Institut La Plana (Vic)

Estrena 'Deixa'm ser qui sóc'

Deixa'm ser qui sóc, realitzat pels alumnes de l’Aula Oberta (3r i 4rt d’ESO) de l’Institut La Plana.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Volíem parlar de les emocions que molts de nosaltres sentíem sovint. Llavors vam veure que molts amb la família (a casa), a l’Institut, amb els amics, sentim en alguns moments ràbia, frustració i rebel·lia.  Això ens passa perquè ja som grans, volem ser independents, fer el que volem... I algunes vegades trobem incomprensió.

Moltes vegades volem fer el que ens dóna la gana i ens emprenyem perquè els professors, els pares i alguns amics no ens ho deixen fer. En aquesta edat ens enfadem molt i tenim molta ràbia, no volem fer cas de les coses que ens diuen.

Les escenes de la nostra pel·lícula són situacions que ens passen a nosaltres

  • La protagonista deixa de comunicar-se amb els pares com ens passa a alguns, i se sent sola.
  • A l’institut arriba tard, no compleix les normes. A la classe passa de tot i la fan fora.
  • Alguns amics li aporten mala influència i d’altres la volen ajudar, però arriba un punt que es cansen.
  • Al final els amics és el més important. Per ells fa un petit canvi. En aquesta edat els amics conten més que res. 

Categories que hem treballat:

  • Canvis d’escala, quan es fa l’entrepà, quan truquen a la protagonista i està al parc.
  • Els elements interposats, a l’escena de la protagonista expulsada a l’escala i al tràveling quan passen els cotxes.
  • Personatge s’allunya, al turó, quan la protagonista marxa.
  • Moviments afectius, a l’escena final.
  • En tancat, quan la protagonista mira les fotos.
  • La càmera segueix al personatge, al tràveling.
  • Distàncies sonores, al tràveling i quan fan màquines.
  • Espais buits, a casa.
  • A través del vidre, quan està a classe.
  • Aproximacions progressives, quan fa màquines.
  • Ocultar – mostrar, quan la fan fora de classe i quan mira les fotos.

Fragments que ens han inspirat:

“El circ” de Charles Chaplin, per l’escena quan l’amiga de la protagonista espera.

“ A través de les oliveres” d’Abbas Kiarostami, per l’escena al turó.

“Finals d’estiu, principis de setembre” Oliver Assayas, per la manera de fer servir el so.

“Estranys al paradís” Jim Jarmush, per l’escena del tràveling.

“Els nois de Fengkuei” Hou Hsiao-Hsien, 1983, per l’escena del travelling

“La promesa”, de Jean-Pierre i Luc Dardenne, per l’escena de la classe quan el noi ven l’anell.

 

Com hem encarat les regles del joc

1. Diàleg

  • Quan vàrem filmar amb la càmera de l’institut plans lleugers vàrem fer escenes amb molt diàleg i no ens van agradar gens. Vàrem entendre que el cinema ha de mostrar amb imatges tot el possible.
  • Quan vàrem fer el guió havíem pensat que l’amiga de la protagonista quan l’esperava deia “estic farta d’esperar” però al final ens vem adonar que no calia, perquè amb les imatges ja s’entén.

2. Ocultar/Mostrar

  • A l’escena final vàrem pensar que sense fer un primer pla del rostre de la protagonista es mostraria millor l’emoció. És un moment importat de reflexió, i ens va agradar fer servir aquesta categoria per intensificar.
  • També l’hem utilitzat quan la protagonista mira les fotografies. És un moment de canvi.
  • Quan l’expulsen de classe, quan està molt enrabiada, també volíem amagar el seu rostre.

3. Distàncies  sonores

Pels adolescents la música és un refugi, tranquil·litza, fa pensar i ens ha anat bé treballar-la per expressar les emocions del nostre personatge quan entra a l’Institut, quan està al parc, quan va a buscar a l’amiga.

Filmar dins una casa. Volíem mostrar que els problemes que té la protagonista també els té a casa seva, no només amb els professors i els amics. No parla amb la família, juga a l’ordinador. Al matí està sola... la casa és buida també quan torna de l’Institut.

4. Treball sonor.

Volíem que la musica fos la manera d’aïllar-se del món, quan no agafa el telèfon i quan va a trobar-se amb l’amiga. Altres sons del film són importants: el del joc a casa seva, el de la televisió, el dels cotxes al tràveling. Són sons diferents de vides diferents que no es comuniquen.

5. Aspectes formals destacats – (color, llum, moviments de càmera..)

  • A les escenes a casa hem buscat foscor i fredor amb la llum.  A l’escena del turó hem volgut oferir una gran vista per mostrar un moment important de canvi.
  • A l’escena en que la protagonista troba a la seva amiga , volíem fer un tràveling. Vam ficar la càmera dins el cotxe i per anar al ritme d’ella vàrem haver d’empènyer el cotxe. Va costar molt encertar el ritme adequat.
  • Hem filmat un doble tràveling amb les escenes paral·leles . A la primera la protagonista va a buscar a la seva amiga i no la troba. I a la segona sí.

6. Les localitzacions

Teníem clar l’espai de l’institut. Ens va costar trobar la casa d’un company: volíem l’habitació d’una noia adolescent. Per l’escena final vàrem triar un lloc emblemàtic a prop Vic, el turó de Sant Marc. Per la vista que hi ha de la ciutat.

  • L’escena del tràveling la volíem amb les fàbriques abandonades i graffitis, pel component de rebel·lió que comporta.
  • L’escena de l’espera la volíem en un lloc agradable de la ciutat amb el barri antic, fàbriques abandonades, en un lloc verd.

7. Volem destacar una sorpresa: vàrem tenir un imprevist al filmar l’escena final: vàrem trobar globus. Això és molt excepcional a Vic doncs normalment es veuen els dissabtes i era dimarts. Va ser un regal del destí. El vespre abans havíem quedat per filmar des del turó, però no ens vàrem presentar.

Què hem après:

  1. Filmar no és tant fàcil com sembla, és un gran esforç.
  2. No sempre surten bé les coses quan es filma i s’han de repetir.
  3. És necessari el treball en equip i la implicació de tothom és important

Volem agraïr a l'Alex Garcia la paciència i la comprensió, als nostres professors, Lluís Vila, Carme Font i Montse Urbano, la dedicació i la confiança, i a la Laia Montañà, la Laia Collel i la Núria Aidelman, el seu suport tot i la distància. També agraïm a l'Institut la Plana de Vic la gran oportunitat que ens ha donat de poder participar en un projecte de cinema com aquest.