Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'A contracorrent'

A contracorrent

Hola, som el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol que hem treballat amb la nostra professora de música, la Isabel, i amb el cineasta que ens ha acompanyat durant tot el curs, en Pep Garrido.

Hem construït el nostre personatge al voltant d’emocions i capacitats contraposades: la tristesa i la sensació d’aïllament, però també la creativitat, la capacitat de gaudir dels espais propis, la sensació de què per obrir una nova etapa se n’ha de tancar una altra, el demanar-se d’on es pot treure la força quan tot sembla ensorrar-se…

“A la Júlia se li fa molt difícil anar cada dia a l’institut. Algunes antigues amigues li fan la vida impossible, i sent que no podrà suportar aquesta situació massa temps més. Però després d’una llarga tarda de solitud, recorrent els espais que la fan tornar a ser ella mateixa, es troba al terrat de casa seva amb l’Àlex, un veí amb el què ja havia coincidit algunes vegades. Inesperadament, comencen una amistat que farà que neixi una nova Júlia, i li donarà força per posicionar-se d’una altra manera a l’institut i començar una nova etapa. ”

 

Localitzacions

Les localitzacions que hem triat ens han servit per expressar l’estat emocional de la Júlia. 

La casa, al barri de Sant Genís, és un lloc aïllat i té un espai, el terrat, que encaixava perfectament amb la idea que teníem de ‘refugi’, un lloc on passa moltes estones sola i on pot ser ella mateixa. I també el lloc on comença a relacionar-se amb l’Àlex. Vam voler gravar aquest espai de dia i de nit.

L’institut, on la Júlia se sent petita i sola, fins que és capaç de donar-li la volta a la situació. Naturalment, hem triat el nostre institut perquè ens agrada i perquè era més accessible.

El bus V21, perquè volíem acompanyar el recorregut emocional de la protagonista després d’una situació desagradable a l’institut.

I la  platja, a l’espigó, que és un dels llocs on la Júlia acostuma a desconnectar del món. Volíem aprofitar el joc de l’aigua per explicar les seves emocions.

 

Les regles del joc

Ens han servit per construir el nostre guió

Pel que fa a la llum i les hores del dia, hem volgut passar de la claredat de la tarda a la platja a la foscor de la nit, que és el moment que hem triat per a la trobada amb l’Àlex. Vam voler gravar durant l’hora màgica al terrat, i també vam estar molt pendents dels moments en què la llum era molt especial com la primera trobada amb l’Àlex i dins la casa

Els moments que hem triat per intensificar el so són moments emocionalment forts, al entrar i sortir de classe, a l’autobús i a l’espigó.

Hem fet cinc tràvelings, tres d’ells arrossegats per una cadira de rodes. I els altres dos amb la càmera dins l’autobús. El més difícil va ser el primer perquè el terra era molt desigual

 

Fragments i categories que ens han inspirat

Pel que fa a les categories i els fragments que ens han inspirat, voldríem destacar que hem planificat molt en tancat, sobretot a les seqüències inicials a casa i a la classe, per tal de mostrar l’angoixa de la Júlia i ens han inspirat els fragments de la pel·lícula Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i  Finals d'agost, principis de setembre de Olivier Assayas.

Estranys al paradís de Jim Jarmusch i La mujer sin piano de Javier Rebollo ens van inspirar per planificar l’arribada a l’institut , fent servir la categoria desplaçaments.

Per a la Intensificació emocional del so, quan la Júlia entra i surt de classe, hem tingut com a referència Elephant de Gus Van Sant.                 

Les referències per Mostrar emoció ocultant la mirada, quan la Júlia és a casa i quan entra a l’institut, han estat Ningú no sap d'Hirokazu Kore-eda i La leyenda del tiempo d'Isaki Lacuesta.

I els fragments de Trajectes Tot està perdonat de Mia Hansen-Love i Cafè Lumière de Hou Hsiao-hsien, ens han estat també molt inspiradors  per a rodar la seqüència del bus

 

La música

La música la interpreta un company de classe. Són improvisacions en les que intenta connectar amb les diferents situacions emocionals del personatge que nosaltres li anàvem descrivint. La gravació va ser un moment  molt especial i intens.

 

El rodatge

El rodatge i el muntatge de les primeres seqüències ja va ser una experiència molt important. Era la primera vegada que utilitzàvem càmera i so professionals. Pensem que hagués estat difícil planificar el film final sense aquesta experiència prèvia (rotació de càrrecs, pressa de decisions en equip, etc.)

 

El rodatge ha estat una experiència inoblidable i hem après moltes coses de cinema. També hem descobert capacitats i habilitats de cadascú i  cadascuna i hem millorat el nostre treball en grup. A vegades, la pressió de rodar moltes hores fora d’horari o  que canviés la llum, ens cansava molt. Però sempre hi havia algú que tenia molt clar el que s’havia de fer (repetició d’un pla, aprofitar la llum, etc.). Hem après que si un pla no estava prou ben planificat o una localització no era prou precisa, la feina després es multiplicava.

Les decisions més difícils les hem hagut de prendre durant el muntatge. Fins l’últim moment.

 

Ens ha agradat aquesta manera de treballar i aprendre. Pensem que quan fem una fotografia o mirem una pel·lícula no ho farem igual.

Gràcies a tothom! Especialment a la gent d’A Bao a Qu per sostenir aquest projecte, al Pep per la seva manera d’animar-nos i d’acompanyar-nos durant tot el procés i a la Isabel.