Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Impressions i records dels rodatges dels Minuts Lumière

Ja hem acabat de rodar els minuts i volem compartir algunes reflexions que hem anat desgranant entre tots. L’experiència ha estat molt rica en cadascuna de les tasques pròpies de cadascun dels càrrecs. Les tasques d’especialització ens va fer viure de maneres molt diferents el rodatge del minut. Per posar alguns exemples, començarem amb l’experiència que els sonidistes expliquen en relació a la percepció del pas del temps. Ens diuen que van sentir el pas del temps d’una manera poc habitual. Com si s’hagués detingut i transcorregués tranquil·lament i pausadament. Conscients del temps tenien la sensació d’estar molt concentrats en l’acció i en els sons que els arribaven dels espais, també en la direcció del so en relació a les accions que succeïen en el pla.

 

Prendre decisions i acollir l’atzar!!!

En relació a les accions que volíem que sortissin al pla vam anar depurant i sacrificant petits elements o accions ja que tot el que volíem captar perquè ens semblava interessant no es podia mostrar. Van ser decisions molt difícils però vam aprendre a decidir. En el minut de la Fàbrica de cordons el treballador necessitava una caixa per treballar i va agafar-la de manera que l’acció no planificada va ser molt bonica. Ens va donar la proximitat del treballador en relació a la càmera i es va omplir més el pla. En aquest mateix minut, volíem mostrar el principi i final d’un procés però la turbina no es podia parar i per tant no vam gravar-lo amb el final de l’acció. Tanmateix el minut ens va agradar molt amb aquesta continuïtat.

Atzar però coordinació fou el que aconseguí que les accions dels skaters semblessin naturals però gràcies a l’ajudant de càmera les accions eren coordinades. Un skater va creuar al final del minut davant de càmera i sorprenentment va tancar el minut!!

Al minut del tren l’atzar va fer que poguéssim gravar com baixava tota la gent del tren i el tancament de portes.

Ja veureu que no només vam haver de triar i per tant renunciar, també vam patir amb la possibilitat que l’atzar no jugués a favor nostre. Valgui per exemple el minut de Cabres sortint en el qual excepte una totes surten de pla. No podíem preveure si el pla quedaria gairebé buit tot i que ho desitjàvem. L’atzar ens va regalar una transformació contundent del pla.

 

Enquadraments i diferents termes.

La tria decisiva davant d'una acció que sempre varia i estudi previ de les accions regulars.

De vegades és costós trobar l’enquadrament adequat com en el minut dels marges en què volíem diferents termes en un mateix pla. Ho vam aconseguir alçant el trípode, preparant l’espai i traient algunes canyes que ens molestaven. El reflex de les flames a les cares dels hortelans era molt aconseguit, així com la distorsió del fons produïda pel fum. Els diferents termes van donar riquesa al pla: foc, hortelans, barraques, canyes, carretera, muntanya i cel. No havíem vist mai com cremaven marges en aquell espai i no podíem planificar el moment d’inici del minut ni la quantitat d’hortelans que vindrien. Com que els hortelans ho fan naturalment i d’una manera habitual es van anar col·locant ordenadament i van anar encenent les branques. Vam decidir filmar el càmera i l’ajudant de càmera quan el foc ja era actiu. Tot va ser molt ràpid i de cop el foc omplia el pla!!!

En el minut del tren, l’arribada i sortida de trens creava diferents termes. En un primer terme, els trens i en un segon terme les cases i els edificis amb llums nadalenques. Muntanyes al fons. Al final el minut ens deixa un pla buit que ens transmet molta tranquil·litat amb la llum prenent protagonisme. Fanals, ombres i llums que emparen la nostra mirada.

Al minut de l’Skatepark volíem molta profunditat de camp. Vam fer un enquadrament frontal per poder mostrar tres termes. La decisió de captar les ombres en un primer terme o en canvi donar més importància a les accions dels skaters ens va fer decidir per un fons amb arbres tancat per dos fanals. Per l’hora de gravació vam treure molt partit del joc d’ombres i de les accions també.

L’enquadrament de les cabres en canvi el vam poder pensar molt, volíem que es veiés com pujaven per la rampa i com anaven traient el cap. Vam provar diferents enquadraments canviant de banda i només va ser qüestió de tirar-nos una mica més enrere. Això sí, després de moure’ns força per l’espai i provant diferents plans.

 

Sons desconeguts: Dringar d’esquelles i un timbre inoportú.

Sentireu molts sons diferents en aquests minuts. Des dels passos de les cabres en pujar per la rampa, les esquelles poc habituals en els nostres entorns i un timbre que va sonar a la granja i que hi va quedar perfectament integrat. El borbolleig del líquid de fosa al gresol en el minut de la fosa aluminotèrmica, l’espetec de fulles seques, branques i canyes al dels marges. Sincronització d’imatge i so en l’Skatpark i les rodes dringant!!!

 

Les mirades dels animals (se’ns escaparà el riure?)

Hi ha hagut situacions de temor i tensió continguda com en el minut de la sortida del ramat de cabres perquè feien molta gràcia mirant càmera i teníem por d’esclafir a riure. La seriositat del treball ens va fer retenir i concentrar-nos en l’enquadrament tot i que no teníem una visió de conjunt de la totalitat del minut. L’ajudant de càmera però estava més tranquil, en tenia una visió més àmplia.

 

Què hem descobert

Sobretot esperar per obtenir exactament allò que volem. A més ens va arribar a sorprendre que ens ho passéssim tan bé. Ens hem relacionat amb gent diferent, que no coneixíem. Ens hem fixat amb detalls que no acostumàvem a tenir en compte.

Observació i paciència. Hem treballat en grup per coordinar-nos. Hem mirat d’una altra manera el terra, la llum, els fanals, hem escoltat de manera diferent. Després d’aquests minuts, en veiem més per poder rodar. Tenim més capacitat d’imaginació!!!

Hem estat més responsables i ens agraden els minuts que hem gravat.

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Minuts Lumière realitzats en equip

Us presentem els nostres Minuts Lumière realitzats en equips de tres i en un cas, quatre persones. Aviat publicarem els Minuts Lumière individuals.

Granja: les cabres (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Soldadura aluminotèrmica (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Fàbrica tèxtil: fabricació de cordons (Sant Vicenç de Castellet)

 

Crema d'herbes seques i restes dels horts al canal de Sant Vicenç de Castellet

 

Sortida del ramat de la granja (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

 

Skatepark (Manresa)

 

Arribada i sortida de trens a l'Estació de Sant Vicenç de Castellet

 

Continuació de la soldadura aluminotèrmica (Barriada de Boades, Sant Vicenç de Castellet)

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Descobrim el rostre

Descobrim el rostre!!!

 

Us deixem unes reflexions en veu alta que vam fer després de les exploracions per als nostres retrats. Tot allò que hem après, descobert i alguns dels elements que hem tingut en compte  en les sessions de retrat i que ens han enganxat!!!!

 

Descobertes

 

La força que pot tenir la mirada, com podem transmetre una personalitat forta, la sensibilitat, les coses boniques que no havíem vist en un rostre conegut, la seva expressivitat. Ens mirem de manera diferent els retrats i la fotografia en general. Apreciem d’una altra manera la fotografia i el cinema. També les persones. Tenim ganes de fer fotos més perfectes en el sentit que després expliquem.  Hem vist que el flash no és imprescindible, al contrari,  millor sense flash si tenim la llum adequada. Podem perfeccionar les fotos que havíem fet i repetir alguns retrats amb els coneixements que ara manegem. Fotos que ens agradaven ara pensem que les podríem millorar molt. Hem descobert  espais especials per a la llum,  i com es pot treure un bon retrat en un espai molt conegut per nosaltres.

 

Construir el retrat

 

Per què parlem de construir el retrat? És bàsic que abans de fer el retrat pensem molt bé a qui volem retratar i quines tries essencials volem fer: Que la mirada quedi il.luminada i reflecteixi els seus ulls, que l’espai no destaqui més que el personatge, que a través del gest o dels ulls  flueixin  els sentiments, que la roba quedi en un segon pla, que no destaqui. Aquestes decisions les anàvem prenent a mesura que fèiem i comentàvem els retrats entre tots.  

 

Hem buscat el desenfocament del fons i l’enfocament del retratat. Volíem mostrar detalls de la cara o només d’una part del rostre del personatge. La posició ha de ser molt explorada per al retrat que vull fer. No volem forçar les expressions de la cara. En relació a la mirada ens ha agradat captar de vegades una complicitat amb el retrtista, també amb  l’espectador del retrat.

 

Hem pogut mostrar estats interiors d’alegria, benestar però no d’una manera típica amb el somriure. L’entorn ens ha ajudat a retratar aquest benestar. No ens hem de deixar influir pel retratat, al contrari, nosaltres l’hem de dirigir: la inclinació del cap, la dirección de la mirada, l’expressió que volem obtenir. Ens ha ajudat fer imaginar al personatge situacions que pogués després expressar amb el rostre. Tenir paciència i observar ha estat una part de la nostra feina. I molt important: no fer la foto fins que ho tens clar. Les sessions requereixen paciència i dedicació.. Si expliques bé el que vols al retratat el resultat és bo. El responsable del resultat és el que retrata, el fotògraf.  El resultat, bo o dolent, és del fotògraf.

 

Respecte l’espai ens ha agradat que el personatge se senti còmode en l’espai. Li hem buscat espais familiars perquè el personatge estigués tranquil. La separació del fons és bàsica. Hem après a enquadrar i algunes funcions i efectes de la nostra càmera que desconeixíem completament. Enfocar més la cara per tenir desenfocat el fons. Aïllar-lo de la gent perquè no es distregui. La importància de la llum natural ens ha determinat a quina hora del dia volíem fer el retrat. Si és al carrer mirar que el sol no cremi una part de la foto i creï contrallums que no volem. Hem d’observar molt l’enquadrament, perquè en la foto no entrin detalls que després ens distreguin.

 

 

 

 

"...els ulls de la meva mare, a mi, em transmeten molt... A través dels seus ulls em mostra que està feliç, trista, cansada..." 

ALBA MARIN

 

 

 

 

 

 

 

 

"... tot el que ha viscut ho té gravat a cada arruga del seu rostre... la seva vida dura de treballar servint, el seu gran esforç per mantenir una família i aquest gran coratge que ella té."

ALBA GARRIDO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"...he volgut destacar els seus ulls perquè són molt potents, expressen molt i també són especials perquè els té axinats."

 ESTHER COTS

 

 

 

 

 

 "...he volgut ensenyar una Laura que ningú coneix..."    

 HANANE BOUHADDOUZ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... A la vegada, la seva mirada de color ametlla, expressa tot el que els seus llavis no diuen... "

BEATRIZ MAGALHAES

 

 

 

 

 

 

 

 

"... El meu retrat busca una sèrie de gestos, de mirades, un rostre vergonyós, una actitud feliç, una expressió innocent..."

MELANIA RODRÍGUEZ

 

 

 

 

"... un gran dolor i patiment al llarg de la seva vida... Com si en aquests moments de la seva vida estigués desorientada."

NATACHA GONZÁLEZ

 

 

 

 

 

 

"... primer buscava més la felicitat en el somriure però després, quan vaig veure les fotos, em vaig adonar que no tot era el somriure, que la seva mirada em podia transmetre milers de coses: la felicitat, la tristesa... I és el que vaig intentar fer, centrar-me en la mirada i endinsar-m'hi per veure tot el que en podia treure."

MARTA SAEZ

 

 

 

 

 

 

"... de la mare volia mostrar la seva fortalesa, el seu somriure i la seva gran personalitat."

ANDREA CABALLERO

 

 

 

 

 

"... despreocupació i seguretat. Tot això en un petit somriure i una mirada fixa, dura, molt segura."

ANDREA MONTEAGUDO

 

 

 

 

 

 

"... lluitadora, decidida. Amb una mirada dolça."

ARIADNA FELIPE

 

 

 

 

 

 

 

 

"... vull mostrar el Michael alegre, bromista i sensible que s'amaga darrere d'una màscara."

AINHOA MADRAZO

 

 

 

 

 

 

"... ella sempre aparenta estar bé, però jo he volgut mostrar una altra realitat..."

PAULA BONNIN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"... transmet una mirada forta i decisiva i el fons flu destaca el rostre."

PAU REDÓ 

 

 

 

 

 

 

 

"... de vegades no fa falta conèixer una persona per saber com és."

ERIK MARTÍN

 

 

 

 

 

 

 

"De la meva àvia m'agrada molt l'expressió de la cara, les seves faccions, el seu tímid somriure, els ulls petitons, els llavis tan fins i també m'aghrada molt el seu perfil. En les sessions de retrat he descobert que pot tenir una mirada molt potent."

CLÀUDIA GARCIA

 

 

 

 

 

"La meva àvia té un caràcter segur i és molt decidida... El que més m'agrada del meu avi és que malgrat la seva edat segueix tenint l'esperit de nen i una gran il·lusió per les coses... Després de tants anys, els meus avis segueixen molt units."

MAR JIMÉNEZ

 

 

 

"Té una mirada i un somriure molt dolç..."

MARIA BERZOSA

 

 

 

 

 

 

"...als seus ulls es reflexa l'amor incondicional d'una mare i la complicitat d'una amiga..."

NOA FERNÁNDEZ

 

 

 

 

 

 

"... la meva mare és una dona amb molta seguretat i que sap el que es fa..."

MAVIE OCHOA

 

 

 

 

 

 

" ... el seu somriure és molt tendre i em transmet felicitat i tranquil·litat."

VICKY ESPEL

 

 

 

 

 

 

 

 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Presentació de l'Institut Castellet

Som un grup d’alumnes de l’Institut Castellet que es troba situat a la comarca del Sud del Bages, molt a prop de la muntanya de Montserrat amb molt bones vistes!!!   Som 22 alumnes: 20 noies i 2 nois.

Som alumnes de 4t d’ESO i cursem l’itinerari Humanístic. Al nostre centre ja és el 4t any que participem en el projecte de Cinema en curs.

Tenim moltes ganes d’experimentar en el camp de la fotografia i del cinema; alguns de nosaltres voldríem  cursar el batxillerat Humanístico-Artístic.

Ens agradaria que al llarg de les diferents pràctiques poguéssim tenir més sensibilitat artística, tant per reconèixer les qualitats d’una bona fotografia, com per poder rodar bons plans, dominar el maneig d’una càmera. Tenim molta curiositat per veure com es fa el cinema.

De moment, ja hem disfrutat fent els nostres retrats. Hem descobert que tothom pot participar d’una determinada bellesa. Ens ha agradat també descobrir que retratar és una manera d’apropar-te a una altra persona i de conèixer-la més bé.

Esperem que poguem intercanviar experiències molt aviat! Bon inici de curs!!!!

Pàgines