Primeres sequències

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Com vam fer el tràveling

Tallers Documentals

El pasat divendres 10 d’abril del 2015, dos companys i dues profesores vam anar a gravar el travelling que finalment sortirà al film.

Vam quedar a les set de la tarda, perquè volíem que hi hagués la típica llum del sol quan es pon i  aquella hora era perfecta per començar a rodar. Vam posar la camera al seient del darrere amb uns quants llibres de suport. Ens va costar una mica perquè al principi no hi cabia, ja que l’espai que hi havia era molt petit. Quan la vam muntar vam intentar fer el travelling agafant l’institut, però no podíem ja que la càmera estava enfoncant cap a l’altre costat per poder gravar la façana de La Escocesa i, és clar, no la podíem canviar a mig tràveling!

Vam fer la volta per la Rambla i vam agafar el carrer Pere IV. El recorregut previst era tot aquest carrer, però de tornada per la Diagonal, vam veure que pasava el tramvia i no ho vam desaprofitar!  Finalment, vam agafar plans del tramvia i de la posta de sol per darrere del Parc Central del Poblenou. 

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Les primeres seqüències

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres primeres seqüències

Intensificació emocional del so i elements interposats

El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

 

Insistències i elements interposats

Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

 

Passatges entre el personatge i el món

El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Les primeres seqüències

Després de visionar extrets de les categories 'Elements interposats', 'Insistències', 'Intensificació emocional del so' i 'Passatges entre el personatge i el món', hem decidit treballar-les totes en diferents grups. Després de rodar-les, ens hem adonat que, a part de treballar aquestes, n'hem treballat d'altres com 'Canvi d'escala' o 'El personatge s'allunya i s'apropa'. Ens han inspirat, especialment, els fragments de 'La nostra música' de Jean-Luc Godard, 'Cafè Lumière' de Hou Hsiao-hsien, 'Els nois de Fengkuei' de Hou Hsiao-hsien, 'Elephant' de Gus Van Sant, 'Als nostres amors' de Maurice Pialat i 'El circ' de Charles Chaplin.

Cinema en curs

Comencen els rodatges de les primeres seqüències

Durant les properes setmanes es roden les primeres seqüències de ficció dels tallers de programa anual comú de Cinema en curs.

Després dels Plans del món i els Minuts Lumière realitzats el 1r trimestre, comença el treball de ficció i, abans d'encarar el film final, es realitzen unes primeres seqüències d'entre 3 i 5 plans.

Ben aviat es podran veure al bloc!

Institut Quatre Cantons (Barcelona)

Rodatge al pasatge de piquer el meu primer rodatge.

Tallers Documentals

Hem anat a rodar al Passatge de Piquer per saber com era abans la fàbrica Piquer i com era abans el Poblenou Hem entrevistat a la meva àvia i ho fa fer molt bé: va ser com si no hi hagués càmera, va ser molt professional. També vam gravar uns plans del passatge i de la placeta on abans hi havia la fàbrica. Vam fer detalls de les cases dels antics obrers. Jo vaig ser el DIRECTOR i em va agradar molt. 

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Les nostres primeres seqüències

Us presentem les nostres primeres seqüències.

Cada grup ha rodat tenint en ment una categoria, tot i que apareix més d'una.

A l'hora de muntar ens vam dividir i, com veureu, hi ha dos muntatges de cada seqüència. Això ens ha donat l'oportunitat de provar coses diferents i de comparar.

Treballant en les nostres seqüències ens hem adonat que no hi ha una única manera de fer les coses. Les opinions dels companys no són ni millor ni pitjor que les nostres, de vegades ens agraden més o menys i sovint complementen la nostra feina.

 

Passatges entre el personatge i el món

              

 Canvis d'escala

              

 En tancat

              

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: PASSATGES ENTRE EL PERSONATGE I EL MÓN

A través de la categoria passatges entre el personatge i el món, hem posat les emocions del nostre personatge davant nostre inspirant-nos en fragments com "La nostra música" de Jean Godard o en "Los muertos" de Lisandro Alonso. Hem treballat en tres grups de muntatge i el resultat són aquestes tres seqüències.

Passatge pers mon seq1.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Passatge pers mon seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Passatge pers mon seq3.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: ELEMENTS INTERPOSATS

El nostre personatge a qui ja coneixeu ja camina per la vida i hem volgut provar les seves emocions a través de la categoria dels elements interposats i fixant-nos en fragments com "El lloc de treball" de Ermanno Olmi i, sobretot, "Aparajito" de Satyajit Ray. Hem fet tres grups de muntatge i tres muntatges diferents.

 

Elements-interposats seq1.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Elements-interposats seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Elements-interposats seq3.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

PRIMERES SEQÜÈNCIES: CANVI D'ESCALA

Ja hem posat a prova al nostre personatge i hem volgut expressar les seves emocions a través de la categorai del canvi d'escala i inspirats en fragments com "El circ" de Charles Chaplin o "Ou" de Semih Kaplanoglou. Hem fet dos grups de muntatge i dos muntatges diferents.

 

 

canvi escala seq1 1 169 from Escola Els Xiprers on Vimeo.

Canvi escala seq2.avi from Escola Els Xiprers on Vimeo.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Després de visionar les primeres seqüències

En les nostres primeres seqüències volíem mostrar la tristesa i el neguit que té el nostre personatge, després que la mestra li digui que s’ha d’esforçar si vol passar a l’institut, que ell podria fer molt més del que fa. Volíem mostrar com el nostre personatge passeja per la platja o per les Cinc Sènies, pensant en el que li ha dit la mestra, i com està preocupat en arribar al portal de casa seva, per si els hi dirà als pares o no. Estem molt contents del resultat final, i de com ha quedat muntada la història, fins i tot algunes de les seqüències creiem que han quedat més bé del que ens pensàvem. Ens ha agradat comprovar que sense res de diàleg, les imatges transmetien diferentsemocions, tristesa, preocupació, llibertat, tranquil·litat... La llum i el so han quedat molt bé.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: elements interposats

En la nostra seqüència hem volgut posar en pràctica la categoria “elements interposats” però també hem utilitzat la categoria de “canvis d'escala”.

La planificació va ser ràpida perquè teníem la localització molt clara i que els elements interposats serien els cotxes. Totes estàvem d'acord amb aquestes idees.

Abans del rodatge vam anar a fer les fotos d'exploració del lloc on més tard gravaríem la nostra seqüència. Les fotos estaven fetes des de diferents angles per saber quins eren els millors per després gravar.

Vam anar amb tot l'equip de rodatge al lloc decidit. Primer vam buscar, càmera en ma, el pla. Un cop trobat vam muntar el trípode. Vam fer tot el protocol de càmera i vam començar a enregistrar.

El primer era un pla obert on en el fons hi havia la protagonista asseguda en un banc. Mentrestant, uns cotxes s'interposen entre la càmera i el personatge. L'actriu esta asseguda agafant-se les cames mirant l'horitzó. Les emocions que volíem destacar eren de tristesa, agobi i estres.

El segon pla es pren des d'una posició similar a la primera i més en tancat, tallant mig banc però deixant aire en un dels costats. Els elements interposats segueixen sent els cotxes i l'actriu està en la mateixa posició.

Finalment, el tercer pla tracta en un angle lateral i picat. Està fet amb poca profunditat de camp. Se sentien els cotxes passar però des d'aquesta posició no es poden visualitzar els elements interposats.

Una setmana mes tard va venir el Daniel Lacasa, el nostre professional del cinema i ens va ajudar a fer el muntatge.

Vam fer grups de dos de manera que hi han diferents muntatges de les mateixes seqüències.

El ordre del nostre muntatge no es el mateix de l'hora del plantejament i de gravació. Comença amb el pla u, segueix amb el pla dos i després amb el tres. Llavors torna al pla u.

També vam manipular el so, treien o ficant el so dels cotxes de fons. Després d'això vam ficar els crèdits inicials i els crèdits finals.

Ens vam inspirar en diferents visionats com, per exemple, Ningú no sap (Canvi d'escala), de Hirokazu Kore-eda;

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Primera seqüència: en tancat

El rodatge de la nostra primera seqüencia va ser el dia 24 de febrer, va ser molt cansat i vam gravar durant 5 hores. En la nostra planificació, vam pensar dos plans d'interior i un d'exterior.

El primer pla consistia en que la protagonista llegia al seu llit. Per fer aquest pla vam tenir molta cura de la llum i vam jugar amb les cortines, vam baixar les cortines d'un costat de la habitació i de l'altre costat les vam pujar. Un altre aspecte fonamental era no fer soroll un cop que s'estava gravant, perquè si fèiem qualsevol soroll per petit que fos, ja no servia la presa. In situ vam afegir una acció que no estava planificada inicialment per tal d'aconseguir la coreografia desitjada . Aquest plànol està inspirat en el visionat del fragment de Hirokazu Kore-eda, "Ningú no sap".

El segon pla consistia en un pla tancat de les sabatilles esportives. Per fer aquest pla havíem de moure la càmera amb molta cura perquè l'òptica estava molt tancada. També vam haver d'estudiar molt l'acció perquè el peu no sortís de l'enfocament de la càmera.

El tercer pla el vam filmar a l'exterior, va ser el que més va costar. Per varies coses:

  • Donava massa la llum i això feia que no es pogués veure bé la pantalla del visor (per això vam aprofitar l'ombra que projectava un paraigües sobre el display).
  • S'havia de vigilar que la càmera no es reflectís en el mòbil i que no li dones l' ombra al actriu.
  • L'enfocament i el desenfocament del mòbil a l'orella, on primer s'havia d'enfocar el mòbil i a continuació l'orella i els auriculars.
  • Com era un pla seqüencia no podíem fallar en cap part. Però la mes difícil era el seguiment de l'actriu. Ella marxava corrents i la càmera la seguia fins que quedava totalment desenfocada, essent aquesta part la més difícil i la que més va costar.

Al muntatge dels plans el vam organitzar per grups de dos en dos.El nostre va ser seguint l'ordre de gravació: primer el de la noia al llit, segon el de les sabates esportives i per últim el de la noia que marxa corrents. Aquest pla el podem relacionar amb el fragment que vam visionar a classe d'En Charles Chaplin, "El Circ".

Vam aprofitar una presa de les sabates amb bona llum i el so d'una altra més dolenta visualment però amb més bon so.

Pàgines

Subscriu-te al RSS - Primeres sequències