Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Estrena 'En veu baixa'

En veu baixa

Hola, bona tarda. Esperem que us hagi agradat el nostre curtmetratge.

Tota la feina que hem fet durant el curs ens ha ajudat molt per fer la nostra pel·lícula. Des de les localitzacions dels Minuts Lumière fins a les emocions treballades en els plans d’exploració i primeres seqüències. També hem visualitzat molts extrets de pel·lícules per aprendre categories i situacions emocionals. Les que ens han influenciat més han sigut: Blue Gate Crossing del director Chih-yen Yee, Els nois de Fengkuei de Hou Hsiao-hsien, Los muertos de Lisandro Alonso i Tres temps  de Hou Hsiao-hsien.

Vam escollir aquest tema perquè volíem transmetre que estimar a una persona del mateix sexe no és res estrany, que no s’ha de discriminar per això. Que és bo reflexionar i compartir les pròpies emocions i sentiments amb respecte i comprensió. I que cadascú és com és.

El procés de creació de la pel·lícula ha estat molt llarg i a vegades difícil. Especialment les sessions tan llargues del rodatge. Volíem també tractar altres subtemes (com veu l’entorn més proper d’amics i familiars aquestes relacions) però no hem tingut temps ni hi cabien en deu minuts de film. Però a la fi estem molt satisfets de la nostra feina perquè hem anat superant quasi totes les dificultats que hem tingut. 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Traços'

Traços

Som els nens i nenes de sisè de l’escola Els Xiprers de Barcelona, a Vallvidrera.Estem molt contents d’estar aquí compartint la nostra pel·lícula amb vosaltres i ara explicarem una mica el procés que hem seguit, les categories i fragments que hem fet servir i algunes de les dificultats per fer-la.

 

Procés de guió

Pel guió vam partir de la creació del personatge principal de la pel·lícula i la seva situació i que tindria una germana. Dies després vam pensar que ens faria molta il·lusió que la germana fos la Irene, ja que així podíem explicar una situació que és normal i natural per nosaltres.

Vam comentar situacions emocionals nostres i va sortir amb força el tema del que ens arriba a afectar les coses que li passen a la gent que estimem. O sigui el que es pateix pels que estimes i que de vegades no ho acabes d'entendre.

Partim d'una situació inicial del personatge enfadat amb el món i les seves normes i volíem explicar com va entenent millor les coses per acabar en un estat més relaxat i tranquil amb ell mateix. Res no se soluciona però se’n fa més el càrrec.

 

Categories i fragments

Aquestes diferents emocions per les quals va passant el protagonista, a l’hora de fer la concepció global, les hem volgut explicar a partir de categories com:

- El personatge i el món / L’emoció ressona al món, amb els edificis de nit i recordant 35 Roms de Claire Denis.

- En tancat i en obert (el sopar, el plat d’arròs, el protagonista escoltant la discussió (primer pla recordant Persona d'Ingmar Bergman) i sobretot les mans dibuixant molt inspirades en Ningú no sap de  Hirokazu Kore-eda.

- Elements interposats al carrer en el tràveling recordant El mirall de Jafar Panahi o El lloc de treball d'Ermanno Olmi.

- Canvi d'escala com per exemple als dos darrers plans de la pel·lícula.

- Intensificació emocional del so (els coberts del sopar i  l'arribada a casa). Volíem expressar la solitud del protagonista i poca comunicació entre mare i fill amb silencis i so de coberts.

- Situacions narratives / Pas del temps / A casa. La tarda que va passant el protagonista amb la germana la volíem explicar com el pas de temps que hi ha a Ningú no sap inclòs el pla de dibuix amb colors.

 

Rodatge - llum 

El rodatge ha estat divertit i a la vegada difícil i cansat, però ha resultat una gran experiència. A casa del Quirze vam estar moltes hores tancats. I al carrer et sents important perquè la gent et mira i portes un equip de rodatge.

L'organització va ser complicada perquè surten altres actors amb papers importants, la part tècnica de l'skype, els desplaçaments de la Irene, etc.

La llum era molt important per nosaltres perquè el personatge va evolucionant en les seves emocions a la vegada que va passant el dia i vam intentar gravar en les hores del dia reals.

El tràveling de l'inici va ser molt complicat perquè vam posar la càmera a sobre d'una cadira de rodes agafada amb corretges però costava que anés recte  i a més la càmera vibrava. Però estem molt orgullosos del resultat perquè reflecteix bé l'emoció d'aquell moment del personatge.

 

Muntatge - so

El muntatge ha resultat molt entretingut i hem vist que s'ha de ser molt precís. També hem vist que has de prendre decisions importants com: eliminar plans que eren bons i que ara no queden bé per la història, fer més curt o més llarg un pla per explicar millor alguna cosa, tallar un pla en trossets i no posar-lo sencer, etc.

El so va donar molta feina perquè hi ha força diàlegs; era difícil crear la continuïtat del so i el ritme amb els silencis, sorolls, etc. Hem vist que el so és molt important per transmetre les emocions del personatge. De la música, com que la nostra companya Rita toca el saxo, vam pensar que aniria bé un saxo tocant un jazz lent amb poques notes a la nit i amb una mica de baix i més ritme pels crèdits i ens va agradar com quedava.

 

Què hem après

Hem après moltes coses fent aquesta pel·lícula però sobretot a tenir paciència i més confiança en els companys, a cooperar. I hem vist tot el procés del cinema des de la creació del personatge fins al muntatge.

Una companya de la classe va dir que havia sigut com tenir un fill entre tots. Un fill que ara ja és gran i se'n va de casa però que hem hagut de posar responsabilitat, esforç i patiment per fer-lo créixer. Ah! I molt important! Els fills s'assemblen als pares i hem comprovat que al film hi ha alguna cosa de tots nosaltres.

Moltes gràcies a tothom, a Cinema en curs i als nostres mestres i en especial a la Raquel per la seva dedicació.

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'La solitud'

La solitud

 

Hola, bon dia, som els alumnes de l'Institut Milà i Fontanals d’aquí de Barcelona, som de 2n d'ESO i us explicarem ara com ha sigut el procés de fer el nostre film.

 

Guió

Per crear el guió vam començar donant idees basades en la realitat. Molts vam parlar que ens sentim sols. Vam parlar de diferents tipus de soledat, que els pares no tenien treball i que teníem problemes amb els companys i a l’institut. Ens vam adonar que la pel·lícula de 400 Cops, de François Truffaut ens havia inspirat molt. Com l’Antoine, la nostra protagonista se sent sola i ha agafat un camí del que no sap sortir. Per seguir treballant, vam pensar com era el nostre personatge: és una persona fràgil, insegura, es penedeix del que fa, reflexiva, se sent sola, es posa en problemes sense voler i no vol que la gent sàpiga com se sent. Per això s’ajunta amb males companyies.

 

Localitzacions

A partir d’espais, de fotografies i de plans d’exploració vam començar a pensar en possibles plans i llocs per al nostre personatge. També algunes escenes van sortir de fragments de cineastes que hem vist. Vam fer una llista de localitzacions i escenes que ens agradaria filmar. Per exemple, l’ escena de les Arenes va sortir gràcies al Minut Lumière de la Carmen. Tot començava a prendre sentit! Després, vam pensar on podríem situar les regles del joc. Vam veure que les teníem totes posades.

Per triar les localitzacions vam pensar en llocs solitaris. Vam escollir els espais de dia per quan està amb els amics. I quan està sola que fos de vespre o nit. Les localitzacions de nit les vam escollir buscant un espai que tingués llums de colors. En general les vam rodar de nit o al capvespre perquè la llum era molt bonica i especial. Les escenes del matí les hem decidit perquè es veiés que no va a l’institut.

 

Rodatge

Hem anat organitzant el rodatge en funció de les localitzacions i moment del dia que buscàvem per a fer-ho més fàcil i estalviar temps i desplaçaments. Cada localització o escena tenia un equip que es distribuïa les diferents tasques, a més de l’actriu que hi ha hagut de ser sempre. Per anar als llocs, vam haver de fer moltes sortides en dies diferents. Sempre portàvem una càmera petita per buscar els plans i les captures dels fragments de cineastes que més ens havien inspirat. Fèiem molts plans similars, fent proves, i després decidíem quin era millor entre tots. A vegades teníem pensat quines categories volíem treballar i altres improvisàvem en l’espai.

Els rodatges han sigut llargs, cansats i divertits, tot alhora. Hi havia dies que començàvem a les 8h del matí i acabàvem a quarts d’1h del matí. Rodar de nit ha estat molt maco per les llums de la ciutat. Alguns plans els hem hagut de repetir moltes vegades perquè no sortien bé. Els més difícils han sigut els tràvelings que vam fer amb el cotxe, costava molt que les velocitats del cotxe i de la Rocio anessin coordinades. Però quan ens van sortir bé ens feia moltíssima il·lusió. També alguns moviments panoràmics de càmera ens han costat aconseguir-los, la Meritxell ens va ensenyar també com posar el cos quan fem de camerògrafs perquè no quedi el pla “a cops”. Tot l’esforç ha valgut la pena. Rodant, ens hem sentit molt bé, però hem passat fred. Hem passat molt bons moments. A la platja ens vam indignar amb les persones perquè no ens feien cas quan els demanàvem que no passessin per poder gravar. L’últim pla del rodatge va ser el de 3 xemeneies: vam passar molts nervis. Quan vam acabar de filmar estàvem feliços i emocionats per acabar la pel·lícula.

Al nostre film hem treballat molt el pla seqüència. Surten fins 17 categories de les treballades durant el curs. Ens hem inspirat en la pel·lícula els 400 Cops de François Truffaut, per l’interrogatori, el tràveling de la platja i el primer pla del personatge davant del mar. El canvi d’escala del fragment  Ou  de Semhi Kaplanoglu ens ha servit per fer els nostres plans de la plaça del Macba. Hem agafat la idea de plans tancats de diferents fragments però especialment dels de Ningú no sap de Kore-eda. El tràveling de Mala Sang de Léos Carax ens ha servit d’exemple per fer el de la nostra protagonista. L’altre tràveling, rodat al laboratori de Física l’hem fet inspirant-nos en Los condenados d’Isaki Lacuesta. També Los muertos ens ha ajudat en el passatge entre el personatge i el món. El fragment de 35 Roms de Claire Denis ens ha donat la idea del personatge mirant per la finestra.

 

So

En general hem fet servir el so ambient. Hem hagut de repetir força plans perquè el so no era el que volíem o se’ns colaven sorolls que no volíem.  En muntatge hem afegit alguns altres sons a part després del rodatge. Hem tingut moments de molt vent i protegíem el micròfon.

El so dels tràvelings corrent els vam gravar a part (les passes, el mar...). En el diàleg amb els amics a la Barceloneta vam agafar frases d’altres preses per generar més tensió.

Justament en aquest moment hem decidit posar la regla del joc de la intensificació emocional del so. Vam decidir passar al silenci i que el so anés pujant a poc a poc. Genera un in crescendo que puja el to de l’emoció.

Hem afegit una mica de música de piano, composada especialment pel nostre tutor de l’any passat,  i percussió, que ha fet un company de 2nA.

 

Muntatge

Al muntatge, hem canviat força l’ordre dels plans, de fet n’hem eliminat alguns, cosa que no ha estat fàcil. L’únic que teníem molt clar era com havia de començar i com havia d’acabar. Ha estat difícil però estem satisfets. És un moment emocionant perquè veus com han quedat els plans per primera vegada i vas decidint com quedarà la peli. Es difícil escollir bé la presa i les durades i s’ha de tenir paciència.

 

Havíem  d’escollir el títol que tingués relació amb la pel·lícula sense explicar-la tota, això era molt complicat. Ens ha costat força perquè no ens acabàvem de posar d’acord. Al final ens vam posar d’acord amb el títol “La solitud”, ens sembla que mostra bé com se sent la nostra protagonista.

 

Hem après a fer cinema, a treballar en grup, a donar idees i a opinar, a conèixer-nos més i a parlar de les nostres emocions, a organitzar-nos, a que cadascú tingui un rol dins de l’equip, a respectar-nos i respectar les opinions dels altres i a valorar-les. Hem après a tenir paciència quan les coses no sortien i estàvem cansats i no queixar-nos ni desanimar-nos.

Ara veiem les pel·lícules d’una altra manera i valorem quant costa fer-ne una.

Ens sentim orgullosos de ser cineastes. Després d’aquest any de cine seguirem fent cine!

Ens ho hem passat molt bé! Ha estat molt divertit!

Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat!

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrena 'Res no s’atura'

Res no s’atura

Som les alumnes de l'Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, a la Catalunya central. Esperem que el nostre film us hagi agradat.

Quan vam començar a construir el nostre curtmetratge les primeres idees de situacions emocionals tenien un caràcter més aviat trist i nosaltres no volíem fer una pel·lícula trista. Així doncs, vam decidir mostrar com aquestes situacions difícils es poden remuntar i també com ens ajuden a créixer i a superar-nos com a persones.

 

La Jana, la nostra protagonista, ha de conviure amb la pèrdua de la feina del pare i amb un distanciament de les seves amigues, generat per ella mateixa. El fet que aquestes situacions no siguin viscudes per ningú com a extremadament dramàtiques permet una capacitat de reacció positiva de la protagonista, que es pot sobreposar i tirar endavant.

Per construir les seqüències vam recórrer a moltes idees del sac de cinema: el tema de les amigues, tenir cura d'una germana, la responsabilitat amb les feines de casa, l'ambient familiar, mostrar la ciutat de nit, el ball… Vam proposar localitzacions, situacions que ens agradaria filmar, categories, fragments visionats que ens havien inspirat...

Vam tenir molt clar des d’un principi que el ball podria jugar un paper important en el film. Ens permetia deixar el final obert, que és el que volíem,  tenint en compte que la nostra pel·lícula mostra un moment determinat de la vida de la Jana. Durant tot el film acompanyem la protagonista amb obstinació, estem amb ella, ens hi apropem, hi estem molt al damunt. El ball, al final del film, permetia fer confluir en ella el desig de desfogar-se i d’alliberar-se, i el de seguir endavant, l’ànim de lluita i de superació.

Considerem que és una seqüència clau dintre del nostre film. La vam planificar amb molt de detall. Teníem molt clar què i com volíem el ball i això va  fer que l'actuació de l’actriu fos molt natural.  El muntatge va ser més complicat, el vàrem fer dues companyes del grup que són ballarines en actiu. La dificultat estava en el fet de construir un ritme sonor i d'imatge que fos el màxim de natural tant des del punt de vista rítmic com coreogràfic.

 

Al llarg del nostre film vam fer atenció especial a la llum i les hores del dia, aquest treball pren especial protagonisme a la seqüència del desplaçament, on mostrem el pas de la tarda a la nit. És justament en aquest tràveling nocturn de seguiment lateral de la Jana on la llum juga un paper molt important ja que vam tenir molt clar en la planificació que jugaríem amb les llums dels fanals per perdre i recuperar el nostre personatge en contrast amb la foscor de la nit. El fragment de La mujer sin piano de Javier Rebollo ens va ajudar a pensar i planificar com fer aquest pla, així com també el fragment de Gerry de Gus Van Sant.

 

A part d’aquest seguiment lateral, en el nostre film vam utilitzar altres tipus de tràvelings. En la primera seqüència hi ha un tràveling filmat des del cotxe i que representa la vista subjectiva de la protagonista, com si fos un panorama dels germans Lumière. Aquesta seqüència està inspirada en dos fragments de Yuki & Nina de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. L’altre tràveling segueix la Jana d'esquena i està inspirat en un visionat de Elephant de Gus Van Sant.

 

So

Per nosaltres el so ha estat un element molt important en la construcció de tots els plans. Hi ha dos moments en què hem utilitzat el so ambient per produir atabalament, tensió i generar angoixa sobre la protagonista: el so del cotxe en els plans inicials i el so de l'extractor quan està a la cuina amb la germana. La idea va sorgir del visionat de La promesa dels germans Dardenne i de El lloc de treball d’Ermanno Olmi.

 

Pla seqüència

En el nostre film hem utilitzat en molts moments el pla seqüència. Vèiem que aquest tipus de pla transmetia amb molta força les emocions de la Jana i a la vegada ens permetia estar molt amb ella. Fragments com Millennium Mambo de Hou Hsiao-Hsien i Los condenados d’Isaki Lacuesta, entre d’altres, ens han ajudat en la planificació d’aquest plans seqüència.

 

Cinema en curs ens ha permès conèixer més la història del cinema, hem descobert un altre tipus de cinema més enllà del que es projecta a les sales comercials. Films on no tot passa pel text que diuen els actors sinó per la força de la imatge.

Hem après a tenir paciència i a ser més exigents amb el nostre treball. La importància de planificar, escollir, triar, saber renunciar, treballar en equip… I evidentment aspectes molt més tècnics del cinema com: la importància d’un bon enquadrament, la utilització de la llum, jugar amb el nítid i el flou i intentar donar a les imatges un contingut emocional.

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena de 'Pluja silenciosa'

Pluja silenciosa

Hola, bona tarda, som els alumnes d'aula d'acollida de l'Institut Júlia Minguell. Estem molt contents de participar d'aquesta experiència de cinema en curs i d'estar aquí amb vosaltres.

Per començar volem explicar-vos que fent la pel·lícula ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat molt, encara que hem hagut de fer molts esforços per resoldre algunes situacions complicades. Som un grup petit de només  8 alumnes i hem hagut de treballar força.

Hem tingut problemes per prendre algunes decisions difícils, com desencallar la història en el moment del guió o com escollir el títol.

Havíem planificat coses que no hem pogut dur a terme com filmar en una casa. Han passat coses que no esperàvem com un tall de cabell d’un dels actors a mig rodatge que ens va fer modificar en part el guió. També vam haver de retallar el film perquè el primer muntatge sortia molt llarg. Però pensem que de totes aquestes coses hem après molt.

 

Guió

Quan fèiem el guió vam decidir explicar aquesta història perquè és una història que totes les persones de l’aula d’acollida hem viscut: el comiat, el fet de dir adéu a persones que ens estimem per marxar lluny. Però volíem que el final no fos trist perquè també hem viscut que tot i ser difícil dir adéu després les coses sempre milloren i trobem  d’altres persones que ens acompanyen en la vida.

 

Localitzacions

La part de les localitzacions va anar molt bé. Triar els llocs no va ser complicat. Hi havia molts llocs que ens agradaven per a la nostra pel·lícula i tots ells cabien en un moment o altre de la nostra història. Gairebé tot el que heu vist és el nostre barri i d’altres zones per les quals solem anar.

 

Rodatge

El rodatge ha estat una experiència molt maca però també molt cansada. Hem actuat com un equip, hem anat a llocs que ens agradaven, hem rotat en tots els càrrecs i fins i tot hem anat a veure coses que no havíem vist mai, com la Cremada del Dimoni de les festes de Badalona.

Així que al final podem dir que estem molt orgullosos de la feina feta. Hi ha coses que ens agraden especialment:

●      La seqüència del gimnàs inspirada en Una dona sota la influència de John Cassavetes i amb la veu en off.

●      La panoràmica del riu amb el canvi d’escala inspirat en la pel·lícula El Circ de Charlie Chaplin.

●      Els focs artificials amb el tractament de la llum i amb l’aplicació de la categoria Mostrar l’emoció i ocultar la mirada. Vam tenir només 30 minuts i vam filmar plans molt emocionants.

●      Els dos tràvelings que ens van costar molt i els vam haver de repetir moltes vegades. El primer tràveling que heu vist, el de la nit, no és el que millor ens va sortir però és el que la llum era més maca i per això és el que vam incloure. Vam voler treballar en aquesta seqüència el pas del temps i vam recordar el fragment de Deixa’m entrar de Tomas Alfredson. El segon, el de l’institut, el vam tenir clar des de que vam fer les primeres seqüències i està inspirat en Elephant de Gus Van Sant. També va ser difícil perquè hi havia moltes coses que escapaven del nostre control i el vam haver de repetir moltes vegades.

●      Els plans tancats on estem molt contents amb la feina dels actors i basats també en el fragment de Una dona sota la influència.

 

Podem dir que la pel·lícula ens ha suposat un gran esforç però estem molt contents i orgullosos del resultat final. Hem tingut moments difícils i decisions molt complicades però ens n’hem sortit molt bé amb l’ajuda dels nostres professors. En especial volem donar les gràcies al Pep, per estar sempre al nostre costat, per la seva paciència, la seva i els seus ànims. També a la Raquel per totes les coses que ens va ensenyar durant el temps que també ella va estar amb nosaltres: no t’hem oblidat!

 

En aquesta pel·lícula tothom hi ha col·laborat i tothom hi ha aportat el millor de nosaltres. Esperem que us hagi agradat.

Moltes gràcies.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Estrenes importants a la Filmoteca de Catalunya

El passat dimarts 2 de juny vam fer la segona visita a la Filmoteca de Catalunya. Vam sortir a les 8:00h del matí amb el tren cap a Barcelona. Quan vam arribar vam deixar els postres en una sala i vam aprofitar per esmorzar abans d'entrar a la Filmoteca.

La infraestructura cultural de la Filmoteca és molt interessat. És molt gran i està tot molt ben organitzat. La sala en la que vam estar-hi era prou comfortable i àmplia.

Els films i els documentals van ser molt interessants. En general, tots els films van estar molt bé, van aparèixer molts temes com per exemple: la homosexualitat, haver de repetir curs, sentir-se sol, tenir problemes amb els familiars i les amigues, etc. Però, sobretot, els films que ens van impressionar més, van ser els del alumnes de sisè. Tot i que nosaltres també fem Cinema en Curs, a vegades també ens fèiem preguntes de com ho podrien haver filmat. Pel que fa a les presentacions, va haver-hi de tot. També ens va impressionar com els alumnes de sisè, amb només 12 anys es van aprendre el que havien de dir per a la seva presentació. D'altres que eren més grans, els hi era més difícil, ja que eren de fora i anaven a l'aula d'acollida i havien de llegir com podien i sabien. Però, de tota manera també ho van fer força bé.

Els/les protagonistes de cada film es van posar molt en el seu paper i entre tots hem demostrat que sabem treballar en equip i que hem fet un gran treball que després ha merescut la pena.

Els documentals van ser molt interessants. La majoria d'ells van parlar de com eren els seus pobles o barris abans. Ens van mostrar molts espais dels quals ara estan esfondrats per qualsevol motiu o perquè van construir un altre edifici. L'Institut Castellet va documentar el ball de gitanes que es fa cada any i el sentiment que hi tenen, i també va aportar una peça on s'explicava com era l'escola pública en temps de la República, als anys 30.

L'organització que vàren dur a terme la gent d'A bao a qu i l'equip de la Filmoteca va estar perfecte. Es van presentar molts films i documentals, un darrere l'altre, a l'estil dels grans festivals de cinema. El que va estar també molt bé, va ser portar postres per compartir amb els altres centres. Això ens va facilitar tenir més apropament i treure'ns la vergonya de sobre.

 

Anna Álvarez i Rania Boubouh

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Estrena 'Fer-se gran'

Fer-se gran

Esperem que us hagi agradat el nostre curt, ens  fa  molta il·lusió  presentar-lo!

Des de principi de curs havíem anat fent diferents pràctiques i tots teníem moltes ganes d’iniciar el curt; vam començar parlant de situacions emocionals que ens havia passat a cada un de nosaltres, com per exemple, la pèrdua d’un familiar, l’enyorança d’un amic que ha marxat, el naixement d’un germà, els nervis d’una primera vegada, els pares no tenen feina, la responsabilitat de ser germà gran.. i després de parlar-ne molt, una companya va compartir una experiència pròpia amb la que tots ens vam sentir “empàtics” i que ens interessava per iniciar el guió del nostre film.

Li passa que el pare treballa a França i se sent sola. L’enyora, a partir d’aquesta situació hi vam afegir la responsabilitat que té un germà gran a casa.

Per començar a pensar en les escenes de la nostra pel·lícula, ho vam fer per grups i va anar bé pensar en imatges que ens imaginàvem amb el nostre personatge. Com per exemple el germà gran quan  porta a dormir els germans petits, quan prepara l’esmorzar, quan van a l’escola, quan seu a un butaca a fora de casa és un moment de tranquil·litat. Cada grup s’imaginava el personatge en situacions diferents. Després ho vam posar en comú i vam veure que es podien relacionar entre elles.

 

Regles del joc

La part final del guió i el treball de la concepció global va ser intens i va ser quan vam haver de decidir en quina seqüència aplicaríem les regles el joc.

La dels tràvelings, a tots ens feia il·lusió gravar-ne. En vam gravar tres. El més difícil va ser quan el protagonista està assentat reflexionant en el camp de colzes, com Gerry, era un tràveling circular sense trípode i  en el muntatge vam haver de decidir que si el posàvem havia de ser tallat ja que la càmera es movia molt.

La intensificació emocional del so la vam tenir força clara des d’un principi.A la seqüència 6 sona el telèfon cada cop més fort perquè és un moment important del curt, el personatge es nega a parlar amb el pare. També el so dels gots i dels plats dels germans, irritants, que fan créixer la tensió.

Un altre moment és quan cau el got i es trenca. Aquest so l’hem intensificat perquè és el moment que el protagonista arribava als seus límits i marxa corrents...

I per últim hi ha les passes de quan corre, perquè és com si marquessin el pas d’ell decidit i enfadat.

Són tres moments emocionalment forts.

Per últim, la tercera regla,  la llum l’hem tingut en compte en diferents seqüències per mostrar el pas del temps, vam gravar a diferents hores del dia, quan surt el sol, al capvespre (tarda fina) i a la nit. Des del guió ens va agradar la idea de començar quan ja s’ha post el sol i acabar quan surt el sol (acompanyant l’evolució del personatge).

 

Protagonistes

Abans de decidir qui seria el o la protagonista, entre tots vam  definir com havia de ser: pacient, no tenir vergonya, expressar-se amb naturalitat, respectuós, estar disponible els dies del rodatge, Il·lusionat, havia de conèixer molt bé la història i la planificació del curt. D’aquesta manera qui volia ser-ho havia de pensar si ell complia aquestes premisses.

Cada un de nosaltres va haver d’argumentar qui ens semblava que podia fer de protagonista. No va ser fàcil arribar al final. Després vam filmar a varis companys interpretant una de les escenes del film.

 

Categories i extrets

Al llarg del curs hem anat visionant els extrets que teníem classificats per categories i els vam tenir en compte a l’hora de planificar el curt i alguns plans els hem gravat a la manera d’alguns cineastes, i ara, que ja hem acabat el curt, ens hem adonat de que hem utilitzat més categories i extrets dels que havíem planificat (categories: 16 Extrets: 5).

També, vam filmar a la manera de Tomas Alfredson a l’extret de Deixa’m entrar, que ens va inspirar perquè volíem transmetre el mateix: filmar de lluny el retrobament amb el pare, ja que és un moment molt íntim i generar un pas del temps.

L’extret de 35 Roms, de Claire Denis, ens va donar la idea de que el personatge , a la nit, mirés per la finestra i passar al món de nit.

En el tràveling en el que el nostre personatge s’allunya i llavors es va fent petit, volíem gravar com va fer  la Béla Tarr a l’extret de Les harmonies de Werckmeister.

L’extret El menyspreu, de Jean-Luc Godard ens va servir per pensar en la llum que voldríem pel nostre curt. Quan el protagonista està al camp de colzes, el seu lloc preferit, vam intentar jugar amb la llum. Preteníem que es veiés el pas del temps a través de la llum.

 

Rodatge

Durant els dies de rodatge, depèn del càrrec que fèiem  sentíem diferent emocions, quan fèiem de director ens sentíem més importants perquè havíem de decidir el pla, el cap se’ns emplenava d’idees... fent de sonidista ens relaxàvem, ens paralitzàvem escoltant el nostre entorn, quedàvem aïllats dins del món que sentíem. 

 

Reflexions finals

Després d’un curs fent cinema ens hem adonat que hem après molt de cinema però també de nosaltres mateixos, hem après que som capaços d’expressar emocions i sentiments, que quan tenim idees o opinions, les hem de raonar,  i si creiem que poden funcionar, les hem de perseguir, i defensar-les , però també he après a  respectar les idees dels altres, a ser pacients, organitzats, responsables, sensibles, i sabem fixar-nos i apreciar més el nostre entorn, com si veiéssim plans.

Ara quan mirem  pel·lícules no només ens fixem amb l’argument, ens adonem de com està filmat,  com són els plans, la llum que han triat, si hi ha moviments de càmera....Hi ha moments, que quan mirem una pel·lícula només volem fixar-nos amb la història, però no podem parar de mirar com està gravada.

 

Pàgines