Escola de Bordils - 6è (Bordils)

COM HA SER L'ALUMNE QUE FACI DE PROTAGONISTA?

Entre tots hem definit les característiques que hauria de tenir l'alumne/a que es vulgui reponzabiltzar de fer d'actor o actriu en el nostre curt.

-Ha d’estar motivat i il·lusionat però s’ha d’agafar la feina seriosament.

-No pot riure en cap moment perquè és perd temps.

-Ha de tenir paciència,  ha de fer cas del que li diu el director i el càmera perquè li donaran moltes ordres .

-Ha de saber expressar els sentiments i les emocions a cada escena. 

-Ha de rebre bé les ordres que li donen, però el director i el càmera també les hauran de donar amb respecte.

-Ha d ‘estar disponible i ha d’estar disposat a saltar-se extraescolars.

-No enfadar-se ni desanimar-se  per si li fan repetir els plans.

-Tenir molt clar les escenes del curt i conèixer bé la història.   

-No s’ha de posar nerviós ni ha de tenir vergonya.  

-Ha d’estar per la feina i quan planifiquen els plans ajudar o descansar.

-Ha de ser responsable amb el vestuari, estar a atent a les indicacions i intentar fer les coses tan bé com sàpiga.

-Ha de ser conscient que hem de gravar 2 dies i mig perquè no es cansi.

A partir d'aquí els alumnes que volem ser els protagonistes es presentaran.

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

PRINCIPIS DEL FILM FINAL

  • Filmarem el món com és, per transmetre emocions i saber on som
  • Podem jugar amb la llum, amb les hores del dia
  • Hem de tenir en compte el so, la música
  • És important el rostre del personatge
  • Els paràmetres ens ajudaran a mostrar el que volem transmetre (emocions, sensacions)
  • No farem gaire diàleg
  • Que sigui senzill
  • Ens basem en el personatge i els sentiments
  • Que sigui subtil
  • La casa tindrà un paper important com a espai del personatge
  • Ens inspirarem en els extrets  visionats de diferents cineastes i en les categories que tenim definides.

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

DESCRIPCIÓ PERSONATGE FILM FINAL

ESTAT EMOCIONAL

  • Trist
  • Hi ha moments que se sent sol.
  • Preocupat, no sap com ajudar als pares
  • Estressat
  • Cansat d’ocupar-se dels germans petits.
  • Fart de ser el germà gran.
  • Amoïnat, vol explicar a la mare com se sent i no pot. No vol que la mare es preocupi encara més.
  • Nerviós, inquiet
  • Hi ha moments que necessita esplaiar-se, prendre l’aire...
  • Enveja dels amics que tenen la família més estable i amb els dos pares a prop.
  • Enrabiat
  • A l’inici està tancat en sí mateix, però a mesura que avança el film es va fent gran i madura.
  • A vegades té necessitat de plorar i ha de marxar.
  • Troba a faltar l’afecte i l’atenció dels pares. Se sent una mica sol però al mateix temps ho admet, ho accepta.
  • Pensatiu
  • Necessita compartir els problemes amb el seu amic.
  • Al final el nostre personatge madura i aprèn a acceptar la situació i que la vida és com és i un s’ha d’enfrontar a les situacions. Ja no té por, se sent orgullós de sí mateix.

CARÀCTER

  • Té moltes inquietuds
  • És reservat, es queda les coses per ell mateix: és introvertit
  • A vegades li agrada estar sol
  • Tranquil
  • Té molta paciència
  • Aguanta molt però quan explota ho fa de manera exagerada.
  • Sentimental.
  • Amable
  • “Carinyós” Afectuós
  • Treballador
  • Responsable.
  • Es porta bé amb tothom perquè és amable però només té confiança amb la colla d’amics.
  • Actiu
  • Generós
  • Reflexiu
  • Perfeccionista però no sempre li surt tot bé. Quan no li surt bé es desanima.
  • Li costa assumir els canvis però són coses noves.
  • S’aferra molt a les coses. Molt arrelat al seu món.
  • Sensible
  • Autònom
  • Creatiu
  • Imaginatiu
  • Curiós
  • Té moltes inquietuds, interessos.
  • A vegades fa coses que no li agraden però ho fa perquè és responsable.

   QUINA RELACIÓ TÉ AMB ELS SEUS PARES?

  • Bona. Està a gust amb ells. Els necessita.
  • En algun moment se sent dolgut amb els pares perquè sent que no es preocupen per ell però al mateix temps sap que no poden.
  • No s’atreveix a explicar als pares el que sap i com se sent. No té una bona comunicació amb ells.

QUAN ESTÀ PREOCUPAT AMB QUI PARLA, A QUI LI EXPLICA EL QUE LI PASSA?

  • Són cinc  amics que sempre van junts però només té confiança amb un, que és qui li fa cas quan es troba sol.

     QUÈ LI AGRADA?

  • Té un lloc especial que quan està trist hi va.
  • Li agrada sortir amb tota la família
  • Jugar a jocs de taula.
  • Menjar coses diferents
  • Anar a l’escola, li agrada aprendre
  • Li agrada molt fer esport
  • Anar a la piscina
  • Sortir amb els amics
  • Llegir
  • Escoltar música quan està sol.
  • La guitarra, el piano i la gralla.
  • Anar a concerts de música
  • Manualitats de construccions
  • Pintar

   QUINS ESPAIS LI AGRADEN?

  • Un racó del Ban molt tranquil
  • Terrassa o jardí de casa seva amb l’hamaca o “tumbona”.
  • La palanca. S’hi relaxa
  • El bosc de la Pepa
  • L’alzina
  • La sèquia, prop del cementiri. El pont de fusta o pont de pedra
  • La caseta del Ban
  • Racó de l’església. Carreró de la plaça del poble a la plaça de l’església
  • Bassa de Can Marturi de Celrà
  • Parc solitari o un prat (espai obert) o camp de futbol
  • Saltant d’aigua. Les soques.
  • Espai on desemboca el torrent (riu)
  • La illa del salze
  • Refugis
  • Barri d’en Rissec
  • Casa
  • La font de Vilosa
  • Camps de terra

Institut Moisès Broggi - 2n d'ESO (Barcelona)

La màgia del rodatge !

Tallers Modulars

Aquest passat dissabte el grup de 2n d'ESO B hem rodat la seqüència "Emoció i ciutat". La Ruth, la nostra protagonista ha travessat 4 localitzacions, diferents hores del dia, estats emocionals a la ciutat.

Hem viscut el rodatge 20 alumnes, en grups de 5 ens vam distribuir els plans al llarg de la jornada i tots vam passar pels diferents càrrecs: director, càmera, sonidista, script, i ajudant.

I sempre passa, quan es prem el botonet vermell... s'inicia la màgia del rodatge:  mirades, gestos, complicitats, tensió, incertesa, observació detallada del que està passant, nervis, somriures silenciosos... 

Avui a l'institut ens explicàvem l'experiència, recordant anècdotes....Ens felicitàvem, ens sentim contents, amb la sensació que el rodatge viscut ens ha aportat a tots moltes coses...

Institut Bellvitge - documental (L'Hospitalet de Llobregat)

Experiència del rodatge

Tallers Documentals

La setmana passada el dia 27/2/2014, vam començar el rodatge pel nostre documental del barri.

El meu grup eren: Fran, Víctor, Daniela i jo.

Primer vam anar a l’aula de música amb la Dolors i el Dani, ens vam organitzar per saber que hauria de  fer cadascú en cada escena.

A la primera escena, el director era el Víctor, el càmera era el Fran, la noia que gravàvem era la Daniela i jo era la que s’encarregava del so.

En aquella escena, vam agafar un mapa gran de Bellvitge, el vam enganxar a l’armari blanc que hi ha a l’aula de música, la Daniela havia de marcar els límits que hi ha a Bellvitge, amb un retolador que destaqués molt però sense que si la veiés a ella, ni a mi perquè jo havia d’estar al seu costat per agafar el so que feia el retolador quan  marcava els límits.

Després, quan vam acabar de fer això, vam anar fora de l’institut a fer entrevistes a persones que tenen una botiga en Bellvitge i que  portin molts anys al barri, també els gravàvem, agafàvem el so, i l’script.

La feina de l’script es apuntar si la presa ha estat bona, el temps que hi ha quan comences i quan acabes la presa a  la càmera, i si la presa ha estat dolenta, escriure perquè.

El primer lloc que vam anar després de que vam sortir de l’institut va ser una botiga on arreglen sabates, venen cordons... Vam entrevistar a la propietària, es deia Montserrat, i la vam gravar. Ella va explicar que va venir fa més de 20 anys a Bellvitge amb el seu marit, i ja en feia 37 que tenien la botiga.

Després vam anar a una òptica que estava a prop del Parc Nou. Hi havia el propietari de l’òptica, va dir que venia d’Andalusia amb la seva dóna, que ell es diu Rafael però li coneixen en el barri com “Rafa”, va dir que volia ajudar al barri, que vivien pel barri, que també tenen una filla que treballa amb ells, també que portaven molts anys aquí...

Al final vam anar a una joieria que estava per la Mare de Déu, que portava molts anys aquí...

 

Neus Carrera.

 

Pàgines