Raymond Depardon

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena de 'El curs del temps'

Tallers Documentals

El curs del temps

 

Som els alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Esperem que el nostre documental us hagi agradat.

Vam partir de la idea que ens agradaria conèixer espais del nostre entorn. Espais on sovint hi anem per trobar-nos amb els nostres amics i que van despertar la nostra curiositat. Alguns d’aquests espais estaven fortament vinculats amb el passat industrial i rural de Sant Vicenç. El creixement del nostre poble va dependre també de la industrialització. En aquest procés, moltes famílies van haver de decidir si es quedaven al camp o emigraven als pobles i ciutats. En qualsevol cas, la vida era dura, i això és el que també volíem treballar: les sensacions que ens despertava aquest passat i la memòria dels seus protagonistes lligada al riu. Per això vam decidir centrar el nostre documental en les fàbriques que van fer créixer el nostre poble, i en les famílies que van decidir quedar-se a la vinya i viure al camp.

 

Estructura del film

Com el vam construir:

En primer lloc vam voler trobar els espais que formarien part del nostre documental. Vam començar a cercar localitzacions on ens interessaria filmar.

Volíem tenir present l’èxode rural que va marcar Catalunya amb el soroll i l’olor a cotó, per això vam escollir gravar en dues fàbriques del nostre poble i en un mas de Rocafort.

Per aprofundir més en les històries i els espais vam comptar amb els testimonis de dos encarregats i una treballadora de les dues fàbriques i d’un matrimoni que va quedar-se a viure al camp. En el moment que els vam conèixer vam saber que ens interessava aproximar-nos a aquelles persones tan vinculades als espais que volíem filmar.

 

Visionats i referents cinematogràfics

Els visionats cinematogràfics que ens han inspirat per filmar les fàbriques han estat SHOAH de Claude Lanzman a l’hora de filmar el que queda actualment dels espais i portar al lloc els testimonis per poder tenir una forta relació entre l’espai i la persona. Un altre visionat ha estat RUINAS de Manuel Mozos que ens ha inspirat a l’hora de mostrar una successió d’espais buits i oblidats així com el seu comentari en veu en off i la mateixa intenció de filmar coses que van formar part de la història del nostre poble.

En relació al passat rural ens va inspirar el fragment de MUDANZA de Pere Portabella a l’hora d’explorar amb plans fixes cada habitació buida. També vam tenir com a referent PERFILS CAMPEROLS de Raymond Depardon ja que tal i com ell va fer, vam decidir iniciar el nostre fragment amb un tràveling que recorre el camí a la casa d'en Miquel i la Lourdes. El nostre propòsit a Mas Arboset, com va fer el cineasta, és el de poder conservar la memòria d’una forma de vida en vies de desaparició.

 

Concepció del film

Hores del dia:

Des d’un principi que vam voler mostrar la fàbrica com el pas d’un dia. Presentar-la amb la llum del matí per poder fer un tancament amb els plans dels finestrals de les fàbriques ja que la llum de la tarda que es filtrava entre ells creava un ambient màgic.

 

Rodatge

Ens vam dividir en tres grups: Cal Soler, Cal Balet i Mas Arboset i cada grup va planificar la seva part del documental. Vam fixar les dates de gravació, ens vam traslladar fins als espais amb tot l’equip i cada grup va gravar durant tot un dia.  Després els vam unir per comprovar que hi hagués una continuïtat i un seguiment entre els tres espais.

 Quan vam fer la tria d’espais vam valorar molt les emocions que ens transmetien. Volíem històries vivencials, no didàctiques, per això vam escollir aquelles localitzacions i aquells testimonis capaços de compartir amb nosaltres la seva història.

 

Previst i descobert

Abans de començar el rodatge vam visitar els espais que volíem filmar. Vam fer fotos que més tard vam aprofitar per fer les miniatures que ens servirien de guia per ordenar la concepció dels plans.

Tot i tenir una planificació pensada, en el moment del rodatge vam valorar els rodatges de diferents plans i seqüències que ens van semblar interessants com per exemple el pla de Mas Arboset on es veu el menjador o el pla fosc de les finestres de Cal Balet.

 

Muntatge

En un principi pensàvem que el documental podria estar construït cronològicament, primer parlant i mostrant Mas Arboset, després ensenyant la fàbrica de Cal Soler, i finalment mostrant la restauració de Cal Balet però durant el muntatge vam canviar aquest ordre per poder encaixar millor les tres històries.

Vam decidir utilitzar la veu en off per donar continuïtat entre els tres espais i així marcar un inici i un final al nostre documental. Situar l’entrevista de Mas Arboset al muntatge era molt complicat, per això vam prescindir del diàleg dels testimonis i hi vam afegir més veu en off que ens expliqués la seva vivència a la masia. En el cas de les fàbriques les entrevistes tenien un sentit i encaixaven en el nostre documental, encara que vam haver de renunciar a molts fragments. A  l’hora de muntar el nostre documental vam voler afegir uns “wildtracks” per tal de donar realisme al documental que van ser el so dels telers a Cal Balet, el tren a Cal Soler.

 

Què hem après

La matèria de Cultura Audiovisual ens ha permès conèixer amb més profunditat i sensibilitat la història del cinema i del nostre propi poble. Hem après a tenir paciència, a ser més exigents amb el nostre i a treballar en grup. I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Aquest documental ha significat un viatge al passat, un  retorn a la vida rural i industrial. Hem vist l’esforç de molta gent durant tota la seva vida i ens han fet valorar els privilegis que tenim els joves d’ avui dia.

 

Institut Castell d'Estela (Amer)

Estrena de 'Avellaners'

Tallers Documentals

Avellaners

Som els alumnes de 4t d’ESO d’Educació visual i plàstica de l’Institut Castell d’Estela d’Amer que durant el primer trimestre vam realitzar aquest documental sobre el procés de recollida de les avellanes.

El tema ens va ser proposat des de l’institut ja que a la població d’Amer hi ha força camps d’avellaners. Aquests camps són cultivats per petits propietaris, la majoria dels quals tenen altres feines i no viuen només de les avellanes però segueixen tenint els camps per tradició i perquè l’avellana és un fruit una mica ben pagat.

Vam realitzar el documental al primer trimestre perquè les avellanes es cullen entre finals de setembre i inicis d’octubre.

Vam decidir que volíem rodar les parts més destacades del procés: la collita, la tria, la torrada i l’empaquetat. Per a rodar cada una de les parts ens vam organitzar en grups de tres o quatre i vam fer el rodatge fora de les hores de classe.

Tant en el procés agrícola com en l’industrial, les màquines tenien molta importància però també la força física dels treballadors. Filmar les màquines donava moltes possibilitats, pels moviments i pels sons que feien i pel fet que l’aire a pressió sempre hi era present.

La fàbrica de la Frit Ravich també ens va impressionar, i sobretot ens va agradar la gran esfera per torrar les avellanes i l’agilitat amb què transportaven les mercaderies per dins la fàbrica. Vam pensar que seria interessant veure com les avellanes anaven del camp a la fàbrica.

A l’hora de fer el guió vam pensar que no només volíem explicar el procés de recollida sinó que volíem fer èmfasi en la gent que hi treballava i també ens interessava molt pensar què passaria de cara al futur, si aquest tipus de cultiu es perdria o seguiria formant part de la tradició de moltes famílies d’Amer.

En el muntatge vam decidir combinar el procés de recollida amb l’entrevista que havíem fet a en Joan i en Manel, i afegir unes veus en off nostres per introduir cada part.

Cal dir que per gravar l’entrevista ens vam mirar diferents extrets per veure quines possibilitats teníem. Vam veure entre d’altres:

- Les entrevistes de Raymond Depardon a Perfils camperols.

- També l’entrevista que fa Claude Lanzmann a Shoah.

- O la de La matalassera d’Alain Cavalier.

Al final no ens hem inspirat directament amb cap fragment però entre tot el que havíem vist vam decidir que faríem preguntes a en Joan i en Manel junts per mirar de provocar una conversa informal entre ells.

Volem agrair la col·laboració de la gent que ens va ajudar a poder gravar el procés de recollida de les avellanes i que s’han convertit en personatges del nostre documental:

- En Manel Castanyer i en Joan Casas amb qui vam gravar el procés de recollida i l’entrevista.

- En Pere Rich que ens va convidar a casa seva a veure la tria de les avellanes. 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Retrats d'oficis del barri

Després de visionar els fragments de 'Daguerrotips' d'Agnès Varda, 'La Ville Louvre' de Nicolas Philibert, 'Perfils camperols' de Raymond Depardon i 'The Juan Bushwick diaries' de David Gutiérrez, hem sortit a filmar diferents oficis del barri per grups.

 Gràfiques Botí

 

Taller de vidre

 

L'Helena i el teler

 

Marcs Ferrer

 

Curtits García

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

VISIONAT DE DÍPTICS (ESPAI I PERSONA)

DEPARDON    Raymond Maurice Clément 2007

La llum de les fotos està ben triada. Depardon va col·locar el senyor de tal manera que la llum li toqués a la cara.

La fotografia del tractor té més llum perquè sembla que hi ha un portal o una finestra i el pla es més obert.

La primera foto és un primer pla  del senyor, suposem que quan era jove feia de pagès.

Mentre que en el retrat el rostre que es troba en primer pla és  nítid i el fons es veu flou, en la  fotografia de l’espai que hi ha el tractor es veu quasi tot nítid.

El retratat  no mira a la càmera, sembla que estigui trist, amb la mirada perduda i pensativa.

A les dos fotos predominen els colors càlids, marrons,  groc, vermell..

Ariadna i Narcís

 

CASTRO PRIETO    J. Manuel Maremagnum 2007

La primera fotografia està feta a través d’un vidre, en picat, el fotògraf és a dalt d’un edifici, se sap perquè es veuen uns llums en el cel. Pensem que poden ser els llums d’una oficina molt gran.

La segona imatge, el port de Barcelona, és molt bonica, perquè al fons hi ha boira, que fa que es vegin les siluetes de l’estàtua de Colom i edificis. Pensem que el fotògraf estava dret quan va fer la fotografia.

Les dos fotografies són plans oberts i les imatges estan nítides. Els colors són blaus, verds, blanc, grisos a les dues fotos.

Estan fetes a hores diferents. La segona imatge, s’ha fet a primera hora del matí, per la boira, per la llum i per què es veu tot molt tranquil.

Ens sembla que el senyor està trist i ensopit, li agrada està sol.

Al principi ens ha costat trobar la relació de les dues fotografies. Hem suposat que és el Port de Barcelona i un carrer de la mateixa ciutat, que és on viu el retratat.

 

Júlia i Sandra

Subscriu-te al RSS - Raymond Depardon