Escola Congrés-Indians (Barcelona)

Sortida a l'exposició "Els edificis i espais arquitectònics del barri des de la mirada dels infants"

Des del principi, la curiositat i el coneixement rebutgen les coses simples i aïllades; agraden de trobar mesures i relacions de situacions complexes, i investiguen fins el plaer de transgredir i de canviar-les de significat.

Loris Malaguzzi, pedagog.

És  per aquesta raó que la curiositat dels infants envers el seu entorn reclama més complexitat: conèixer i donar-se a conèixer. Només observant-los com des de la barana de l’escola parlen amb els vianants i els vianants treuen el cap per respondre, es fa evident la necessitat de diàleg i d’interacció entre el món escolar i el context que  l’envolta. Les sortides senzilles que fan que els nens i les nenes posin el peu al carrer els omplen d’emoció perquè responen a aquesta necessitat autèntica d’establir un vincle significatiu. Sortir amb la família té un gran interès pels infants, però sortir amb l’escola els activa d’una altra manera, els fa percebre que hi ha quelcom diferent: és el grup, amb el qual ja se senten identificats, el que es trasllada per l’entorn tot establint un diàleg. 

    

Com a escola tenim una responsabilitat a l’hora de generar ponts significatius ja que no només els infants tenen aquesta necessitat imperiosa de parlar, fent servir tots els llenguatges possibles, amb el barri; sinó que el propi entorn demana una connexió tangible amb el món de la infància. Així doncs, sortir a fer fotos és un joc, però és un joc molt seriós i fer una exposició on es contempli aquest procés i alguns dels seus resultats és una gran oportunitat per mantenir obert el diàleg amb l’entorn i dignificar la mirada dels infants. És d’aquesta manera com un procés senzill i, gairebé, individual es fa molt més complex i ajuda a que els nens i nenes connectin la seva vivència amb quelcom més gran que li genera grans interrogants: el seu entorn immediat.

I és així com els infants senten i viuen que formen part d’una societat i és com aquesta societat els hi dóna un lloc digne. 

 

Ja us vam explicar aquí i aquí quina va ser l’experiència nostra pel que fa a l’exploració fotogràfica, visionat i selecció del material dels edificis i espais arquitectònics del barri. Avui us volem exposar la nostra vivència anant a veure l’exposició que vam fer al Casal-Barri del Congrés durant el mes de febrer. 

Per grups vam anar a visitar l'exposició. L'emoció era tangible i l'emoció ens unia creant l'oportunitat d'enfortir els vincles que ja existien en el sí del grup. 

    

Vam entrar al Casal-Barri amb poques expectatives, anàvem a veure que passava, a gaudir d'aquesta oportunitat d'obrir-nos al barri tot mantenint-nos receptius al que poguéssim viure. Una nena estava molt emocionada perquè l'escola bressol de la seva germana es troba al costat i ens ho va explicar. 

   

Alguns infants que ja havien fet la visita amb la família ens van fer de guies i, amb molta empenta i decisió, ens van marcar el camí: 

Ara hem de pujar les escales.

I l'exposició está aquí. 

   

Un cop situats, els infants van recórrer el passadís amb tota llibertat i, sense interrompre amb masses paraules, els adults ens vam tornar espectadors. L’espectacle era molt excitant: caminaven amb pas decidit, s’aturaven, reien, un apuntava una cosa amb el dit i tots li feien cas, l’altre es girava de cop perquè havia vist quelcom sorprenent. I, tot d'una, algú va detectar que una imatge del carrer Cambrils s'havia colat en les sèries del Canòdrom: 

Ei!!! Aquesta imatge no va aquí!!!

I algú ens va explicar que les fotografies havien caigut i alguns avis les havien recollit i les havien col·locat com havien pogut. Vam decidir, entre tots, que deixaríem aquesta imatge on estava i així la resta de grups podrien jugar a trobar la fotografia que no anava en aquella sèrie.

    

    

    

Un cop la intensitat va disminuir els infants van començar a explorar l’entorn d’una altra manera i van voler investigar que s’amagava darrera de les portes.

    

I ens van obrir algunes portes i així és com vam conèixer a unes dones que feien puntes de coixí i uns homes que es dedicaven a la marqueteria. 

S'assemblen a les pulseres que fem nosaltres!!

    

A la tornada passejàvem molt a prop d’alguns edificis i espais que havíem vist a l’exposició i alguns infants van destacar-ho molt emocionats:

Ei!!! Aquesta és la torre que sortia a la fotografia!!

I és així com unes imatges ens van fer sortir de l’escola per connectar amb el nostre entorn i obrir-nos a un espai, el Casal-Barri, que el dinamitza i l’omple de vida. De la mateixa manera, aquest petit diàleg va permetre als infants crear un vincle entre les accions passades i el seu present més immediat. Una connexió tant significativa que no només deixa petjada a la seva ànima infantil sinó també a l’esperit d’un barri.

Des d'aquí moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat!!!

Escola La Popa (Castellcir)

Impressions i vivències del taller de cinema

Tallers Documentals

Al començar m’esperava que seria molt positiu tot, perquè Esplugues és un lloc preciós i interessant i a més també n’aprendríem molt gràcies a tots els recursos que teníem a l’abast. La veritat és que no estava gaire desencaminat perquè m’ho he passat molt bé i he après moltes coses. 

Mateu

 

A mi m’ha agradat treballar amb una càmera de vídeo semiprofessional, perquè m’interessava molt la càmera i he après com funciona.

Davide

 

El que més m’ha cridat l’atenció d’Esplugues ha estat el so dels ocells, perquè a part de que m’agradi moltíssim els càrrecs de so, també m’he relaxat.

Arès

 

A mi aquest taller m’ha agradat molt i encara que primer pensava que seria senzill i fàcil era difícil i complicat. El que més m’ha agradat de fer ha estat fer de directora, sent ajudant de càmera sóc un desastre.

Sofia

 

Agraeixo molt al Joan que vivia a Esplugues, al Joan avi de l’Arès, a la Teresa i a l’Isma, perquè gràcies a ells hem tingut molta informació i ens han ajudat molt.

Georgina

 

M’ha agradat molt fer Cinema en curs he après moltes coses sobre tot de la càmera. El que més ha agradat ha estat fer de directora i de càmera.

Lina

 

Per a mi el projecte de Cinema en curs, m’ha agradat més comparat amb l’any passat, que vam fer ficció. L’any passat al fer ficció, no vam aprendre tantes coses de la maquinària del cinema. Em va agradar molt fer de sonista, perquè escoltes les coses diferent que l’altra gent.

Pau

 

De vegades estava contenta, de vegades cansada. He après a fer servir la càmera i en va agradar molt. 

Katelin

 

La primera vegada que vaig anar a Esplugues em vaig sentir molt canviada, em sentia com als vells temps. Desprès, quan vam rodar, em sentia actual, i quan vaig marxar sentia molta llàstima per anar-me’n i pensar que potser no hi tornaré mai més.

Gisela  

 

M’ha agradat molt aquest taller perquè he après moltes coses noves sobre el món del cinema, i a més a més, he conegut a persones molt importants d’Esplugues.

Mariona

 

Amb aquets taller el que més m’ha agradat es haver fet les tasques de, so, d’ajudant de càmera, filmar i de director. A més a més, m’he divertit molt, perquè fer tot allò ha estat molt divertit. L’últim dia que vam filmar, tot i que vam haver de repetir algunes preses, també va estar molt bé.

Gerard

Escola de Bordils - Petit Cinema en curs (Bordils)

RATLLETES DE COLORS (P4)

PASSEJANT   PER     L’ESCOLA. 

(POEMA   A   LA   MANERA   DE   "CANÇÓ   DE   RATLLETES"   DE   RICARD   CREUS)

 

RATLLETA   1   DEL    MEU    PORTAL    COLOR    VERD. 

RATLLET   2   DELS    TUBS    DEL    PATI    PETIT.   RATLLETA    3    FENT    CREUS    FINES    AL    TERRA.

RATLLETA    4  DEL    RADIADOR    CALENT. RATLLETA    5    DEL    MEU    PARXÍS.  

RATLLETA    6    DEL    BANC    DE    FUSTA..

RATLLETA    7  DE    LES    RAJOLES    VERDES..

RATLLETA  8  CURTETES    BLANQUES    I  TARONGES..

RATLLETA    9   QUADRATS    BLANCS    I    NEGRES..

RATLLETA    10    RODONA    VERDA    DE    LA    POTA. RATLLETA   11    BLAVES    DE    LA    MEVA    CORTINA    AMB    RAJOS    DE    SOL..

RATLLETA    12    SEMBLA    UNA    PISTA    DE    GEL    GRISA..

RATLLETA    13    VERDA    AL    TERRA    I    A    LA    XARXA..

RATLLETA    14    AMB    RODONETES    ALS    BANCS     DEL    PAVELLÓ..

RATLLETA    15    QUADRATS    DE    CORDA.

RATLLETA    16    RECTANGLES    DE    LLUM..

RATLLETA   17   ESTRELLES   BLANQUES   AL   SOSTRE.(FOTOGRAFIES   FETES   PELS   NENS   I   NENES   DE   P4)

Escola Comtes de Torregrossa (Alcarràs)

Els colors de la nostra escola

Des de l'inici de curs hem estat treballant els diferents colors amb els nens i nenes de P-3, hem fet visionats de diferents fotògrafs els hem comentat i després han anat buscant els colors en els diferents espais principalment a dins de l'aula i al pati.

Vam començar amb el vermell

Al visionar el seu treball ens va permetre comentar les diferents textures, el lloc on es troba, van veure que el color no sempre és igual....

Fan un treball d'observació de l'espai molt interessant, busquen per tots els racons i des de totes les perspectives.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El color blau

 

 

Pàgines