Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'El sol sempre torna'

El sol sempre torna, realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Som  alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol. Ens acompanya la nostra professora de música, Isabel Ribera, i el cineasta, Pep Garrido i us volem presentar el nostre film final: “El sol sempre torna”

Per fer el guió vàrem pensar en emocions relacionades amb la fi de l’ESO, l’estiu amb els amics, separacions de pares, relacions personals... Tot eren emocions molt properes. Finalment vàrem decidir centrar-nos en la fi de l’estiu, quan s’acaba el somni i torna la rutina.

“ El Sergi i l’Elena han passat un estiu molt especial que mai oblidaran, s’ entenen molt bé i tenen molta confiança. Quan l’Elena li diu al Sergi que ha de marxar, ell es tanca en banda, i no ho vol acceptar. Però després reflexiona i comprèn que no hi pot fer res, que tot acaba i que la trobarà a faltar, , però pot ser feliç igualment.”

 

Totes les localitzacions que hem triat són de barris del districte Horta-Guinardó propers al nostre, i ens agraden molt. Pensem que hi funcionen molt bé.

Ens sentim especialment satisfets del rodatge als búnkers del Carmel. Vàrem tenir la sort d’arribar-hi molt aviat i la llum del moment i el descobriment d’algunes noves localitzacions ens va permetre afegir nous plans no previstos, que després van ser molt emocionants al muntatge. 

 

Quant a les regles del joc, des del començament, ens han servit per construir el nostre guió i pensar amb quins plans les expressaríem:

  • Pel que fa a filmar a casa del protagonista, varem decidir que l’espai tindria dues funcions: 

- la de ser el  “refugi” del Sergi, del seu intens estat emocional,

- i també l’espai on exercir la seva responsabilitat de tenir cura del seu germà.

 

  • Ens hem inspirat en les categories de l’apartat “Ocultar/Mostrar el rostre” en alguns dels moments més intensos emocionalment del film.

- Quan l’Elena li diu al Sergi que marxa, a la segona seqüència,  vàrem decidir treballar la categoria “Mostrar l’emoció ocultant la mirada”, i ens va inspirar molt especialment el final de “La Promesa”, dels germans Dardenne

- A la seqüència dels búnkers, quan vam pensar el pla detall de la mà, ens vam inspirar en el fragment del final de “Ningú no sap”, de Hirokazu Kore-eda,

- I pels “passos del temps”, varem tenir molt present “Llums al capvespre”, de l’Aki Kaurismaki.

- A la seqüència, del Sergi a casa, havíem planificat al menjador unes “Aproximacions Progressives”, però en el muntatge varem veure que no funcionaven gaire i varem conservar la idea de filmar a partir de la categoria “D’esquenes”, amb el Sergi mirant per la finestra.  

    

  • Hem fet també molta atenció a les Distàncies Sonores al llarg del film

- A la primera seqüència varem decidir “ocultar la conversa” intensificant el so ambient.

- En el seguiment del Sergi amb càmera en mà, a la tercera seqüència, els passos  els vam gravar en wild track i després els varem muntar (amb molta feina!) per fer-los coincidir amb la imatge. Varem decidir pujar-los de volum per “Intensificar emocionalment el so”. L’efecte del seguiment en càmera en mà i el so intens connecta amb el desordre emocional del Sergi.

- També varem optar per la categoria d’”Intensificació emocional del so”, amb el so dels dibuixos animats, alegre i esbojarrat, que contrasta amb l’ànim decaigut del Sergi; i el so del rellotge, que accentua l’espera i la solitud del Sergi.

 

Amb la música, havíem planejat fer un joc de volums i intencions La cançó es titula: “Ames meurties” del grup Hypnoss, que es tracta, com bé diu el títol, d’Ànimes Mortes. Aquesta cançó la varem trobar en una pàgina web de música lliure de drets. Quan la professora de francès ens va traduir la lletra, varem veure que connectava perfectament amb l’emoció del Sergi.

- Les altres dues músiques del film són improvisacions de dues alumnes, la Sofia  i la Marina, una d’elles tocada a quatre mans.

- Varem treballar la categoria “Portar al primer terme el so llunyà” a la segona seqüència, en el diàleg entre el Sergi i l’Elena: per fer-ho, varem haver de gravar tota la conversa  en un wild track.

- I per rodar el trajecte final del Sergi, a la darrera seqüència, varem voler treballar les “Variacions de l’ambient sonor”. Cadascun dels espais que el Sergi recorre té un so que li és propi, i que envolta l’emoció del Sergi, que torna a connectar amb el món i a reconciliar-se amb ell mateix. 

 

El rodatge i el muntatge del film final ha estat una experiència especial, molt emocionant, el millor de tot el treball que hem fet al llarg del curs. Ens hem sentit molt bé en els tres grups, que han funcionat . Hem hagut de ser molt curosos en la planificació de tots els detalls, i molt pacients sempre. Hem hagut de prendre decisions, a vegades difícils. Durant el rodatge i, especialment, durant el muntatge.

Hem aprés molt i sabem que la nostra la mirada vers el cinema ha canviat ja per sempre.

Gràcies a tothom! Especialment a la Núria i les Laies d’A Bao a Qu i al Pep, el nostre cineasta.