Institut La Plana (Vic)

Estrena 'Deixa'm ser qui sóc'

Deixa'm ser qui sóc, realitzat pels alumnes de l’Aula Oberta (3r i 4rt d’ESO) de l’Institut La Plana.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Volíem parlar de les emocions que molts de nosaltres sentíem sovint. Llavors vam veure que molts amb la família (a casa), a l’Institut, amb els amics, sentim en alguns moments ràbia, frustració i rebel·lia.  Això ens passa perquè ja som grans, volem ser independents, fer el que volem... I algunes vegades trobem incomprensió.

Moltes vegades volem fer el que ens dóna la gana i ens emprenyem perquè els professors, els pares i alguns amics no ens ho deixen fer. En aquesta edat ens enfadem molt i tenim molta ràbia, no volem fer cas de les coses que ens diuen.

Les escenes de la nostra pel·lícula són situacions que ens passen a nosaltres

  • La protagonista deixa de comunicar-se amb els pares com ens passa a alguns, i se sent sola.
  • A l’institut arriba tard, no compleix les normes. A la classe passa de tot i la fan fora.
  • Alguns amics li aporten mala influència i d’altres la volen ajudar, però arriba un punt que es cansen.
  • Al final els amics és el més important. Per ells fa un petit canvi. En aquesta edat els amics conten més que res. 

Categories que hem treballat:

  • Canvis d’escala, quan es fa l’entrepà, quan truquen a la protagonista i està al parc.
  • Els elements interposats, a l’escena de la protagonista expulsada a l’escala i al tràveling quan passen els cotxes.
  • Personatge s’allunya, al turó, quan la protagonista marxa.
  • Moviments afectius, a l’escena final.
  • En tancat, quan la protagonista mira les fotos.
  • La càmera segueix al personatge, al tràveling.
  • Distàncies sonores, al tràveling i quan fan màquines.
  • Espais buits, a casa.
  • A través del vidre, quan està a classe.
  • Aproximacions progressives, quan fa màquines.
  • Ocultar – mostrar, quan la fan fora de classe i quan mira les fotos.

Fragments que ens han inspirat:

“El circ” de Charles Chaplin, per l’escena quan l’amiga de la protagonista espera.

“ A través de les oliveres” d’Abbas Kiarostami, per l’escena al turó.

“Finals d’estiu, principis de setembre” Oliver Assayas, per la manera de fer servir el so.

“Estranys al paradís” Jim Jarmush, per l’escena del tràveling.

“Els nois de Fengkuei” Hou Hsiao-Hsien, 1983, per l’escena del travelling

“La promesa”, de Jean-Pierre i Luc Dardenne, per l’escena de la classe quan el noi ven l’anell.

 

Com hem encarat les regles del joc

1. Diàleg

  • Quan vàrem filmar amb la càmera de l’institut plans lleugers vàrem fer escenes amb molt diàleg i no ens van agradar gens. Vàrem entendre que el cinema ha de mostrar amb imatges tot el possible.
  • Quan vàrem fer el guió havíem pensat que l’amiga de la protagonista quan l’esperava deia “estic farta d’esperar” però al final ens vem adonar que no calia, perquè amb les imatges ja s’entén.

2. Ocultar/Mostrar

  • A l’escena final vàrem pensar que sense fer un primer pla del rostre de la protagonista es mostraria millor l’emoció. És un moment importat de reflexió, i ens va agradar fer servir aquesta categoria per intensificar.
  • També l’hem utilitzat quan la protagonista mira les fotografies. És un moment de canvi.
  • Quan l’expulsen de classe, quan està molt enrabiada, també volíem amagar el seu rostre.

3. Distàncies  sonores

Pels adolescents la música és un refugi, tranquil·litza, fa pensar i ens ha anat bé treballar-la per expressar les emocions del nostre personatge quan entra a l’Institut, quan està al parc, quan va a buscar a l’amiga.

Filmar dins una casa. Volíem mostrar que els problemes que té la protagonista també els té a casa seva, no només amb els professors i els amics. No parla amb la família, juga a l’ordinador. Al matí està sola... la casa és buida també quan torna de l’Institut.

4. Treball sonor.

Volíem que la musica fos la manera d’aïllar-se del món, quan no agafa el telèfon i quan va a trobar-se amb l’amiga. Altres sons del film són importants: el del joc a casa seva, el de la televisió, el dels cotxes al tràveling. Són sons diferents de vides diferents que no es comuniquen.

5. Aspectes formals destacats – (color, llum, moviments de càmera..)

  • A les escenes a casa hem buscat foscor i fredor amb la llum.  A l’escena del turó hem volgut oferir una gran vista per mostrar un moment important de canvi.
  • A l’escena en que la protagonista troba a la seva amiga , volíem fer un tràveling. Vam ficar la càmera dins el cotxe i per anar al ritme d’ella vàrem haver d’empènyer el cotxe. Va costar molt encertar el ritme adequat.
  • Hem filmat un doble tràveling amb les escenes paral·leles . A la primera la protagonista va a buscar a la seva amiga i no la troba. I a la segona sí.

6. Les localitzacions

Teníem clar l’espai de l’institut. Ens va costar trobar la casa d’un company: volíem l’habitació d’una noia adolescent. Per l’escena final vàrem triar un lloc emblemàtic a prop Vic, el turó de Sant Marc. Per la vista que hi ha de la ciutat.

  • L’escena del tràveling la volíem amb les fàbriques abandonades i graffitis, pel component de rebel·lió que comporta.
  • L’escena de l’espera la volíem en un lloc agradable de la ciutat amb el barri antic, fàbriques abandonades, en un lloc verd.

7. Volem destacar una sorpresa: vàrem tenir un imprevist al filmar l’escena final: vàrem trobar globus. Això és molt excepcional a Vic doncs normalment es veuen els dissabtes i era dimarts. Va ser un regal del destí. El vespre abans havíem quedat per filmar des del turó, però no ens vàrem presentar.

Què hem après:

  1. Filmar no és tant fàcil com sembla, és un gran esforç.
  2. No sempre surten bé les coses quan es filma i s’han de repetir.
  3. És necessari el treball en equip i la implicació de tothom és important

Volem agraïr a l'Alex Garcia la paciència i la comprensió, als nostres professors, Lluís Vila, Carme Font i Montse Urbano, la dedicació i la confiança, i a la Laia Montañà, la Laia Collel i la Núria Aidelman, el seu suport tot i la distància. També agraïm a l'Institut la Plana de Vic la gran oportunitat que ens ha donat de poder participar en un projecte de cinema com aquest.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

Presentació a la Filmoteca

Esperem que us hagi agradat el curt. A nosaltres ens ha entusiasmat gravar-lo i creiem que ha valgut la pena fer aquest gran esforç.

Ha estat una bona experiència, hem treballat en equip, hem creat, hem escoltat, ens hem posat d’acord sense votar, hem pres decisions, les hem compartit, ens ha ajudat a descobrir espais molt bonics del nostre entorn i també ens hem emocionat.

Vam començar el nostre curt aportant idees de diferents històries/temes i conjuntament anàvem imaginant imatges que ens van ajudar a acabar de decidir.

 Després de definir el personatge i les seqüències havíem de començar la concepció global i va anar molt bé que mentre la fèiem anàvem visionant extrets.

Durant tot el  curs, hem estat visionant extrets, per aprendre a fer cinema, i ens ha ajudat a trobar idees pel curt final.

Per exemple:

A la seqüència 3, quan el personatge és a casa dels avis i volem ensenyar el seu entorn, on viu i la seva família, ens vans inspirar amb el que va fer Claire Denis en un extret de “35 roms”

L’extret de  “Persona”  d’Ingmar Bergman, s’assembla a un pla de la seqüència 4, pel pla que estava a casa els avis de nit en el llit, que tanca a poc a poc el llum i es queda de perfil.

En aquesta mateixa seqüència, quan el personatge no pot dormir,  vam filmar espais buits igual que Yasujirô Ozu a “Contes de Tòquio .”

El pla en què el  personatge es posa el jersei i marxa corrents, està inspirat en una seqüència que el director Semih Kaplanoglu va gravar en la pel·lícula “Mel”, quan en Yusuf  veu la seva mare parlant  amb altres persones, i sent que el seu pare ha mort.

També ens hem inspirat en el tràveling de “ 400 cops”, quan l’Antoine corre cap el mar, en François Truffaut  va decidir fer aquest  pla augmentant la velocitat de manera progressiva. El mar, era per l’Antoine, un lloc molt fort emocionalment.

Nosaltres hem fet servir aquesta idea per quan el nostre personatge marxa del seu espai  preferit corrent, amb direcció a casa del pare, un moment també fort emocionalment.

També vam gravar un pla inspirat en l’extret “Un estiu amb Monika”,  del director Ingmar Bergman, que ens va suggerir  un tràveling molt difícil que el final entre discussions i raonaments, hem decidit treure’l del curt.

Ens agradaria destacar que durant quatre dies de la setmana de St. Jordi vam dedicar moltes hores al rodatge, no ens esperàvem haver de gravar fins a quarts de dotze de la nit.

Durant el rodatge, en alguns moments ens quedàvem paralitzats de tantes hores gravant, ens sentíem insegurs a l’hora de decidir algun pla, altres vegades ens venien tants plans al cap, que no sabíem quin escollir. 

Alguns dies per culpa del temps hi van haver escenes que no pensàvem fer-les amb pluja però ens vam adaptar i ens hem adonat que al final hi ha quedat bé per ajudar a mostrar l’estat d’ànim del personatge.

Una altre experiència del rodatge que mai havíem viscut va ser gravar de nit i sopar a l’escola!

Després del rodatge, en petits grups tocava muntar el curt, estàvem molt il·lusionats, veuríem els plans que havíem gravat per primera vegada.

Era força difícil,  havíem de: decidir, ordenar,  ajustar, renunciar…escollir de cada pla quina presa aniria més bé i quin tros de la presa triàvem. Era important tenir en compte el que l’script havia apuntat al quadern de rodatge.

El curt ens va quedar massa llarg i vam haver de sacrificar alguns plans del món i un  tràveling que no ens havia quedat prou bé perquè la càmera es movia, ens va saber molt de greu ja que aquest pla ens havia costat molt de gravar.

Quan vam tenir el curt muntat amb el  so ajustat només quedava la música.

A classe de música, vam anar tocant diferents instruments i escrivint quina sensació creaven i per a quina escena del curt podia servir.

Teníem un contrabaix, dos guitarres normals i una elèctrica, una flauta travessera, un saxo, la flauta melòdica, el carrilló i altres instruments de percussió com els bongos, el djembé, els esquellerincs,...  i nou alumnes de la classe disposats a tocar-los.

Va ser complicat trobar les melodies i buscar amb quins instruments les podíem tocar perquè alguns eren greus i altres aguts i estaven afinats en diferents tonalitats. Vam gravar melodies molt boniques però no totes les vam poder posar en el curt.

També calia trobar en quins plans posàvem cada música i amb el grup que havíem composat i tocat, vam mirar diferents opcions de llocs on col·locar les nostres músiques, fins trobar la que ens va semblar millor. Finalment, al visionar el curt amb la música ja posada amb tota la classe tothom hi va estar d’acord.

Creiem que ha estat bé compondre i tocar la música perquè fem el curt més nostre.

Estem orgullosos i també  contents d’haver pogut participar en aquest projecte i haver viscut una experiència com aquesta que potser mai més tornarem a viure.

Aquest any, hem après fent cinema.

Volem donar moltes gràcies a la assosiació A Bao A Qu i a la Meritxell per haver-nos ajudat en aquest projecte cinematogràfic. 

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Estrena 'On vaig?'

On vaig?, realitzat pels alumnes d’Aula Oberta (3r i 4rt) d’ESO de l’Institut Joan d’Àustria.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

Avui ha estat un dia molt especial i emocionant. Hem vist els 11 curtmetratges a la Filmoteca. En teníem moltes ganes!

La nostra classe vàrem encarar l’inici del film amb moltes coses treballades durant el curs. A la pissarra vam fer junts una llista de temes dels quals era possible i ens interessava parlar. Eren sobre experiències i vivències personals. Va ser un moment molt emocionant perquè vam compartir sentiments de la nostra vida i vam saber coses interessants dels nostres companys.

Volíem tractar el tema dels amics i de la relació amb els pares. El guió el vam anar elaborant a partir de la construcció del nostre personatge i també de les fotos amb les primeres localitzacions. Ja havíem començat els primers estats emocionals.

Els visionats dels extrets de pel·lícules ens van ajudar molt. Alguns no els vam entendre o no ens van comunicar massa, però d’altres ens van emocionar molt.

Han estat motius d’inspiració:

  • Ciutat 24 de Jia Zhang Ke, en la panoràmica quan el Joan està sol al terrat escoltant la música.
  • La Promesa dels germans Dardenne:

     - En tancat. Extret en tancat de l’anell.

     - Distàncies emocionals. Caminant pel carrer junts però lluny. Quan els amics surten de la porteria i quan el Joan estén la roba amb la mare.

     - Ocultar el rostre. Quan li dóna la notícia de la mort del seu marit.

  • El circ de Charles Chaplin. Canvis d’escala. Quan també ocultem la conversa del Joan i els seus amics al parc.
  • Blue Gate Crossing de Chih-yen Yee. La seqüència de les bicicletes. Elements interposats. Relació d’amistat. La càmera va canviant de personatge. En el pla on mare i fill estenen roba. Vam fer preses diferents : unes seguint només la mare i d’altres el fill. Volíem treballar-ho en el muntatge però finalment no ens agradava com quedava per problemes amb la llum.
  • Un treball que ens va agradar molt de l’Escola Bordils. El vàrem visionar del bloc de Cinema en curs. Una seqüència que ens va transmetre molta emoció i ens va agradar l’expressió de tensió amb les mans. Quan en Joan està estirat al llit i la mare li parla.
  • Kiseki i Miracle d’Hirosaku Kore-eda: Ocultar la conversa.
  • Els 400 cops de F. Truffaut: fer el final a la platja.
  • Cafè Lumière d’Hou Hsiao-hsien: el pge s’allunya i desapareix entre la gent.

 

Hem après tantes coses!! A treballar en grup, a decidir les coses per consens, a tenir paciència, a saber defensar les idees i opinions, a escoltar, a utilitzar el material de cinema.

 

Paraules que ens han ajudat a fer el curt: paciència, creativitat, sensibilitat, imaginació, responsabilitat, esforç i molta il.lusió.

Amb els nervis que teníem a la Filmoteca ens va quedar una mica el regust de no haver explicat massa bé la pregunta que ens van fer sobre el sentit dela roba” al nostre film. Ara ho ampliem:

 

Tot va començar quan el nostre company Fernando ens va portar fotos de les primeres localitzacions. Del parc, dels privats. Després de casa seva i del terrat. Ens va agradar una foto del terrat. No perquè fós especial, sinó perquè ens va donar bones vibracions i vam començar a imaginar possibles estats emocionals i accions del personatge. Algú de la classe va comentar que hi havia un estenedor i que és molt maco quan fa vent i la roba es mou, el soroll que fa. Això va quedar en el Sac del Cinema que també portàvam als nostres caps, però no en vàrem parlar més. Fins el primer dia de rodatge: quan esperàvam que plogués per rodar un pla especial. Vam treure informació a internet i deia que era a la tarda quan hi havia 100% de probabilitat de pluja. En aquests moments ens vam desorientar però de seguida va sortir una senyora al balcó a treure la roba estesa i ens va activar. Amb uns reflexos impressionants, tan ràpid com vam poder ja teníem el pla recurs a punt. Després, al tercer dia de rodatge, estàvam fent recursos des del terrat (ciutat, xemeneies, etc) i un senyor al terrat va aprofitar l’estona de sol amb vent per treure la roba estesa i també el vàrem filmar. Aquell vespre estàvam una mica encallats amb la manera i el lloc on volíem mostrar la mare i el fill, junts, per treballar les distàncies emocionals. Havíem parlat de l’ascensor però no ens convencia. El Pablo ens parlava de sistemes d’imatges i algú de la classe va proposar mostrar-los en l’estenedor del terrat. A tothom li va semblar molt bona idea: amb llum, vent, llençols blancs, moviment de la roba i personatges a prop. Tot quadrava. En el muntatge no tots vèiem del tot clar que sortís tanta roba. Algú va proposar treure’n. Però van quedar convençuts quan la resta de companys van argumentar-ho amb solidesa: “la roba” vol dir que la vida segueix, el pas del temps, el món continua. A més es tracta d’una activitat quotidiana molt important que no valorem prou. Ens agrada com el vent mou la roba, el cel i la pluja tenen una presència especial.  

 

Ens ha agradat moltíssim tot el treball del curs. El nostre esforç ha tingut recompensa.

Agraïments especials: al Pablo i l’Enric, a A Bao A Qu,  i a tothom que ens ha ajudat a fer el curtmetratge.

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Estrena 'Tornar a començar'

Tornar a començar, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Els Xiprers.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Hola a tots i totes, som els nens i nenes de sisè de l’escola els Xiprers.

Ara us explicarem una mica el procés de la nostra pel·lícula i les dificultats que hem tingut per fer-la. Quines categories hem fet servir i en quins fragments ens hem basat.

Procés del guió:

Vam vincular emocions amb categories. De les imatges que van sortir vam crear el nostre guió.

 

Hem treballat moltes categories i les que més hem treballat són: en tancat, elements interposats, canvis d’escala, entre la gent, mostrar l’emoció ocultant la mirada i intensificació emocional del so.

 

Fragments en els que ens hem inspirat:

Finals d’agost principis de setembre, Mel, Ningú no sap i M/other.

 

Rodatge:

Hem tingut algunes dificultats com, per exemple, rodar dins d’un cotxe, fer un travelling sobre un carro que es movia molt i la dificultat de filmar quan se’n va la llum natural en algun moment del dia.

 

Hem après que la llum ens pot ajudar molt a expressar les emocions del personatge. A saber esperar perquè  passi allò que volem, a treballar en grup.

També hem après a veure el cinema des d’un altre punt de vista. Que el material és molt delicat. La importància del so al cinema ja que abans creiem que lo important era el diàleg i ara sabem que tots i cadascun dels detalls són importants.

 

Amb el muntatge hem après que podem crear espais que no existeixen

Que la música ens ajuda a que en les emocions estigui més a prop, a crear continuïtat amb el so, a expressar el punt de vista del personatge.

Volíem comentar el pla final del film ja que ens ha costat molt.

Va ser un pla molt complicat. Primer vam rodar com unes deu preses i cap ens va agradar, després van arribar les cinc de la tarda i com que érem a la porta d’una escola, el camí es va omplir de cotxes dificultant el rodatge.

Vam gravar uns quants plans més però molt diferents als anteriors ja que per causes externes vam tenir que canviar el pla. Vam decidir utilitzar la categoria de mostrar l’emoció ocultant la mirada gravant només els peus dels dos personatges i amb un simple diàleg reforçar l’emoció. 

Institut Júlia Minguell (Badalona)

Estrena 'Llums a la nit'

Llums a la nit, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r, 2n, 3r i 4rt d’ESO) de l’Institut Júlia Minguell.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Bona tarda.

Estem molt contents de poder presentar a la casa del cinema la nostra pel·lícula.

Per alguns de nosaltres aquesta és el segon film que fem a Cinema en Curs. Per altres el primer. Però per a tots és una alegria estar aquí amb vosaltres en aquest moment tan important, però que tan nerviosos en posa.

Som alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO de l’Aula d’Acollida de l’Institut Júlia Minguell de Badalona. Venim de diferents països: Geòrgia, Guinea Equatorial, Pakistan, República Dominicana, Rússia i Xina.

Com podeu veure ens costa parlar en català, però és la llengua que ens serveix per a tots per poder comunicar-nos entre nosaltres. La llengua que ens ha servit per a poder fer aquesta pel·lícula.

La idea de la pel·lícula va sortir, com l’any passat, quan vam començar a parlar sobre les coses que teníem en comú les persones que estem a l’Aula d’Acollida.

Moltes coses que vam parlar aquells dies estan a la nostra pel·lícula. Tot el que surt són experiències que hem viscut en algun moment dels últims mesos:

  • Fer-nos càrrec dels nostres germans petits perquè els pares són fora treballant.
  • Trobar-nos sols a l’institut perquè no tenim molts amics. Perquè som nous o perquè l’idioma pot ser de vegades un mur que ens separa..
  • Perdre els nervis per alguna tonteria i espantar-nos per haver-nos equivocat alguna vegada.

En acabar la pel·lícula ens hem adonat que els sentiments del nostre personatge també els poden sentir persones d’aquí: al meu país la meva germana gran també s’havia d’ocupar de mi perquè la mare era aquí a Badalona treballant. La meva germana tampoc tenia molts amics i es trobava una mica sola.

De la llista molt llarga de categories nosaltres només hem treballat sis o set. Però creiem que les hem entès molt bé i estan presents a la nostra pel·lícula. Aquests són alguns exemples:

  • En tancat a l’esmorzar.
  • En obert quan el nostre personatge torna a casa caminant per la platja o quan busca al seu germà.
  • Ocultar la mirada a la trobada al pont.
  • Canvi d’escala quan el personatge seu a una roca a la platja.
  • El personatge s’apropa / s’allunya a diferents moments de la pel·lícula.
  • Etcètera.

Creiem que ens ha quedat molt bé la manera de filmar els espais diferenciant-los amb la imatge i el so:

  • A la casa hi ha menys llum, més groga, molts contrallums i els plans són més tancats.
  • En canvi els exteriors estan rodats amb plans més oberts i amb més llum
  • També el so és molt diferent, sobretot el soroll del carrer: el mar, les màquines, els trens...

Pel que fa al so també voldríem senyalar el moment que el personatge està mirant per la finestra el patí de l’institut. Aquí sentim el soroll de l’interior i no el de l’exterior on està posada la càmera. D’aquesta manera volíem reforçar la idea d’aïllament que ja transmet la imatge: sembla que estigui dins d’una peixera!

El rodatge va anar molt bé, però al final de les sessions estàvem tots una mica cansats. Tan cansats que de vegades havíem de repetir els plans moltes vegades perquè no podíem aguantar el riure: fins i tot la Raquel es va posar a riure abans que comencés a riure el nostre actor!

Va ser difícil el rodatge de les escenes a la nit. Des del començament, fins i tot abans de tenir la nostra història, la Yu va tenir molt clar que volia filmar a la nit: les llums i les sensacions de trobar-se sol a la nit eren molt poderoses. Però a l’hora de la veritat tot va ser més complicat del que havíem previst: feia molt fred, hi havia molt poca llum i teníem molt poc temps perquè havíem de tornar abans de les deu i mitja a casa... I a sobre el tren no arribava! Al final creiem que l’esforç i l’espera van ser recompensats... i a més vam tenir un segon tren de propina!

El muntatge va anar en general bé. Més del que esperàvem: reduir gairebé dues hores de filmació en menys de deu minuts semblava una missió impossible!

Al veure a l’ordinador les imatges a alguns de nosaltres no ens van agradar determinats plans com els de la fàbrica mig en ruïnes, però els companys van acabar convencent-nos que ajudaven a explicar com estava el personatge per dins.

Un problema que vam tenir va venir pel clima que vam tenir els dies de rodatge. Com diu la Dayana: sembla que el temps es burlava de nosaltres. Com estem a la primavera, uns dies feia molt sol i altres estava a punt de ploure. I com tot a la nostra pel·lícula passava el mateix dia teníem por que no quedés bé. Per això vam rodar plans com els dels núvols que es movien amb el vent.

Però potser el problema més gran va ser el muntatge de l’arribada de la nit. Al revisar les imatges a l’ordinador ens vam adonar que hi havia un salt molt gran pel que fa a la llum entre els plans de la tarda i els de la nit. Vam pensar sortir una altra nit, però al final no vam tenir temps.

Ara que hem acabat la pel·lícula ens adonem que hem començat a aprendre a treballar en equip, a comunicar-nos entre nosaltres i arribar a posar-nos d’acord... però encara ens queda molt per aprendre!

Perquè no ha sigut fàcil. Ens ha costat molt treballar en equip, fer els grups i treballar bé amb els companys que ens tocaven: és més difícil del que ens semblava!

Tampoc va ser fàcil escollir els actors: molts volien, però només podien ser dos. Uns no tenien germà possible, altres quan intentaven posar-se seriosos es posaven a riure sense aturar-se. Al principi Jabran no volia: li feia vergonya posar-se davant dels companys i posar-se seriós. Quan tota la classe va marxar i només hi érem quatre persones ho va provar i li va sortir molt bé! Així que el vam convèncer i estem molt contents que ho acceptés.

També ens va costar trobar la cançó. Ens van dir que no podien ser les cançons que escoltem cada dia perquè havíem de demanar permís per fer-les servir a la nostra pel·lícula: però si nosaltres les escoltem gratis a internet!

De totes maneres, una de els coses que més ens ha costat és fer silenci... encara ara ens costa!

Abans d’acabar volem donar les gràcies a la Raquel per la seva paciència: ens costa expressar el que volem i tu sempre ens has ajudat i ens has animat a fer-lo. Moltes gràcies, Raquel.

I moltes gràcies a tots vosaltres per compartir aquest moment tan important amb nosaltres.

Gràcies.

 

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Estrena 'Quan una porta es tanca'

Quan una porta es tanca, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat Solà.

 

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

 

La nostra història sorgeix parlant de situacions emocionals que coneixem. Alguns tenien l’experiència que algun familiar va haver de marxar durant un temps i el trobàvem a faltar, però tots podíem entendre l’emoció i el neguit del canvi d’escola a institut, amb tots els canvis que implica.

Sense saber-ho, quan ja en el segon trimestre van escollir com seria el nostre personatge per a les primeres seqüències, la historia ja estava feta i en el moment de pensar en el guió del film, aquest va sortir sol.

 

Definir el personatge ens va costar, mica en mica el vam anar polint fins arribar al que heu vist a la pel·lícula. Un nen extrovertit, amb un millor amic i una amiga especial, que sent tristesa quan sap que anirà sòl a l’institut, sense cap company.

També vam pensar en l’estat emocional del personatge, per escollir cada pla i les localitzacions. 

Algunes de les categories que hem treballat són:

  • Acompanyar el desplaçament, sobretot quan va a mirar les llistes del principi, acompanyat d’un so insistent per amplificar l’emoció del moment.
  • Des d’un altre espai a través del vidre, on teníem com a referent el fragment del “Els 400 cops”, de Truffaut
  • Canvi d’escala i aproximacions progressives, on volíem mostrar sobretot quan el nostre personatge es troba sol, com a “El circ” de Chaplin
  • Pas del temps, on hem jugat més amb el so ja sigui per simular que passava l’estiu, com per ajudar-nos a fixar-nos en aquella acció que feia el personatge, com a “Llums al capvespre” d’Aki Kaurismaki

Hi ha hagut plans que ens han costat de fer pels sorolls que no podíem controlar, pels reflexes, per la llum. Tot i així hem buscat solucions interessants per poder gravar tots els plans.

Tots els plans estaven força programats en la concepció global de les seqüències, però al passar pel parc vam tenir la idea de gravar a sobre la roda. I ens va sortir una seqüència molt important per a la nostra pel·lícula i per expressar emocions des de la vivència del personatge.

Vam veure que hem d’estar atents al que pugui passar d’imprevist.

 

El tema de l’any han estat les distàncies i tenint en compte aquest concepte hem fet el nostre “film final” “QUAN UNA PORTA ES TANCA”

Hem visionat molts fragments de pel·lícules de diferents categories que ens han ajudat a enriquir la nostra mirada i saber-ne més.

Amb aquest projecte hem après a fer anar les eines per fer una pel·lícula, que fer una pel·lícula no és gens fàcil, a tenir paciència i a treballar en equip, ajudant-nos i amb esforç.

Durant aquest curs a més, hem compartit, hem gaudit i ens hem emocionat.

 

Esperem que us hagi agradat!!!

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Estrena 'Primers dies'

Primers dies, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r i 2n d’ESO) de l’Institut Milà i Fontanals.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

Al nostre film volíem parlar dels primers dies d’un noi que arriba a Barcelona.

A nosaltres ens ha passat el mateix que al noi i ens vàrem sentir com ell quan vàrem arribar a Barcelona.

-  El noi no coneix Barcelona, ni la  llengua, ni els noms dels carrers...

-  Està trist perquè no té amics i part de la seva família està molt lluny

- També està  avorrit perquè es passa tot el dia a casa i està  preocupat perquè el seu pare no té feina

- Té curiositat per les coses noves que va descobrint:  pel mercat, per Montjuïc, pel mar que no havia vist mai abans... Però li atabala el soroll dels cotxes i per això busca llocs tranquils on passejar i sentir-se bé.

- Al final, està nerviós perquè finalment començarà a anar a l’institut i no sap com serà... 

 

A la pel·lícula hem treballat fins a 17 categories: a través del vidre, en tancat, el personatge s’allunya, d’esquena, etc.

En acabar el film, hem vist que alguns plans que havíem rodat s’assemblen a alguns fragments de films de grans cineastes que havíem visionat a classe.

Per exemple:

El pla del telèfon, els del funicular, els plans entre la gent i també la música a capel·la de fons, ens recorden extrets de la pel·lícula “Ningú no sap” del director Hirokazu Kore-eda.

Quan el personatge s’allunya, d’esquena mirant l’institut, ens fa pensar en la pel·lícula “Mel” de Semih Kaplanoglu.

Alguns plans a través del vidre ens recorden fragments de “Els quatre-cents cops” de François Truffaut. Quan l’amic de l’Antoine el visita.

 

Els dies de rodatge van ser llargs. Acabàvem a les 21 o 22h! Però va ser molt bonic veure tota la ciutat des de Montjuic o la platja.

Rodant el film hem tingut moments de tot:

1. Ens hem posat nerviosos quan estàvem rodant i no sabíem com sortiria un pla.

2. Ens hem sentit molt contents quan al final un pla a sortit bé, tal i com el volíem!

3. Hem perdut la paciència quan hem hagut de fer moltes preses d’un pla.

4. Ens ha fet sentir bé treballar tots junts en equip quan tots hem fet bé el nostre rol.

5. Però alguna vegada també ens hem enfadat entre nosaltres perquè algú no feia la feina o jugava en comptes de treballar.

 

El muntatge va ser difícil. Vàrem canviar l’ordre dels plans respecte del guió inicial.. Teníem una pel·lícula de 15minuts i vam haver de treure molts plans!

 

Fent el film final i tot el projecte de cinema en curs hem après moltíssimes coses. Per exemple:

- A fer bé les fotos sense flaix, ben enquadrades, ben enfocades, amb llum natural...

- Hem après a fer funcionar una càmera de cinema i un equip de so professionals

- com fer un tràveling, una panoràmica,…com fer “flou”, ...

- Hem après moltes categories: en tancat, a través del vidre, d’esquena, adhesió, etc.

- També hem après que per fer rodatge es necessita un equip de persones ben organitzat: un director, actors o actrius, un sonidista, un camerògraf, la claqueta, el script i els ajudants i foto fixa.

 

Ens ha agradat sobretot... 

1. Poder fer tots els rols de l’equip de rodatge: sonidista, camerògraf, director,...

2. Treballar en equip i repartir les tasques

3. Treballar amb la Meritxell i la Núria

4. Fer pràctiques de les categories fent plans lleugers i fent les primeres seqüències.

5. Fer el muntatge amb l’ordinador (entrada, sortida, so,...)

 

i sobretot anar a gravar a la platja i... al final veure la nostra pel·lícula!

Escola Rafael Alberti (Badalona)

Estrena 'Germanes'

Germanes, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Rafael Alberti.

A continuació podeu veure la presentació del film que vam fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l'estrena.

 

El guió

La idea del guió va sorgir de les primeres seqüències. Inicialment volíem treballar la ràbia i la tristesa, aprofundir en aquestes dues emocions.

Vam pensar que la pèrdua del germà podria posar en joc la ràbia per alguna cosa que feia el germà i ens molestava, i alhora la tristesa de pensar que no apareix i potser ha estat per culpa teva.

Després de fer pluja d'idees vam veure que molts de nosaltres havíem perdut alguna vegada a un germà i les nostres experiències anirien molt bé a l'hora de redactar el guió.

Quan vam tenir clara la idea, vam escollir el mercat per perdre el germà; era el lloc ideal per perdre a qualsevol i també per crear sensació de pèrdua, angoixa, desesperació...

 

Les regles del joc

La regla de rodar en un espai íntim com la casa es va acomplir abans de conèixer-la. Ja a les primeres seqüències, parlàvem d'una discussió a casa i després en plantejar el guió vam decidir que les germanes tindrien la discussió a casa, a l'habitació de l´Andrea.

El rodatge va ser en tancat, ens vam inspirar en el fragment de Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda.

Al final no vam rodar en una habitació, sinó que en veure la casa que ens van oferir vam canviar l'habitació per la saleta. Va resultar molt difícil rodar, perquè la sala era petita, hi havia molts mobles i nosaltres també érem molts.

Mostrar l'emoció ocultant la mirada, ho vam treballar mentre feien el dibuix.

Quant als moviments afectius, es van treballar quan l'Andrea passa davant de la càmera enfadada. Portar a primer terme el so llunyà, ho vam fer quan la mare crida al personatge, però no la veiem.

Vam treballar les variacions sonores de moltes maneres i ens va agradar molt fer aquesta feina a l'hora de muntar. Alguns exemples són el soroll dels colors quan estan dibuixant, les passes de l'Andrea quan travessen el parc.

Vam treballar ocultar la conversa de dues maneres: una quan l'Adil i l'Andrea parlen al mercat i l'altre quan la mestra parla amb l'Andrea i no se la veu. Per fer aquest pla ens vam inspirar en el visionat que vam fer a classe de Mel de Semih Kaplanoglu, quan el nen està intentant llegir, enfoquen al nen i el mestre no es veu.

Vam decidir posar música a l'escena final perquè vam pensar que remarcaria l'emoció. El problema que ens vam trobar és que no podíem agafar qualsevol cançó (no sabíem que això no es podia fer). Vam estar una bona estona buscant i escoltant músiques lliures de drets, vam escollir unes quantes i al final vam triar la que semblava més adient al nostre muntatge.

 

Les actrius

L'Andrea (la protagonista) no pensava que fos tan difícil ni tan cansat fer d'actriu. Conforme avançava el rodatge cada cop era més fàcil per totes dues, perquè després de tantes hores juntes, ja eren com germanes. Fins i tot, a l'escena del dibuix, l'enuig és real, perquè la Sheila no parava d'empipar i ho feia de veritat.

 

El muntatge

Durant el muntatge ens vam adonar de la quantitat de canvis que vam fer respecte de les nostres primeres idees. Per exemple, hi havia algun pla que ens agradava moltíssim visualment, però després ens trobàvem amb què no servia perquè el so no era correcte. Alguns d'aquests plans els vam poder aprofitar després de treballar molt en el so i d'altres els vam haver de descartar directament.

El pla en què veiem el gronxador en primer terme i l'Andrea desenfocada al fons ens va agradar molt quan vam muntar.

Hi ha hagut escenes muntades que ens agradàven molt, però que al final vam haver de treure per respectar el ritme i la durada de la pel·lícula.

Estem especialment satisfets del muntatge de l'escena en què l'Andrea i la Sheila dibuixen a casa. Realment va ser difícil aquest muntatge, perquè teníem moltes preses i plans des de diferents punts de vista. Quan muntàvem ens agradava com quedava però resultava massa llarg i s'havia de retocar.

Pàgines