Escola Montserrat Solà (Mataró)

Continuem amb els últims Retrats

Té el cabell curt, negre com el carbó i arrissat. Els ulls els té grans i molt foscos i té unes pestanyes llargues, arrissades i al•lucinants. El nas el té aixafat sobre una boca grossa i carnosa. La cara és arrodonida. És alta i es vesteix de forma tradicional com a Gambia.

 

El meu mestre de gimnàstica es diu ROC. Ell és simpàtic i graciós,... En ROC té el ulls marrons, un nas una mica punxegut, les orelles petites i la boca una mica grossa. Ell quan era una mica més jove jugava en el barça amb en Pep Guardiola.

 

Mihaela és la meva germana. Té ulls verds, és alta, la pell la té clara amb algunes pigues. És simpàtica i amable. El color de seu cabell és castany. Li agrada mirar la tele i el facebook. És bona persona, tot i que m'agafa les meves coses, i li agrada anar amb les seves amigues.

Escola Montserrat Solà (Mataró)

Els retrats

Els nens i nenes de l'escola Montserrat Solà, ja estem acabant de polir els retrats d'aquelles persones més properes, tal com els veiem amb els nostres ulls, amb la nostra mirada; una mirada inocent, curiosa, amorosa, de respecte,... Esperem que us agradi.

 

La meva mare, Rocio, és tossuda i mot espavilada, atrevida i alegre . A ella li fascina viatjar, cosa que ha fet molt . Li agrada molt anar amb bruses blanques, amb uns texans. Ella, habitualment va a treballar o parla amb el mòbil, quan no està amb mi. És policia, cosa que jo també vull ser. 

Els seus cabells són ondulats i amb metxes. La seva cara és una mica rodona. Té els ulls rodons i molt blaus, amb un nas allargat. Destaquen els seus llavis carnosos i vermellosos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva mare es diu Betty, la seva cara és una mica allargada amb un front ample i el cabell fosc i llarg. Els ulls una mica aixinats de color marró fosc, les orelles una mica grans i el seu nas és una mica punxegut. La boca és petita amb uns llavis prims i té la pell de color marró clar. És baixeta i prima, els braços són allargats amb unes espatlles petites. Els dits els té allargats, com de pianista, tot i que les seves mans no són molt grans. És simpàtica i alegre i li agrada veure les noticies.

 

És el meu germà, es diu Otman i té 15 anys. Té el cabell negre i curt, els seus ulls són marrons i rodons. Sempre ha estat prim però no és molt alt. A la seva cara allargada, destaquen els ulls marrons i rodons i al mig un petit nas punxegut. Té una boca menudeta amb uns llavis petits. És simpàtic, graciós i generós, i li agrada vestir bé; doncs és una mica presumit.

 

És la meva cosina Cristina, té el cabell arrissat i roig, la seva cara és rodona i blanqueta. Els ulls són petits i de color verd grisós i la boca gran amb uns llavis carnosos. És nerviosa i extrovertida. Vesteix amb roba funky i li agrada llegir i una mica dibuixar.

 

La meva germana té divuit anys. Té uns grans ulls verds i marró clar i una llarga melena llisa. La seva cara és arrodonida, amb un nas una mica punxagut. Li agrada passejar amb la meva mare, la música, cantar i vestir bé. És simpàtica i m’ajuda molt.

 

L’Esmeralda és la meva professora. És alta, prima i jove, amb la cara allargada. Els ulls els té marrons, el nas punxegut i petit, i els llavis petits i primets. Li agrada anar vestida amb pantalons amples i és simpàtica.

 

La meva mare té els cabells rossos i rinxolats per les puntes, els ulls de color verd i petits, i al mig un nas xato i petit. La boca també la té petita i vermellosa. Es bastant alta, molt alegre i amable. Li agrada molt llegir i deixar-ho tot molt net i ben endreçat.

 

La meva àvia té els ulls blaus com el cel, i també una mica verdosos com l’herba. Té el nas una mica gran i xato, i al voltant del nas té pigues sobre la seva pell blanca. Els seus llavis són petits i de color rosa molt claret, que de vegades somriuen. El seu cabell és ros amb unes metxes marronoses. La meva àvia és una dona decidida i amb caràcter. De vegades és molt bona i vergonyosa.

 

La meva mare té la pell suau, uns ulls petits i negres com la nit, un nas arrodonit i una mica gran, la cara arrodonida sobre un coll llarg, normalment tapat per un mocador. Es seriosa, però també simpàtica. Li agrada treballar a casa i casi sempre va amb vestits llargs de colors clars.

 

 

Quan el miro veig una bona persona, els seus ulls són molt sincers, sempre saps com es troba quan mires als seus ulls. Quasi sempre té un somriure a la cara, doncs és molt alegre i imaginatiu. A vegades té la mirada perduda i és que deu estar pensant en alguna idea de les seves. Així veig jo al pare a través del seu rostre.

 

És alt, prim, té els ulls de color marró i arrodonits, el nas petit i arrodonit, com de patata, i els llavis rosats. Els seus cabells són llisos, negres i curts, la cara rodona i la boca ni petita ni grossa. Habitualment va a l’escola, li encanta jugar a futbol. Es mandrós, ordenat i espavilat.

 

La Montse és la mestra de Castellà de l'escola Montserrat Solà, ja amb uns anys. Els seus ulls són negres, els cabells llisos i castanys, la cara rodona amb el nas ample i la boca petita. És prima. És simpàtica i una mica tossuda, a vegades és molt bona i tranquil·la.

 

La meva mare es diu Lucia i ha viscut a Colòmbia. És una mica baixeta, amb la pell blanca. Té els ulls grans i marrons i uns llavis petits i estrets. El seu cabell és gris amb metxes rosses i normalment el porta agafat. Li agrada portar vestit llarg. És molt alegre, simpàtica i graciosa.

 

La cara de la meva germana és molt rodona amb galtetes vermelles. Té la boca petita i els ulls verds, també porta un piercing blau. Els seus llavis son grans i prims. Porta el cavell molt llarg. La manera de ser de la meva germana és extrodivertida, simpàtica i gerenosa i amable. Li agrada el rock, menjar dolços, ensaimades i coques.

 

 

Escola Els Xiprers (Barcelona)

Retrats

Hola, sóc en Biel i he fet el retrat al meu pare.

En aquesta fotografia buscava la sinceritat del pare i per això volia donar-li importància a la mirada tot i que no mirés a la càmera.

No volia una expressió "en blanc", ni trista ni feliç.

El fons està desenrfocat i sense profunditat de camp per donar tot el protagonisme al personatge, tot i que els colors de la roba són molt vius.

també vaig buscar de jugar amb la llum i si us hi fixeu hi ha un tros del rostre que té més llum. En el fons també hi ha punts de llum i això també ho he trobat bonic i interessant.

Un altre aspecte que buscava és que no estigués totalment de perfil ni un retrat frontal sinó un punt intermig.

 

 

Hola sóc la Lula, l'alumna que ha fet aquest retrat.

El retrat és de la Montse, la meva veïna.

Crec que la Montse és una persona molt forta i que ha superat dificultats que a altres persones ens costaria molt.

Per això volia que li dones la llum al rostre i així mostrar la seva força.

 

 

Hola em dic Jose i li he fet el tretat al Quirze, el meu mestre i en aquesta fotografia buscava la seva paciència.

Una altra cosa que buscava la mirada perduda, per tant que no mirés a la càmera per a que no quedés molt artificial.

Anava tenint paciència  i fent fotos fins que la seva postura m'agradava.

Buscava els reflexes que donava la llum amb els arbres, per això el fons és un bosc.

Buscava la seva paciència.

 

 

El meu nom és Àurea, i li he fet aquest retrat a l'Esteve.

L'Esteve normalment sempre està al jardí de casa i he buscat jugar amb el fons (la paret i la planta) ja que ell cuida molt les plantes però no els hi volia donar massa protagonisme.

En aquesta fotografia volia mostrar el caràcter de l'Esteve ja que té un posat seriós tot i que pugui estar content. També volia mostrar la tranquil·litat que em fa sentir.

Al principi, les proves que havia fet m'havien costat molt ja que buscava la teatralitat i no la sinceritat.

 

 

Hola, el meu nom és Maria i he fet aquest retrat a la meva àvia.

Volia mostrar a la meva àvia amb una expressió pensativa.

He fet la fotografia al migdia ja que volia que tingués força llum.

Una altra cosa que vaig buscar era tenir un fons neutre i per aio l'he posat davant d'una persiana blanca. M'he inspirat en unes fotografies que vam veure a l'escola d'en Richard Avedon.

 

 

Hola em dic Amanda i he fet aquest retrat a la meva àvia..

En aquest retrat buscava que estigues en una postura natural, ja que al principi de fer proves em costava una mica més.

Volia que em mirés directament però sense fer teatre.

L'he volgut retratar en aquest banc ja que sempre que anem al parc seu aquí.

El fons no és neutre però tampoc hi ha molta profunditat de camp.

 

 

Hola, sóc l'Ali.

Aquest retrat li he fet al meu pare. Buscava la mirada perduda, l'expressió tranquil·la que em provoca el meu pare, jugar amb la llum i amb el reflexe del mirall ja que m'agradava molt l'efecte que donava.

 

 

Hola sóc en Dante i he fet el retrat al meu avi.

En aquesta foto volia que sortis natural, tal com és ell.

Volia posar-lo amb un fons neutre i que tingués una mirada perduda, o sigui que no mirés a la càmera.

 

 

Hola, sóc l'Alex i he fet aquest retrat a en Joan, que és un mestre de l'escola.

En aquest retrat buscava sinceritat i jugar amb la llum.

En totes les proves que he fet he intentat fer aquest joc amb la llum i aquesta és la que he escollit.

Institut Joan d'Àustria (Barcelona)

Retrats

La vida de la meva àvia

És la meva àvia, té 84 anys. M'agrada que surti amb la mirada tranquil.la a les dues fotografies.

He intentat que al fons surtin fotos de moments importants de la seva vida.

 

El clip groc

 

Jo vaig fer aquesta foto a la Jenni, la meva companya de classe. Vaig elegir·la perquè m'agrada molt les ombres reflexades que té.

Ella ja estava al costat de la finestra i m'ha agradat el tons de llum que hi havia. També volia destacar el clip groc i el mocador blanc.

 

El retrat de la meva amiga

Hola em dic Marina. En aquestes fotos surt una amiga meva des de que tenia 6 o 7 anys.

En la foto de dreta surt en una classe que és buida, ella està fent un avió a un nen perquè ell no ho sap fer.

Volia que surtís un punt de llum molt fort darrera del personatge.

En la foto de l'esquerra surt una mica igual que l'altre, la diferencia és que ella esta mirant a la càmera i el color de la paret.

M'agradaria que algú comentés aquesta foto i quina sensació us dóna.

 

La meva àvia i el contrast del lloc i de la seva roba

Hola!

Em dic Alexa, vaig retratar a la meva àvia.

Em va agradar molt fotografiar-la perquè jo l'admiro molt, és una persona molt bona i  molt social amb els demés, i en resum que és una de les millors persones que tinc en la meva família a més de ser molt especial per a mi.

A la meva àvia li vaig dir que és posés com segura de sí mateixa i en una postura molt còmoda.

 

La mirada i la finestra

Hola jo em dic Yos.

Jo vaig fer les fotos a una companya de la meva classe.

La primera foto la vaig fer en un fons neutra per què volia que sortís el seu reflex.

La segona foto volia que sortís, com està pensant en una altre cosa.

 

La meva mare

Jo vaig  fer a queste fotos a la meva mare. Li vaig dir que esposes com si estigués re cordant coses de la fotografia que ella está mirant

Jo  sóc jennifer , ambaquet treball jo he aprés algunes coses de fotografia , com per exemples que surti ombres.

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Descobrim el rostre

Descobrim el rostre!!!

 

Us deixem unes reflexions en veu alta que vam fer després de les exploracions per als nostres retrats. Tot allò que hem après, descobert i alguns dels elements que hem tingut en compte  en les sessions de retrat i que ens han enganxat!!!!

 

Descobertes

 

La força que pot tenir la mirada, com podem transmetre una personalitat forta, la sensibilitat, les coses boniques que no havíem vist en un rostre conegut, la seva expressivitat. Ens mirem de manera diferent els retrats i la fotografia en general. Apreciem d’una altra manera la fotografia i el cinema. També les persones. Tenim ganes de fer fotos més perfectes en el sentit que després expliquem.  Hem vist que el flash no és imprescindible, al contrari,  millor sense flash si tenim la llum adequada. Podem perfeccionar les fotos que havíem fet i repetir alguns retrats amb els coneixements que ara manegem. Fotos que ens agradaven ara pensem que les podríem millorar molt. Hem descobert  espais especials per a la llum,  i com es pot treure un bon retrat en un espai molt conegut per nosaltres.

 

Construir el retrat

 

Per què parlem de construir el retrat? És bàsic que abans de fer el retrat pensem molt bé a qui volem retratar i quines tries essencials volem fer: Que la mirada quedi il.luminada i reflecteixi els seus ulls, que l’espai no destaqui més que el personatge, que a través del gest o dels ulls  flueixin  els sentiments, que la roba quedi en un segon pla, que no destaqui. Aquestes decisions les anàvem prenent a mesura que fèiem i comentàvem els retrats entre tots.  

 

Hem buscat el desenfocament del fons i l’enfocament del retratat. Volíem mostrar detalls de la cara o només d’una part del rostre del personatge. La posició ha de ser molt explorada per al retrat que vull fer. No volem forçar les expressions de la cara. En relació a la mirada ens ha agradat captar de vegades una complicitat amb el retrtista, també amb  l’espectador del retrat.

 

Hem pogut mostrar estats interiors d’alegria, benestar però no d’una manera típica amb el somriure. L’entorn ens ha ajudat a retratar aquest benestar. No ens hem de deixar influir pel retratat, al contrari, nosaltres l’hem de dirigir: la inclinació del cap, la dirección de la mirada, l’expressió que volem obtenir. Ens ha ajudat fer imaginar al personatge situacions que pogués després expressar amb el rostre. Tenir paciència i observar ha estat una part de la nostra feina. I molt important: no fer la foto fins que ho tens clar. Les sessions requereixen paciència i dedicació.. Si expliques bé el que vols al retratat el resultat és bo. El responsable del resultat és el que retrata, el fotògraf.  El resultat, bo o dolent, és del fotògraf.

 

Respecte l’espai ens ha agradat que el personatge se senti còmode en l’espai. Li hem buscat espais familiars perquè el personatge estigués tranquil. La separació del fons és bàsica. Hem après a enquadrar i algunes funcions i efectes de la nostra càmera que desconeixíem completament. Enfocar més la cara per tenir desenfocat el fons. Aïllar-lo de la gent perquè no es distregui. La importància de la llum natural ens ha determinat a quina hora del dia volíem fer el retrat. Si és al carrer mirar que el sol no cremi una part de la foto i creï contrallums que no volem. Hem d’observar molt l’enquadrament, perquè en la foto no entrin detalls que després ens distreguin.

 

 

 

 

"...els ulls de la meva mare, a mi, em transmeten molt... A través dels seus ulls em mostra que està feliç, trista, cansada..." 

ALBA MARIN

 

 

 

 

 

 

 

 

"... tot el que ha viscut ho té gravat a cada arruga del seu rostre... la seva vida dura de treballar servint, el seu gran esforç per mantenir una família i aquest gran coratge que ella té."

ALBA GARRIDO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"...he volgut destacar els seus ulls perquè són molt potents, expressen molt i també són especials perquè els té axinats."

 ESTHER COTS

 

 

 

 

 

 "...he volgut ensenyar una Laura que ningú coneix..."    

 HANANE BOUHADDOUZ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... A la vegada, la seva mirada de color ametlla, expressa tot el que els seus llavis no diuen... "

BEATRIZ MAGALHAES

 

 

 

 

 

 

 

 

"... El meu retrat busca una sèrie de gestos, de mirades, un rostre vergonyós, una actitud feliç, una expressió innocent..."

MELANIA RODRÍGUEZ

 

 

 

 

"... un gran dolor i patiment al llarg de la seva vida... Com si en aquests moments de la seva vida estigués desorientada."

NATACHA GONZÁLEZ

 

 

 

 

 

 

"... primer buscava més la felicitat en el somriure però després, quan vaig veure les fotos, em vaig adonar que no tot era el somriure, que la seva mirada em podia transmetre milers de coses: la felicitat, la tristesa... I és el que vaig intentar fer, centrar-me en la mirada i endinsar-m'hi per veure tot el que en podia treure."

MARTA SAEZ

 

 

 

 

 

 

"... de la mare volia mostrar la seva fortalesa, el seu somriure i la seva gran personalitat."

ANDREA CABALLERO

 

 

 

 

 

"... despreocupació i seguretat. Tot això en un petit somriure i una mirada fixa, dura, molt segura."

ANDREA MONTEAGUDO

 

 

 

 

 

 

"... lluitadora, decidida. Amb una mirada dolça."

ARIADNA FELIPE

 

 

 

 

 

 

 

 

"... vull mostrar el Michael alegre, bromista i sensible que s'amaga darrere d'una màscara."

AINHOA MADRAZO

 

 

 

 

 

 

"... ella sempre aparenta estar bé, però jo he volgut mostrar una altra realitat..."

PAULA BONNIN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... transmet una mirada forta i decisiva i el fons flu destaca el rostre."

PAU REDÓ 

 

 

 

 

 

 

 

"... de vegades no fa falta conèixer una persona per saber com és."

ERIK MARTÍN

 

 

 

 

 

 

 

"De la meva àvia m'agrada molt l'expressió de la cara, les seves faccions, el seu tímid somriure, els ulls petitons, els llavis tan fins i també m'aghrada molt el seu perfil. En les sessions de retrat he descobert que pot tenir una mirada molt potent."

CLÀUDIA GARCIA

 

 

 

 

 

"La meva àvia té un caràcter segur i és molt decidida... El que més m'agrada del meu avi és que malgrat la seva edat segueix tenint l'esperit de nen i una gran il·lusió per les coses... Després de tants anys, els meus avis segueixen molt units."

MAR JIMÉNEZ

 

 

 

"Té una mirada i un somriure molt dolç..."

MARIA BERZOSA

 

 

 

 

 

 

"...als seus ulls es reflexa l'amor incondicional d'una mare i la complicitat d'una amiga..."

NOA FERNÁNDEZ

 

 

 

 

 

 

"... la meva mare és una dona amb molta seguretat i que sap el que es fa..."

MAVIE OCHOA

 

 

 

 

 

 

" ... el seu somriure és molt tendre i em transmet felicitat i tranquil·litat."

VICKY ESPEL

 

 

 

 

 

 

 

 

Pàgines