Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Experiència a París

Experiència a Paris

El viatge a París ha sigut una experiència totalment diferent per molts motius.

El dijous ens vam haver de llevar a les 3 per poder sortir d’aquí a les 3:30 i estar a l'aeroport a les 4:50, tot era una experiència, no  havíem anat mai soles a l’aeroport, no sabíem com anar, els nervis de 'l avió, de la presentació... Enl arribar a l'aeroport, els nervis anaven augmentant i ens varem trobar el Lluís, la Meritxell, les dues Laies, el Rafel i el Pep. Vam anar al control per agafar l 'avió direcció Orly. Va ser un vol tranquil, amb normalitat és més vam arribar una miqueta més d’hora del previst. Una vegada allà nosaltres anàvem una mica perduts, tanta gent, metros, trens... Volíem agafar un tren que anava directament de l'aeroport a una altra estació però ens vam trobar que estava en manteniment, i vam sortir per agafar un bus i anar a Anthony, després vam agafar un tren i anar al centre de París i després fer el trajecte amb metro. Per fi arribem a París! Baixem a Oberkampf, allà teníem l’hotel però abans ens vam parar a esmorzar. Al acabar, ja vam anar a l 'hotel a deixar les maletes i vam marxar cap a la Cinémathèque, al arribar allà va ser tot molt impressionant, era el lloc on estàvem a hores de presentar el film filmat per nosaltres davant de molta gent d’arreu del món. Abans d’entrar vam estar una estona en aquells jardins, a les 14:00 era el moment d’entrar. Al entrar per la porta de la sala, on projectarien el nostre film, em vaig quedar al·lucinant, era increïble, una sala molt gran i una pantalla enorme, i poc a poc s’anava omplint de gent. Vam veure diferents films d’altres alumnes i sortien a comentar-ho, personalment, els films no estaven del tot malament per algunes seqüències i plans, però trobava que hi havia massa diàleg, que es centraven més en actuar que en filmar. Arriba el moment, el nostre film, comencen els nervis altre cop, s’acaba el film, veiem que és un del que més ha agradat per la reacció de la gent. Hem de sortir davant de moltísisima gent i els nervis augmenten, ens fan preguntes i ho contestem entre tots, mentre la Núria ho traduïa. Ja està, hem presentat el nostre film a Paris! Ja estem tranquils, tot ha sortit bé i al acabar ha vingut gent a felicitar-nos. Sentim una gran satisfacció, la nostra pel·lícula ha agradat, això està bé. Al acabar, vam sortir i vam anar al pont Neuf, allà podiem veure la torre Eiffel, es veia poc, però era suficient. Vam fer una caminada i vam anar a sopar, estàvem tots molts cansats, havia estat un dia bastant intens.

El divendres vam començar el dia esmorzant al mateix lloc que el dijous i desprès vam anar ja cap a la cinématèque, ja que tenien que presentar els del Institut Milà i Fontanals, va ser molt bo també, van fer-ho molt bé i la gent els hi va preguntar molt, jo em vaig sentir bé quan la gent li preguntava ja que aquí la gent deia coses perquè anaven a una aula d’acollida i allà tothom els va felicitar també. Al acabar, ja teníem temps lliure, i vam anar a veure Notre-Dame, em va agradar moltíssim, perquè de petita jo havia vist la pel·lícula i era igual. Quan estavem allà, vam entrar a dins, i les finestres, els arcs... Tot d’un altre segle. Era impressionant. També voliem anar a veure un pont que hi havia molts cadenats de gent que ho posava allà, i vam anar amb el Lluís mentre que els de Milà i Fontanals anaven a una Mesquita. Ens vam trobar a una creperia on hi havia unes creps boníssimes! Desprès d’això vam sortir per anar a veure la torre Eiffel de nit, i vam agafar un metro que era descobert per sobre del Sena i es veia la torre Eiffel també, impactava molt, era molt gran amb llums i desprès a les 12 s’encenia unes llumetes que feien pampallugues, era molt bonic. Desprès ja vam anar a agafar el metro, perquè al dia següent teníem que llevar-nos d’hora també per fer maletes.

L’ultim dia a París, preparem maletes i ja ho deixem tot preparat a baix per quan vinguem a recollir-les. Anem a esmorzar on sempre i després allà mateix agafem el metro per anar a Montmartre, pel carrer Lepic pugem unes pujades i finalment arribem a la plaça on estan tots els pintors/es. Allà també hem vist les escales on es va filmar Elsquatre-cents cops. Vam baixar fins a baix i vam agafar menjar per la zona de Pigale i ens vam a asseure a menjar en un parc que estava per allà a prop. També vam provar els típics macarons un de cada i em van agradar molt. En acabar de menjar, com que havíem d'agafar d'hora l' avió, ens vam separar per  i nosaltres vam anar a la torre Eiffel per fer-nos fotos a la gespa. Quan ja quedava poc, vam anar amb metro fins el Louvre, i vam veure la piràmide però no vam entrar, no teníem temps.  Quan arribem al aeroport, després de passar el control ens adonem que hi ha un retard, d’una hora i mitja. I el temps començava a posar-se lleig. La cosa començava a empitjorar quan ens diuen que hi ha una tempesta elèctrica i que ens han d'enviar a un altre aeroport. La gent es començava a posar nerviosa perquè hi havia molts nens petits. Sortim cap a fora per esperar uns autobusos i cada vegada hi ha més gent reclamant. La gent es va esverant cada vegada més, perquè els busos no arriben. Estem casi dues hores allà fora esperant i no ve ningú, fins que finalment ens diuen que no hi ha vol ni res i que ens tenim que quedar allà. Era molt rar tot, no m’ho acabava de creure del tot, però vam anar a una sala on hi surten les maletes i ens vam estirar allà tots mentre el Lluís i Rafel anaven a preguntar a veure què passava i què s’havia de fer, mentre ens comunicàvem amb la Núria, Meri i les Laies. Al cap d’una estona ens diu el Lluís que hem d' anar a una sala que han preparat especialment per descansar tots amb unes gandules, preparades amb mitjons, raspall de dents, coixinets inflables... Encara que havíem  desperar-nos a les 7 per anar a esmorzar i embarcar. Vam arribar a dormir tots però també estàvem una mica nerviosos pel fet de no saber què passaria. Finalment sí, agafem l’avió i anem direcció Barcelona.

Ha sigut una experiència diferent viatjar a un país per presentar un film fet per nosaltres davant de molta gent, veure monuments com la Torre Eiffel, Nôtre-Damme, etc. I dormir en un aeroport. Coses que mai hagués pensat que passarien!

Alba Marín

 

Cinema en curs

Estrena dels films finals al bloc

Després de l’estrena a la Filmoteca de Catalunya, ja es poden veure els onze films realitzats als tallers anuals de Cinema en curs 2012-2013! Aviat es publicaran les presentacions al bloc.

Davant la separació (Escola de Bordils) – Quan una porta es tanca (Escola Montserrat Solà) – Tornar a començar (Escola Els Xiprers) – Germanes (Escola Rafael Alberti) – Decisions (Institut Bellvitge) – Incerteses (Institut Castellet) – On vaig? (Institut Joan d’Àustria) – Llums a la nit (Institut Júlia Minguell) – Deixa'm ser qui sóc (Institut La Plana) – Primers dies (Institut Milà i Fontanals) – El sol sempre torna (Institut Narcís Monturiol).

El sol sempre torna, realitzat pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol.

Germanes, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Rafael Alberti.

Primers dies, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r i 2n d’ESO) de l’Institut Milà i Fontanals.

Quan una porta es tanca, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Montserrat Solà.

Llums a la nit, realitzat pels alumnes de l’Aula d’Acollida (1r, 2n, 3r i 4t d’ESO) de l’Institut Júlia Minguell.

Tornar a començar, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola Els Xiprers.

On vaig?, realitzat pels alumnes d’Aula Oberta (3r i 4t) d’ESO de l’Institut Joan d’Àustria.

Davant la separació, realitzat pels alumnes de 6è de primària de l’Escola de Bordils.

Deixa'm ser qui sóc, realitzat pels alumnes de l’Aula Oberta (3r i 4t d’ESO) de l’Institut La Plana.

Incerteses, realitzat pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castellet.

Decisions, realitzat pels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Bellvitge.

Cinema en curs

Preparant l’estrena

Es prepara l’estrena dels onze films finals realitzats als tallers de Cinema en curs 2012-2013 a la Filmoteca de Catalunya.

Davant la separació (Escola de Bordils, Bordils), Tornar a començar (Escola Els Xiprers, Barcelona), Quan una porta es tanca (Escola Montserrat Solà, Mataró), Germanes (Escola Rafael Alberti, Badalona), Decisions (Institut Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat), Incerteses (Institut Castellet, Sant Vicenç de Castellet), On vaig? (Institut Joan d’Àustria, Barcelona), Llums a la nit (Institut Júlia Minguell, Badalona), Deixa’m ser qui sóc (Institut La Plana, Vic), Primers dies (Institut Milà i Fontanals, Barcelona), El sol sempre torna (Institut Narcís Monturiol, Barcelona).

   

   

   

   

   

   

Cinema en curs

Projecció dels films finals a la Filmoteca de Catalunya

El dia 28 de maig els participants dels onze tallers del programa anual de Cinema en curs presenten a la Filmoteca de Catalunya els films realitzats aquest curs. Després de la projecció del seu film, cada grup presenta el procés de creació i inicia un diàleg amb un altre grup, que prèviament ha vist i ha analitzat el seu curtmetratge.

A continuació es poden veure les fotografies d’alguns moments de la intensa jornada a la Filmoteca!

Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)

Estrena 'Decisions'

Decisions, realitzat pels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Bellvitge.

 

PRESENTACIÓ A LA FILMOTECA

El guió

Vam triar aquesta historia perquè de cara a l’any que ve quasi tots haurem d’escollir el que farem en un futur.

Ens identifiquem amb el personatge, amb els seus problemes i decisions. Des d’un principi sabíem que el personatge té pocs recursos econòmics, problemes amb els estudis i també amb la família. Però també és pacient i amb capacitat de tirar endavant.No hem construït una trama concreta. El que volíem era expressar l’evolució emocional del nostre personatge, que va del nerviosisme, la inseguretat i l’ansietat passant per la preocupació i fins al final, fins a l’esperança i les ganes de tirar endavant gràcies a ella mateixa i a  l’ajuda de l’amiga. 

Aspectes formals

Per acompanyar aquest recorregut emocional del personatge vam pensar que la primera seqüència hauria de tenir molts moviments de càmera i ser molt sorollosa, així com la seqüència final es faria amb plans fixes i un ambient sonor més tranquil i constant. Vam fer tràvelings amb el carro d’Ikea que tenim a l’institut, i diverses panoràmiques, així com canvis d’escala en els plans.

El color de la roba del personatge, la Iris, també havia d’acompanyar els seus estats emocionals. A més de poder destacar en els plans oberts de la primera seqüència.

 

Regles del joc

El moment en que la Iris, el nostre personatge, passa per l'estat de preocupació i reflexió que la portarà a prendre alguna decisió sobre la seva vida vàrem pensar que el millor seria filmar-la a la intimitat del seu espai més personal, la seva habitació. Ho vàrem rodar a casa del Dennis. Vam veure que la llum que entrava per la finestra de l'habitació de Dennis ens ajudaria molt a acompanyar aquest moment.Al final de la primera seqüència, on baixem el ritme i veiem la Iris mirant el tren, en el tràveling d'esquena i en la conversa que té amb la seva amiga al parc vam decidir mostrar l'emoció de l'Iris ocultant parcial o totalment la seva mirada.  

So

En la primera seqüència vam treballar especialment la intensificació emocional del so amb una bona quantitat de wild tracks. A part dels que havíem de fer per als tràvelings per a que no se sentís el carro i les nostres passes, també en vam fer del cascavell que du el personatge penjat al coll, de cotorres, de cotxes, d'ambients de cada localització, etc. Tota la primera seqüència té molta feina en el muntatge del so. En la seqüència de la casa el so es basa en el silenci quan està pensativa i en la música quan necessita escapar del seus pensaments.

 

Muntatge

Vam dedicar 2 dies al muntatge. Hem descartat plans per que de sobte no ens encaixaven en el muntatge o bé no ens donàven allò que esperàvem. Com és el cas d’un pla que vam rodar al mercadillo i vam esperar molt per fer però que finalment no vam incloure perquè era prescindible i no ens acabava de convèncer el que aportava.

Per a alguns plans vam gravar moltes preses. Quan vam muntar la seqüència del personatge a casa  ens va costar triar una de totes les diferents preses que teníem, ja que  n’hi havia moltes de bones i requeria molta concentració decidir en quin moment era millor passar al pla tancat de la seva cara.

 

Fragments i visionats

En tot el procés de desenvolupament i treball del curs i del film hem vist molts extrets de pel·lícules entre les quals ens han ajudat i inspirat especialment:

“Estranys al paradís” de Jim Jarmush, “Elephant”  de Gus Van San i  “Els quatre-cents cops” de François Truffaut per a acompanyar el desplaçament del personatge, adherir-nos a ella, o fer un moviment afectiu de la càmera en els nostres tràvelings.

“El lloc de treball” d’ Ermanno Olmi ,  “La dolce vita” de Federico Felinni o "Ningú no sap" d’Hirokazu Kore-eda per a posar en pràctica  la intensificació emocional del so i mostrar o ocultar la conversa gràcies al so.

“Cafè Lumiere” de Hou hsiao- hsien per interposar elements entre el personatge i la càmera.

“La Promesa “ de Jean-Pierre i Luc Dardenne per a mostrar l’emoció ocultant la mirada,

“Control” d’ Anton  Corbijn per a fer una aproximació progressiva al personatge amb diferents escales de pla.

“Mel” de Semih Kaplanoglu per a deixar que el nostre personatge s’allunyi de nosaltres.

o “Contes de Toquio” de Yasijiro Ozu  per a la nostra digressió on deixem una estona el nostre personatge i observem com la vida continua allà fora, més enllà d’ella el temps transcorre.

 

Què hem aprés

Hem aprés a gravar, a dirigir un rodatge, que fer cinema es un treball molt difícil i molt cansat, però creatiu i divertit.

Hem vist el cinema des d’un altre punt de vista, el del director, el del tècnic de so, el càmera i fins i tot els actors. I fora de la part tècnica també hem aprés a treballar en grup i inclús hem treballat amb gent que mai ho hauríem fet. Hem vist que cal tenir molta paciència i respecte amb els companys.

Esperem que us hagi agradat. Gràcies!

Pàgines