Institut La Plana (Vic)

Hem vist "Els quatre-cents cops"

 

Hem anat des de Vic a la Filmoteca a veure EN BLANC I NEGRE I VERSIÓ ORIGINAL aquesta pel.lícula de F. Truffaut sobre la vida de l'Antoine.

Això ha estat un repte important. No és habitual gaudir d'un visionat a aquesta sala de projecció, ni tothom s'ha atrevit a mirar una pel.lícula sense color i amb subtítols. Ara ja podem dir que nosaltres si.

I, la veritat..., ens ha agradat més del que pensàvem, i ens ha tocat la fibra més del que alguns estem disposats a reconèixer.

El protagonista, el nen de 13 anys, ens ha captivat. Ens ha fet pensar en que la bondat i la maldat del que fem no sempre estan molt clares, ens hem adonat una mica més de la importància de les nostres famílies a la nostra vida, el valor de l'amistat...

A alguns no ens ha agradat. És molt dura i acostumem anar al cinema per evadir-nos, riure, somniar...

Però de ben segur que ens servirà d'exemple per fixar-nos a la vida quotidiana per crear escenes de la nostra pel.lícula.

 

 

Hem triat aquestes escenes:

-El principi, amb el panorama de carrerrs de París, amb la Torre Eiffel.

-El final: l'Antoine lliure davant el mar.

-L'Antoine plorant de camí al reformatori.

-La visita de la mare al reformatori.

-Quan l'Antoine descobreix que la seva mare té un amant.

-L'Antoine jugant amb els papers de la guia Michelin.

 

Hem pensat en una possible continuació. El final és trist: és lliure, però què farà a la vida sense ningú i només 13 anys? Tot i que ha pogut veure el mar.

 

Aquestes són algunes de les nostres reflexions.