Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Exploració de la categoria d'insistències

Per fer la nostra pràctica d’insistències ens vam inspirar en el visionat “Als nostres amors” de Maurice Pialat. Volíem mostrar el buit que deixa un ser estimat quan se’n va. Per fer-ho vam haver de crear una situació emocional i pensar en els plans que millor la transmetrien. En el muntatge vam descartar molts plans fins a arribar a trobar la idea de continuïtat.

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Ningú no sap és una pel·lícula del director japonès Hirokazu Kore-eda. Aquesta pel·lícula és molt profunda,  ens desperta molts sentiments i transmet molts valors.  

Personalment el que m’ha despertat a mi, ha sigut aquesta responsabilitat que tenim tots en aquesta vida, responsabilitat sobre coses nostres de les quals ningú més podrà encarregar-se, com una mare dels seus fills. En aquest cas tan extrem, l’Akira comença a agafar aquesta responsabilitat, esperant que la mare torni, però aquest cop no ho farà. Així de mica en mica l’Akira haurà d’agafar força i saber controlar la seva situació familiar.

Però com tot en aquesta vida, aquesta pel·lícula ens mostra la part positiva dels problemes, la unió que mantenen els germans. Encara que van patir una mort molt dura, la unió fa la força i envers la seva situació van estar units encara que fos difícil. 

Gràcies a aquestes pel·lícules som conscients del que som i el que tenim, molts cops ens queixem de les nostres vides, de les nostres famílies però hi ha gent vivint situacions com aquesta ja que aquest film està basat en fets reals. En relació al treball de llum m'ha agradat la manera com et fa notar el pas de temps dins de la casa. Amb els canvis de llum, la nena dibuixant i el sol damunt del rostre de l'Akira. El pla de l'Akira a la cabina telefònica  el trobo molt especial perquè no li veiem la cara però ens fa sentir les seves emocions. El treball del flou en alguns plans també m'ha emocionat. Quan l'Akira sap que la mare té una nova família, veiem els seus germans desenfocats.

Isabel Pérez

    

Institut Milà i Fontanals (Barcelona)

Els 400 cops

Dimarts 17 de febrer vam anar a l’institut francès a veure “Els 400 cops”, una pel·lícula de François Truffaut. És una pel·lícula en blanc i negre i en francès, la vam veure subtitulada en castellà.

   

 

Els fragments que més ens han agradat són:

  • Quan un company de classe de l’Antoine intentava escriure i no podia perquè no sap  escriure amb tinta, es tacava les mans i els fulls, els arrencava i al final s’ha quedat sense fulls (Usman)

  • El dia que l’Antoine i el seu amic René no van a l’escola, amaguen les motxilles i se’n van al cinema, a una fira on l’Antoine puja a una atracció que gira molt ràpid. Després es troba a la seva mare pel carrer amb un altre home, es miren però no parlen.(Mariana)

  • Quan l’Antoine està al reformatori, el seu amic va de visita però no el deixen entrar, la seva mare sí que entra a veure’l. (Amine)

  • Quan l’Antoine s’escapa del reformatori, comença a córrer, la càmera el segueix des d’un angle lateral fins que arriba a la platja, ell es gira, mira a càmera, queda un pla tancat de la seva cara i s’acaba la pel·lícula.(Fàtima)

  • En la mateixa escena descrita abans, quan va corrent per la platja i es veuen les seues petjades a la sorra.(Zihad)

  • En aquesta mateixa escena és bonic quan de cop descobreix el mar i se sent el soroll de les onades (Sehar)

  • L’escena en que corre per la carretera i la càmera el va seguint fins que arriba a la platja i avança fins a mullar-se el peus (Nadia)

  • L’Antoine va a casa d’en René i quan estan sols juguen i fumen fins que arriba el seu pare i s’ha d’amagar darrere una cortina. (Mercè)

  • La mare li diu a l’Antoine que baixi la brossa, quan la baixa, la llum es tanca, queda tota la pantalla negra i després s’engega una altra vegada.(Nadir)

  • El tràveling final m’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la pel·lícula La soledat del corredor de fons de Tony Richardson que he vist al Filmin (William)

  • El tràveling inicial que ens mostra la ciutat de París.

  • L’Antoine s’ha escapat de casa i te gana i roba una ampolla de llet, abans de fer-ho passa comprovant la situació per a que no l’enxampin.(Adriana)

  • El final de la pel·lícula és impressionant, amb tot el camí fins arribar a la platja, és un final molt intrigant, deixa a l’espectador amb ganes de saber que passarà després. (Adrian)

 

Pàgines