Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“Mel”, de Semih Kaplanoglu

Aquest extret ens ha agradat molt i per això l'hem volgut comentar per penjar al bloc.

Entre la càmera i el personatge a vegades hi ha molta distància i en alguns moments poca. Quasi tots els plans són generals, pensem que el director volia transmetre solitud, tristesa i ensenyar-nos on vivia en Yusuf. Sembla que quan està content s’apropi a la càmera i en canvi quan està trist s’allunyi. Quan el protagonista es va acostant a la càmera passa d’un pla obert a un de tancat i al revés quan en Yusuf es distancia més de la càmera el pla és més general.

Hi ha un canvi emocional fort en el moment que arriba de l’escola molt content, l’hem vist corre, de cop surt de mig els arbres  i es para prop de la càmera per escoltar la mala notícia que estant donant a la seva mare, decideix marxar, corre, s’allunya de la càmera, tant que s’endinsa al bosc, és fosc.

Alguns cops el pla comença  buit, en Yusuf entra i de mica en mica es va allunyant.

 La llum és la d’un dia de pluja i ennuvolat.

 El so està bé perquè se sent la pluja, els ocells, les passes quan s’allunya o s’apropa.

Emma i Paula