Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Presentació a la Filmoteca

Esperem que us hagi agradat el curt. A nosaltres ens ha entusiasmat gravar-lo i creiem que ha valgut la pena fer aquest gran esforç.

Ha estat una bona experiència, hem treballat en equip, hem creat, hem escoltat, ens hem posat d’acord sense votar, hem pres decisions, les hem compartit, ens ha ajudat a descobrir espais molt bonics del nostre entorn i també ens hem emocionat.

Vam començar el nostre curt aportant idees de diferents històries/temes i conjuntament anàvem imaginant imatges que ens van ajudar a acabar de decidir.

 Després de definir el personatge i les seqüències havíem de començar la concepció global i va anar molt bé que mentre la fèiem anàvem visionant extrets.

Durant tot el  curs, hem estat visionant extrets, per aprendre a fer cinema, i ens ha ajudat a trobar idees pel curt final.

Per exemple:

A la seqüència 3, quan el personatge és a casa dels avis i volem ensenyar el seu entorn, on viu i la seva família, ens vans inspirar amb el que va fer Claire Denis en un extret de “35 roms”

L’extret de  “Persona”  d’Ingmar Bergman, s’assembla a un pla de la seqüència 4, pel pla que estava a casa els avis de nit en el llit, que tanca a poc a poc el llum i es queda de perfil.

En aquesta mateixa seqüència, quan el personatge no pot dormir,  vam filmar espais buits igual que Yasujirô Ozu a “Contes de Tòquio .”

El pla en què el  personatge es posa el jersei i marxa corrents, està inspirat en una seqüència que el director Semih Kaplanoglu va gravar en la pel·lícula “Mel”, quan en Yusuf  veu la seva mare parlant  amb altres persones, i sent que el seu pare ha mort.

També ens hem inspirat en el tràveling de “ 400 cops”, quan l’Antoine corre cap el mar, en François Truffaut  va decidir fer aquest  pla augmentant la velocitat de manera progressiva. El mar, era per l’Antoine, un lloc molt fort emocionalment.

Nosaltres hem fet servir aquesta idea per quan el nostre personatge marxa del seu espai  preferit corrent, amb direcció a casa del pare, un moment també fort emocionalment.

També vam gravar un pla inspirat en l’extret “Un estiu amb Monika”,  del director Ingmar Bergman, que ens va suggerir  un tràveling molt difícil que el final entre discussions i raonaments, hem decidit treure’l del curt.

Ens agradaria destacar que durant quatre dies de la setmana de St. Jordi vam dedicar moltes hores al rodatge, no ens esperàvem haver de gravar fins a quarts de dotze de la nit.

Durant el rodatge, en alguns moments ens quedàvem paralitzats de tantes hores gravant, ens sentíem insegurs a l’hora de decidir algun pla, altres vegades ens venien tants plans al cap, que no sabíem quin escollir. 

Alguns dies per culpa del temps hi van haver escenes que no pensàvem fer-les amb pluja però ens vam adaptar i ens hem adonat que al final hi ha quedat bé per ajudar a mostrar l’estat d’ànim del personatge.

Una altre experiència del rodatge que mai havíem viscut va ser gravar de nit i sopar a l’escola!

Després del rodatge, en petits grups tocava muntar el curt, estàvem molt il·lusionats, veuríem els plans que havíem gravat per primera vegada.

Era força difícil,  havíem de: decidir, ordenar,  ajustar, renunciar…escollir de cada pla quina presa aniria més bé i quin tros de la presa triàvem. Era important tenir en compte el que l’script havia apuntat al quadern de rodatge.

El curt ens va quedar massa llarg i vam haver de sacrificar alguns plans del món i un  tràveling que no ens havia quedat prou bé perquè la càmera es movia, ens va saber molt de greu ja que aquest pla ens havia costat molt de gravar.

Quan vam tenir el curt muntat amb el  so ajustat només quedava la música.

A classe de música, vam anar tocant diferents instruments i escrivint quina sensació creaven i per a quina escena del curt podia servir.

Teníem un contrabaix, dos guitarres normals i una elèctrica, una flauta travessera, un saxo, la flauta melòdica, el carrilló i altres instruments de percussió com els bongos, el djembé, els esquellerincs,...  i nou alumnes de la classe disposats a tocar-los.

Va ser complicat trobar les melodies i buscar amb quins instruments les podíem tocar perquè alguns eren greus i altres aguts i estaven afinats en diferents tonalitats. Vam gravar melodies molt boniques però no totes les vam poder posar en el curt.

També calia trobar en quins plans posàvem cada música i amb el grup que havíem composat i tocat, vam mirar diferents opcions de llocs on col·locar les nostres músiques, fins trobar la que ens va semblar millor. Finalment, al visionar el curt amb la música ja posada amb tota la classe tothom hi va estar d’acord.

Creiem que ha estat bé compondre i tocar la música perquè fem el curt més nostre.

Estem orgullosos i també  contents d’haver pogut participar en aquest projecte i haver viscut una experiència com aquesta que potser mai més tornarem a viure.

Aquest any, hem après fent cinema.

Volem donar moltes gràcies a la assosiació A Bao A Qu i a la Meritxell per haver-nos ajudat en aquest projecte cinematogràfic.