Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Sortida a l'exposició "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants"

Des del principi, la curiositat i el coneixement rebutgen les coses simples i aïllades; agraden de trobar mesures i relacions de situacions complexes, i investiguen fins el plaer de transgredir i de canviar-les de significat.

Loris Malaguzzi, pedagog.

És  per aquesta raó que la curiositat dels infants envers el seu entorn reclama més complexitat: conèixer i donar-se a conèixer. Només observant-los com des de la barana de l’escola parlen amb els vianants i els vianants treuen el cap per respondre, es fa evident la necessitat de diàleg i d’interacció entre el món escolar i el context que  l’envolta. Les sortides senzilles que fan que els nens i les nenes posin el peu al carrer els omplen d’emoció perquè responen a aquesta necessitat autèntica d’establir un vincle significatiu. Sortir amb la família té un gran interès pels infants, però sortir amb l’escola els activa d’una altra manera, els fa percebre que hi ha quelcom diferent: és el grup, amb el qual ja se senten identificats, el que es trasllada per l’entorn tot establint un diàleg. 

    

Com a escola tenim una responsabilitat a l’hora de generar ponts significatius ja que no només els infants tenen aquesta necessitat imperiosa de parlar, fent servir tots els llenguatges possibles, amb el barri; sinó que el propi entorn demana una connexió tangible amb el món de la infància. Així doncs, sortir a fer fotos és un joc, però és un joc molt seriós i fer una exposició on es contempli aquest procés i alguns dels seus resultats és una gran oportunitat per mantenir obert el diàleg amb l’entorn i dignificar la mirada dels infants. És d’aquesta manera com un procés senzill i, gairebé, individual es fa molt més complex i ajuda a que els nens i nenes connectin la seva vivència amb quelcom més gran que li genera grans interrogants: el seu entorn immediat.

I és així com els infants senten i viuen que formen part d’una societat i és com aquesta societat els hi dóna un lloc digne. 

 

Ja us vam explicar aquí i aquí quina va ser l’experiència nostra pel que fa a l’exploració fotogràfica, visionat i selecció del material dels edificis i espais arquitectònics del barri. Avui us volem exposar la nostra vivència anant a veure l’exposició que vam fer al Casal-Barri del Congrés durant el mes de febrer. 

Per grups vam anar a visitar l'exposició. L'emoció era tangible i l'emoció ens unia creant l'oportunitat d'enfortir els vincles que ja existien en el sí del grup. 

    

Vam entrar al Casal-Barri amb poques expectatives, anàvem a veure que passava, a gaudir d'aquesta oportunitat d'obrir-nos al barri tot mantenint-nos receptius al que poguéssim viure. Una nena estava molt emocionada perquè l'escola bressol de la seva germana es troba al costat i ens ho va explicar. 

   

Alguns infants que ja havien fet la visita amb la família ens van fer de guies i, amb molta empenta i decisió, ens van marcar el camí: 

Ara hem de pujar les escales.

I l'exposició está aquí. 

   

Un cop situats, els infants van recórrer el passadís amb tota llibertat i, sense interrompre amb masses paraules, els adults ens vam tornar espectadors. L’espectacle era molt excitant: caminaven amb pas decidit, s’aturaven, reien, un apuntava una cosa amb el dit i tots li feien cas, l’altre es girava de cop perquè havia vist quelcom sorprenent. I, tot d'una, algú va detectar que una imatge del carrer Cambrils s'havia colat en les sèries del Canòdrom: 

Ei!!! Aquesta imatge no va aquí!!!

I algú ens va explicar que les fotografies havien caigut i alguns avis les havien recollit i les havien col·locat com havien pogut. Vam decidir, entre tots, que deixaríem aquesta imatge on estava i així la resta de grups podrien jugar a trobar la fotografia que no anava en aquella sèrie.

    

    

    

Un cop la intensitat va disminuir els infants van començar a explorar l’entorn d’una altra manera i van voler investigar que s’amagava darrera de les portes.

    

I ens van obrir algunes portes i així és com vam conèixer a unes dones que feien puntes de coixí i uns homes que es dedicaven a la marqueteria. 

S'assemblen a les pulseres que fem nosaltres!!

    

A la tornada passejàvem molt a prop d’alguns edificis i espais que havíem vist a l’exposició i alguns infants van destacar-ho molt emocionats:

Ei!!! Aquesta és la torre que sortia a la fotografia!!

I és així com unes imatges ens van fer sortir de l’escola per connectar amb el nostre entorn i obrir-nos a un espai, el Casal-Barri, que el dinamitza i l’omple de vida. De la mateixa manera, aquest petit diàleg va permetre als infants crear un vincle entre les accions passades i el seu present més immediat. Una connexió tant significativa que no només deixa petjada a la seva ànima infantil sinó també a l’esperit d’un barri.

Des d'aquí moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat!!!