Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.