Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Traços'

Traços

Som els nens i nenes de sisè de l’escola Els Xiprers de Barcelona, a Vallvidrera.Estem molt contents d’estar aquí compartint la nostra pel·lícula amb vosaltres i ara explicarem una mica el procés que hem seguit, les categories i fragments que hem fet servir i algunes de les dificultats per fer-la.

 

Procés de guió

Pel guió vam partir de la creació del personatge principal de la pel·lícula i la seva situació i que tindria una germana. Dies després vam pensar que ens faria molta il·lusió que la germana fos la Irene, ja que així podíem explicar una situació que és normal i natural per nosaltres.

Vam comentar situacions emocionals nostres i va sortir amb força el tema del que ens arriba a afectar les coses que li passen a la gent que estimem. O sigui el que es pateix pels que estimes i que de vegades no ho acabes d'entendre.

Partim d'una situació inicial del personatge enfadat amb el món i les seves normes i volíem explicar com va entenent millor les coses per acabar en un estat més relaxat i tranquil amb ell mateix. Res no se soluciona però se’n fa més el càrrec.

 

Categories i fragments

Aquestes diferents emocions per les quals va passant el protagonista, a l’hora de fer la concepció global, les hem volgut explicar a partir de categories com:

- El personatge i el món / L’emoció ressona al món, amb els edificis de nit i recordant 35 Roms de Claire Denis.

- En tancat i en obert (el sopar, el plat d’arròs, el protagonista escoltant la discussió (primer pla recordant Persona d'Ingmar Bergman) i sobretot les mans dibuixant molt inspirades en Ningú no sap de  Hirokazu Kore-eda.

- Elements interposats al carrer en el tràveling recordant El mirall de Jafar Panahi o El lloc de treball d'Ermanno Olmi.

- Canvi d'escala com per exemple als dos darrers plans de la pel·lícula.

- Intensificació emocional del so (els coberts del sopar i  l'arribada a casa). Volíem expressar la solitud del protagonista i poca comunicació entre mare i fill amb silencis i so de coberts.

- Situacions narratives / Pas del temps / A casa. La tarda que va passant el protagonista amb la germana la volíem explicar com el pas de temps que hi ha a Ningú no sap inclòs el pla de dibuix amb colors.

 

Rodatge - llum 

El rodatge ha estat divertit i a la vegada difícil i cansat, però ha resultat una gran experiència. A casa del Quirze vam estar moltes hores tancats. I al carrer et sents important perquè la gent et mira i portes un equip de rodatge.

L'organització va ser complicada perquè surten altres actors amb papers importants, la part tècnica de l'skype, els desplaçaments de la Irene, etc.

La llum era molt important per nosaltres perquè el personatge va evolucionant en les seves emocions a la vegada que va passant el dia i vam intentar gravar en les hores del dia reals.

El tràveling de l'inici va ser molt complicat perquè vam posar la càmera a sobre d'una cadira de rodes agafada amb corretges però costava que anés recte  i a més la càmera vibrava. Però estem molt orgullosos del resultat perquè reflecteix bé l'emoció d'aquell moment del personatge.

 

Muntatge - so

El muntatge ha resultat molt entretingut i hem vist que s'ha de ser molt precís. També hem vist que has de prendre decisions importants com: eliminar plans que eren bons i que ara no queden bé per la història, fer més curt o més llarg un pla per explicar millor alguna cosa, tallar un pla en trossets i no posar-lo sencer, etc.

El so va donar molta feina perquè hi ha força diàlegs; era difícil crear la continuïtat del so i el ritme amb els silencis, sorolls, etc. Hem vist que el so és molt important per transmetre les emocions del personatge. De la música, com que la nostra companya Rita toca el saxo, vam pensar que aniria bé un saxo tocant un jazz lent amb poques notes a la nit i amb una mica de baix i més ritme pels crèdits i ens va agradar com quedava.

 

Què hem après

Hem après moltes coses fent aquesta pel·lícula però sobretot a tenir paciència i més confiança en els companys, a cooperar. I hem vist tot el procés del cinema des de la creació del personatge fins al muntatge.

Una companya de la classe va dir que havia sigut com tenir un fill entre tots. Un fill que ara ja és gran i se'n va de casa però que hem hagut de posar responsabilitat, esforç i patiment per fer-lo créixer. Ah! I molt important! Els fills s'assemblen als pares i hem comprovat que al film hi ha alguna cosa de tots nosaltres.

Moltes gràcies a tothom, a Cinema en curs i als nostres mestres i en especial a la Raquel per la seva dedicació.