Escuela Unión Nacional Árabe (Peñalolén, Santiago de Chile)

Presentación Taller UNA

Fila de hombres, de izquierda a derecha:

Iñigo (sobre los hombros),Vice, Diego, Bruno, Nico, Alonso, Francisco, Maxi, Diego (sobre los hombros), Damian y Kairo.

Fila de mujeres, de derecha a izquierda:

Marcela, Alondra, Yuli, Frorencia, Cony, Edén, Miyarai y Catalina.

Director de fotografía: Antoine

 

Institut Narcís Monturiol (Barcelona)

Les nostres primeres seqüències

Intensificació emocional del so i elements interposats

El rodatge de la seqüència ens va agradar molt més del que ens eperàvem i, encara que vam estar més de cinc hores filmant, el temps ens va passar molt ràpid. Hem vist molt clars alguns aspectes a millorar de cara al rodatge del film final com tenir ben definides les localitzacions i treballar molt bé la planificació (Àngela, Ariadna, David, Mariona, Lucía i Mar)

 

Insistències i elements interposats

Abans del rodatge pensàvem que seria molt més difícil. Ens van agradar molt tots els canvis de llum. Ens va sorprendre el soroll de fons que fa la gent que passa. Hem comprovat que s'ha de calcular molt bé el temps que es necessita per filmar una seqüència i que s'ha de practicar diverses vegades abans de començar a gravar. (Aina, Andrea, Tono, Íngrid, Carla, Carles i Steven)

 

Passatges entre el personatge i el món

El primer pla ens va costar molt de fer perquè, segurament, era el més difícil. Després vam anar molt més ràpid. Ens ha agradat el funcionament del nostre grup durant el rodatge, especialment per la capacitat d'ajudar-nos quan algú es bloquejava. Pensem que ens ha faltat treball a l'hora de documentar i planificar cada pla. (Catalina, Jaume, Júlia, Jose Maria, Ona i Pol Nabil)

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

FILMIN "SER Y TENER"

SER I TENIR de NICOLAS PHILIBERT

L’última setmana de desembre ens va arribar un regal, quina sorpresa! Podríem començar a veure pel·lícules gratuïtes a Filmin. De la selecció que teníem, nosaltres  vam triar  “Ser y tener”,  pel·lícula dirigida per Nicolas Philibert i estrenada el 2002.

Aquesta pel·lícula és un film documental que ens mostra una escola rural i unitària francesa, amb alumnes de diferents edats i un sol mestre. Aquest s’estima molt als  nens i és l’últim curs que treballa ja que quan s’acabi es jubilarà.

Durant la pel·lícula, hem vist què fan a classe, com s’ajuden i algun conflicte entre els alumnes. També ens ensenya com fan els deures a casa i com ajuden a les seves famílies. Ens han agradat molt els plans del món que hi ha ja que ens ajuda a conèixer l’entorn d’on viuen, també quina meteorologia tenen i ajuda  a conèixer el seu context. Encara que pensem que alguns plans són massa llargs.

Hi ha una seqüència molt maca en què els nens són a l’escola i no fan les coses bé, el mestre té molta paciència, no és gens autoritari i els hi explica les coses molt bé.

Alguns plans del principi, ens han recordat  la correspondència de José Luis Guerin a Jonas Mekas.

Ens ha sorprès que no hi ha molta música, però ens ha agradat  quan l’utilitza.

Quan el mestre ensenya als nens com és el número 7, hi ha dues panoràmiques, és un moment molt maco, igual que  el pla d’un arbre, és un pla molt obert i molt bonic. El director ha volgut que es  veiés molt aquest  arbre. Es  sent el so de la natura, els ocells, el vent. Ens transmet tranquil·litat,  hi ha molta llum, els colors són tons de verd i de la natura.

Ens hem sentit identificats  amb els nens més grans d’aquesta escola que el pròxim any aniran a l’ institut perquè això és el que ens passarà a nosaltres el proper curs. Ens ha fet pensar i recordar quan nosaltres érem petits; trapelles, juganers, entremaliats, moguts...

Alguns no han vist cap relació entre el títol i la història que explica, però uns altres pensem que no cal tenir moltes coses per aprendre i ser feliç.

El final és obert, et venen moltes ganes de saber què passa llavors, sembla que la pel·lícula no acabi i et permet pensar com seguiria.

Ens pensàvem que el nen del cartell era molt entremaliat però després de veure  la pel·lícula és tot el contrari, és tranquil. Si en el cartell el nen no hi fos i només hi hagués el títol no ens haguessin vingut tantes ganes de veure-la, la imatge és important pel cartell d’una pel·lícula, a nosaltres va ser el que ens va fer decidir a triar-la.

En general ha estat bé. Nosaltres la recomanaríem perquè així tenim l’oportunitat  de veure com es treballa a escoles diferents de la nostra i com es pot gravar per ensenyar-ho.

 

Nora, Paula, Anna, Enric, Emili, Bruno i Pau B

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

CASES PAIRALS DE BORDILS - CAN PRIM

Una altra casa pairal important de Bordils és Can Prim. Ens la trobem quan sortim del casc antic del poble, travessem la riera de Palagret i agafem el camí de Medinyà.

Gran, antiga, enjardinada, misteriosa, bella, vella, freda, majestuosa, pairal, solitària, tranquil·la, de pedra, diferent, vigilada, espectacular, una mica restaurada, meravellosa, immensa, espaiosa, humida, mig habitada, emmurallada, assolellada, grisosa, amplíssima.

Ens la imaginem...

“Decorada. Amb més d’una llar de foc. Amb moltes habitacions. Amb olor de vegetació, plantes,... Amb un rellotge de paret amb pèndol, amb sofàs de cuir gastats i patis interiors. Una part de la casa deshabitada. Polsosa. Amb parets carregades de quadres, amb retrats de familiars, plena d’objectes del passat/antics. Amb mobles de fusta i antics. Amb animals dissecats. Amb quartos de bany grans. Amb pins i oliveres al jardí, una font, bancs de pedra, taules i cadires antigues, arbustos grans. Amb un pou i un safareig. Amb un corral.  Amb llits estrets i alts, amb capçal i peus. Amb parets empaperades, amb mobles grans, amb escales de pedra, amb buffets plens de vaixella. Amb una cuina amb  llar de foc, pica de marbre o pedra, parets de rajoles estampades/decorades amb flors i/o sanefes, una taula gran. Terrasses que donen al jardí. Pel jardí hi passa algun rec, ponts petits per travessar-lo. Amb una capella. Amb un hort.”

 

Escola de Bordils - 6è (Bordils)

CASES PAIRALS DE BORDILS - CAN TORRA

Les masies i les cases pairals de Bordils es reparteixen per tot el poble.

Un grup d'alumnes d'intracicle de 5è i 6è, dins el projecte "Descobrim Bordils" hem començat a investigar sobre una de les cases pairals que tenim prop de l'escola, Can Torra.

 

Noble, espaiosa, assolellada, acolorida, antiga, enjardinada, humida, habitada, vella, bella, bonica, pairal, gran, elegant, acollidora, ornamentada, diferent, espectacular, restaurada, immensa, sorprenent, majestuosa i senyorial

Com ens imaginem que és per dins...

“amb llar de foc”, “ que és freda”, “a la primera planta hi ha un saló molt gran”, “amb molts dormitoris”, “amb olor d’antic i de fusta”, “algunes habitacions amb parets empaperades”, “amb una taula molt gran”, “amb molts de quadres i una biblioteca”, “hi havien viscut moltes persones”, “segurament tenen o tenien un jardiner”, “amb moltes sales”, “amb lavabos grans, banyeres i dutxes”, “amb escales de fusta sorolloses”, “amb mobles foscos, de fusta i antics”, “on hi viu un matrimoni de gent gran”, “amb escales de pedra”, “estores i catifes a terra”, “tot molt marró”, “decorada amb molts objectes antics”, “amb una gran làmpada de cristall que il·lumina la sala”, “amb una estança pels masovers, més d’una vivenda”, “ alguna habitació amb parets de pedra”, “fotos amb blanc i negra”, “amb animals dissecats” i ”sofàs acotxats de vellut”. 

Institut Castellet - 4t d'ESO (Sant Vicenç de Castellet)

Parlem de les primeres seqüències

Per construir les primeres seqüències vam triar una situació emocional que situava la nostra protagonista en els moments posteriors a la discussió amb els seus pares. La veuríem sola, pensativa, agobiada, frustrada...

Cada grup vam posar en joc una categoria diferent.

Insistències

Ens vam inspirar en els fragments dels films Als nostres amors de Maurice Pialat (1983) i Ningú no sap de Hirokazu Kore- eda (2004). En ambdós visionats els personatges estan immersos en un procés de reflexió del que els està passant. En diàleg amb el visionat d'Als nostres amors, vam voler que la nostra actriu estigués, també, asseguda en un banc.

A l’hora de fer la planificació vam tenir en compte la relació d'escala, els enquadraments, la llum del dia, els horaris de tren, el lloc i sobretot la situació emocional de la protagonista.

Vàrem triar un banc on el fons fos força ric: les vies, el pas del tren, les muntanyes de Montserrat, el cel i les cases.

En el moment de filmar ens vam repartir els càrrecs: la directora, la càmera, l’script, la sonidista i l’ajudant. Cada vegada que canviàvem de pla, canviàvem de càrrec.

Directora i càmera buscaven el pla amb el Dani, el nostre cineasta, que ens ajudava a solventar els dubtes, i mentrestant les altres companyes preparaven el so i el trípode, i l’script omplia les dades en el full.

Lamyae Chaouch, Sara Cintas, Alba Marcuello i Alba Tey

 

 

Intensificació emocional del so

El nostre grup vam treballar a partir dels visionats: Ningú no sap de Hirokazu Kore-eda i El lloc de treball de Ermanno Olmi.

Quan vam tenir més o menys clara la localització i la planificació de la seqüència, el Dani, el nostre cineasta, ens va ajudar a concretar-la i pensar diferents alternatives per si sorgien dificultats durant el rodatge en alguns dels plans concebuts.

En el rodatge ens va costar fer la panoràmica del primer pla, vam haver de filmar moltes preses perquè costava seguir l'actriu quan sortia corrent. El mateix ens va passar amb el tràveling de seguiment del segon pla, era difícil adequar la velocitat del vehicle amb la de l’actriu. Vam haver de fer un wildtrack de so del segon pla, i també va ser dur. La perxa havia d'estar molt estirada i això feia que el micròfon pesés força i havíem de caminar amb pas curós rere l'intèrpret. Tot això, però, va valdre la pena i estem força satisfetes amb el treball aconseguit.

Claudia Alza Blasco, Ainhoa Concustell López, Anna Gómez Vila, Laura López Martínez i Marta Padrós

Passatges entre el món i el personatge

Vam gravar la nostra seqüència a El Pont de Vilomara i Rocafort, a la vora del riu Llobregat.

Ens inspiràrem en un fragment del film Los Muertos de Lisandro Alonso en el qual la càmera feia una panoràmica mostrant el món i el personatge, era un moviment molt complex. El nostre moviment panoràmic era més senzill, però tot i això vam haver de repetir-lo uns quants cops.

L’ambient de rodatge va ser molt bo i gratificant tot i que vam haver de superar certes incomoditats. Per exemple, en el primer pla la càmera estava molt alta i ens costava mirar pel visor, en dos dels altres plans la càmera estava tant al marge del riu que cada vegada que havíem de fer claqueta ens calia fer-la al costat i no davant i això volia dir perdre l'enquadrament.

En el rodatge vam acabar gravant un pla més que no teníem planificat. Va quedar bé, ens va agradar i en el moment del muntatge el vam utilitzar, tant el so com la imatge.

Bianca Ceirano, Ainhoa Herraiz Sanmiquel, Judith López, Raquel Morales i Yaiza Prieto

 

 

Pàgines