Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Tallers Documentals

NINGÚ NO SAP

La pel·lícula “Ningú no sap” em va semblar un gran film per destacar, ja que té un transfons argumental que fa que no puguis moure la vista de la pantalla. 

La història es refugia en un drama japonès, creat per Hirokazu Kore-eda, on la força de quatre nens surt a la llum per culpa de l’abandonament de la seva mare en un piset de Tokio. Per la qual cosa aquests nens són obligats a lluitar per sobreviure sense cap mena de supervisió adulta. El missatge de la pel·lícula, tot i ser trist, per mi és positiu. Ja que la figura, per exemple, del protagonista Akira, ens transmet fortalesa i vitalitat, adjectius que a un nen de la seva edat encara no se’ls podria atribuir. Ja que és molt dur haver de fer-se càrrec dels teus tres germans sense tenir un suport on recolzar-te. Els dubtes i indecisions que es crea el mateix protagonista són expressats de manera especial mitjançant la llum, el so, o simplement l’expressió d’aquests petits grans actors. La pel·lícula dura unes dues hores i mitja, però el diàleg és molt limitat perquè el que el director ens vol mostrar és la importància de la llum, del so, o de, per exemple, l’expressió d’un dels nens quan l’Akira els  porta el regal de Nadal.

M’agradaria destacar que la majoria dels plans són interiors, pel fet que els nens no podien sortir de casa per no ser descoberts, ja que perdrien la casa. Però quan l’Akira sortia al carrer seguia havent-hi una mena de foscor especial que ens feia sentir encara més intrigats. El moment que vull recalçar és el aquell en què tots els germans surten al carrer per primera vegada. La fluïdesa enigmàtica del so i de la claror d’aquell munt de plans em van semblar simplement perfecta. Els somriures, les rialles, els salts, els canvis de pla, el moviment de la  càmera, la resplendor que acabava de néixer... Personalment crec que se’ns mostra la felicitat que sentien d’una manera màgica i pictòrica. Però el film també té moments durs, consistents. Cosa que fa que el ritme de la pel·lícula canviï d’una manera molt suau, sense variar realment de temàtica, sinó afegint-hi un punt més de dolçor i tendresa, que finalment aboca a la tristesa. 

En definitiva, la pel·lícula és realment impressionant, té plans molt interessants i el so sempre està present en el pla, mentre que el guió queda en un segon pla per no treure-li importància a la imatge que nosaltres veiem, que al cap i a la fi, és el que fa que ens enamorem d’aquest gran film. 

 

Júlia Torres 

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Ningú no sap

Tallers Documentals

 NINGÚ NO SAP

Director: Hirukazu Kore-edaAny: 2004 Idioma: Japonès 

 

ARGUMENT:La pel·lícula està basada en fets reals, i explica la història d’una família de Tokio, al Japó. La mare, Keiko decideix canviar de pis i llogar-ne un altre. Té quatre fills, tots de pares diferents, i tots cinc viuen dins la mateixa casa. Però només el més gran de tots, l’Akira pot sortir al carrer. Els més petits tenen totalment prohibit cridar, fer soroll o fins i tot sortir al balcó. L’Akira és l’encarregat de fer-ho tot durant el dia perquè la seva mare sol arribar molt tard a casa. Tot d’un plegat es desperten un dia i la mare els havia deixat una nota on s’acomiadava amb uns quants diners per passar el  mes. De tant en tant va tornant a casa, beguda i cansada, però al cap d’un temps els deixa totalment sols, i l’Akira se n’adona. Es veu obligat a fer de pare i de mare dels seus tres germans petits, la Kyoko, en Shigeru i la petita Yuki. Té cura de les feines de casa, del menjar, i es reparteixen algunes tasques amb la germana més gran, la Kyoko que ja comença a sospitar que la seva mare no tornarà mai més.

Els diners es van esgotant, i l’Akira es veu obligat a demanar-ne als pares dels seus germans, tot i que no són gaire d’ajuda. Les setmanes van passant i cada cop tenen menys diners per les necessitats bàsiques, o sigui que els tallen la llum i l’aigua i es veuen obligats a anar a rentar-se en una font del parc. La situació arriba a ser tan traumàtica que els nens es desesperen i comença a millorar quan troben una noia que passarà molt temps amb ells i els ajudarà a tirar endavant.

Cap al final, la pelí·lcula fa un gir extraordinari. La petita Yuki mor al caure des d’una cadira i els seus germans queden consternats. L’Akira i l’amiga dels nois, que és més gran que ell la decideixen enterrar en un descampat a la vora del riu per on hi passen els avions diàriament, el somni que tenia la petita Yuki abans de morir.

 

Sé que l’argument és un pèl llarg, i he fet un redactat força complet, però ho he cregut convenient. Aquesta película és d’una humanitat corprenedora que ens fa tergiversar el nostre món, almenys el meu. El director ha sabut plasmar una historia basada en fets reals en una pel·lícula magistral en només 140 minuts.Els diàlegs no són el punt fort d’aquest film, no n’hi ha en excés, però a vegades aquesta “manca” de paraules té el poder d’endinsar-nos més i més en la pel·lícula.En l’obra mestra de Kore-eda la llum ens ajuda a comprendre molts moments i, a vegades, a endevinar sentiments. Tot i ser un drama m’agradaria destacar la falta de dramatització per part dels actors i dels guionistes. Han sabut transmetre l’horror  de l’abandonament sense ni una llàgrima ni un plor.

Un altre dels punts forts d’aquesta pel·lícula a parer meu, és la banda sonora. Potser  no és la millor, però tots els que l’hem vist ens vé al cap una de les últimes escenes, on Akira i l’amiga tornen amb tren tots bruts després d’anar a observar els avions. De cop comença a sonar una cançó en japonés magnífica que té un significat esfereïdor (i que podem comprendre gràcies als subtítols). La llum jugant amb les cares dels nens, amb la seva roba i el cel i els sol que brillen més que mai. És, segurament una de les meves escenes preferides.

 

Seqüència escollida

Ha sigut difícil triar una sola seqüència que m’agradés dins d’aquest film, n’hi ha tantes que m’arriben al cor…

Potser la que destacaria sobretot és una on el segon germà més petit, Shigeru està jugant a algun tipus de joc de cartes davant de la televisió apagada. Seu en una banda on té les cartes parades i n’agafa una de les de la pila d’agafar, fa una cara tota contenta i la deixa al mig conforme ja ha tirat i li toca al contrincant. Després s’aixeca de terra, dóna la volta, seu a l’altra banda i fa exactament el mateix procés.

Juga sol. Un nen de potser 6 anys que té la maduresa de jugar sol, i la desgràcia de no poder sortir de casa, anar a l’escola, jugar amb nens i ser feliç.

 

Potser hauríem d’aprendre tots d’en petit Shigeru.

 

Marta Serran

Institut Castellet - 1r de batxillerat (Sant Vicenç de Castellet)

Experiències amb FILMIN: "Un estiu amb Mònica"

Tallers Documentals

Hem estrenat el regal que ens van fer Cinema en Curs i Filmin. Us deixem amb un comentari sobre el film "Un estiu amb Mònica", de l'alumna Natacha González, de 1r. de batxillerat.

UN VERANO CON MÓNICA

Un estiu amb Monica és una pel·lícula sueca de 1953 dirigida per Ingmar Bergman. El seu argument gira entorn de la fuga d'una parella a través d'un viatge en barca que, en un principi, resulta idíl·lic, fins que comencen els problemes.

Aquesta pel·lícula expressa a la perfecció les sensacions de dos bojos enamorats amb una  enorme força expressiva. Simplement es van escapolir al camp i tot va sorgir amb una gran rapidesa. Entre tots dos sembla existir una espècie de bombolla amorosa en cada pla, en cada mirada. Tot això ho podem percebre a través de la pantalla. L'entorn bucòlic, l'escuma de les ones...Cada pla ens descobreix un fantàstic joc d'ombres. S'aventura en un món on els protagonistes són el blanc i el negre, que, amb la combinació d’altres factors, com, la llum del sol, el contrast dels núvols i el cel, les ombres, el fum..fan una  barreja insuperable de lleugeresa i intensitat. Ens envolta en un blanc i negre que no se sap si és bell o tenebrós. Com la història, no se sap mai  si és meravellosa o terrible. Però això sí, cal remarcar les emocions i els gestos dels seus personatges, que formen una  composició molt harmònica.

Gairebé sense música, podem adonar-nos del que el director ens vol transmetre a través dels personatges, i ho aconsegueix encaixant meravellosament cada concís so amb el pla adequat. Per exemple, en l'escena en què la Monica va a un bar sola, quan comença a fumar, hi ha un primer pla que  s'encaixa amb el so d'un motor de cotxe, així ,interpretant que se'n va. El fort so del vent, quan estaven abraçats. El de la naturalesa allunyats de la civilització. El de les seves rialles en el seu món aïllats...

Cada so, cada moviment, cada mirada, cada brisa, cada frec, cada posta de sol..ens fa experimentar l'èxtasi fugaç d'un estiu en què tot és possible, i en el que, per tant, tot surt malament.

 

Natacha González

Cinema en curs

Projecció de 'La Plaga' a la Filmoteca de Catalunya

El dia 12 de desembre alumnes participants als tallers documentals de Cinema en curs, assisteixen a la Filmoteca de Catalunya a la projecció del film La Plaga (2013) de Neus Ballús .

Després d'una intensa i emocionant projecció els alumnes tenen l'ocasió de dialogar amb  directora del film, Neus Ballús. Durant el diàleg sorgeixen qüestions sobre el procés de guió del film, el fet de treballar amb actors no professionals, la importància de l'espai al film, el procés de muntatge...

Hi assiteixen nois i noies de l'Institut Bellvitge, l'Institut Castellet, l'Institut Moisès Broggi i l'Institut Quatre Cantons.

A continuació es poden veure algunes fotografies de la sessió.

Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

La Plaga: primeres impressions

Tallers Modulars

Avui hem anat a la Filmoteca de Catalunya a la projecció del film La Plaga. Un visionat que hem compartit amb altres centres que participen a Cinema en curs.

En acabar la projecció hem tingut el privilegi d'escoltar i conversar amb la directora del film, la Neus Ballús. 

No podem estar-nos d'escriure quatre ratlles. D'aquells moments que cal compartir de seguida, perquè la vivència et mou a transmetre l'essència d'un munt de sensacions.

Ha estat un visionat emocionant, d'aquells que et remouen, com ha dit algun alumne "que et fan pensar". Quatre històries, quatre personatges, un indret... Plans espectaculars, de detall, d'una subtilesa extrema: les fulles, la mosca blanca, les mans... La manera de filmar els personatges, d'esquena càmera en mà, de front, rostres en primer pla... El paisatge, distàncies... Dos espais buits impactants, el so, els silencis, la música...Una interminable llista de detalls que fan del film un conjunt exquisit de tries cinematogràfiques. Ens ha encantat !!

Us avancem una pluja de paraules que hem fet en sortir de la filmoteca, amb aquella necessitat de parlar del film, de dir paraules que associem a la pel·lícula:

sensible, propera, real, vides paral-leles, rural, pas del temps, trajectes, desplaçaments, problemes, treball, sentiments, perseverança, humanitat, emocions, tendresa, fatiga, salut, soletat, incertesa, calor, esforç, plaga.

Un bon punt de partida per reprendre el diàleg a l'aula, amb la certesa que quan el cinema ressona ben endins educa sensibilitats !!!

Gràcies Cinema en curs per oferir-nos aquests moments !!

  

Escola de Bordils- Documental (Bordils)

Decidim el nostre pla del món, de l'escola (4t)

Tallers Documentals

Fem el visionat de: 

Diary 1973-1983 de David Perlov (Israel, Gran Bretanya)

I ens fixem en:

-Enquadrament. 

-Durada dels plans

-Llum i hores del dia

-Meteorologies

-Veu del cineasta: el to, ritme, pauses, text..

-Cartells (informació de l’inici)

Després també visionem el fragment de:

Jonas Mekas, Correspondencia.

Apuntem tot a la llibreta:

 

La propera sessió decidim el nostre pla del món, de l’escola (per parelles)

-Decidim a quina finestra farem el nostre pla

-Dibuixem o escrivim el que creiem que es veurà

-Decidim a quina hora i moment del dia ho gravarem

Sortim amb les càmeres per fer fotografies i proves dels enquadraments. Aquestes són algunes mostres.

 

 

 

La propera tasca serà organitzar-nos per fer les gravacions dels plans en cada moment i hora del dia que hem planificat.

CEIP A Rúa (Cangas)

O son de Guerin

Tallers Documentals

“Agora pechade os ollos e escoitade atentamente o son deste fragmento de Guest, de Guerin”, así nos dixo Ángel Santos, o noso cineasta,  e foi cando xurdiu un momento máxico.

A cámara nos permitiu capturalo e que permanecese para sempre.

Vimos o documental cos oídos, Sheyla contou ata 10 planosO cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Vimos o documental cos oísdos, Sheyla contou ata 10 planos.

O cambio de intensidade do son, asustou a Iker. Case esperta do seu “profundo soño”.

Institut Moisès Broggi - Batxillerat (Barcelona)

Anem a l'Alternativa !

Tallers Modulars

El passat dijous 20 de novembre alguns dels alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat vam anar a la projecció del film Slimane al festival de Cinema l'Alternativa.

Després del visionat al teatre del CCCB de Barcelona, va tenir un lloc un interessant diàleg amb el director del film: Jose Alayón. Aquest fet el valorem molt positivament perquè així vam poder interpretar i saber molts aspectes dels quals teníem dubtes.

L'endemà a l'aula vam comentar el film i va sorgir un debat sobre:

  • el perquè del final...
  • l'escena del cotxe que la vam trobar tots molt potent, pel so, per la manera de filmar el personatge i per l'impacte emocional 
  • el so, molt present en alguns moments,
  • el personatge, descrit en moltes escenes amb primers plans,
  • la llum, molt suggerent en l'escena del cigarret...
  • els colors, i l'atmòsfera de pols de tot el film
  • i vam encetar un gran debat sobre si el film va ser ficció o documental !

 

 

Cinema en curs

Cinema en curs a L'Alternativa

Aquest any Cinema en curs inicia la col·laboració amb el Festival de Cinema Independent de Barcelona, L'Alternativa. Una de les activitats programades és l’assistència d’alumnes i exalumnes de Cinema en curs a la projecció de Slimane, de José Alayón el 20 de novembre a la tarda al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Són més de 70 els nois i noies que s’hi apunten!

Després del film, tenim ocasió de dialogar amb el cineasta juntament amb altres espectadors del Festival. Sorgeixen qüestions molt interessants: el procés de guió, el treball amb actors no professionals, l’elecció de treballar amb una càmera molt propera als actors, el procés de muntatge, les localitzacions...

Hi participen nois i noies de l'Institut Castellet, l’Institut Júlia Minguell, l'Institut Milà i Fontanals, l'Institut Moisès Broggi i l’Institut Narcís Monturiol.

L’altre eix de la col·laboració amb L'Alternativa són invitacions per a que 10 exalumnes de 'Cinema en curs’ puguin assistir a diverses projeccions del festival.

Pàgines