Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Impressions dels rodatges dels Minuts Lumière

Hola em dic Marc i he fet el Minut Lumière des de el meu balcó (al primer minut) vaig gravar el pont i com passava el tren, els vehicles i la gent.

Al segon Minut Lumière vaig anar al mercat a gravar a la peixateria, amb la Raquel, la Maria i la Pamela. Jo era el càmera i gravava la peixateria.

Marc.

Fa dues setmanes vam començar a fer els Minuts Lumière. Al principi ens va costar una mica documentar els minuts però al final ho vam fer bé. 

Vam poder posar a la pràctica tot el que havíem après sobre la càmera i les altres eines. Jo vaig fer 2 minuts amb el meu grup. Vam fer un minut a l’skatepark i un altre pujant a un ascensor. Realment va ser molt interessant fer els Minuts Lumière perquè era la primera pràctica a la que vam utilitzar la càmera, el trípode, el micròfon...

Ens ho vam passar molt bé fent els minuts i esperem que us agradin.

            Carnisseria:

            Dies:Divendres

            Hora: Pel matí 11.00 – 12.00

            Pla: Volem que surti la carnisseria, el carnisser treballant i els clients.

Al final no ho vam fer perquè l’enquadrament no era bo, no hi havia espai per gravar i només es podien veure les mans del carnisser i no quedava bé.

Nona.

 

Hola, sóc el Dennis de 3r d’ESO de l’Institut Bellvitge la meva experiència al fer un minut va ser molt bona em va agradar bastant, vaig aprendre que hi ha molta preparació darrere de cada escena per molt curta que sigui i que has de tenir molta paciència, enquadrar, fer el balanç de blancs, vigilar l’iris i abans de tot això documentar on vols fer el minut.

Dennis.

 

Jo vaig fer el rodatge a la peixateria del mercat, jo vaig ser la del so i em va agradar molt però se’m cansava el braç una mica.

Hi havia una cosa que em resultava una mica estranya que era que quan apuntava a la peixateria i les persones parlaven no se  les escoltava només s’escoltava el soroll.

També em va agradar molt l’enquadrament perquè es veia els treballadors com treballaven però també quan alguna persona passava.

La gent se’ns quedava mirant i ens preguntaven que fèiem perquè era una mica estrany veure una càmera gravant al mercat.

Em va agradar tot molt però sobretot la càmera perquè és el que més em crida l’atenció.

Maria del Carme.   

 

Jo vaig anar a gravar a la sabateria del mercat. Ho vam muntar i quan ja estàvem preparats vam triar quin càrrec tindria cadascú. Jo vaig ser la sonidista i la veritat es que em va agradar.

La gent que ens veia es quedava mirant. A mi m’agradava el que sortia, a l’enquadrament que es veia com treballava el sabater. Va fer funcionar una màquina per què es veiés el que sempre fa.

Quan vam acabar de gravar el Minut Lumière ho vam recollir i  ens en vam anar cap a l’institut.

Sara.

 

Aquesta experiència m’ha servit per aprendre molt sobre com és un rodatge, perquè ha estat la primera vegada que he muntat una càmera d’aquestes tant grans. M’he divertit molt fent el nostre minut.

El rodatge que vam fer amb el grup va ser al sabater. Havíem previst rodar a la pizzeria, però ho van cancel·lar. Llavors vam tenir la idea d’anar a gravar al sabater.

Jo vaig fer de claqueta i script. Encara que no sigui  un gran treball va ser molt divertit i emocionant.

Tehmina

 

Sortir al carrer a gravar el Minut Lumière em va encantar. Em sentia com un professional. El nostre grup havia de gravar a la pizzeria però per alguna raó no vam poder, així que havíem d’improvitzar i pensar llocs mentre anàvem pel carrer. Vam entrar al mercat i al final vam gravar al sabater.

Jo era el director i havia d’assegurar-me que tot estava preparat abans de gravar.

Àngel.

 

Al rodatge del Minut Lumière he tingut la sort de poder rodar dues vegades.

La primera va ser a l’skatepark, cosa que em va agradar moltíssim ja que era la primera vegada que jo hi anava a un i a més per rodar. Em va tocar fer de càmera i la veritat es que estava tota nerviosa per si m’equivocava o qualsevol cosa. A més estàvem pujades a una rampa d’aquelles i la veritat es que em feia molta cosa donar-li sense voler un cop a la càmera per que tenien molt poc espai per moure’ns allà a dalt o que els bikers haguessin de venir cap a nosaltres per poder tornar cap al rampa on feien els trucs que era la que nosaltres estàvem filmant. Al final vaig saber enllestir bé la càmera i no va passar res així que vam poder rodar un minut prou interessant.

La segona vegada va ser el meu minut el que vam filmar des de l’ascensor de l’Hesperia. Em va agradar moltíssim per que també era la primera vegada que podíem entrar a l’Hesperia ja que, si es un hotel que està al barri, però és d’una categoria molt alta.. Va ser graciós haver d’estar com mitja hora pujant i baixant per veure quin pla era el que més ens agradava i l’enquadrament i tot. Aquest minut va ser mes difícil de trobar, però al final vam trobar just l’enquadrament que jo volia i vam poder filmar també un altre minut realment bonic de veure, ja que sí que sembla que estiguis a un ascensor de veritat!

Esther.

 

Ha estat una experiència molt bonica, ja que he après moltes coses que poden passar en la vida durant un minut de gravació.

Jo vaig documentar uns quants llocs bastant interessants, com: un partit de futbol, gravació des de dins del cotxe en moviment, cotxes de taxis passant a l’aeroport...

Quan vam fer el rodatge del tren, em va agradar quan vam muntar la càmera, el trípode...

Va ser molt interessant, però vam estar una bona estona per mirar la posició de la càmera i fer l’enquadrament.

Lo millor es que després d’un gran esforç vam aconseguir un rodatge molt interessant. De totes maneres volíem que el tren arribes i sortís de pla durant el minut, però això no va sortir així.

Segur que  la pròxima vegada ja ens sortirà molt millor!

Marta.