Institut Picasso (Barcelona)

El final

Tallers Documentals

Hola, bona tarda!

Som l’institut Picasso. Aquesta setmana estem acabant de muntar el curt.

Ens surten moltes idees, podem muntar-lo bé i fer un bon treball. Dilluns dia 31 hem quedat per editar i acabar el curtmetratge.

Ens fa molta llàstima deixar aquesta activitat perquè ens ha ajudat a tenir una mica més d’experiència, idees de què és el curtmetratge, hem aprés coses noves, com utilitzar una càmera, el rodatge, el micro de la càmera, que són dos, i cada un és diferent, depèn del rodatge que facis...

La veritat és que ens ha agradat tot el que hem aprés i hem fet amb l’ajut del Pablo, li donem les gràcies per la ajuda que ens ha donat

 

GRÀCIES Pablo.

Esperem que us agradi el treball que hem fet en aquest trimestre.

Institut Picasso (Barcelona)

PLANS FINALS

Tallers Documentals

Hola a tots i totes

 

La setmana passada vam anar a gravar els últims plans a la sabateria.  Vam fer grups,  uns anaven a fer-li la entrevista i a gravar al sabater, i  altres estaven esperant fora  plantejant-ho tot.

Alguns plans ens vam costar, perquè eren els plans finals i ens costava, però al final vam  acabar tots molt feliços.

 

Vam estar contents perquè hem fet un bon treball i vam acabar molt bé.

 

Escola La Popa (Castellcir)

UN MATÍ A LA TUTA

Tallers Documentals

El dimarts dia 14 de gener de 2014 vam anar a La Tuta. La Tuta és una masia molt aprop a les Coves del Toll, allà és on viu l’Àlex Rigol. Que a més de treballar de fabricant de joguines, també a de cuidar la seva casa que, com estan tant allunyats del poble no tenen ni electricitat ni aigua calenta però fan servir un generador i plaques solars.

 Té molts animals que també els ha de cuidar. Però tot i tenint tanta feina sempre farà la seva feina amb moltes ganes i il·lusió.

Va començar a fer joguines de fusta pels seus fills i quan va veure que tenien tant èxit va començar a ensenyar-les a les escoles i finalment si ha dedicat.

Abans de començar a treballar de fuster havia treballat de diferents oficis, el més decent va ser el de cuiner.

Per treballar l’Àlex i la seva dona es reparteixen la feina, mentre l’Àlex fa les joguines la seva dona Laura va pintant altres figures i algunes peces de roba.

Ell per fer les joguines fa servir diferents tipus de fusta, la “fusta artificial” com diu ell i la del bosc. La fusta que fa servir fes es la fusta del Lladoner.

Algunes de les eines que fa servir són: La serra cinta que serveix per tallar la fusta en forma rodona, la polidora que serveix per polí la fusta i el trepant fixa que serveix per foradar la fusta.

Desprès de anar a la Tuta  nosaltres creiem que el ofici de fuster no és gens fàcil i si nosaltres haguéssim de anar a viure allà no estaríem preparats. 

El dimarts dia 14 de gener de 2014 vam anar a La Tuta. La Tuta és una masia molt aprop a les Coves del Toll, allà és on viu l’Àlex  Rigol. Que ames de treballar de fabricant de joguines també a de cuidar la seva casa que com estan tant allunyats del poble no tenen ni electricitat ni aigua calenta però fan servir un generador i plaques solars.

Té molts animals que també els ha de cuidar. Però tot i tenint tanta feina sempre farà la seva feina amb moltes ganes i il·lusió.

Va començar a fer joguines de fusta pels seus fills i quan va veure que tenien tant èxit va començar a ensenyar-les a les escoles i finalment si ha dedicat.

Abans de començar a treballar de fuster havia treballat de diferents oficis, el més decent va ser el de cuiner.

Per treballar l’Àlex i la seva dona es reparteixen la feina, mentre l’Àlex fa les joguines la seva dona Laura va pintant altres figures i algunes peces de roba.

Ell per fer les joguines fa servir diferents tipus de fusta, la “fusta artificial” com diu ell i la del bosc. La fusta que fa servir fes es la fusta del Lladoner.

Algunes de les eines que fa servir són: La serra cinta que serveix per tallar la fusta en forma rodona, la polidora que serveix per polí la fusta i el trepant fixa que serveix per foradar la fusta.

Desprès de anar a la Tuta  nosaltres creiem que el ofici de fuster no és gens fàcil i si nosaltres haguéssim de anar a viure allà no estaríem preparats. 

Aina i Natàlia

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

VALORACIÓ DE L'OPTATIVA DE CINEMA

Tallers Documentals

OPTATIVA CINEMA

AMB AQUESTA experiència cinematogràfica  HE APRÈS a nivell tècnic HA CONTROLAR UNA CàMARA i UNA PERXA DE SO.  M' hE RELACIONAT AMB GENT DEL BARRI, gent MOLT AGRADABLE QUE MAI HAVIA VIST.

M´AGRADAT especialment  CONTROLAR LA CàMARA I TOT L'EQUIP TÈCNIC, EN CANVI LA PART  DE BUSCAR PLANS NO M´AGRADAT  PERQUè éS MOLT llarga i entretinguda, i jo no sóc gaire pacient. 

Recordo com a moments agradables   ELS  PASsEigs  PEL BARRI i ELS BOCATeS  a QUè ens convidava  LA NúRIA al BAR LOS NOVELES. TAMBé recordo uns moments molt divertits  QUAN VAM GRABAR AL SENYOR ANTONIO AMB LA CàMARA.

ELS FRAGMENT QUE M´HA AGRADAT RODAR AMB ELS MEUS AMICS i LA MEVA PROFESsORA NúRIA, ERA QUAN VAM GRABAR ELS OCELLS CANTANT, QUAN VAM VEURE ELS NOIS RENTAR LES GàBIES DELS OCells. Era francament sorprenent la passió d' aquells homes envers els seus ocells i la dedicació que hi tenien.

GRàCIES  AQUESTA EXPERIèNCIA HE APRèS HA VALORAR EL CINEMA D´UNA ALTRA MANERA, M´HA AGRADAT TANT  QUE NO PUC DESCRIURA-LA AMB PARAULES,  PUC DIR QUE HA estat MOLT DIVERTITi emocionant. Tinc moltes ganes de veure el resultat final...

                                    

 

RICARDO RIVAS.

 

 

Institut Ferran Tallada - documental (Barcelona)

valoració de l'experiencia de fer cinema documental

Tallers Documentals

optativa de cinema

 

Amb aquesta optativa hem après el treball dur que suposa rodar un documental .  Amb la professionalitat  i concentració dels que hi treballen en aixo . Hem après a manipular els diferents  objectes tècnics com una càmara, una perxa ,etc.... i que utilitzar-los és més fàcil del que pensava.

De tot plegat m'agradat més utilitzar els estris i el muntatge del documental. Tots els companys treballavem junts i decidiem entre tots, no sempre ens posavem d'acord. El moment més genial era quan no sortien bé els plans, però penso que eran plans més autèntics i reflectien la realitat del rodatge. A mi m'agradaven més encara que no sortissin perfectes.

La part que menys m'agradat treballar, encara que entenc que és necessària, és la preparació per escrit de tots i cadascun dels plans ben detallats. Era una cosa molt llarga.

El més interessant però més difícil de fer ha estat el muntatge amb l'ordinador. Anavem molt lents perquè era el primer cop i no ens posavem d'acord amb els plans.

Mentre rodavem recordo especialment al senyor Antonio, que és un home divertit i simpàtic, ens feia riure per les coses que deia i mai s'enfadava quan li feiam repetir les coses, fins i tot li agradava. Una vegada li vam fer pujar i baixar l'escala un munt de vegades i ell feia el pallasso.

Després de tota l'experiència, ara quan veig una pel·lícula o documental per la tele m'imagino a la gent amb els estris i com l'han rodat.

                                                                                                                                                       Jaume Fernandez

Institut Picasso (Barcelona)

El Picasso de Rodatge

Tallers Documentals

Bon dia

divendres vam quedar tots a l’entrada de l’institut a les 7:30a.m per gravar uns plans del matí. Vam fer uns plans de la ciutat des del pont de Torre Baró que condueix a Vall Bona. Com que ja ho havíem fet entre els companys ens vam repartir les feines. Un va fer de càmera, un altre va fer de director, un altre de l’ajudant de direcció i un antre es va  encarregar del só. Després vam gravar plans del tren quant arribava i quan s’anava.

Quan vam acabar de gravar, vam recollir i vam anar a la sabateria per gravar els plans que ens faltaven. Vam gravar els plans de fora i els plans de dins de la sabateria. Uns plans de quan el sabater arriba a la sabateria, i uns plans de quan està treballant amb les eines i les màquines.

Totes les tomes que vam fer van quedar molt be perquè hem treballat molt en aquest treball del curt i tenim moltes ganes de terminar i de veure com queda el treball que estem fent. Ens sentíem molt professionals dirigint, gravant i fent coses de la veu.

Creiem que fer coses com aquestes és bo per tenir una experiència en la vida. Tot i que sigui un curt, pensem que és molt bo fer alguna cosa relacionada amb el cinema i la imatge.

I això és tot. No donarem tants detalls perquè així veieu el curt.

 

Pàgines