt es va anar construint a partir de com vam decidir que seria el nostre personatge, l’Arnau.

L’Arnau té pocs amics, és sociable però cada vegada es veu més diferent dels seus companys. A ell li agrada molt l’aventura, dibuixar i llegir. I a casa, se sent sol, doncs els seus pares treballen tot el dia.

Al principi, quan vam pensar què li podia passar a l’Arnau en el curt, què podia fer, vam començar a imaginar que es podria perdre, trobar un tresor, però a l’hora de fer i escriure el guió això no ens va convèncer gens i vam decidir que seria millor mostrar la relació que té el nostre personatge amb l’escola, els amics, la família, amb el món que l’envolta.

Algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       L’emoció ressona al món

-       Passatges entre el personatge i el món.

Vàrem voler començar amb un pla tancat a casa, per mostrar com ja de bon matí, l’Arnau es queda sol. Ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap del director Hirokazu Kore-eda.

Tots els plans tancats són per mostrar el món propi del personatge, i els oberts per mostrar la realitat que l’envolta. A més, per intensificar aquest aïllament i desconnexió que l’Arnau fa respecte a la realitat de l’escola, les obligacions, etc.. Hem acompanyat aquests plans tancats amb un efecte de so, per ficar-nos més en el seu cap.

El tràveling el vam decidir fer a la platja, ja que tant per la llum del dia, com pel lloc, era ideal per acompanyar a l’Arnau amb els seus pensaments i preocupacions. Ens vam inspirar una mica en el fragment de Estranys al paradís del director Jim Jarmusch.

La seqüència de la biblioteca la vam fer per mostrar que ell intenta canviar, estar més per la feina de l’escola, però, com heu pogut veure li costa molt i es distreu ràpidament en allò que li agrada, en aquest cas amb el llibre Tom Sawyer de Mark Twain. En aquesta seqüència, el reflexa dels vitralls en els llibres el vam aprofitar per mostrar, a través d’aquells colors vius, la part més somiadora de l’Arnau.

En els diferents plans on treballem moviments d’acostament i allunyament, en especial a les últimes seqüències, hem volgut mostrar com l’Arnau s’allunya física i emocionalment de l’escola, de casa, de les obligacions i preocupacions, i s’acosta, en aquest cas a les Cinc Sènies, que és on se sent a gust, on pot crear i tenir aventures, etc. Fins acabar en un últim pla de l’Arnau ficat en els seus pensaments, mirant la ciutat llunyana, emboirada, com una metàfora visual de com ell veu aquella realitat.

Volem donar les gràcies a la A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir paciència en les sessions.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena 'Fer-se gran'

Fer-se gran

Esperem que us hagi agradat el nostre curt, ens  fa  molta il·lusió  presentar-lo!

Des de principi de curs havíem anat fent diferents pràctiques i tots teníem moltes ganes d’iniciar el curt; vam començar parlant de situacions emocionals que ens havia passat a cada un de nosaltres, com per exemple, la pèrdua d’un familiar, l’enyorança d’un amic que ha marxat, el naixement d’un germà, els nervis d’una primera vegada, els pares no tenen feina, la responsabilitat de ser germà gran.. i després de parlar-ne molt, una companya va compartir una experiència pròpia amb la que tots ens vam sentir “empàtics” i que ens interessava per iniciar el guió del nostre film.

Li passa que el pare treballa a França i se sent sola. L’enyora, a partir d’aquesta situació hi vam afegir la responsabilitat que té un germà gran a casa.

Per començar a pensar en les escenes de la nostra pel·lícula, ho vam fer per grups i va anar bé pensar en imatges que ens imaginàvem amb el nostre personatge. Com per exemple el germà gran quan  porta a dormir els germans petits, quan prepara l’esmorzar, quan van a l’escola, quan seu a un butaca a fora de casa és un moment de tranquil·litat. Cada grup s’imaginava el personatge en situacions diferents. Després ho vam posar en comú i vam veure que es podien relacionar entre elles.

 

Regles del joc

La part final del guió i el treball de la concepció global va ser intens i va ser quan vam haver de decidir en quina seqüència aplicaríem les regles el joc.

La dels tràvelings, a tots ens feia il·lusió gravar-ne. En vam gravar tres. El més difícil va ser quan el protagonista està assentat reflexionant en el camp de colzes, com Gerry, era un tràveling circular sense trípode i  en el muntatge vam haver de decidir que si el posàvem havia de ser tallat ja que la càmera es movia molt.

La intensificació emocional del so la vam tenir força clara des d’un principi.A la seqüència 6 sona el telèfon cada cop més fort perquè és un moment important del curt, el personatge es nega a parlar amb el pare. També el so dels gots i dels plats dels germans, irritants, que fan créixer la tensió.

Un altre moment és quan cau el got i es trenca. Aquest so l’hem intensificat perquè és el moment que el protagonista arribava als seus límits i marxa corrents...

I per últim hi ha les passes de quan corre, perquè és com si marquessin el pas d’ell decidit i enfadat.

Són tres moments emocionalment forts.

Per últim, la tercera regla,  la llum l’hem tingut en compte en diferents seqüències per mostrar el pas del temps, vam gravar a diferents hores del dia, quan surt el sol, al capvespre (tarda fina) i a la nit. Des del guió ens va agradar la idea de començar quan ja s’ha post el sol i acabar quan surt el sol (acompanyant l’evolució del personatge).

 

Protagonistes

Abans de decidir qui seria el o la protagonista, entre tots vam  definir com havia de ser: pacient, no tenir vergonya, expressar-se amb naturalitat, respectuós, estar disponible els dies del rodatge, Il·lusionat, havia de conèixer molt bé la història i la planificació del curt. D’aquesta manera qui volia ser-ho havia de pensar si ell complia aquestes premisses.

Cada un de nosaltres va haver d’argumentar qui ens semblava que podia fer de protagonista. No va ser fàcil arribar al final. Després vam filmar a varis companys interpretant una de les escenes del film.

 

Categories i extrets

Al llarg del curs hem anat visionant els extrets que teníem classificats per categories i els vam tenir en compte a l’hora de planificar el curt i alguns plans els hem gravat a la manera d’alguns cineastes, i ara, que ja hem acabat el curt, ens hem adonat de que hem utilitzat més categories i extrets dels que havíem planificat (categories: 16 Extrets: 5).

També, vam filmar a la manera de Tomas Alfredson a l’extret de Deixa’m entrar, que ens va inspirar perquè volíem transmetre el mateix: filmar de lluny el retrobament amb el pare, ja que és un moment molt íntim i generar un pas del temps.

L’extret de 35 Roms, de Claire Denis, ens va donar la idea de que el personatge , a la nit, mirés per la finestra i passar al món de nit.

En el tràveling en el que el nostre personatge s’allunya i llavors es va fent petit, volíem gravar com va fer  la Béla Tarr a l’extret de Les harmonies de Werckmeister.

L’extret El menyspreu, de Jean-Luc Godard ens va servir per pensar en la llum que voldríem pel nostre curt. Quan el protagonista està al camp de colzes, el seu lloc preferit, vam intentar jugar amb la llum. Preteníem que es veiés el pas del temps a través de la llum.

 

Rodatge

Durant els dies de rodatge, depèn del càrrec que fèiem  sentíem diferent emocions, quan fèiem de director ens sentíem més importants perquè havíem de decidir el pla, el cap se’ns emplenava d’idees... fent de sonidista ens relaxàvem, ens paralitzàvem escoltant el nostre entorn, quedàvem aïllats dins del món que sentíem. 

 

Reflexions finals

Després d’un curs fent cinema ens hem adonat que hem après molt de cinema però també de nosaltres mateixos, hem après que som capaços d’expressar emocions i sentiments, que quan tenim idees o opinions, les hem de raonar,  i si creiem que poden funcionar, les hem de perseguir, i defensar-les , però també he après a  respectar les idees dels altres, a ser pacients, organitzats, responsables, sensibles, i sabem fixar-nos i apreciar més el nostre entorn, com si veiéssim plans.

Ara quan mirem  pel·lícules no només ens fixem amb l’argument, ens adonem de com està filmat,  com són els plans, la llum que han triat, si hi ha moviments de càmera....Hi ha moments, que quan mirem una pel·lícula només volem fixar-nos amb la història, però no podem parar de mirar com està gravada.

 

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Finals de juny, principis de setembre'

Finals de juny, principis de setembre

Som els alumnes de 6è de l’escola Rafael Alberti, de Badalona.

Volem donar les gràcies a A Bao A Qu, a la Fundació Espavila, al projecte Cinema en curs i als nostres mestres. També als nostres companys, sense la seva col·laboració i la de la Nely (la nostra cineasta) no hauria estat possible fer aquest curt, que seguidament us presentem.

 

Guió

La idea del guió va sorgir quan preparàvem les nostres primeres seqüències. Treballàvem les emocions i vam escollir la tristesa i la ràbia.

Vam anar pensant en situacions en les quals ens podíem sentir així i alguns companys de la classe, que havien repetit curs, ens van explicar la seva experiència.

 

Fragments que ens han inspirat i categories que hem treballat especialment

Una pel·lícula que ha estat especialment inspiradora per a nosaltres ha estat Finals d’agost, principis de setembre d'Olivier Assayas, 1998.

A més de donar-nos la idea pel títol, també ens ha inspirat en el treball de diferents categories i seqüències: a la seqüència de la casa vam treballar amb plans tancats i a la de la nit vam treballar el món des de la vivència del personatge.

Per a la seqüència en què presentem a la protagonista, a la classe, ens vam inspirar en Mel de Semih Kaplanoglu del 2010 i els moviments d’acostament entre el personatge i la càmera.

Innisfree de José Luis Guerin, de 1990, i els “fils elàstics” entre la càmera i el personatge, ens va inspirar a la seqüència del traveling.

Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda, de 2004, ens va inspirar als canvis d’escala com, per exemple, als plans de la trucada de mòbil.

A la seqüència en què la protagonista passeja pel barri ens vam inspirar en La nostra música de Jean-Luc Godard, de 2004 per a treballar els passatges entre el personatge i el món.

 

Les regles del joc

Les localitzacions del nostre curt es poden dividir en dos grans grups: les que es troben als voltants de l’escola i les que es troben als voltants de les cases dels protagonistes. Són llocs ben coneguts per nosaltres i vam pensar que expressaven molt bé allò que volíem transmetre.

En relació a les hores del dia, mentre fèiem visionats vam decidir que els plans de nit ens agradaven molt. Vam pensar que ens servirien per transmetre les emocions de la protagonista, la seva por i el seu neguit per haver d’anar a explicar a la seva mare que haurà de repetir curs. Per això vam decidir que la protagonista voltaria tota la tarda i que se li faria de nit abans de tornar a casa.

Els plans de nit ens han donat molt de joc: tenim llums de fanals, cartells i cotxes, tenim els cotxes com a elements interposats i com a font de so, a la protagonista des de diferents punts de vista, en contrallum, d’esquena, de cara...

Pel que fa al treball sonor, a la seqüència del tràveling, en què les actrius s’acomiaden, vam decidir ocultar la conversa i fer servir només el so ambient que havíem gravat al wildtrack. Durant el muntatge ens vam adonar que el so feia perdre força a l’emoció que sentíem.

En els plans amb trànsit, el so ens ha resultat un element molt important, que unit al muntatge de les imatges, ens ha ajudat a transmetre el neguit de la protagonista. Muntant vam veure que aquest era un moment molt intens i que el “cop de porta” introdueix un canvi important: arribem a la casa.

 

Aspectes concrets del procés de rodatge

La seqüència a la casa va resultar especialment interessant i difícil alhora. Representa que és de nit, però la vam gravar de dia, per la qual cosa vam haver de tapar totes les finestres i portes, per enfosquir la casa. A més es va posar a ploure i això afectava molt al so ambient, cosa que vam solucionar amb el wildtrack. També vam haver de tenir molta cura amb els enquadraments, ja que teníem poc espai darrera de la càmera i era molt fàcil que apareguéssim al pla o que ens reflectíssim a la pantalla de la televisió...

A la seqüència en què els amics juguen, vam haver de ser molt pacients amb els actors, perquè l’actuació no els sortia natural. Vam haver de deixar-los jugar i anar rodant els plans que havíem previst adaptant-nos al seu ritme.

Tot i que el tràveling estava pensat i planificat, portar-lo a terme va ser bastant difícil. El primer dia que vam sortir a rodar-lo, el terra era massa irregular i ens torçàvem molt, es va posar a ploure i ho vam haver d’ajornar. Vam buscar una altra localització amb un terra més llis i un carro més estable, però el sol ens va donar alguns problemes i ens va obligar a rodar més ràpid del que ens hagués agradat. Finalment estem molt contents amb els resultats.

 

Aspectes concrets del muntatge

La seqüència en què els amics juguen, va necessitar un bon treball de muntatge, perquè va ser difícil de rodar, teníem molt de material i vam haver de fer una bona selecció.

En el moment de posar música al curt, ens agradava el nostre muntatge i ens agradava la música que havia composat una companya. Teníem pensats alguns moments en què posaríem la música però, en afegir-la el pla canviava el seu significat. Així que, finalment, vam decidir que el nostre film no tindria música.

 

Què hem après

Ens hem adonat de la llibertat que tenim a l’hora de crear un pla. Som més conscients del treball que hem realitzat en equip, hem comprovat que podem arribar a posar-nos d’acord.

Estem orgullosos de poder compartir aquesta experiència amb la resta dels companys.

Institut Moisès Broggi - 2n d'ESO (Barcelona)

Estrena dels films

Workshops Modulars

Ja podeu veure les dos seqüències de ficció realitzades al nostre centre dins el projecte artístic "Emoció i ciutat".

El passat 29 de maig les vam estrenar a la Filmoteca, en el post anterior podeu veure el text de les nostres presentacions, estem molt contents de poder compartir aquest treball amb tots vosaltres.

Viatge d'anada i Canvi de rumb, dos maneres de mostrar l'emoció del personatge a la ciutat, un trajecte sense tornada i un canvi a compàs d'onades.

Esperem que us agradin !!

Viatge d’anada

Canvi de rumb

Pages

Subscribe to RSS - Fiction