Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Finals de juny, principis de setembre'

Finals de juny, principis de setembre

Som els alumnes de 6è de l’escola Rafael Alberti, de Badalona.

Volem donar les gràcies a A Bao A Qu, a la Fundació Espavila, al projecte Cinema en curs i als nostres mestres. També als nostres companys, sense la seva col·laboració i la de la Nely (la nostra cineasta) no hauria estat possible fer aquest curt, que seguidament us presentem.

 

Guió

La idea del guió va sorgir quan preparàvem les nostres primeres seqüències. Treballàvem les emocions i vam escollir la tristesa i la ràbia.

Vam anar pensant en situacions en les quals ens podíem sentir així i alguns companys de la classe, que havien repetit curs, ens van explicar la seva experiència.

 

Fragments que ens han inspirat i categories que hem treballat especialment

Una pel·lícula que ha estat especialment inspiradora per a nosaltres ha estat Finals d’agost, principis de setembre d'Olivier Assayas, 1998.

A més de donar-nos la idea pel títol, també ens ha inspirat en el treball de diferents categories i seqüències: a la seqüència de la casa vam treballar amb plans tancats i a la de la nit vam treballar el món des de la vivència del personatge.

Per a la seqüència en què presentem a la protagonista, a la classe, ens vam inspirar en Mel de Semih Kaplanoglu del 2010 i els moviments d’acostament entre el personatge i la càmera.

Innisfree de José Luis Guerin, de 1990, i els “fils elàstics” entre la càmera i el personatge, ens va inspirar a la seqüència del traveling.

Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda, de 2004, ens va inspirar als canvis d’escala com, per exemple, als plans de la trucada de mòbil.

A la seqüència en què la protagonista passeja pel barri ens vam inspirar en La nostra música de Jean-Luc Godard, de 2004 per a treballar els passatges entre el personatge i el món.

 

Les regles del joc

Les localitzacions del nostre curt es poden dividir en dos grans grups: les que es troben als voltants de l’escola i les que es troben als voltants de les cases dels protagonistes. Són llocs ben coneguts per nosaltres i vam pensar que expressaven molt bé allò que volíem transmetre.

En relació a les hores del dia, mentre fèiem visionats vam decidir que els plans de nit ens agradaven molt. Vam pensar que ens servirien per transmetre les emocions de la protagonista, la seva por i el seu neguit per haver d’anar a explicar a la seva mare que haurà de repetir curs. Per això vam decidir que la protagonista voltaria tota la tarda i que se li faria de nit abans de tornar a casa.

Els plans de nit ens han donat molt de joc: tenim llums de fanals, cartells i cotxes, tenim els cotxes com a elements interposats i com a font de so, a la protagonista des de diferents punts de vista, en contrallum, d’esquena, de cara...

Pel que fa al treball sonor, a la seqüència del tràveling, en què les actrius s’acomiaden, vam decidir ocultar la conversa i fer servir només el so ambient que havíem gravat al wildtrack. Durant el muntatge ens vam adonar que el so feia perdre força a l’emoció que sentíem.

En els plans amb trànsit, el so ens ha resultat un element molt important, que unit al muntatge de les imatges, ens ha ajudat a transmetre el neguit de la protagonista. Muntant vam veure que aquest era un moment molt intens i que el “cop de porta” introdueix un canvi important: arribem a la casa.

 

Aspectes concrets del procés de rodatge

La seqüència a la casa va resultar especialment interessant i difícil alhora. Representa que és de nit, però la vam gravar de dia, per la qual cosa vam haver de tapar totes les finestres i portes, per enfosquir la casa. A més es va posar a ploure i això afectava molt al so ambient, cosa que vam solucionar amb el wildtrack. També vam haver de tenir molta cura amb els enquadraments, ja que teníem poc espai darrera de la càmera i era molt fàcil que apareguéssim al pla o que ens reflectíssim a la pantalla de la televisió...

A la seqüència en què els amics juguen, vam haver de ser molt pacients amb els actors, perquè l’actuació no els sortia natural. Vam haver de deixar-los jugar i anar rodant els plans que havíem previst adaptant-nos al seu ritme.

Tot i que el tràveling estava pensat i planificat, portar-lo a terme va ser bastant difícil. El primer dia que vam sortir a rodar-lo, el terra era massa irregular i ens torçàvem molt, es va posar a ploure i ho vam haver d’ajornar. Vam buscar una altra localització amb un terra més llis i un carro més estable, però el sol ens va donar alguns problemes i ens va obligar a rodar més ràpid del que ens hagués agradat. Finalment estem molt contents amb els resultats.

 

Aspectes concrets del muntatge

La seqüència en què els amics juguen, va necessitar un bon treball de muntatge, perquè va ser difícil de rodar, teníem molt de material i vam haver de fer una bona selecció.

En el moment de posar música al curt, ens agradava el nostre muntatge i ens agradava la música que havia composat una companya. Teníem pensats alguns moments en què posaríem la música però, en afegir-la el pla canviava el seu significat. Així que, finalment, vam decidir que el nostre film no tindria música.

 

Què hem après

Ens hem adonat de la llibertat que tenim a l’hora de crear un pla. Som més conscients del treball que hem realitzat en equip, hem comprovat que podem arribar a posar-nos d’acord.

Estem orgullosos de poder compartir aquesta experiència amb la resta dels companys.