Institut Castell d'Estela (Amer)

Paranoid Park

Tallers Documentals

La pel·lícula de Gus Van Sant Parnoid Park explica la història d'un assassinant, que Van Sant ens explica realitzant petits salts temporals revelant-nos poc a poc la informació. La historia està narrada a través d’un personatge principal un noi jove que practica el skate, aquest detall serà una peça clau i decisiva en la continuïtat del film. L’altre personatge principal és un espai que va apareixent durant la pel·lícula, el “Paranoid Park” lloc on tots els skaters de la zona es concentren per patinar, molt proper al lloc de l’assassinat. 

La pel·lícula tracta de la lluita interior del personatge principal de la història que es veu afectat per l’assassinat. Aquesta lluita l’acaba frustrant i busca ajuda en la gent mes pròxima que té. El personatge també té conflictes amorosos que al mateix temps intenta solucionar amb l’ajuda d'amics pròxims. 

A escala tècnica la pel·lícula de Gus Van Sant està repleta de moviments de càmera lents i escenes sense diàleg on la càmera descriu el que està succeint. Al meu entendre la capacitat excel·lent de dirigir de Van Sant es veu en una de les escenes del principi on en un dels plans es realiza un tràveling d’aproximació que avança molt lentament cap al personatge principal en el moment que és entrevistat per un policia. Aquesta escena és molt forta, ja que la llargada del pla és excepcional. Això augmenta la dificultat tècnica per rodar l'escena però també la seva capacitat expressiva. El diàleg hi està molt ben aconseguit, ja que sembla molt natural i totalment improvisat, pocs directors són capaços de realitzar escenes d’aquest tipus i mostra una gran capacitat directiva per part de Van Sand.

Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat molt i estèticament és molt interessant. El que no m’agrada tant és el final, ja que crec que no manté el nivell de la resta de la pel·lícula. En general està molt ben feta tot i crec que trenca algunes regles com l'ús de la càmera lenta en més d’una escena i en seqüències on aparentment no és necessari, però que així augmenta el seu sentit.

Stefano Rosso