Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“Mel”, de Semih Kaplanoglu

Aquest extret ens ha agradat molt i per això l'hem volgut comentar per penjar al bloc.

Entre la càmera i el personatge a vegades hi ha molta distància i en alguns moments poca. Quasi tots els plans són generals, pensem que el director volia transmetre solitud, tristesa i ensenyar-nos on vivia en Yusuf. Sembla que quan està content s’apropi a la càmera i en canvi quan està trist s’allunyi. Quan el protagonista es va acostant a la càmera passa d’un pla obert a un de tancat i al revés quan en Yusuf es distancia més de la càmera el pla és més general.

Hi ha un canvi emocional fort en el moment que arriba de l’escola molt content, l’hem vist corre, de cop surt de mig els arbres  i es para prop de la càmera per escoltar la mala notícia que estant donant a la seva mare, decideix marxar, corre, s’allunya de la càmera, tant que s’endinsa al bosc, és fosc.

Alguns cops el pla comença  buit, en Yusuf entra i de mica en mica es va allunyant.

 La llum és la d’un dia de pluja i ennuvolat.

 El so està bé perquè se sent la pluja, els ocells, les passes quan s’allunya o s’apropa.

Emma i Paula

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

EL CIRC ( Charles Chaplin, 1928)

 

En aquest extret hi ha diferents plans amb molts canvis d’escala (pla general, pla sencer, pla mig,...). El director ha filmat els diferents plans per mostrar diferents emocions.

Quan el moment és més emotiu ens mostra en Charlot de més a prop, amb un pla tancat i quan els carruatges se’n van, fa un pla general per veure que no hi ha ningú més, i que està sol.  La pols que aixequen els carros quan se’n van fa que la solitud del personatge sembli més gran, queda ell sol al mig de la pols.

En canvi quan està parlant amb els senyors del circ és un pla sencer,  més tancat.

Suposem que aquesta seqüència la van  gravar al matí, perquè la llum és clara.

La música, en les pel·lícules és molt important, pot ser tranquil·la, trista, alegre,... segons l’estat d’ànim del protagonista i a les pel·lícules antigues i mudes, com ho és aquesta encara és més important, ens ajuda a entendre el que passa.                                                                        

Irina i Rita

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“Estimat diari “ de Nanni Moretti

És un sol pla general gravat en panoràmica, la càmera segueix al personatge,  avancen junts amb el vaixell. El creuer entra en el pla al principi i el temps està ben estudiat perquè segueixin junts durant tota la panoràmica. Al final el personatge queda al centre del pla.

En el pla hi ha com quatre nivells: el terra, l’home, el vaixell turístic i les muntanyes al fons.

Amb la barqueta del principi, el far i el creuer,  podem saber que el pla l’han gravat a la costa, potser el personatge visita aquest lloc per primera vegada, passeja tot sol tranquil·lament mirant a l’horitzó, podria ser que està sol o que vol estar sol. A mi em sembla més que vol estar sol, potser viu en una ciutat amb molt de trànsit, molt estressant, tot el dia amb presses... i necessita la tranquil·litat d’aquest lloc.

La música acompanya el personatge en la tranquil·litat i la soledat.

Pau

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“WHITE MATERIAL” de Claire Denis

Després de mirar aquest extret, molts de la classe hem pensat amb  la pel·lícula dels de sisè del curs passat “Distàncies”, en la seqüència en que la Jordina anava amb bicicleta. Hi ha molts plans iguals als de la protagonista d’aquesta pel·lícula quan va amb moto.

La càmera es mou molt, a davant, a darrere, amb plans tancats i anant canviant d’angle, envolta a la protagonista per tots costats mentre va amb moto, està gravat amb un tràveling.

Hi ha molta llum i tots els  moviments de càmera  ens suggereixen molta llibertat.

L’entorn es veu flou però es veu quin espai és, es distingeix bé que són arbres.      

El so de la moto és molt suau, tranquil i la música és l’adequada.

Dani i Mahamadou

 

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“LA PROMESA” de (Jean-Pierre i Luc Dardenne, 1996)

Per mostrar com se sent , l’Igor,  el protagonista, el director ho ha gravat en plans tancats, el darrera es veu flou i això fa que no sabem on és i que sembli aïllat, preocupat, angoixat, trist, espantat, sembla que té una vida difícil i que té por. També es pot veure la mà i el seu rostre en flou , només en un moment. Hi ha poca profunditat de camp.

Tot els plans són tancats i veiem molt bé el seu rostre, podem notar com mou els ulls, com s’empassa la saliva, com mou els llavis,...

Hi ha un moment que es mou la càmera d’un costat a l’altre, del telèfon a la cara de l’Igor.

Al començament de l’extret, quan és al taller, no hi havia gaire llum i és bonica la llum que hi ha a la finestra, és una mica groga, després quan truca al seu pare n'hi ha més.

El so se sent bé, sentim la seva respiració, pensem que han posat el micro molt a prop perquè es sentia molt bé la conversa que té el nen amb el seu pare. Hi ha un silenci molt llarg quan el pare pregunta, ens sembla que té por d’ell.

Lluc B  i Marc

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Pràctica d'òptiques

El dilluns, 28 de gener, vàrem fer unes pràctiques per acabar d’entendre el funcionament de les òptiques de la càmera de vídeo.

Amb la càmera buscàrem el pla i un cop el teníem muntàrem tot l’equip de rodatge. Cada grup de quatre alumnes va gravar tres plans amb diferents òptiques, un amb la gran angular, un altre amb la òptica mitja i la tercera amb  teleobjectiu.

Primer pla amb gran angular: no vàrem fer gens de zoom, hi havia molta profunditat de camp. estava tot enfocat, els nens, el terra, la paret d’infantil, el banc… era un pla general i es podia veure molt bé l’espai que gravàvem.

Segon pla amb òptica mitja: hi havia una mica de zoom, es veien els nens més a prop i la profunditat de camp s’escurçava. Era  com si ho veiéssim amb els nostres ulls.

Tercer pla amb teleobjectiu: el zoom estava al màxim, només es veia el banc i els nens, quasi no hi havia profunditat de camp i no es reconeixia l’espai on es gravava. Qui no coneix molt bé l’espai no pot saber on s’ha gravat.

Els mateixos plans amb les diferents òptiques, els vam gravar amb un nen i una nena a mig de l’enquadrament, un més  endavant que l’altre i ens vam adonar que a mesura que anàvem augmentant el zoom els dos alumnes s’apropaven i amb el teleobjectiu semblava que estiguessin de costat.

Aquesta pràctica també ens va servir per anar repassant com es munta la càmera, el trípode i l’equipament de so. Vam filmar al matí , en un moment que podíem sentir força els cants dels ocells. Això ho hem de tenir en compte per quan gravem el curt.

Pere, Pau, Emma i Aina

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

RETRATS

Pere

Abans de fer el retrat, a classe, en vam mirar i en vam comentar uns quants de diferents fotògrafs. A partir d’aquests, havíem d’escollir-ne  un  perquè ens servís de referent i jo vaig triar el retrat VAN DER KEUEN Johan Entre Mysore et Ahmedabad, Inde, 1991.

Aquest  retrat és una dona gran que mira per la finestra i a fora plou, és un primer pla i és amb blanc i negre. La finestra i la part de davant del cos de la dona està iluminat i la resta està fosc, la llum li toca just la part de mig de la cara.

En el meu retrat hi surt la meva iaia que també mira  per una finestra però que quasi bé no es nota que està en una finestra, per què no es veu el marc.  Tampoc vaig poder-ho  fer un dia de pluja però vaig fer la foto cap a dos quarts de sis de la tarda per tenir la llum de quan comença la posta de sol.

La llum m’ha quedat molt diferent del referent que vaig escollir, és la que hi ha al capvespre que és una llum molt especial.

Li vaig voler fer a la meva àvia perquè a la gent gran en els retrats en primer pla és bonic veure les arrugues de la cara, el volum,... li dóna vida al retrat.

Mamassa

El retrat de la meva amiga, Kadijatu,  el vaig fer un matí que feia molt de fred, no feia sol. El vaig fer davant del nostre pis. Volia que sortís el fons verd de la via del tren i sobretot el seu rostre. Vaig pensar molt bé l’enquadrament perquè volia que ella sortís en un costat i a l’altre el seu entorn. Li vaig dir que mirés a la càmera, m’agrada més per què es veu millor la mirada que té, la forma els seus llavis i els ulls.

La foto, penso que també mostra que és una noia agradable i molt simpàtica, i que estava  contenta per què li feia el retrat.

 

Marc

Per fer aquest retrat, vaig agafar de referent la noia assentada a la taula d’en Depardon, però volia que el meu tingués més llum. Vaig haver d’esperar un dia de molt de sol.

Amb el retrat he après que tot no surt a la primera i que les fotos tan boniques dels fotògrafs s’han de treballar i treballar.

Ja acabat el retrat és com treure’t un pes de sobre però és molt gratificant  veure’l acabat. 

La pràctica del retrat ha sigut molt divertida fer-la a la mare per què  ha tingut molta paciència, havia de seguir les meves indicacions, jo era el fotògraf!

Al final per a ella també ha estat gratificant.

Lluc Banyeras

El retrat del meu pare el  vaig fer un dia a  la tarda, quan encara hi havia sol perquè la llum és molt diferent de la del matí.

 El fons flou representa el seu entorn i ajuda  a destacar el seu rostre ben nítid.

 Al principi el referent que vaig triar, era un retrat d’en Depardon, la  noia que estava assentada mirant alguna cosa, vaig fer forces fotos, amb enquadraments diferents i el que em va quedar bé és més tancat.

M’ha sortir força diferent del meu referent

 

 

Martí

Vaig fer la foto al matí perquè volia que li toqués el sol a la cara i que el fons no prengués protagonisme, així quan mires  la foto el primer que veus és el seu rostre.

El que volia que  transmetés el retrat és concentració i que està pensatiu, mirant a l’horitzó. 

 

 

 

Emma

Vaig decidir fer el retrat del meu pare al jardí de casa meva, perquè és un lloc que l’apassiona, li agrada contemplar-lo assegut  en una cadira, cuidar la gespa i les plantes que hi tenim...

Havia de començar buscant la llum, la correcta era la del matí, a ¾ de 9. Durant diverses setmanes he estat provant diferents fons i al final he vist que el millor fons que tenia podia ser la finestra, a on surten reflexes del jardí i del cel.

Amb aquest retrat volia transmetre una mirada pensativa, perduda en els seus pensaments, viatjant pels seus records.

 

Irina

Aquest retrat l’he anat millorant de mica en mica, al principi no tenia gens d’experiència i vaig fer el que em van demanar, una foto retrat, que per a mi era una simple foto de la cara. Però  cada vegada m’anava adonant de més coses, com per exemple no utilitzar el flash, l’expressió de la cara, la mirada, el lloc de la foto, la llum...

En el meu retrat al principi la meva principal intenció era remarcar les mans del meu pare, però fent diferents fotografies vaig descobrir que el que hauria de mostrar i destacar  eren els seus ulls marrons amb un punt de verd maragda i les seves celles que semblen pintades amb un pinzell gruixut.

Per aconseguir-ho vaig buscar un fons  neutre i la llum natural del dematí.

 

 

Laia

La Mar, els dies de sol, acostuma a mirar per la finestra i contemplar el jardí de casa, ja que per ella és un espai agradable i en el retrat volia que es veiés el món que li agrada i que l’envolta.

Fer-ho  va ser difícil, perquè havia de trobar dies amb molt de sol, volia que es reflexes al vidre el que l’envoltava. Vaig haver de tenir molt en compte la  posició, seva i meva, perquè alguns elements que hi havia fora i a dins no acabaven de ser el que buscava i alguns sobraven, no quedaven bé, però al final vaig aconseguir el meu objectiu.

Inspirada en la fotografia de d'Alexander HACKENSCHMIED

 

Pau

Vaig decidir retratar al meu pare. Havia de triar el retrat  d’un expert i fer-lo servir com a referent.

El referent era un pla americà, el retratat tenia els braços creuats, la persona estava al costat dret de la fotografia i la imatge estava feta a l’altura de l’home, (fins i tot una mica més amunt).

El color era impossible de fer igual perquè el referent era en blanc i negre i jo no ho podia fer.

Primer vaig fer unes provatures del meu pare amb una ampolla de cervesa a lamà perquè es notés que és cerveser, fa cervesa artesana. Però aviat vaig descobrir que el que jo volia no anava per aquí, i vaig apartar el tema de la cervesa.

Fent proves, de diferents espais i posicions, a classe vam analitzar les fotos i  la conclusió

 

 

 

Paula

Jo el retrat, l’he volgut fer del meu pare, m’he centrat amb la seva mirada pensativa i cansada, la barba i les celles negres i grosses.  

La foto la vaig fer un dia cap el  migdia ja que així tenia les ombres que hi ha a la paret per què  volia que el fons fos neutre.

El meu retrat, ha anat canviant, al principi era ell pintant un quadre, assegut al sofà, al jardí ... i mica en mica he anat canviant fins trobar el fons que m’agradava i arribar al retrat definitiu.       

 

Brahima

     

El meu germà és molt serio, però també li agrada fer bromes amb la gent que coneix.

En el seu retrat, volia que sortís el lloc on vivim, que és una casa de pedra. Vaig decidir fer un pla americà i que ell  estigués al mig de l’enquadrament.

 La foto li vaig fer després dinar cap a les  dos del migdia, per què a aquesta hora el sol era darrera meu,  aquest dia en feia molt i així podia posar-se davant de la porta i la casa.

Va estar molt content que li fes les fotos.

 

Rita

He aconseguit que la meva mare transmeti tranquil·litat i una sensació   pensativa. Tot el dia de feina, nens, persones, mestres, família... Necessita uns moments per a ella i  li agrada, encara que sigui al vespre, agafar-se uns moments de relaxació .

Volia que el meu retrat donés la sensació que estava  ella sola, amb els seus pensaments, volia mostrar-la tal i com és, riallera, xerraire, amb bon humor, però també tranquil·la i relaxada.

Pol

Una tarda, al sortir de l’escola vaig anar a casa de l’àvia, vaig anar-hi molt ràpid perquè no es fes fosc.

Volia llum natural i va ser la de les cinc de la tarda.

A l’enquadrament volia que si veiés la meva àvia en el seu hort i com a fons l’espai on viu.

Volia que el fotografiat no mirés a càmera, volia que la mirada fos seria, de molt treballadora i cansada.

A la meva àvia li agrada mirar el seu estimat hort  després de treballar-hi, per veure com li ha quedat, després d’una tarda llarga i esgotadora.

 

Edu

Pel meu retrat, al principi el volia fer a dins de casa però  hi havia una cadira,  la televisió o algun moble que no m’agradava que es veiés, no trobava l’enquadrament adequat i a més hi havia poca llum natural.

Després vaig provar de fer el retrat a fora, on hi havia la llum natural de la tarda cap el capvespre.

De les diferents fotos quer vaig fer penso que aquesta és la millor, tot i que podria haver escollit millor el fons potser sense les joguines dels veïns, en canvi si que m’hi agrada els arbres que hi ha, la llum natural i l’enquadrament triat en què la meva mare ocupa quasi tot el pla.

Dani

Des del principi tenia clar de fer el retrat al meu pare. Volia fer-lo quan llegia el diari assegut en un sofà, però vàrem veure que era millor que  la persona no fes cap acció i amb més bona llum, amb llum natural. Vaig provar de fer la foto en altres llocs: recolzat sobre la llibreria i també mirant per la finestra.

Al final vaig decidir que mirés per la finestra i havia de fer la foto  al matí que és quan toca el sol en aquesta finestra perquè si no per la tarda no hi ha prou llum natural i no es veuria bé la cara.

Volia  mostrar que el meu pare,  és un home seriós i pensatiu, sovint es para per pensar sobre les coses, les rumia, se les repensa,..  i he volgut captar aquest moment perquè és quan està pensant en la feina, en el temps, en nosaltres,...

En aquesta foto va ser difícil per la finestra,  que si es veia cremat que si no,...

 

Núria

Em va costar una mica triar la persona a la que volia retratar, i al final vaig decidir que la persona adequada era la meva àvia.

Vaig començar a fer fotos fins que vaig trobar el lloc  concret on fer-les,  a la sala d'estar, a la seva butaca, on li agrada  seure per relaxar-se i cosir,  s’entreté molt fent  jerseis, bufandes, gorros... també fa llençols i fundes pels coixins.

Va costar convèncer a la meva àvia per fer-li les fotos, al segon intent ja em deia que estava cansada.

La foto la vaig fer un dia al migdia, vaig veure que a aquesta hora la llum era molt maca. El que potser no quedava gaire bé era que es veia la tele, però l’enquadrament, la llum i l’expressió de la meva àvia em van convèncer per triar aquesta foto.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Ens presentem! Alumnes sisè Escola de Bordils

 

Dalt: Gemma, Núria, Lluc Almar, Pau, Mamassa, Edu, Florin, Irina, Pol, Pere i Isaac

Baix: Brahima, Mohamadou, Martí, Laia, Anna. Rita, Dani, Lluc Banyeres, Emma, Irina, Paula i Marc.

Els alumnes de la classe vivim a diferents pobles: Sant Martí Vell, Madremanya,  Millàs, Celrà, Juià,  Púbol i la majoria a Bordils. També n’hi ha  que han arribat  de diferents països com Gàmbia i Romania.

Bordils té 1.788 habitants,  pertany a la comarca del Gironès i té cultius de regadiu. Quan passegem per les afores  podem veure el massís de les Gavarres, la serralada dels Pirineus i les muntanyes del Far i Rocacorba.  Durant el curs,  ens farà il·lusió poder-vos mostrar fotos del nostre entorn.

Al poble només  hi ha una  escola, de  primària i infantil , fa dos anys vam celebrar els 75è aniversari i entre tots vam fer la pel·lícula”Elogi de l’escola”.

Som un grup que xerrem molt, però quan volem treballar i un tema com és el cinema en curs, ens interessa ens engresquem  i segur que farem un molt bon treball. També ens apassiona molt llegir, ens entusiasmen els projectes i a vegades discutim entre nosaltres, tots volem tenir la raó.

Hem començat el projecte de cinema gravant plans experimentals de la Sèquia, l’estació de tren, el desmai del safareig, les fulles dels arbres de davant de l’escola, el camp de blat de moro... els vam gravar amb la Meritxell, la professional del cinema que ens acompanyarà aquest curs.

Aquest últim any a l’escola el comencem amb molta il·lusió.

Pàgines