Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Estrena 'El sol sempre torna'

El sol sempre torna, realitzat pels alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Som  alumnes de 4t d’ESO de l’institut Narcís Monturiol. Ens acompanya la nostra professora de música, Isabel Ribera, i el cineasta, Pep Garrido i us volem presentar el nostre film final: “El sol sempre torna”

Per fer el guió vàrem pensar en emocions relacionades amb la fi de l’ESO, l’estiu amb els amics, separacions de pares, relacions personals... Tot eren emocions molt properes. Finalment vàrem decidir centrar-nos en la fi de l’estiu, quan s’acaba el somni i torna la rutina.

“ El Sergi i l’Elena han passat un estiu molt especial que mai oblidaran, s’ entenen molt bé i tenen molta confiança. Quan l’Elena li diu al Sergi que ha de marxar, ell es tanca en banda, i no ho vol acceptar. Però després reflexiona i comprèn que no hi pot fer res, que tot acaba i que la trobarà a faltar, , però pot ser feliç igualment.”

 

Totes les localitzacions que hem triat són de barris del districte Horta-Guinardó propers al nostre, i ens agraden molt. Pensem que hi funcionen molt bé.

Ens sentim especialment satisfets del rodatge als búnkers del Carmel. Vàrem tenir la sort d’arribar-hi molt aviat i la llum del moment i el descobriment d’algunes noves localitzacions ens va permetre afegir nous plans no previstos, que després van ser molt emocionants al muntatge. 

 

Quant a les regles del joc, des del començament, ens han servit per construir el nostre guió i pensar amb quins plans les expressaríem:

  • Pel que fa a filmar a casa del protagonista, varem decidir que l’espai tindria dues funcions: 

- la de ser el  “refugi” del Sergi, del seu intens estat emocional,

- i també l’espai on exercir la seva responsabilitat de tenir cura del seu germà.

 

  • Ens hem inspirat en les categories de l’apartat “Ocultar/Mostrar el rostre” en alguns dels moments més intensos emocionalment del film.

- Quan l’Elena li diu al Sergi que marxa, a la segona seqüència,  vàrem decidir treballar la categoria “Mostrar l’emoció ocultant la mirada”, i ens va inspirar molt especialment el final de “La Promesa”, dels germans Dardenne

- A la seqüència dels búnkers, quan vam pensar el pla detall de la mà, ens vam inspirar en el fragment del final de “Ningú no sap”, de Hirokazu Kore-eda,

- I pels “passos del temps”, varem tenir molt present “Llums al capvespre”, de l’Aki Kaurismaki.

- A la seqüència, del Sergi a casa, havíem planificat al menjador unes “Aproximacions Progressives”, però en el muntatge varem veure que no funcionaven gaire i varem conservar la idea de filmar a partir de la categoria “D’esquenes”, amb el Sergi mirant per la finestra.  

    

  • Hem fet també molta atenció a les Distàncies Sonores al llarg del film

- A la primera seqüència varem decidir “ocultar la conversa” intensificant el so ambient.

- En el seguiment del Sergi amb càmera en mà, a la tercera seqüència, els passos  els vam gravar en wild track i després els varem muntar (amb molta feina!) per fer-los coincidir amb la imatge. Varem decidir pujar-los de volum per “Intensificar emocionalment el so”. L’efecte del seguiment en càmera en mà i el so intens connecta amb el desordre emocional del Sergi.

- També varem optar per la categoria d’”Intensificació emocional del so”, amb el so dels dibuixos animats, alegre i esbojarrat, que contrasta amb l’ànim decaigut del Sergi; i el so del rellotge, que accentua l’espera i la solitud del Sergi.

 

Amb la música, havíem planejat fer un joc de volums i intencions La cançó es titula: “Ames meurties” del grup Hypnoss, que es tracta, com bé diu el títol, d’Ànimes Mortes. Aquesta cançó la varem trobar en una pàgina web de música lliure de drets. Quan la professora de francès ens va traduir la lletra, varem veure que connectava perfectament amb l’emoció del Sergi.

- Les altres dues músiques del film són improvisacions de dues alumnes, la Sofia  i la Marina, una d’elles tocada a quatre mans.

- Varem treballar la categoria “Portar al primer terme el so llunyà” a la segona seqüència, en el diàleg entre el Sergi i l’Elena: per fer-ho, varem haver de gravar tota la conversa  en un wild track.

- I per rodar el trajecte final del Sergi, a la darrera seqüència, varem voler treballar les “Variacions de l’ambient sonor”. Cadascun dels espais que el Sergi recorre té un so que li és propi, i que envolta l’emoció del Sergi, que torna a connectar amb el món i a reconciliar-se amb ell mateix. 

 

El rodatge i el muntatge del film final ha estat una experiència especial, molt emocionant, el millor de tot el treball que hem fet al llarg del curs. Ens hem sentit molt bé en els tres grups, que han funcionat . Hem hagut de ser molt curosos en la planificació de tots els detalls, i molt pacients sempre. Hem hagut de prendre decisions, a vegades difícils. Durant el rodatge i, especialment, durant el muntatge.

Hem aprés molt i sabem que la nostra la mirada vers el cinema ha canviat ja per sempre.

Gràcies a tothom! Especialment a la Núria i les Laies d’A Bao a Qu i al Pep, el nostre cineasta.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

LA MÚSICA DEL FILM FINAL

Quan vam tenir el curt muntat amb el  so ajustat ens faltava la música.

A classe, amb la mestra de música, vam anar tocant diferents instruments i escrivint quina sensació creaven i per a quina escena del curt podia servir.

Teníem un contrabaix, dos guitarres normals i una elèctrica, una flauta travessera, un saxo, la flauta melòdica, el carrilló i altres instruments de percussió com els bongos, el djembé, els esquellerincs,...  i nou alumnes de la classe disposats a tocar-los.

Va ser complicat trobar les melodies i buscar amb quins instruments les podíem tocar perquè alguns eren greus i altres aguts i estaven afinats en diferents tonalitats. Vam gravar melodies molt boniques però no totes les vam poder posar en el curt.

També calia trobar en quins plans posàvem cada música i amb el grup que havíem composat i tocat, vam mirar diferents opcions de llocs on col·locar les nostres músiques, fins trobar la que ens va semblar millor. Finalment, al visionar el curt amb la música ja posada amb tota la classe tothom hi va estar d’acord.

Estem orgullosos del treball fet.

Institut Moisès Broggi (Barcelona)

Presentació a la Filmoteca

Tallers Modulars

Hola som els alumnes de l’institut Moisès Broggi i us explicarem com hem treballat el documental de la Forja.

Hem volgut mostrar:

●     l’ofici de la forja

●     el procés creatiu i de construcció d’una peça més enllà de l’ofici.

●     el paper de les mans en aquest procés

●     la relació de pare i filla

 

1-Com vam trobar l’ofici.

El nostre ofici el vam buscar pel barri. Buscàvem un ofici artesanal. A part de la forja també vam trobar d’altres oficis, entre ells el de tapisser.

 

2-Com ens hem documentat? Quin procés vam seguir? Com vam decidir què ens interessava més?

Després de triar l’ofici de la forja, vam fer una cerca sobre la mitologia, el paper de la forja dins la història de l'art. També vam estudiar i dibuixar les eines d'un taller de forja.

Després de visitar en dos ocasions el taller vam veure que ens agradaria mostrar el procés d’elaboració d’una obra de ferro.

 

3-Planificació i concepció.

Vam fer moltes fotografies: de les eines, del taller... Per imaginar com podria ser el documental. Ens va agradar el foc, el color blau del soplet, les espurnes...

També vam fer entrevistes per saber una mica la vida dels protagonistes i imaginar possibles temes pel documental.

 

4-Rodatge.

Els plans que més ens han agradat són: quan el Rogeli i l’Aida piquen junts amb un ritme que sembla assajat, el so de l’enclusa.... També el pla en panoràmica on es preveu que es veurà la soldadura i que té un reflex de color blau.

* Una de les anècdotes gracioses va ser quan a la Aïda li va caure el cap del martell i va tocar repetir l'escena

* Vam estar indecisos a l'hora d’ escollir la pista musical ja que tots no estàvem d'acord, però per sort al final hi va haver un ultimàtum però amb alguns indignats.

 

 5-Què hem après. De cinema i més enllà del cinema.

- Treballar en equip,

- L’ofici de la forja: les eines, com donar forma al ferro,

- Sobre el cinema: l’equip de la càmara, el premiere, el gymp. Que per muntar un documental cal molt de temps i que s’han de prendre moltes decisions.

 

Volem donar les gràcies a la Raquel pel seu acompanyament i també al Rogeli i l’Aïda per la seva disponibilitat.

 

Pàgines