Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena de 'Sense mirar enrere'

Sense mirar enrere

Bona tarda, som els nois i noies de 6è de l’escola Montserrat Solà, de Mataró.

Estem molt contents, i alhora molt nerviosos per compartir amb vosaltres el nostre curt. I ens fa molta il·lusió presentar-lo aquí davant de tots vosaltres que sabeu del valor de l’esforç que implica.

Vàrem anar entrant en el nostre guió quan vam començar a pensar en les nostres primeres seqüències. Com podia sentir-se el nostre personatge? Quin estat d’ànim el dominaria? Tristesa, alegria, preocupació, .... I al fer el muntatge d’aquestes, el vam anar perfilant.

Vàrem anar visionant de forma periòdica fragments i, amb cada visionat el nostre personatge va anar creixent, quedant més clar i definit.

Al principi per buscar el tema vam partir de les nostres preocupacions, del que ens agrada, dels sentiments que compartim, del que volem, de les nostres pors...Primer el nostre personatge volia, sí o sí, un mòbil d’última generació, després, molt lentament, tot va anar desapareixent. A finals de març, a partir dels gustos i coses que li agradava fer al nostre protagonista, vam tenir clar , que havia de ser una noia i, què havia de ser important al curt que es veiés. Finalment va aparèixer la Carla.

En definitiva, la Carla és una noia sensible, responsable, atenta i amiga de les seves amigues, que no està en el seu millor moment. A casa hi ha tensions, petits problemes, els pares discuteixen sovint i això l’afecta en la seva manera d’estar a l’escola, en els seus resultats. No vol ser un motiu més de preocupació dels seus pares. Ha de prendre decisions, mirar endavant. Hem volgut mostrar  l’emoció de la Carla en els diferents plans, sense parlar, donant un valor al rostre. Imatges impregnades del personatge, del seu neguit. Per a fer-ho algunes de les categories que hem treballat són:

-       En tancat

-       Moviments d’acostament i allunyament

-       Elements interposats

-       Filmar d’esquena per intensificar el primer pla

-       Primers plans

-       L’emoció ressona al món

En relació a les regles del joc vam aprofitar una primera seqüència filmada a 'L’aranya de la platja' quan la nostra Carla està pensativa, dubtosa, preocupada... Dins la categoria d’elements interposats i els plans del món vam utilitzar aquells on la Carla està voltant per Mataró, i passa pel pas soterrani. En aquests últims plans d’ella voltant per la platja i la ciutat, sola, hem intentat gravar a la manera de Contes de Toquio de Yasujiro Ozu  per treballar l’emoció ressona al món.

La categoria que hem compartit amb el nostre centre agermanat –l’Escola Rafael Alberti- ha estat el valor del rostre, en els primers plans seguint el model de Persona d'Igmar Bergman a l’habitació.

I per últim, a la tercera, la llum i les hores del dia i,  el pas del temps sobre el personatge, ens ve donada a la seqüència quan la Carla és a casa a la seva habitació, on pren la decisió que cal mirar endavant . Dóna un valor més intens a l’acció que realitza i a la seva expressió.

El treball sonor ha estat valorat com a molt positiu i molt agraït per la majoria de nosaltres. Ens hem adonat de quantes coses es pot arribar a escoltar. Us explicarem una anècdota que vam viure en el rodatge a la platja: el temps havia anat canviant. Havia fet molta calor. Anàvem d’estiu. Un dels nostres sonidistes en una de les preses, l’escript li pregunta al sonidista: -Què has sentit?  El sonidista respongué: -Molt fred!

No tot ha estat senzill, per exemple la gravació del primer pla de la Carla a la seva habitació va ser com fer contorsionisme sobre la taula, el braç sobre l’ampit de la finestra, patint, aguantant el pes de la càmera amb un braç... El resultat, però, ha valgut la pena doncs hem aconseguit un rostre ple de llum, d’expressió. La veritat és que no pensàvem que fos tan difícil quan ho vàrem programar.

Hem après, per una banda, com és d’important l’organització, la responsabilitat en cadascun dels càrrecs que realitzem en el treball d’equip..., per l’altra banda que quan tenim una idea hem d’argumentar-la davant dels altres i que és molt important saber explicar perquè no estem d’acord amb una decisió.

Volem donar les gràcies a la Associació A Bao A Qu, per haver-nos donat l’oportunitat de fer aquest projecte a l’escola, i a l’Alex Garcia i en Daniel Lacasa per haver-nos ensenyat tantes coses del cinema, la seva disponibilitat per venir en diferents dies i hores i, sobretot per tenir tanta paciència en les sessions.