Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

  • Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

    Estrena de 'El silenci'

    El silenci

     

    Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol.

    Per construir el guió del nostre curt ha estat molt important tot el treball que prèviament hem realitzat al llarg del curs. Des dels plans del món i els minuts Lumière, fins el rodatge i el muntatge de les Primeres seqüències. La situació emocional de l’Àlex estava clara: el malestar, la incapacitat de compartir-lo, la falta de confiança amb uns pares que l’utilitzen com a moneda de canvi... Però no ens posàvem d’acord en la història que volíem explicar. Què és el que calla l’Àlex?  

    “L'Àlex és una noia que està vivint i patint el procés de separació dels seus pares. Viu en silenci el conflicte tant a casa com fora, i per més que els seus amics i amigues proven d’animar-la i incloure-la al grup, ella es manté absent al seu món propi, resistint-se a compartir l’angoixa. Sembla que el viatge que han organitzat plegats aconsegueix que l’Àlex surti del seu aïllament i es convenci de que cal mirar endavant. Però quan arriba l’hora de tornar, tot sembla molt més difícil, i torna el silenci.”

    Finalment, vam decidir que una estructura narrativa amb salts de temps, a partir del viatge dels amics, paral·lela al desordre mental de l’Àlex, seria la millor manera d’abordar-ho. Per aquesta decisió ens va ajudar molt el visionat de Paranoid Park de Gus van Sant a la primera sessió de Pantalla Alternativa dels Joves Programadors d’UJAC.

    Les localitzacions que hem triat ens han servit, per una part,  per expressar i reforçar l’estat emocional de l’Àlex i ens han permès aprofitar i recuperar moltes de les idees desenvolupades durant el primer trimestre en el rodatge dels plans del món:

    La casa, al barri de la Vall d’Hebron, on l’Àlex sent les discussions i la fredor entre el seu pare i la seva mare,  i el terrat on ella s‘aïlla i des d’on es veu part del barri i la muntanya de Collserola.

    El local de la Joventut Alternativa de Montbau (JAM) on manté, encara que en la distància, la relació amb el seu grup d’amics.

    El tren, que ens ha permès acompanyar el recorregut emocional de la protagonista, els seus records.

    La  platja de Ribes Roges,  a diferents hores del dia, que ens ha permès mostrar l’evolució del personatge, la seva capacitat de tornar a connectar amb la naturalesa i el amics, de gaudir, de carregar-se d’energies per afrontar la situació a casa seva.

     

    Pel que fa a les tries en relació a les regles del joc:

    Hem començat amb un tràveling al tren i al llarg de tot el curt, especialment a la platja, hem rodat i muntat diversos Plans del món, per fer un pas del temps a través del món (molts inspirats per Llums al capvespre de Kaurismaki). Un dels plans del món, el de la lluna al caure la tarda a la platja, té una història especial: vam tenir la sort de que un núvol travessés, i al Tono, que forma part del grup de joves programadors (UJAC), li va recordar el film Un perro andaluz de Luís Buñuel. També els primers plans del pare i la mare estan molt influïts de Retrats que vam fer durant el primer trimestre.

    La categoria triada conjuntament amb el grup de cinema en curs de l’Institut de Castellet ha estat Filmar d’esquenes per intensificar el primer pla. Hi ha dos moments del film en què hem treballat a partir d’aquesta categoria. A la platja, quan la mare truca al mòbil i l’Àlex torna a caure al seu aïllament, i sobretot, a la seqüència nocturna de casa, on després d’un seguiment amb càmera en mà de l’Àlex la descobrim plorant. Els fragments que ens han inspirat han estat Els amants de la nit, de Nicholas Ray; Retrat d’una noia de finals dels anys 60 a Brussel·les, de Chantal Akerman, i De jueves a domingo, de Dominga Sotomayor, així com Elephant de Gus van Sant.

    La regla del joc dels canvis de llum segons les hores del dia, i mostrar un mateix espai amb ambients diferents, un dels quals una nit, finalment l’hem treballat a diferents moments del film: a la platja, on passa el dia, l’hora bruixa i finalment cau la nit, i a la casa de la protagonista, tant a la porta com a l’interior.

    Al nostre film hem volgut treballar a fons els primers plans de la nostra protagonista. Ens hem inspirat molt directament per Ingmar Bergman, i hem rodat a la seva manera, fent molta atenció a la pell i a la mirada, sobretot a partir de Persona i Un estiu amb Monika. Portàvem una impressió dels plans al quadern de rodatge, que consultàvem per composar els nostres.

    Tant a la platja com, molt literalment, a la JAM, hem treballat els passatges entre personatges inspirats directament pel fragment de Los condenados, de l’Isaki Lacuesta. Va ser emocionant poder-li explicar personalment a la sessió que va fer al cicle Pantalla Alternativa d’UJAC, a l’auditori de Sant Martí.

    També hem treballat els passatges entre el personatge i el món quan l’Àlex surt de casa, a partir de La nostra música de Jean-Luc Godard.

    La seqüència del lavabo és una de les més intenses emocionalment: vam planificar en tancat i amb la càmera en mà, a la manera de Cassavetes a Una dona sota la influència, i intensificant emocionalment el so de les onades, sobretot a partir de El lloc de treball d’Olmi i el film Paranoid Park, que ens ha inspirat per l’efecte de so. També hem emprat el recurs de la intensificació del so a la seqüència de l’esmorzar, on el so de les culleretes i de mastegar menjar esdevé eixordador enmig del silenci tens i irrespirable de l’atmosfera familiar, i a la platja, on el so de les ones ho cobreix tot.

    I els elements interposats treballats sobretot a la platja per generar una relació especial entre l’espectador i el grup d’amics.

    La música la interpreten dues companyes del nostre institut, la Júlia, del grup de cinema en curs, que ha interpretat una peça de J. Porret amb el clarinet, i la Laia López, de 2n d’ESO que ha interpretat una peça seva al piano, que és la que acompanya la seqüència  a la platja.

    El rodatge ha estat una experiència molt especial i inoblidable. A les primeres seqüències ja havíem practicat la rotació de càrrecs, havíem experimentat l’emoció que se sent quan es dóna per bo un pla havíem pres algunes decisions en equip. Però ens ha sorprès la complexitat i la intensitat del rodatge: hem treballat en un ambient carregat de sensacions, estrès, cansament, il·lusió, ganes de superació.Perquè no ens conformàvem amb que un pla quedés bé: havia de ser creïble, impactant, vertader…. I d’alguns plans, com els que rodàvem amb els amics, n’hem hagut de fer moltes preses.

    També en ha agradat molt -i a vegades ens ha sorprès- el funcionament dels grups de rodatge. Durant el curs hem hagut de treballar molt les nostres diferències i no ens ha estat gens fàcil prendre decisions. Però els  grups de rodatge sempre han funcionat molt bé. Davant de les dificultats no previstes i de les oportunitats que un canvi de llum o una proposta de rodar càmera en mà ens suggeria, tothom s‘hi ha posat amb ganes.

    Hem après moltes coses de cinema, també durant el muntatge. Ens ha agradat sentir-nos com a cineastes de veritat; ara ens agrada i ens interessa molt més el cinema i  sentim molta satisfacció del curt que hem planificat i dirigit i que esperem que us hagi agradat.

    Volem donar les gràcies a tothom que ha fet possible aquesta experiència. Especialment a la gent d’A Bao a Qu per impulsar i sostenir aquest projecte, i al Pep i la Isabel per la seva manera d’acompanyar-nos durant tot el procés.

  • Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

    Les nostres primeres seqüències

    Intensificació emocional del so i elements interposats

    El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

     

    Insistències i elements interposats

    Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

     

    Passatges entre el personatge i el món

    El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

     

Pàgines