Escola de Bordils - 6è (Bordils)

INNISFREE de José Luís Guerín

Aquest extret ens mostra una situació emocional molt forta, la separació de dos amics. La distància entre els personatges i la càmera  serveix per mostrar els sentiments dels nois i la noia. 

El principi de l’extret es grava amb un tràveling lateral, després canvia de pla i d’enquadrament, és més  tancat, la càmera es posa a davant  i el director decideix fer flou el fons i a ell nítid. Comença un altre tràveling en què la distància entre   la càmera i el personatge es manté  fixa, però  quan es gira i marxa, la càmera continua movent-se a la mateixa velocitat i direcció i es van allunyant, la distància va augmentant, com també l’amistat dels amics. Tot forma un fil elàstic, d’anada i tornada.

Quan la parella marxa es sent una música alegre, dura molt poc. També hi ha moments de silenci, el so ambient és bonic perquè sentim les passes trepitjant les fulles seques,  les campanes, els ocells…

L’extret és molt fàcil situar-lo a  la tardor, pels arbres i  les fulles seques.          

Aina i Núria

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“Mel”, de Semih Kaplanoglu

Aquest extret ens ha agradat molt i per això l'hem volgut comentar per penjar al bloc.

Entre la càmera i el personatge a vegades hi ha molta distància i en alguns moments poca. Quasi tots els plans són generals, pensem que el director volia transmetre solitud, tristesa i ensenyar-nos on vivia en Yusuf. Sembla que quan està content s’apropi a la càmera i en canvi quan està trist s’allunyi. Quan el protagonista es va acostant a la càmera passa d’un pla obert a un de tancat i al revés quan en Yusuf es distancia més de la càmera el pla és més general.

Hi ha un canvi emocional fort en el moment que arriba de l’escola molt content, l’hem vist corre, de cop surt de mig els arbres  i es para prop de la càmera per escoltar la mala notícia que estant donant a la seva mare, decideix marxar, corre, s’allunya de la càmera, tant que s’endinsa al bosc, és fosc.

Alguns cops el pla comença  buit, en Yusuf entra i de mica en mica es va allunyant.

 La llum és la d’un dia de pluja i ennuvolat.

 El so està bé perquè se sent la pluja, els ocells, les passes quan s’allunya o s’apropa.

Emma i Paula

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

EL CIRC ( Charles Chaplin, 1928)

 

En aquest extret hi ha diferents plans amb molts canvis d’escala (pla general, pla sencer, pla mig,...). El director ha filmat els diferents plans per mostrar diferents emocions.

Quan el moment és més emotiu ens mostra en Charlot de més a prop, amb un pla tancat i quan els carruatges se’n van, fa un pla general per veure que no hi ha ningú més, i que està sol.  La pols que aixequen els carros quan se’n van fa que la solitud del personatge sembli més gran, queda ell sol al mig de la pols.

En canvi quan està parlant amb els senyors del circ és un pla sencer,  més tancat.

Suposem que aquesta seqüència la van  gravar al matí, perquè la llum és clara.

La música, en les pel·lícules és molt important, pot ser tranquil·la, trista, alegre,... segons l’estat d’ànim del protagonista i a les pel·lícules antigues i mudes, com ho és aquesta encara és més important, ens ajuda a entendre el que passa.                                                                        

Irina i Rita

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“Estimat diari “ de Nanni Moretti

És un sol pla general gravat en panoràmica, la càmera segueix al personatge,  avancen junts amb el vaixell. El creuer entra en el pla al principi i el temps està ben estudiat perquè segueixin junts durant tota la panoràmica. Al final el personatge queda al centre del pla.

En el pla hi ha com quatre nivells: el terra, l’home, el vaixell turístic i les muntanyes al fons.

Amb la barqueta del principi, el far i el creuer,  podem saber que el pla l’han gravat a la costa, potser el personatge visita aquest lloc per primera vegada, passeja tot sol tranquil·lament mirant a l’horitzó, podria ser que està sol o que vol estar sol. A mi em sembla més que vol estar sol, potser viu en una ciutat amb molt de trànsit, molt estressant, tot el dia amb presses... i necessita la tranquil·litat d’aquest lloc.

La música acompanya el personatge en la tranquil·litat i la soledat.

Pau

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

“WHITE MATERIAL” de Claire Denis

Després de mirar aquest extret, molts de la classe hem pensat amb  la pel·lícula dels de sisè del curs passat “Distàncies”, en la seqüència en que la Jordina anava amb bicicleta. Hi ha molts plans iguals als de la protagonista d’aquesta pel·lícula quan va amb moto.

La càmera es mou molt, a davant, a darrere, amb plans tancats i anant canviant d’angle, envolta a la protagonista per tots costats mentre va amb moto, està gravat amb un tràveling.

Hi ha molta llum i tots els  moviments de càmera  ens suggereixen molta llibertat.

L’entorn es veu flou però es veu quin espai és, es distingeix bé que són arbres.      

El so de la moto és molt suau, tranquil i la música és l’adequada.

Dani i Mahamadou

 

 

Pàgines