Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants.

 

L’escola Congrés-Indians és una escola novella. Des de fa només tres cursos que vam ser creats i des de fa tres cursos ens acull un barri que encara no hem descobert a fons. Tanmateix, des dels inicis de la nostra creació, vam començar a formar part del projecte “Petit Cinema en curs” que, promogut per l’associació “A bao A Qu”, aproxima als infants els audiovisuals com un mitjà per a descobrir les meravelles amagades al seu entorn immediatPer aquesta raó, aquest curs ens vam animar (perquè encara no ho havíem fet) a sortir amb grups petits de P4 i P5 acompanyats per alguna família de l’escola a descobrir les meravelles amagades als edificis i espais arquitectònics del barri fent servir la càmera de fotos com instrument per plasmar la nostra ruta. La passió dels infants per les construccions i per la creació d’espais és ben coneguda al nostre centre i vam creure molt convenient començar a relacionar, sense gaires paraules, allò que feien amb allò que els envolta i que és propi del seu context més proper.

L’emoció per una cosa tan i tan senzilla com aquesta era quelcom inesperat per a tots nosaltres i, en cap moment, ens ho hauríem imaginat. No obstant, els infants gairebé no es podien contenir i, a cada pas, descobrien petits detalls, agafaven la càmera i captaven un element que havia passat per a nosaltres, com adults, completament desapercebut. Alguns nens i nenes, quan passaven a prop de casa seva, cridaven amb emoció: És la meva casa!!! És la meva casa!!!. Com si fos la primera vegada que la veien. I així era ja que era la primera vegada que, acompanyats d’un grup tan gran, podien mostrar un dels espais més significatius per ells i elles: casa seva.

       

L’enrenou era tan gran que, més d’una vegada, ens havíem d’aturar i recordar quins eren els límits de la nostra sortida i quines coses havíem de respectar perquè podien ser perilloses. Però és que era tanta l’emoció...

En algun cas alguns infants van voler fer-nos de guia perquè, segons ells, Coneixem molt bé el camí i així no ens perdrem. Era impressionant veure com la resta d’infants respectaven als guies que havien sorgit de forma espontània i voluntària i amb quina presència anaven pel carrer tots i totes atents a tot el que passava i a qualsevol imprevist. Estàvem vivint tota una prova de confiança i els nens i nenes se sentien a l’alçada de les circumstàncies i així ho demostraven amb els seus gestos, la seva tensió corporal i la seva mirada.

      *

 

Vam visitar amb diversos grups el canòdrom ja que és el nostre veí més immediat i té tants racons per descobrir que els infants no podien parar de fer servir la càmera.

El canòdrom des de lluny:

      *

El canòdrom des de baix:

 

 *    

El canòdrom des de molt a prop:

      *

Les entranyes del canòdrom:

      *

I alguns elements que es troben pel camí... Que impulsen la creativitat d’alguns infants.

      *

També vam visitar els voltants d’una església que tenia un campanar que s’assemblava molt a les torres que els infants fan a l’espai de construccions d’alguns ambients de la nostra escola. I vam comptar quans pisos tenia!!! Era molt alta i difícil de fotografiar sencera 

Cadascú proposava la seva idea.

Si gires la càmera igual hi cap tota la torre sencera 

Potser si la fas des de lluny...

 *    

I si encara la fas des de més lluny? 

      *

Amb altres grups vam fer un passeig ben llarg i vam arribar fins a un carrer molt particular (carrer Malgrat) on hi ha encara uns edificis baixos amb jardins a l’entrada. Les imatges que venen a continuació són una petita mostra del que van arribar a plasmar.

*     *     

 *    *   

 *    *

 

I és d’aquesta manera com els infants de la nostra escola van construint amb la seva mirada fresca i autèntica un calidoscopi fet de fragments del barri que ens envolta: dels seus carrers antics i nous, de les seves portes que s’obren i es tanquen, de les seves finestres que omplen de llum les cases, dels cables i de les reixes que ens uneixen i ens separen, de les torres altes i gegants, dels interiors d’un edifici fantasmal i d’una munió de detalls que només els ulls d’un infant amb la col·laboració estreta d’una càmera de fotos ens poden ajudar als altres a recuperar la capacitat  -potser perduda, potser oblidada- de meravellar-nos a cada instant.

Si voleu veure més imatges realitzades pels infants de la nostra escola us convidem a veure l’exposició que hi haurà al Casal Barri (carrer Manigua, 25-35) des del dia 4 de febrer al dia 1 de març.

Les imatges marcades (*) han estat realitzades pels infants de la nostra escola.

Article publicat també al bloc de “El dia a dia de l’escola Congrés-Indians”.